Tres respostes del sector creatiu davant l’impacte de la intel·ligència artificial

A call for transparency regarding AI-generated books [en línia]. [Brussels]: EWC, European Writers’ Council: CEATL, European Council of Literary Translators’ Associations: FEP, Federation of European Publishers, 2025. [2] p. <https://europeanwriterscouncil.eu/2504_labellingai/>. [Consulta: 27.7.2026].

Creative Rights in AI Coalition. Statement on creative rights in AI [en línia]. [United Kingdom]: The Coalition, [2025]. <https://www.creativerightsinai.co.uk>. [Consulta: 27.7.2026].

European and International Booksellers Federation. Charter on artificial intelligence [en línia]. [Brussels]: EIBF, 2025. [2] p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2025-10/EIBF%20-%20Charter%20on%20AI.pdf>. [Consulta: 27.7.2026].

Des de l’any 2023, quan vam començar a sentir a parlar de ChatGPT i a agafar consciència de la potencialitat d’aquest tipus de tecnologia, el sector creatiu –entès en el sentit més ampli possible – viu immers en un autèntic malson derivat de l’explotació sense control que aquestes noves tecnologies estan fent de les seves obres i de l’efecte substitutiu que les obres generades per la intel·ligència artificial pot arribar a tenir en el seu mercat natural.

Des de les associacions i federacions de creadors, igual que les seves entitats de gestió de drets d’autor, tant en l’àmbit nacional com internacional, s’està treballant amb força per tal d’aconseguir que els responsables polítics –nacionals i europeus– reforcin la protecció dels autors i artistes davant el que molts han qualificat com el «més gran robatori» de continguts mai abans perpetrat per part de les indústries tecnològiques.

I és que, darrere tots aquests programes d’intel·ligència artificial generativa (ChatGPT, Gemini, Claude, Midjourney, Invideo AI, Suno o HeyGen, per citar alguns dels més populars) hi ha un ús previ massiu de textos, imatges, audiovisuals i fonogrames pels quals cap membre de la cadena de les indústries creatives –ni els autors, ni els artistes, ni els editors, ni els productors audiovisuals o fonogràfics– han estat consultats i molt menys compensats econòmicament.

En el cas d’Europa, tota aquesta situació s’ha vist a més a més agreujada per la insistència de la Comissió Europea de fer servir l’anomenat límit de mineria de textos i dades de l’article 4 de la Directiva del drets d’autor en el mercat únic digital[1] com a cobertura legal per justificar l’ús de continguts protegits per entrenar els sistemes de intel·ligència artificial.

De res ha servit que des del sector cultural s’hagi denunciat repetidament que l’entrenament de sistemes d’IA no és mineria de textos i dades, que el límit que es va aprovar al 2019 no estava pensat per a aquestes tecnologies (és un límit que es comença a debatre en el 2016), que la reserva de drets que suposadament els creadors poden fer servir per prohibir que els desenvolupadors d’IA facin servir els seus continguts ni és efectiva, ni viable, ni tampoc respectada per les indústries tecnològiques, i a més a més no té en compte que no es pot exercir de manera retroactiva, o que l’impacte de l’ús d’aquest límit per part de les empreses que desenvolupen IA no acompleix amb la regla de les tres fases, criteri bàsic per ponderar l’exercici adequat dels límits als drets d’autor.

Davant la carrera pel desenvolupament tecnològic i la innovació, la Comissió Europea ha decidit sacrificar els creadors i no ha estat fins aquest 2026 que hem pogut llegir una primera exhortació clara al Parlament Europeu perquè repensi tot el sistema del límit de mineria de textos i dades i la forma en què els creadors han d’autoritzat l’ús dels seus continguts.[2]

Davant d’aquesta situació, el malestar existent en el món de les indústries culturals és evident. I com a exemple, aquests tres manifests que s’han publicat durant el 2025:

A call for transparency regarding AI-generated books [en línia]. [Brussels]: EWC, European Writers’ Council: CEATL, European Council of Literary Translators’ Associations: FEP, Federation of European Publishers, 2025. [https://europeanwriterscouncil.eu/2504_labellingai/]

• Creative Rights in AI Coalition. Statement on creative rights in AI [en línia]. [United Kingdom]: The Coalition, [2025]. [https://www.creativerightsinai.co.uk]

• European and International Booksellers Federation. Charter on artificial intelligence [en línia]. [Brussels]: EIBF, 2025. [https://europeanbooksellers.eu/system/files/2025-10/EIBF%20-%20Charter%20on%20AI.pdf]

De la seva lectura conjunta, podem comprovar que comparteixen reclamacions i afirmacions comunes, començant per la petició clara que els marcs legals reforcin i facin complir la regulació en matèria de drets d’autor per tal de garantir el respecte al principi bàsic segons el qual els creadors gaudeixen d’uns drets de caràcter exclusiu que els permeten autoritzar o prohibir l’ús de les seves obres.

Aquesta defensa dels drets exclusius queda palesa en el punt novè dels principis inclosos en la Carta sobre IA que signa la Federació Europea i Internacional de Llibreters (EIBF per les seves sigles en anglès). L’EIBF denuncia el mecanisme de reserva de drets o sistema «opt-out» introduït pel límit de mineria de textos i dades i reclama que es torni a un sistema de «opt-in» o dit d’un altra manera, que es torni a aplicar la lògica pròpia de la regulació en matèria de drets d’autor: són drets exclusius i, per tant, davant de qualsevol ús, primer cal demanar consentiment al titular dels drets.

La mateixa idea la trobem en el manifest de la Coalició de Creadors del Regne Unit, que sintetitza molt bé els tres pilars bàsics que el món de la cultura està exigint en relació a l’ús dels seus continguts per part del sistemes d’IA: consentiment, llicenciament i remuneració. Cal que els desenvolupadors del sistemes d’IA aconsegueixin les autoritzacions necessàries per fer servir continguts protegits (això implica també que cal que siguin transparents respecte al que fan servir i com ho fan servir, un punt que destaca també el manifest de l’EIBF i que és clau per tal que els titulars dels drets d’autor puguin valorar les condicions sota les quals volen autoritzar l’ús). I juntament amb l’autorització, cal que remunerin els autors, artistes i la resta de la cadena de les indústries creatives per aquests usos.

Un altre aspecte en el qual coincideixen els tres manifestos és el relacionat amb la necessitat de limitar la protecció dels drets d’autor únicament i exclusivament als continguts generats per humans. Aquesta visió humana centrista es troba molt ben identificada en el manifest signat conjuntament pel EWC, la CEATL i la FEP quan afirmen que només es poden considerar com a obres d’art aquelles creades per éssers humans.

A partir d’aquesta idea es deriven dues reclamacions relacionades:

• La primera, la necessitat de transparència envers el consumidor final: cal que el consumidor sàpiga en tot moment l’origen (humà o sintètic) del contingut que consumeix. La solució més obvia (que ja incorpora en principi el Reglament d’IA[3] i que recull l‘EIBF en el punt 5 del seu document) etiquetar els continguts generats per identificar-los com a tals.
• La segona, reservar als continguts generats per humans tot el sistema d’ajuts públics per tal de protegir els creadors: en el manifest dels autors, traductors i editors, podem llegir una petició clara perquè el finançament públic, els premis literaris i qualsevol altre tipus d’ajut a càrrec de l’erari públic (per exemple, els diners destinats a adquirir materials per a biblioteques públiques) quedi restringit a obres creades per éssers humans, impulsant així la creació i preservant la capacitat creativa del col·lectiu.

Per acabar, crec que és important destacar una sèrie d’aspectes recollits tant pel manifest de l’EIBF, com pel manifest signat pels autors, traductors i editors d’obres impreses:

• La necessitat que els responsables públics i polítics valorin l’impacte mediambiental d’aquestes tecnologies: poc s’està parlant de la despesa energètica i d’aigua que demanden els data centers que fan possible el processament de quantitats ingents de continguts. En un món on recursos com l’aigua és limitat i on els impactes ambientals cada cop es fan més palesos, caldria començar a repensar si aquest és el desenvolupament que necessitem o volem.
• L’impacte en la privacitat individual derivada de l’explotació d’informació de tot tipus (no només continguts protegits) que fan aquests sistemes. Recentment, Meta informava que monitoritzarà totes les conversacions d’adolescents a les seves plataformes per alertar els progenitors en cas de tendències suïcides.[4] Més enllà de la suposada «bona voluntat» que sembla haver-hi darrere d’aquesta mesura, el que caldria preguntar-nos és on queden els límits a la privacitat de cadascú i qui controlarà el controlador. És per això que l’EIBF aposta per reforçar el marc legal del Reglament europeu de protecció de dades personals[5] per protegir els lectors i els ciutadans en general.
• La necessitat de parar atenció a com aquestes tecnologies afecten el pensament crític, a la desinformació, la llibertat d’expressió i a l’accés a la cultura i l’educació. En un món on el bombardeig d’informació és constant, on els especialistes (des de psicòlegs, passant per educadors i filòsofs) estant alertant sobre com l’ús d’aquestes plataformes afecten fins i tot el desenvolupament cerebral dels individus i la seva capacitat de processar informació i de prestar atenció, cal que desenvolupem i cultivem les habilitats necessàries per identificar les fonts fiables i els grups d’interès que hi ha al seu darrere.

No és la primera vegada que el sector cultural s’enfronta als desafiaments del desenvolupament tecnològic. Des de l’aparició de la impremta, els creadors han viscut amb la necessitat de veure reforçats els drets sobre les seves obres per tal d’assegurar-se la possibilitat de poder viure d’allò que sabem i volem fer: escriure, pintar, actuar, cantar, ballar, dirigir…

L’evolució tecnològica no ho posa fàcil. És més ràpida que l’evolució legal i presenta nous i complicats desafiaments. Els sistemes d’IA han tornat a posar contra les cordes els creadors, les indústries culturals i la seva regulació. No només per l’explotació massiva i descontrolada de continguts, sinó també perquè per primera vegada ens trobem amb una tecnologia que pot substituir les creacions humanes per d’altres generades de forma sintètica. Es dona així la paradoxa que els creadors no només són espoliats sinó que a sobre es poden veure substituïts per continguts generats a partir de les seves pròpies creacions.

Cal parar atenció a aquests manifestos i les seves reivindicacions. Cal posar en valor la creació humana i la seva protecció. Com diu el manifest de la Creació de Creadors del Regne Unit, no es tracta d’aturar el desenvolupament, sinó d’assegurar que el desenvolupament no acaba amb allò que ens fa més humans: la creativitat.

Patricia Riera Barsallo 
Advocada, consultora especialista en drets d’autor

[1] Directiva (UE) 2019/790 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de abril de 2019, sobre los derechos de autor y derechos afines en el mercado único digital y por la que se modifican las Directivas 96/9/CE y 2001/29/CE. [https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32019L0790].

[2] Faig referència al conegut com Informe Axel Voss (nom de l’europarlamentari que ha impulsat l’informe), i que té com a títol  Report on copyright and generative artificial intelligence: opportunities and challenges

[3] Reglamento (UE) 2024/1689 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de junio de 2024, por el que se establecen normas armonizadas en materia de inteligencia artificial y por el que se modifican los Reglamentos (CE) n.º 300/2008, (UE) n.º 167/2013, (UE) n.º 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 y (UE) 2019/2144 y las Directivas 2014/90/UE, (UE) 2016/797 y (UE) 2020/1828 (Reglamento de inteligencia artificial). [https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-81079]

[4] Notificaciones sobre conversaciones de adolescentes con Meta AI en relación con el suicidio o las conductas autodestructivas. [https://www.meta.com/es-es/help/supervision/1793189632088001/?srsltid=AfmBOopUs41VrzLcJqlyDwdFmDXG8Xb80M2eTbQ_EoIJzYXoWKWcJvOu]

[5] Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (Reglamento general de protección de datos) (Texto pertinente a efectos del EEE). [https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf]