{"id":2110,"date":"2025-09-26T06:30:00","date_gmt":"2025-09-26T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/qui-no-arrisca-no-pisca\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:49","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:49","slug":"qui-no-arrisca-no-pisca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/qui-no-arrisca-no-pisca\/","title":{"rendered":"Qui no arrisca, no pisca"},"content":{"rendered":"

<\/a>Solanich Sanglas, Irene. Matar impunement: \u00abLa Negra\u00bb, impulsora de la novel\u00b7la criminal en catal\u00e0 (1986-1998)<\/em>. Barcelona: La Magrana, 2025, 331 p. (Or\u00edgens). ISBN 978-84-10009-34-9. 22,90 \u20ac.<\/p>\n

Al llarg del segle XX Barcelona ha estat, sense cap mena de dubte, l\u2019epicentre editorial de la recepci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la novel\u00b7la negra i polic\u00edaca, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0. Ho demostra l\u2019aparici\u00f3 de diversos i molt originals projectes editorials per donar a con\u00e8ixer el bo i millor del g\u00e8nere, sovint materialitzats en forma de col\u00b7leccions, fet que ha despertat darrerament l\u2019inter\u00e8s assag\u00edstic per analitzar-ne alguns dels m\u00e9s emblem\u00e0tics. Aix\u00ed van n\u00e9ixer estudis com el que vam publicar amb l\u2019\u00c0lex Mart\u00edn Escrib\u00e0, La cua de palla: retrat en groc i negre<\/em><\/a> (Clandestina, 2011), o Biblioteca Oro: Editorial Molino y la literatura popular, 1933-1956<\/em><\/a> (CSIC, 2015) de Fernando Eguidazu Palacios i Antonio Gonz\u00e1lez Lej\u00e1rraga, als quals ara s\u2019afegeix el d\u2019Irene Solanich Sanglas, Matar impunement: \u00abLa Negra\u00bb, impulsora de la novel\u00b7la criminal en catal\u00e0 (1986-1998)<\/em><\/a>, sobre la primera etapa de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLa Negra\u00bb d\u2019editorial La Magrana. <\/p>\n

L\u2019obra de Solanich prov\u00e9 de la seva tesi doctoral, La novel\u00b7la criminal a les darreries del segle xx: La Negra (1986\u20131998), el creixement i consolidaci\u00f3 d\u2019un g\u00e8nere en catal\u00e0<\/em><\/a>,<\/em> defensada a la Universitat de Vic a comen\u00e7aments de 2023 amb la qualificaci\u00f3 d\u2019Excel\u00b7lent. L\u2019inter\u00e8s per l\u2019estudi d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 rau, sobretot, en el fet que Jaume Fuster va poder dur a terme el projecte original del que hauria volgut Manuel de Pedrolo per a \u00abLa cua de palla\u00bb, un cat\u00e0leg on es trobessin entre grans noms internacionals, autors catalans. Aix\u00ed, \u00abLa Negra\u00bb representa el que podr\u00edem dir la primera col\u00b7lecci\u00f3 de la plena normalitat del g\u00e8nere a Catalunya.<\/p>\n

L\u2019estudi est\u00e0 estructurat en dotze cap\u00edtols, a m\u00e9s d\u2019una inicial nota de l\u2019autora, la bibliografia i l\u2019annex. Els tres primers s\u00f3n de car\u00e0cter introductori, \u00abPer qu\u00e8 en diem \u201cnegra\u201d\u00bb sobre la terminologia del g\u00e8nere; \u00abEls inicis\u00bb, amb una molt breu descripci\u00f3 dels naixements de la novel\u00b7la polic\u00edaca i de la negra, i \u00abLa novel\u00b7la negra a Catalunya\u00bb. Despr\u00e9s passa a analitzar la col\u00b7lecci\u00f3, des del projecte editorial \u2013\u00abLa Magrana, comprom\u00eds pol\u00edtic i cultural\u00bb\u2013; l\u2019evoluci\u00f3 \u2013\u00ab\u201dLa Negra\u201d, novel\u00b7la negra catalana i en catal\u00e0\u00bb\u2013 fins a diversos aspectes concrets \u2013\u00ab\u201dLa Negra\u201d en xifres\u00bb, \u00abLes dones de \u201cLa Negra\u201d\u00bb, \u00abEls parlars de la novel\u00b7la negra\u00bb i \u00ab\u201dLa Negra\u201d m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres catalanes\u00bb\u2013, per arribar al gruix de l\u2019obra, \u00abTots els t\u00edtols, un per un\u00bb, on analitza els t\u00edtols publicats.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, sorpr\u00e8n la poca ambici\u00f3 i rigor de l\u2019estudi, del qual l\u2019autora podia haver tret molt m\u00e9s suc i oferir una visi\u00f3 m\u00e9s aprofundida d\u2019aquesta excel\u00b7lent col\u00b7lecci\u00f3. La relaci\u00f3 amb el cinema \u2013posem per cas\u2013, amb una llista de les versions cinematogr\u00e0fiques, ja que gran part dels t\u00edtols tradu\u00efts havien estat portats a la pantalla i, fins i tot, tres produccions catalanes tenen com a punt de partida novel\u00b7les de la col\u00b7lecci\u00f3. Al cap\u00edtol \u00ab\u201dLa Negra\u201d m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres catalanes\u00bb (ling\u00fc\u00edstiques, s\u2019ent\u00e9n), ens assabentem que el 51 % dels originals catalans han estat tradu\u00efts: setze al castell\u00e0, set a l\u2019alemany, cinc al franc\u00e8s, quatre a l\u2019angl\u00e8s, dues al roman\u00e8s, una al neerland\u00e8s, una al portugu\u00e8s i una al gallec… sense saber quins t\u00edtols s\u00f3n, ni quines editorials els van publicar. Tampoc hauria estat de m\u00e9s una cronologia dels t\u00edtols originals publicats i posar una mica d\u2019ordre a la \u00abBorsa de traductors\/es i autors\/es de les obres de \u201cLa Negra\u201d (per ordre alfab\u00e8tic)\u00bb de l\u2019annex, d\u2019on han desaparegut misteriosament els autors estrangers i sortim amb la impressi\u00f3 que Roser Llibre Peral \u00e9s l\u2019autora de La m\u00e0scara de Dimitrios<\/em>; Carme Arenas \u00e9s autora d\u2019Els milanesos maten en dissabte <\/em>i ens quedem amb el dubte de si Manuel de Seabra va escriure o traduir Balada de la platja dels gossos<\/em>.<\/p>\n

Finalitza l\u2019estudi amb dos cap\u00edtols apressats, \u00abUn final que continua\u00bb i \u00abUn punt sense final i uns quants agra\u00efments\u00bb, on Solanich desaprofita la gran oportunitat d\u2019analitzar els efectes de la concentraci\u00f3 editorial que ha patit el pa\u00eds i de l\u2019absorci\u00f3 de les editorials independents que publiquen en catal\u00e0 per part de grans grups. Tenia a les mans el magn\u00edfic paradigma de com un projecte de l\u2019editorial La Magrana com el que va representar la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLa Negra\u00bb, creada el 1986 per Carles-Jordi Guardiola, dirigida en els seus inicis per \u00c0lex Broch i continuada fins el 1998 sota el comandament de Jaume Fuster, va acabar malm\u00e8s[1]<\/a> a mans d\u2019RBA primer i bandejat per Penguin Random House despr\u00e9s.<\/p>\n

Per tot l\u2019exposat anteriorment, sembla agosarat fer afirmacions com \u00ab\u201dLa Negra\u201d (1986-1998), de La Magrana \u2013que m\u00e9s tard tornaria a emprendre l\u2019activitat l\u2019any 2008 sota el segell d\u2019RBA Libros\u2013 i que des de l\u2019any 2021 ho fa a Penguin Random House\u00bb (p. 53); \u00abTamb\u00e9 \u00e9s d\u2019especial rellev\u00e0ncia el fet que \u201cLa Negra\u201d, iniciada per La Magrana, passada per RBA Libros i ara heretada per Penguin Random House, no ha cessat mai la seva activitat i ha continuat produint literatura negra en catal\u00e0\u00bb (p. 112) o \u00ab\u201dLa Negra\u201d, de La Magrana, \u00e9s una lluitadora que amb sotracs i adveniments sap ressorgir de les cendres i tornar a mostrar el potencial i la corda que encara li queda\u00bb (p. 305). Afirmacions que podrien fer pensar al lector que aquesta col\u00b7lecci\u00f3 gaudeix encara de bona salut; per\u00f2 la veritat \u00e9s que Penguin Random House no sembla tenir cap inter\u00e8s a fer reviure la col\u00b7lecci\u00f3, i el fet que publiqui algunes novel\u00b7les negres d\u2019autors catalans o que reediti alguns t\u00edtols que en provenen, no els converteix en \u00abLa Negra\u00bb.<\/p>\n

La funci\u00f3 de l\u2019assagista \u00e9s la de ser rigor\u00f3s i no necess\u00e0riament complaent, una bona manera de demostrar la seva independ\u00e8ncia. \u00abQui no arrisca, no pisca\u00bb, que diria en Jaume Fuster.<\/p>\n

Jordi Canal i Artigas<\/a><\/p>\n

Bibliotecari<\/p>\n

[1]<\/a> Mart\u00edn Escrib\u00e0, \u00c0lex; Canal i Artigas, Jordi. \u00abCap on va, \u201cLa Negra\u201d?: la desfeta d\u2019una experi\u00e8ncia liter\u00e0ria\u00bb. Revista de Catalunya<\/em>, 281 (gener-mar\u00e7 2013), p. 165-172.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Solanich Sanglas, Irene. Matar impunement: \u00abLa Negra\u00bb, impulsora de la novel\u00b7la criminal en catal\u00e0 (1986-1998)….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3321,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2110","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/coberta_matar20impunement.jpg",650,965,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1294,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1294,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2110"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3626,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2110\/revisions\/3626"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}