{"id":2106,"date":"2025-10-08T06:30:00","date_gmt":"2025-10-08T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-senor-de-las-letras-carlos-barral-per-cristina-suarez-toledano\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:49","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:49","slug":"el-senor-de-las-letras-carlos-barral-per-cristina-suarez-toledano","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-senor-de-las-letras-carlos-barral-per-cristina-suarez-toledano\/","title":{"rendered":"\u00abEl se\u00f1or de las letras: Carlos Barral\u00bb, per Cristina Su\u00e1rez Toledano"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/puz.unizar.es\/3102-el-senor-de-las-letras-carlos-barral-un-editor-contra-la-censura.html\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" src=\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2025\/coberta_el%20senor%20de%20las%20letras.jpg\" width=\"185\" height=\"265\"><\/a>Su\u00e1rez Toledano, Cristina. <em>El se\u00f1or de las letras: Carlos Barral, un editor contra la censura.<\/em> Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2025. 337 p. (Humanidades; 205). ISBN 978-84-1340-885-9. 26 \u20ac.<\/p>\n<p>S\u00f3n moltes les investigacions i els treballs publicats sobre la censura i els seus efectes en l\u2019Espanya franquista. La seva primera v\u00edctima va ser la premsa di\u00e0ria, com podem comprovar llegint la <em>Ley de prensa,<\/em> del 22 d\u2019abril de 1938, en la qual, ultra altres mesures repressives, ja es parla obertament de censura, per redimir \u00abel periodismo de la servidumbre capitalista de las clientelas reaccionarias o marxistas\u00bb. Naturalment, aquesta va acabar estenent-se a la r\u00e0dio, al cinema, al teatre i finalment a les edicions en general i a la literatura en particular.&nbsp;<\/p>\n<p>La doctora per la Universitat d\u2019Alcal\u00e0 Cristina Su\u00e1rez, en el seu exhaustiu estudi centrat en la figura de Carlos Barral, fa un petit resum de la hist\u00f2ria editorial entre 1939 i 1975, \u00e9s a dir, tot el per\u00edode amb Franco present, per centrar-se en una hist\u00f2ria de la censura entre 1937 i 1966, fins a la primera <em>Ley de prensa e imprenta<\/em>, la coneguda com a \u00abLlei Fraga\u00bb. Hi analitza no nom\u00e9s la influ\u00e8ncia de la censura en la creaci\u00f3 liter\u00e0ria sin\u00f3 tamb\u00e9 el paper de l\u2019autocensura.<\/p>\n<p>La investigaci\u00f3 molt detallada al voltant de Carlos Barral i la seva ingent tasca editorial amb les dues editorials que va inspirar, Seix Barral i Barral Editores, comen\u00e7a amb l\u2019entrada de Barral en la direcci\u00f3 liter\u00e0ria de Seix Barral, quan ja V\u00edctor Seix feia uns anys que la dirigia. Crea un potent equip de col\u00b7laboradors afins a les noves tend\u00e8ncies liter\u00e0ries i que amb l\u2019arribada de Carmen Balcells trenquen la din\u00e0mica continuista d\u2019una part dels accionistes de la casa. Personatges rellevants del m\u00f3n cultural i intel\u00b7lectual com Jaime Salinas, Joan Petit, Joan i Gabriel Ferrat\u00e9(r), Jaime Gil de Biedma o Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo tindran un gran protagonisme en la construcci\u00f3 del nou cat\u00e0leg de l\u2019editorial, sota tres grans premisses: publicar autors estrangers, publicar nous autors del realisme social i impulsar el <em>boom<\/em> d\u2019autors llatinoamericans.<\/p>\n<p>En el camp de les relacions internacionals, fonamental per a l\u2019estrat\u00e8gia de den\u00fancia de la censura i de la repressi\u00f3 del r\u00e8gim, treballen en la publicaci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina dels llibres impossibles de fer-ho a Espanya. Per exemple, amb Joaqu\u00edn Mortiz, editorial mexicana fundada per l\u2019exiliat espanyol Joaqu\u00edn D\u00edez-Canedo van publicar <em>Cambio de piel<\/em> de Carlos Fuentes, Premi Biblioteca Breve 1967 i prohibida per la censura espanyola.<\/p>\n<p>L\u2019alian\u00e7a amb editorials europees i americanes es va concretar en la creaci\u00f3 del Grupo Formentor amb les editorials Einaudi, Gallimard, Grove Press, Rowohlt, Seix Barral i Weidenfeld. En aquest context es publicaran coordinadament molts autors que gr\u00e0cies a aix\u00f2 esdevindran coneguts internacionalment, com G\u00fcnter Grass, Marguerite Duras o el mateix Juan Goytisolo.<\/p>\n<p>Entrant ja en l\u2019an\u00e0lisi dels expedients de censura, ens trobem amb un treball detallat gaireb\u00e9 t\u00edtol a t\u00edtol dels 420 llibres presentats i els 130 prohibits entre 1955 i 1969 en nom de Seix Barral, i els 300 presentats i 150 prohibits entre 1969 i 1981 en nom de Barral Editores.<\/p>\n<p>Els criteris aplicats per la censura eren tan variats i arbitraris com els elements que els aplicaven, per\u00f2 la doctora Su\u00e1rez els classifica en quatre apartats dels quals fins i tot en fixa els percentatges respecte al total. Criteris relatius a: Moral sexual, Pol\u00edtica, Llenguatge inapropiat i Religi\u00f3.<\/p>\n<p>La n\u00f2mina de censors la constitu\u00efen personatges com Vintil\u0103 Horia, escriptor feixista roman\u00e8s; Miguel Orom\u00ed, frare francisc\u00e0; Javier Dieta, funcionari; Miguel de la Pinta, frare agust\u00ed; Wilhelm Petersen, funcionari del III Reich, o el mateix Dionisio Porres, director de Radio Nacional de Espa\u00f1a i molts d\u2019altres que van apareixent en l\u2019estudi de Su\u00e1rez.<\/p>\n<p>Pel que fa a alguns exemples concrets de censura \u2013impossible resumir tots els que detalla el llibre\u2013, tenim el cas de <em>\u00daltimas tardes con Teresa <\/em>(1965) de Juan Mars\u00e9 que es va haver de publicar despr\u00e9s de suprimir m\u00e9s de 70 par\u00e0grafs censurats.<\/p>\n<p>Algunes obres s\u2019autoritzaven amb l\u2019argument que la gent no les entendria; d\u2019altres amb la condici\u00f3 d\u2019augmentar-ne el preu de venda i d\u2019algunes nom\u00e9s es permetia l\u2019edici\u00f3 destinada a l\u2019exportaci\u00f3.<em> La ciudad y los perros <\/em>de Mario Vargas Llosa, Premi Biblioteca Breve 1962, va ser inicialment prohibida per \u00abdescripciones obscenas\u00bb, \u00abadulterio incestuoso\u00bb, \u00abactos de sodom\u00eda\u00bb o \u00abhedionda depravaci\u00f3n juvenil\u00bb. En una segona revisi\u00f3 es va a tornar a prohibir per \u00abmariconer\u00eda\u00bb, \u00abcr\u00edtica al estamento militar\u00bb i \u00abexagerado tremendismo\u00bb<em>. <\/em>Finalment, despr\u00e9s de la mediaci\u00f3 de Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde, es va poder publicar amb m\u00e9s de 30 supressions.<\/p>\n<p>A Marguerite Duras la van prohibir per \u00abexpresiones malsonantes\u00bb, \u00ablenguaje repugnante por su crudeza\u00bb, \u00ababundan las groser\u00edas\u00bb; a Juan Goytisolo per \u00abocurrencias burdamente obscenas\u00bb.<\/p>\n<p>El 1959 es va prohibir <em>El tambor de hojalata<\/em> de G\u00fcnter Grass perqu\u00e8 \u00abtrata la religi\u00f3n como rid\u00edcula superstici\u00f3n\u00bb<em>.<\/em><\/p>\n<p>Davant d\u2019aquest panorama, les estrat\u00e8gies de Barral per tirar endavant els seus projectes es van adre\u00e7ar al que avui en dir\u00edem \u00abinternacionalitzaci\u00f3 del conflicte\u00bb per un costat, i per l\u2019altre, participar en tot moviment de rebuig al r\u00e8gim, ja fos cultural muntant xerrades sobre Machado, Lorca, creant premis de poesia i de novel\u00b7la, signant escrits de protesta d\u2019intel\u00b7lectuals o participant activament en la \u00abCaputxinada\u00bb del 1966 al convent de Sarri\u00e0. Sobre aquesta acci\u00f3, tot i el seu indubtable comprom\u00eds amb la lluita antifranquista, demostra una certa frivolitat en un fragment de les seves mem\u00f2ries <em>Cuando las horas veloces <\/em>(Tusquets Editores, 1988): \u00abLo de los capuchinos me pareci\u00f3 ya entonces y me sigue pareciendo ahora algo muy divertido y escasamente heroico.\u00bb<\/p>\n<p>Pel que fa a l\u2019enfrontament directe amb la censura, son m\u00faltiples les refer\u00e8ncies que descriu l\u2019autora a partir de les investigacions en els arxius i tamb\u00e9 de les pr\u00f2pies descripcions de les esmentades mem\u00f2ries \u00ab&#8230;acabado de llegar de Madrid, de discutir con un miserable jefe de negociado de la censura de libros o un director general, y no de la polic\u00eda, que insist\u00eda a\u00fan, una vez m\u00e1s pero por firme convencimiento, en la conveniencia de que me alejara del pa\u00eds al menos un par de a\u00f1os para hacer olvidar, para suspender y lavar mis provocaciones pol\u00edticas y antipatri\u00f3ticas\u00bb.<\/p>\n<p>El llibre inclou 50 p\u00e0gines de bibliografia i dues llistes exhaustives, una dels t\u00edtols de les obres amb els seus autors publicades per Seix Barral i una altra de les publicades per Barral Editores. Per\u00f2 potser el m\u00e9s interessant s\u00f3n dues llistes d\u2019obres presentades a censura que no es van acabar publicant per diverses raons, no totes per culpa directa de la pr\u00f2pia censura. L\u2019autora les presenta com \u00abel cat\u00e1logo invisible\u00bb.<\/p>\n<p>Un treball detallat amb moltes hores d\u2019investigaci\u00f3 a l\u2019Archivo General de la Administraci\u00f3n, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca del Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica de la UB, al Museu i Fons Barral, etc. que aporta llum i coneixement de la realitat del m\u00f3n del llibre sota la dictadura i contribueix a la mem\u00f2ria democr\u00e0tica.<\/p>\n<p>Antoni Estela Barnet<\/p>\n<p>Exalumne de la Universitat de l\u2019Experi\u00e8ncia i del postgrau de Llibre Antic<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Su\u00e1rez Toledano, Cristina. El se\u00f1or de las letras: Carlos Barral, un editor contra la censura&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3317,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2106","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/coberta_el20senor20de20las20letras.jpg",700,1003,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2106"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3622,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2106\/revisions\/3622"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}