{"id":2103,"date":"2025-10-15T06:30:00","date_gmt":"2025-10-15T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-grandes-dates-de-la-litterature-francaise-per-alain-couprie\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:49","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:49","slug":"les-grandes-dates-de-la-litterature-francaise-per-alain-couprie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-grandes-dates-de-la-litterature-francaise-per-alain-couprie\/","title":{"rendered":"\u00abLes grandes dates de la litt\u00e9rature fran\u00e7aise\u00bb per Alain Couprie"},"content":{"rendered":"

<\/a>Couprie, Alain. Les grandes dates de la litt\u00e9rature fran\u00e7aise.<\/em> 2e \u00e9d. Malakoff: Armand Colin, 2025. 126 p. (Collection 128. S\u00e9rie Lettres). ISBN 978-2-200-64112-2.<\/p>\n

Les dates normalment pertanyen a la hist\u00f2ria, \u00e9s efectivament la hist\u00f2ria la que s\u2019organitza entorn de grans esdeveniments que han marcat els temps. Pel que fa a la literatura, sembla que sempre avanci en funci\u00f3 d\u2019aquests esdeveniments reaccionant al que passa en el m\u00f3n. Les dates de la literatura francesa tal com les presenta Alain Couprie en aquest memento anomenat Les grandes dates de la litt\u00e9rature fran\u00e7aise<\/em> destitueixen les de la hist\u00f2ria, com si la literatura tingu\u00e9s sempre la darrera paraula. El que ens mostra aquest memento, \u00e9s el nexe indestructible que existeix entre les lletres i la hist\u00f2ria de Fran\u00e7a, una hist\u00f2ria que, com tantes altres, sense la literatura hauria cedit a l\u2019oblit. <\/p>\n

En primer lloc, ens caldria potser definir qu\u00e8 \u00e9s exactament un \u00abmemento\u00bb, m\u00e9s enll\u00e0 de la definici\u00f3 est\u00e0ndard del diccionari. No \u00e9s ni un manual, ni una antologia; seria una obra constru\u00efda per tal de con\u00e8ixer, en aquest cas, l\u2019essencial de la literatura francesa i ajudar-nos a entendre el perqu\u00e8 del seu renom. Un memento \u00e9s una obra que pret\u00e9n modestament fer mem\u00f2ria.<\/p>\n

La literatura francesa, des de l\u2019edat mitjana, s\u2019ha bastit de la m\u00e0 d\u2019una llengua, el franc\u00e8s, que des del 1539 es posa al servei de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria amb la intenci\u00f3 de ser una llengua comuna, parlada per tothom.[1]<\/a> De la gesta de la Chanson de Roland, narrant la hist\u00f2ria de Fran\u00e7a, creix una llengua capa\u00e7 de sortir dels l\u00edmits de l\u2019esdeveniment hist\u00f2ric per dir la incommensurabilitat del sentiment amor\u00f3s al qual Tristany i Isolda no es podran resistir.<\/p>\n

Una literatura que neix, doncs, no nom\u00e9s de la necessitat de dir el que passa en el m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 de dir el desig i el dubte entre els quals oscil\u00b7la la humanitat. Una literatura que es compromet amb la llibertat i que deixa que els pensadors, quan burxen a l\u2019interior de la natura humana, tinguin tamb\u00e9, cercant la llum en la foscor, la necessitat de trobar-se amb la bellesa.<\/p>\n

Passen els segles, del teatre de Corneille a la filosofia de Pascal, a les faules de Jean de la Fontaine, viatgem gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 no nom\u00e9s, tamb\u00e9 atenyem l\u2019epicentre de la nostra natura humana.<\/p>\n

El gran m\u00e8rit d\u2019aquest memento \u00e9s de permetre que aquest periple incommensurable pugui tenir lloc fullejant un llibre que no es llegir\u00e0 mai fins al final perqu\u00e8 en el fons sempre l\u2019estarem llegint, un llibre que \u00e9s com un full de ruta, com un mapa al qual sempre podem rec\u00f3rrer.<\/p>\n

Un llibre que es pot deixar en qualsevol rac\u00f3 de la casa, perqu\u00e8 quan s\u2019obri, n\u2019obtinguem una informaci\u00f3 clau i transformadora, perqu\u00e8 tots sabem que no ser\u00edem res sense Voltaire, sense l\u2019existencialisme d\u2019Albert Camus, ni sense l\u2019escriptura el\u00b7l\u00edptica de Marguerite Duras o el simbolisme tan innovador d\u2019Arthur Rimbaud, sense ells i elles i tants m\u00e9s, no haur\u00edem pensat les nostres vides i ens hagu\u00e9ssim quedat estancats en el fang i la por.<\/p>\n

Com sintetitzar tants segles de creaci\u00f3 liter\u00e0ria? Aquest \u00e9s el repte d\u2019aquest memento, que s\u2019ha elaborat pensant en els estudiants, en com facilitar-los la tasca de poder mirar tota la literatura francesa en un cop d\u2019ull, alhora que se\u2019ls invita a visitar-ne la profunditat. Couprie demostra el do de la ubiq\u00fcitat, furga els detalls, per\u00f2 tamb\u00e9 sap sobrevolar aquest pa\u00eds que \u00e9s la literatura per donar ganes amb aquest joc de perspectives d\u2019anar molt m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol delimitaci\u00f3, \u00e9s a dir, de llegir.<\/p>\n

La manera com est\u00e0 organitzat aquest memento permet perfectament observar i entendre com l\u2019esdeveniment hist\u00f2ric ha perm\u00e8s habilitar la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. La compaginaci\u00f3 que proposa Couprie en cada p\u00e0gina \u00e9s, a l\u2019esquerra, una columna amb els fets hist\u00f2rics, i al costat dret una altra columna on apareixen les obres amb les dates de publicaci\u00f3, els g\u00e8neres, els moviments, els t\u00edtols, per\u00f2 sense cap intenci\u00f3 d\u2019exhaustivitat, tot sent extremadament fiable acad\u00e8micament.<\/p>\n

Couprie, en el pr\u00f2leg, defineix la seva obra com un complement ideal al descobriment, a la \u00abfreq\u00fcentaci\u00f3\u00bb com ell diu, delicada analogia de \u00ablectura\u00bb, que res no substituir\u00e0. De fet, l\u2019obra de Couprie \u00e9s una clau que ens obre el m\u00f3n immens d\u2019una literatura que, de la m\u00e0 d\u2019una llengua francesa proactiva i resilient, ha anat refor\u00e7ant-se i canviant no nom\u00e9s a Fran\u00e7a, sin\u00f3 a tot el m\u00f3n, per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou.<\/p>\n

L\u2019obra \u00e9s dividida en set grans eixos: l\u2019edat mitjana, el segle XVI, el segle XVII, el segle XVIII, el segle XIX, el segle XX i el final de segle (1980-2008). Aquesta repartici\u00f3 permet consultar-la segons la voluntat moment\u00e0nia i \u00e9s de f\u00e0cil fullejar.<\/p>\n

Couprie ordena les \u00e8poques i els moviments literaris i ens facilita un viatge en la densitat d\u2019una literatura que encara que sigui nacional i es reivindiqui com a tal, s\u2019afirma a partir del segle XVIII, amb els fil\u00f2sofs de les llums com una literatura que sobrepassa els l\u00edmits de la naci\u00f3, convertint el pensament filos\u00f2fic i cr\u00edtic en uns texts de car\u00e0cter incontestablement literaris, obrint-los aix\u00ed a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu i no solament a l\u2019abast d\u2019uns quants o d\u2019un sol territori.<\/p>\n

Couprie ens permet entendre r\u00e0pidament que el que caracteritza avui la literatura francesa \u00e9s no nom\u00e9s el vigor de la llengua francesa, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva temptaci\u00f3 per la llibertat i la just\u00edcia, llibertat de desafiar totes les censures amb les quals s\u2019entrebanca sovint la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Amb Sartre, Camus, Malraux com a magn\u00edfics amfitrions moderns que reclamen la dignitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 davant de la viol\u00e8ncia dels estats, la literatura francesa es fa per sempre m\u00e9s portaveu de la llibertat de creaci\u00f3 i d\u2019expressi\u00f3, heretant aix\u00ed la for\u00e7a, encara viva, de la Revoluci\u00f3 Francesa que propuls\u00e0 la llengua francesa m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ella mateixa, cap a un futur inacabable, desafiant totes les possibles incerteses.<\/p>\n

Couprie sembla ben conscient de la dificultat de condensar segles de creaci\u00f3 liter\u00e0ria en un memento d\u2019unes quantes p\u00e0gines, per\u00f2 ho fa des d\u2019un respecte tan profund que alhora sembla que ens inviti a endinsar-nos-hi minuciosament.<\/p>\n

I el que finalment aconsegueix Couprie amb aquesta obra, \u00e9s un advertiment subtil per no deixar de llegir, car la literatura no mor; la poesia, el teatre no s\u2019extingiran mai perqu\u00e8 sempre acompanyaran la hist\u00f2ria inexhaurible de la humanitat. Per molt que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ens vulgui temptar perqu\u00e8 deixem de llegir i d\u2019escriure i fins i tot de pensar, mai esbrinar\u00e0 el secret que hi ha darrere de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Tal com els esdeveniments hist\u00f2rics, per molt violents i insensats que siguin, tampoc silenciaran l\u2019anhel tan necessari i prestigi\u00f3s dels poetes de dem\u00e0.<\/p>\n

Barbara Roig Equey<\/a> <\/p>\n

De la 1a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria. Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra<\/p>\n

[1]<\/a> Del 1539 data l\u2019Ordenan\u00e7a de Villers-Cotter\u00eats, que obligava a usar el franc\u00e8s en tota la documentaci\u00f3 jur\u00eddica i de l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Couprie, Alain. Les grandes dates de la litt\u00e9rature fran\u00e7aise. 2e \u00e9d. Malakoff: Armand Colin, 2025….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3315,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2103","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/coberta_les20grandes20dates.jpg",600,829,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2103"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3619,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2103\/revisions\/3619"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3315"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}