{"id":2097,"date":"2025-10-29T07:30:00","date_gmt":"2025-10-29T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/universos-propers-i-geometries-extraordinaries-celia-cuenca-i-la-realitat-vista-des-de-la-ciencia-ficcio\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:48","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:48","slug":"universos-propers-i-geometries-extraordinaries-celia-cuenca-i-la-realitat-vista-des-de-la-ciencia-ficcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/universos-propers-i-geometries-extraordinaries-celia-cuenca-i-la-realitat-vista-des-de-la-ciencia-ficcio\/","title":{"rendered":"Universos propers i geometries extraordin\u00e0ries: Celia Cuenca i la realitat vista des de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/a>Cuenca, Celia. Universos cercanos: una mirada \u00edntima de la ciencia ficci\u00f3n.<\/em> Val\u00e8ncia: Barlin Libros, 2024. 248 p. (Paisaje). ISBN 978-84-128032-3-7. 22 \u20ac.<\/p>\n

Universos cercanos: una mirada \u00edntima de la ciencia ficci\u00f3n<\/em> (Barlin Libros, 2024), de Celia Cuenca, \u00e9s un estudi sobre la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i les seves manifestacions contempor\u00e0nies. A trav\u00e9s d\u2019un recorregut pel g\u00e8nere i la seva hist\u00f2ria, sobretot cinematogr\u00e0fica, Cuenca desf\u00e0 els l\u00edmits entre la recerca i l\u2019assaig per no solament parlar-nos de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, sin\u00f3 proposar-nos veure la realitat a trav\u00e9s d\u2019aquesta. Perqu\u00e8, d\u2019acord amb l\u2019autora, a sota de les epopeies c\u00f2smiques i els horrors mec\u00e0nics, rau una pregunta urgent, una necessitat d\u2019entendre el m\u00f3n, o les possibilitats d\u2019aquest. De deformar-lo, a trav\u00e9s de la imaginaci\u00f3, per fer-ne emergir una realitat m\u00e9s \u00edntima i profunda. I descobrir que aquesta, arrelada entre la llum i la foscor, viu deslligada dels marges que separen la realitat de la ficci\u00f3. <\/p>\n

Fins aqu\u00ed, he fet una visi\u00f3 general del plantejament del llibre. Podria amanir-la amb algunes refer\u00e8ncies (per exemple, el corpus de films estudiats per Cuenca), assenyalar algunes possibles febleses del text, i cloure la ressenya amb una m\u00e0xima que convidi a llegir-lo, perqu\u00e8 el cert \u00e9s que s\u2019ho mereix. Per\u00f2 Universos cercanos<\/em> \u00e9s, sobretot, un elogi dels relats de ficci\u00f3 i de la necessitat que en tenim, per comprendre la realitat a for\u00e7a d\u2019explicar-nos-la. Des dels mites cl\u00e0ssics fins a les hist\u00f2ries de robots assassins. I trobo que cal fer just\u00edcia a aquest elogi; predicar amb l\u2019exemple. Aquesta \u00e9s la praxi a la qual l\u2019autora ens convida: evitar la s\u00edntesi i abra\u00e7ar l\u2019experi\u00e8ncia. I per fer-ho, si \u00e9s que el temps existeix i volem aprofitar-lo, cal que tornem a comen\u00e7ar.<\/p>\n

Imagina\u2019t que ets un ge\u00f2metra. Un de prestigi, reconegut pels cercles d\u2019experts, i que treballes com a investigador i docent universitari. Despr\u00e9s de molts anys de malviure-hi, has assolit una posici\u00f3 estable dins l\u2019acad\u00e8mia. El pas d\u2019aquests anys, per\u00f2, tamb\u00e9 ha llimat la passi\u00f3 i la curiositat. Les ha emmotllat dins la rutina. Quan estudies i ensenyes els teus prismes, ja no hi veus les l\u00ednies invisibles de la realitat, sin\u00f3 n\u00fameros que cal aprendre i publicar. Potser per aix\u00f2 has decidit llegir l\u2019Universos cercanos<\/em>, de Celia Cuenca, que ara reposa sobre la taula del despatx. Perqu\u00e8 la contracoberta parlava sobre redescobrir la realitat a trav\u00e9s de l\u2019estrany; de com hi ha hist\u00f2ries que, a trav\u00e9s d\u2019elements irreals poden, d\u2019alguna manera, reconnectar-nos amb el present i les seves inc\u00f2gnites. L\u2019has llegit durant la setmana, en estones mortes. Ara ja l\u2019has acabat, com la jornada laboral, aix\u00ed que reculls papers i malet\u00ed, abandones el despatx i retornes a casa.<\/p>\n

Vius als afores de la ciutat. Baixes de l\u2019autob\u00fas i camines el darrer tram. A la parada, hi ha anunciada l\u2019estrena d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula, a jutjar per la fotografia, d\u2019aventures a l\u2019espai. Mentre camines, penses en els primers cap\u00edtols del llibre. Mai has sigut un gran coneixedor del g\u00e8nere, aix\u00ed que agraeixes que Cuenca li dediqui una introducci\u00f3 detallada. L\u2019autora empra una imatge curiosa per descriure la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3: la d\u2019una noia adolescent, il\u00b7lusionada per\u00f2 inquieta, que formula preguntes inc\u00f2modes. Aix\u00ed com la fantasia empra la m\u00e0gia, o el terror el sobrenatural, aquesta adolescent inquieta empra la irrupci\u00f3 d\u2019un element an\u00f2mal que, a difer\u00e8ncia dels altres, s\u00ed que podria formar part de la realitat. A partir de la seva pres\u00e8ncia, que l\u2019autora anomena novum<\/em>, capgira els pressup\u00f2sits sobre qu\u00e8 entenem per possible, no en el futur, sin\u00f3 en el present.<\/p>\n

Com a persona l\u00f2gica que ets, no has pogut evitar trobar petites esquerdes a la definici\u00f3; no tot el terror \u00e9s sobrenatural, penses, ni tampoc aquest capgirament \u00e9s exclusiu de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Amb nost\u00e0lgia, recordes quan, de jove, vas anar a veure Alien<\/em>, de Ridley Scott. Cuenca la considera ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, per\u00f2 tu la vas experimentar com a pur horror, i el cert \u00e9s que els dos g\u00e8neres comparteixen, per exemple, el fet de formular advertiments sobre la realitat. El mateix passa amb la novel\u00b7la Frankenstein<\/em>, obra cabdal dels dos g\u00e8neres. Acostumat a viure entre definicions s\u00f2lides, el polimorfisme d\u2019aquest element central et neguiteja. Malgrat tot, agraeixes que l\u2019estil del llibre sigui clar, i que s\u2019esforci per apropar conceptes abstractes d\u2019una manera entenedora. I entens que, per obrir cam\u00ed, a vegades cal proposar categories amb excepcions.<\/p>\n

Tombes la cantonada. El barri \u00e9s residencial, hi ha algunes cases i tamb\u00e9 petits blocs de pisos. Tamb\u00e9 alguns solars buits. Passes davant d\u2019una casa amb les finestres il\u00b7luminades (no t\u2019hi fixes gaire, per\u00f2 diries que habitualment no ho estan), i despr\u00e9s obres la porta de casa teva i puges al pis. Sopes mirant la televisi\u00f3, acompanyat per les figures de porcellana de la mare. Est\u00e0s a punt de ficar-te al llit quan piquen a la porta. No tens massa relaci\u00f3 amb els ve\u00efns, aix\u00ed que et sorpr\u00e8n veure\u2019n un petit grup al repl\u00e0.<\/p>\n

Encap\u00e7alant la comitiva hi ha el president de la comunitat que et demana ajuda per a un assumpte ins\u00f2lit. Al solar del costat, et diu, ha aparegut una casa que abans no hi era. Ning\u00fa no l\u2019ha vista fins que no s\u2019ha post el sol; per\u00f2 en encendre\u2019s els llums, els ve\u00efns l\u2019han detectada. Alguns valents, despr\u00e9s de picar a la porta, l\u2019han trobada oberta i hi han entrat. Nom\u00e9s n\u2019ha sortit un. Molt desorientat, solament ha pogut dir que a dins \u00abtotes les formes estaven malament\u00bb, i despr\u00e9s s\u2019ha desmaiat. El president recorda que ets un home de ci\u00e8ncia, i et demana si els pots ajudar a discernir qu\u00e8 passa. Clarament, no saben a quina autoritat avisar. Si m\u00e9s no, aix\u00f2 trenca una mica la rutina, penses. Aix\u00ed que esc\u00e8ptic, per\u00f2 intrigat, els acompanyes.<\/p>\n

Efectivament, al carrer hi ha un nou edifici. Tu tamb\u00e9 has passat pel seu davant, per\u00f2 cansat com estaves, no t\u2019hi has fixat b\u00e9. Et preguntes quantes vegades m\u00e9s et pot haver passat aix\u00f2. Creuar-te amb l\u2019extraordinari sense ser-ne conscient. Ara et mires el carrer com si fos una cosa nova, escrutes les cases i els rostres de la gent. I entens millor Cuenca, quan parla sobre l\u2019estranyament. Ella el presenta com la funci\u00f3 principal dels relats fant\u00e0stics (de terror, fantasia i ci\u00e8ncia-ficci\u00f3): el trencament de la visi\u00f3 acostumada de les coses, pertorbada per un element an\u00f2mal, que ens permet descobrir-les de nou. Et sobta que aix\u00f2 pugui passar aqu\u00ed, al teu carrer. Per\u00f2 precisament aquests s\u00f3n els relats que analitza el llibre; hist\u00f2ries en qu\u00e8 el desconegut no solament irromp, sin\u00f3 que ho fa on menys l\u2019esperem, en el quotidi\u00e0: ja sigui perqu\u00e8 es manifesta en el nostre dia a dia, com les naus alien\u00edgenes d\u2019Arrival <\/em>(Denis Villenueve, 2016), o perqu\u00e8, al final del viatge, els personatges acaben reconnectant aquest misteri amb el m\u00e9s \u00edntim de la seva persona \u2013com ho fa Cooper, a Interstellar<\/em> (Christopher Nolan, 2014), que despr\u00e9s de travessar l\u2019univers i d\u2019enfonsar-se dins d\u2019un forat negre, acaba revinclant l\u2019espai-temps per tornar a comunicar-se amb la seva filla del passat, i ajudar-la a completar la missi\u00f3 que ell mateix havia empr\u00e8s: salvar la humanitat.<\/p>\n

Per fora, sembla una casa normal. Dues plantes, teulada de pissarra. La porta \u00e9s entreoberta. Sents despertar dins teu un pessigolleig de curiositat. Tamb\u00e9 de por. L\u2019esperan\u00e7a i el temor, diu Cuenca, s\u00f3n dues experi\u00e8ncies simult\u00e0nies davant del novum<\/em>. Creues el rebedor, i en veure l\u2019interior, saps que la casa \u00e9s m\u00e9s gran per dins que per fora. Hi ha mobles de fusta, el terra de rajoles. Res fora del com\u00fa, tret de les proporcions impossibles. El menjador s\u2019oculta rere una porta de vidre tintat. I et veus a tu mateix com el personatge d\u2019una d\u2019aquestes hist\u00f2ries. Perqu\u00e8 el que t\u2019envolta, malgrat que \u00e9s estrany, no et sembla sobrenatural. Intueixes una l\u00f2gica, malgrat que desconeguda. I si est\u00e0s dins d\u2019un relat, de quina mena \u00e9s? Cuenca ressegueix la cronologia de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, i com ha evolucionat per ajustar-se a les expectatives del p\u00fablic, o a la seva subversi\u00f3; com busca noves formes per sorprendre o q\u00fcestionar la realitat, a mesura que aquesta canvia. Des del laboratori del cient\u00edfic boig, fins a prosaics aeroports espacials, l\u2019autora estudia com cada element del relat integra una visi\u00f3 concreta sobre la realitat. El teu \u00e9s dom\u00e8stic, de fusta i pedra, i et fa pensar en el que Denis Villanueve va anomenar dirty sci-fi<\/em>. \u00c9s precisament aquest corrent el que Cuenca estudia durant la darrera part del llibre, des de Tarkovski fins avui dia: un estil que busca la materialitat i no la fantasia, i que s\u2019embruta (\u00abdirty\u00bb) de les parts menys espectaculars de la vida (com ara les coses trencades, primitives, nost\u00e0lgiques). La f\u00edsica estranya i les tonalitats terroses que t\u2019envolten et recorden la naturalesa mutant d\u2019Annihilation<\/em> (Alex Garland, 2018). Els elements d\u2019un m\u00f3n estrany, per\u00f2 d\u2019alguna manera proper que, com aquesta casa, poden fer cantonada amb el teu.<\/p>\n

Camines cap a les portes de vidre, i entres al menjador. En veure\u2019l, et mareges. Cuenca \u00e9s llicenciada en Belles Arts, especialista en est\u00e8tica i teoria de la imatge, i es nota. Malgrat parlar de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en general, el llibre se centra en el cinema (\u00e9s cert que en algun punt has lamentat la poca pres\u00e8ncia liter\u00e0ria), i un dels aspectes que m\u00e9s destaca \u00e9s la facultat de les imatges per comunicar informaci\u00f3 sense paraules, a trav\u00e9s del color, de les textures i de les formes. Com m\u00e9s t\u2019endinses en la casa, m\u00e9s et sembla entendre-ho. Perqu\u00e8 les paraules no sempre arriben a tot, i ara mateix series incapa\u00e7 de descriure qu\u00e8 veus; nom\u00e9s se t\u2019acuden altres imatges, com les escales d\u2019Escher o les masmorres de Piranesi. El supervivent tenia ra\u00f3, aqu\u00ed les formes no s\u00f3n com haurien de ser. Els v\u00e8rtexs s\u2019allarguen fins a esdevenir corbes que es pleguen i desapareixen. El sostre \u00e9s el terra per on camines. Els mobles s\u00f3n les parets que s\u2019embolcallen a si mateixes. Veus un parell de persones, molt llunyanes, que caminen en cercles dins d\u2019un gerro, al centre d\u2019una taula quilom\u00e8trica.<\/p>\n

No saps com, per\u00f2 ets capa\u00e7 d\u2019orientar-te pel menjador. Feia temps que no seguies cap instint, i ara \u00e9s aquest el que et guia a trav\u00e9s dels angles. Hi ha una prestatgeria buida, i els estants formen els esglaons d\u2019una escala. Puges. Arribes a un passad\u00eds que s\u2019est\u00e9n a la dreta i a l\u2019esquerra. A la dreta hi ha una habitaci\u00f3 sense llum, i al davant hi ha un home agenollat. Diries que resa. Quan et sent a prop, es gira i el reconeixes. \u00c9s un ve\u00ed que mai t\u2019ha caigut b\u00e9, un escriptor pedant i avorrit. Et diu que D\u00e9u habita aquesta casa. Que dins la foscor hi ha una catedral, que s\u2019escolta l\u2019harmonia dels \u00e0ngels, i que ell ho veu i t\u2019ho pot ensenyar. Tu mires m\u00e9s enll\u00e0, i tens clar que dins la foscor no hi ha res. \u00c9s el terra que s\u2019eleva i esdev\u00e9 una paret, a pocs cent\u00edmetres de dist\u00e0ncia. Sense respondre, et gires cap a l\u2019esquerra.<\/p>\n

Hi ha un concepte central en el llibre: la hierofania, \u00e9s a dir, la intervenci\u00f3 del sagrat en el m\u00f3n prof\u00e0. Un contacte entre l\u2019espectador i el div\u00ed. T\u2019ha sorpr\u00e8s que un llibre sobre ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 parl\u00e9s de religi\u00f3. Per\u00f2 ara ho comprens. Perqu\u00e8 a l\u2019altre costat del passad\u00eds, que es caragola dins d\u2019una espiral, molt lluny d\u2019on ets ara, hi reconeixes l\u2019habitaci\u00f3 de quan eres petit. I aquesta visi\u00f3, estrany\u00edssima com \u00e9s, penetra dins teu i t\u2019arrossega cap a ella. Realment, Cuenca no escriu sobre religi\u00f3, sin\u00f3 sobre espiritualitat. El sentiment que precedeix els dogmes i els mites. La meravella mesclada amb horror que, com a \u00e9ssers humans, som capa\u00e7os de sentir vers el misteri del m\u00f3n, i de percebre sota moltes formes, des d\u2019una catedral fins a un arbre. O un record. En un m\u00f3n l\u00f2gic com el nostre, diu l\u2019autora, els mites abandonen la m\u00e0gia i la substitueixen per la ci\u00e8ncia. I d\u2019aquesta manera, Cuenca recupera les idees de Karl Jung o de Joseph Campbell per reflexionar sobre com, quan els s\u00edmbols envelleixen, en necessitem de nous. \u00c9s aqu\u00ed, proposa, on la capacitat expressiva de les imatges, i de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 com a g\u00e8nere, que en l\u2019intercanvi entre m\u00e0gia i ci\u00e8ncia s\u2019ajusta millor a la nostra realitat material, esdev\u00e9 possible recuperar un sentiment del sagrat que realment no habita dins de cap d\u00e9u o m\u00e0quina, sin\u00f3 en el m\u00e9s \u00edntim de la nostra experi\u00e8ncia. Aquesta \u00e9s, considera, la recerca que involunt\u00e0riament emprenen els personatges d\u2019aquests relats; i, d\u2019alguna manera, aquest tamb\u00e9 sembla ser el teu punt d\u2019arribada.<\/p>\n

Entres dins l\u2019habitaci\u00f3. No saps quanta estona ha passat, ni quanta dist\u00e0ncia has recorregut. Sembla un altre m\u00f3n, per\u00f2 no has abandonat el teu carrer, i m\u00e9s que avan\u00e7ar, creus que has retrocedit. Cada passa ha desdibuixat una certesa, i has arribat al punt on no saps res i, malgrat tot, la curiositat dels infants \u2013o la d\u2019una adolescent inquieta\u2013 et diu que est\u00e0s a punt de descobrir alguna cosa. Al centre de l\u2019habitaci\u00f3 hi ha un globus terraq\u00fci. \u00c9s antic, \u00e9s el de la teva mare. Al pol nord encara conserva les marques que ella hi va dibuixar, ja fa molts anys, per descobrir-te la geometria no-euclidiana. Aquell dia, quan el pla va esdevenir corba, i la dist\u00e0ncia va canviar de perspectiva, alguna cosa es va despertar dins teu. I ara, la passi\u00f3 que creies perduda, d\u2019alguna forma, reneix en el record d\u2019aquella lli\u00e7\u00f3 i d\u2019una mare, ja absent, que et va mostrar com sota l\u2019aparen\u00e7a un\u00edvoca del llenguatge, o de la realitat, s\u2019hi amaga un univers de possibilitats. Com dos punts connectats per la mateixa circumfer\u00e8ncia m\u00e0xima, sents que l\u2019aventura comen\u00e7a en el mateix moment que acaba.<\/p>\n

Surts de la casa, seguit per alguns dels desapareguts. Quan mires el carrer, distingeixes el patr\u00f3 d\u2019uns angles fins aleshores insospitats, que connecten les teulades amb la llum dels fanals. Els veus dins l\u2019aire, en els ulls de la gent. Ja ho diu Cuenca; aquestes hist\u00f2ries s\u2019enganxen als protagonistes, i quan acaben el seu m\u00f3n ja no tornar\u00e0 a ser el que era. Tot et sembla diferent, per\u00f2 no has oblidat res del que coneixies. I tens l\u2019estranya certesa que aquesta casa ha sigut com el globus terraq\u00fci de la mare: una lli\u00e7\u00f3 que alg\u00fa, o alguna cosa, ha preparat per obrir-te els ulls. Sospites que potser, en un futur, aquest descobriment ser\u00e0 necessari. Qui hagi enviat la casa \u2013nom\u00e9s per un instant et preguntes si no podries ser tu, de tan detallada com era l\u2019habitaci\u00f3\u2013 est\u00e0 preparant-se pel que vindr\u00e0. Per\u00f2 l\u2019endem\u00e0, l\u2019edifici ja no hi ser\u00e0. Molts no en tornaran a parlar, avergonyits. D\u2019altres, creuran que ho han somiat. I uns pocs, com tu, en conservareu el record i pensareu sobre qu\u00e8 va poder ser.<\/p>\n

Quan vas acabar de llegir Universos cercanos<\/em>, vas tenir una idea. Que el llibre realment tracta sobre el llenguatge; sobre com necessitem una eina per comunicar-nos, no solament entre nosaltres, sin\u00f3 amb la realitat que ens envolta. I que si la dirty sci-fi<\/em>, com diu Cuenca, recupera el que \u00e9s org\u00e0nic, brut o quotidi\u00e0, \u00e9s precisament perqu\u00e8 s\u00f3n aquestes dimensions les que m\u00e9s necessitem comprendre, si volem sobreviure en un m\u00f3n a la deriva. Les hist\u00f2ries comentades tracten precisament sobre aquest reencontre i, paradoxalment, ja que ens involucren com a espectadors, tamb\u00e9 ens aboquen a la mateixa reconeixen\u00e7a. Com una hierofania materialista. I d\u2019ella en resulta un aprenentatge: que com diu Cuenca al final, all\u00f2 que ens inquieta \u00e9s precisament el que ens manca. I que aix\u00ed com investiguem altres planetes per entendre el nostre, \u00e9s a trav\u00e9s de la ficci\u00f3 que podem comprendre millor la realitat, i el lloc que hi ocupem.<\/p>\n

Es nota que Cuenca s\u2019estima el que estudia. El seu \u00e9s un llibre escrit des de la passi\u00f3 per la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, i per la ficci\u00f3 en general. Una passi\u00f3 contagiosa, que ha motivat aquest petit relat que hem compartit. Una passi\u00f3 que ens commina a tots, com a lectors i, potser, futurs protagonistes d\u2019una \u00edntima aventura, a buscar, entre les imatges i la realitat, la desconeguda i fant\u00e0stica geometria que construeix el nostre dia a dia.<\/p>\n

Mart\u00ed Jare\u00f1o
Investigador en teoria de la literatura i literatura de g\u00e8neres
marti.jareno@gmail.com<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cuenca, Celia. Universos cercanos: una mirada \u00edntima de la ciencia ficci\u00f3n. Val\u00e8ncia: Barlin Libros, 2024….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3309,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2097","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/coberta_universos20cercanos-680x1024.png",680,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2097"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2097\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3613,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2097\/revisions\/3613"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}