{"id":2117,"date":"2025-09-08T06:30:00","date_gmt":"2025-09-08T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/vides-i-virus-entre-receptes-literaries\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:50","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:50","slug":"vides-i-virus-entre-receptes-literaries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/vides-i-virus-entre-receptes-literaries\/","title":{"rendered":"Vides i virus entre receptes liter\u00e0ries"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.udllibros.com\/libro-la_librer%C3%ADa_de_la_esperanza-S810020002\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" src=\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2025\/coberta_la%20libreria%20de%20la%20esperanza.jpg\" width=\"185\" height=\"284\"><\/a>Butland, Stephanie. <em>La Librer\u00eda de la Esperanza.<\/em> Trad., Marina Rodil Parra. Barcelona: Lira, 2024. 380 p. ISBN 978-84-19235-10-7. 18,95 \u20ac.<\/p>\n<p>Fa cinc anys, de cop, vam tornar a tenir temps per llegir. Diuen que la pand\u00e8mia va estendre el virus de la lectura entre una part de la poblaci\u00f3, que va trobar en els llibres una vacuna efica\u00e7 contra la saturaci\u00f3 de pantalles, les videoconfer\u00e8ncies i l\u2019avorriment. \u00abAl parecer, vivir un momento hist\u00f3rico puede resultar profundamente poco interesante\u00bb, diu Stephane Butland a <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> (ed. Lira). Tot i que nom\u00e9s han passat cinc anys, i que encara n\u2019estem pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies, sembla que hem oblidat aquells mesos tan r\u00e0pid, com oblidem qualsevol conflicte mundial o desastre ecol\u00f2gic dels quals ens sentim espectadors i no pas protagonistes.&nbsp;<\/p>\n<p>Per sort, els llibres s\u00f3n bons aliats contra la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i individual, i alguns escriptors hi contribueixen especialment, encara que sigui a trav\u00e9s de la ficci\u00f3. Aquest \u00e9s el cas de la novel\u00b7la de Stephanie Butland, una escriptora anglesa que va iniciar la seva carrera despr\u00e9s de superar un c\u00e0ncer i que des de llavors ha combinat la publicaci\u00f3 de novel\u00b7les amb la seva implicaci\u00f3 en la lluita contra aquesta malaltia. Potser aquest sigui el motiu pel qual les seves obres estan protagonitzades per dones que han d\u2019afrontar situacions especialment dif\u00edcils.<\/p>\n<p>En el cas de <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> (<em>Found in a bookshop<\/em>, en la versi\u00f3 anglesa), Butland utilitza la pand\u00e8mia del 2020 com a marc hist\u00f2ric, per\u00f2 tamb\u00e9 per justificar la decisi\u00f3 de la protagonista. M\u2019explico. Quan la propiet\u00e0ria de la Librer\u00eda de la Esperanza, Loveday, i la seva empleada, Kelly, intenten trobar un flotador per al seu negoci per no morir durant el devastador tsunami de la pand\u00e8mia, s\u2019adonen que poden \u00abprofessionalitzar\u00bb all\u00f2 que els llibreters han fet tota la vida: receptar llibres. \u00abLa medicina no es lo \u00fanico que utilizamos para curarnos\u00bb, apunta Butland. \u00abAs\u00ed que creo que lo que tenemos que hacer es abrir una farmacia de libros\u00bb, conclou el seu personatge protagonista. I ho fan. I funciona. I comencen a con\u00e8ixer hist\u00f2ries. I comencen a recomanar llibres per acompanyar o sanar aquestes hist\u00f2ries. I comencen a implicar-se en alguna d\u2019aquestes hist\u00f2ries. I alguna d\u2019aquestes hist\u00f2ries connecta amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria. I, de tant en tant, l\u2019autora interromp aquestes hist\u00f2ries amb p\u00edndoles de reflexi\u00f3 al voltant del m\u00f3n del llibre i les llibreries. \u00abLos libros no te juzgan\u00bb, diu una d\u2019aquestes p\u00edndoles. Per sort, t\u00e9 ra\u00f3. Intueixo que no en sortir\u00edem molt ben parats si ho fessin. I tamb\u00e9 t\u00e9 ra\u00f3 quan, dins la mateixa reflexi\u00f3, continua: \u00ab[&#8230;] a veces no hay qu\u00edmica. O hay algo en el libro que no funciona para ti\u00bb. I aqu\u00ed arribem al cap del carrer.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 els lectors s\u00ed que jutgem, dir\u00e9 que quan em va arribar a les mans <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> vaig pensar, ignorant un fet que narrar\u00e9 m\u00e9s endavant, que mai no entraria en una llibreria amb aquest nom, ni mai no llegiria per voluntat pr\u00f2pia un llibre que inclogu\u00e9s la paraula <em>esperan\u00e7a<\/em> al t\u00edtol (perd\u00f3, senyor Dickens). Suposo que per associaci\u00f3 inevitable amb un tipus de novel\u00b7la m\u00e9s aviat melindrosa. No podem obviar que Butland \u00e9s una bona narradora i cal valorar-li la facilitat amb qu\u00e8 fa reconeixibles situacions i emocions. Estem davant d\u2019una novel\u00b7la feta de bocins d\u2019hist\u00f2ries sobre dones que lluiten, que fugen, que pateixen, que s\u00f3n enganyades, que s\u2019enamoren, que envelleixen, que estimen&#8230; I d\u2019homes (menys) que pateixen, que enganyen, que s\u2019enamoren, que envelleixen, que cuiden, que estimen. Cadascuna amb un recorregut que anem coneixent de mica en mica a trav\u00e9s de la seva relaci\u00f3 amb la llibreria. I aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia i la desgr\u00e0cia de tot plegat: s\u00f3n tants els personatges i la seva aparici\u00f3 est\u00e0 tan repartida al llarg de la novel\u00b7la en petites escenes que es van intercalant, que costa seguir el fil de cada hist\u00f2ria. Potser l\u2019\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s la de l\u2019entranyable matrimoni de dos antics mestres jubilats, que apareixen des de gaireb\u00e9 l\u2019inici del llibre i que tenen un protagonisme evident respecte de la resta de clients i una funci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 de lectors a la recerca de medecina liter\u00e0ria. A m\u00e9s, les reflexions que de tant en tant aturen la narraci\u00f3, i que converteixen la novel\u00b7la en un assaig durant unes quantes p\u00e0gines, contribueixen a treure\u2019t de la hist\u00f2ria i a convertir-te en un altre tipus de lector per un moment. Permeteu-me que recorri a una d\u2019aquestes reflexions de Butland per fer meva la sensaci\u00f3, segurament no compartida per molts, que m\u2019ha provocat la lectura de <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em>: \u00abEn resumen: querido lector, est\u00e1s en lo correcto; siempre lo est\u00e1s. No solo con lo que te imagines, sino con lo que sientes. Se te permite no amar una novela que est\u00e1 siendo alabada por el resto del mundo; se te permite detestar con todas tus fuerzas al autor favorito de tu hermana. Leer no es un examen. El hecho de que te guste o no un libro no es objeto de debate y no es algo sobre lo que te puedan convencer. Los libros son la magia de tu d\u00eda a d\u00eda y de nadie m\u00e1s. Sigue leyendo y disfruta\u00bb.<\/p>\n<p>Legitimada per l\u2019autora, doncs, afegir\u00e9 algun apunt m\u00e9s sobre la meva experi\u00e8ncia com a lectora de <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em>. Obro par\u00e8ntesi: casualitat o causalitat, fa un temps vaig rebre l\u2019enc\u00e0rrec de fer per a aquest blog la ressenya d\u2019una novel\u00b7la italiana, <em>La peque\u00f1a farmacia literaria<\/em>, d\u2019Elena Molini,<a href=\"#_edn1\" name=\"_ednref1\">[1]<\/a> on l\u2019autora explicava la hist\u00f2ria real (tot i que ficcionada) de la seva llibreria i de com va aconseguir salvar-la del tancament convertint-la en una llibreria on es \u00abreceptaven\u00bb llibres. Us sona? Aquesta novel\u00b7la, anterior a la de Butland, era alhora un altaveu de recomanacions liter\u00e0ries. Un recurs que tamb\u00e9 trobem a la novel\u00b7la de l\u2019escriptora anglesa. Tanco par\u00e8ntesi i dibuixo un interrogant.<\/p>\n<p>Dit aix\u00f2, passem al gir inesperat. <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> en t\u00e9 un parell que no revelar\u00e9. Per\u00f2 aquesta ressenya tamb\u00e9. I fa refer\u00e8ncia a all\u00f2 que us he anunciat que us explicaria m\u00e9s endavant.<\/p>\n<p>Poc despr\u00e9s d\u2019acabar la novel\u00b7la vaig descobrir a trav\u00e9s d\u2019una amiga i gran lectora que <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> era la continuaci\u00f3 d\u2019una altra novel\u00b7la anterior de Butland, que evidentment aquesta amiga s\u2019havia llegit. Casualitat o causalitat, novament, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que vaig concloure que no podia xerrar de <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> sense haver-me llegit <em>La vida escondida entre los libros<\/em>. I s\u00ed, com diu la dita, no es pot comen\u00e7ar la casa per la teulada. I jo ho havia fet. Tot i que avui, gr\u00e0cies a les s\u00e8ries, estem molt acostumats a les preq\u00fceles, que ens descobreixen un passat que explica el present ja conegut, la meva humil recomanaci\u00f3 per als lectors que hagin decidit llegir <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> \u00e9s que comencin per <em>La vida escondida entre los libros<\/em> si volen entendre l\u2019origen de la llibreria, el passat i el present de l\u2019actual propiet\u00e0ria, la Loveday, aix\u00ed com uns quants fets de la segona part que tenen la seva ra\u00f3 de ser en l\u2019argument de la primera novel\u00b7la. El que no em puc estar de revelar \u00e9s que amb <em>La vida escondida entre los libros<\/em> vaig passar una estona for\u00e7a agradable de lectura.<a href=\"#_edn2\" name=\"_ednref2\">[2]<\/a><\/p>\n<p>Aquesta descoberta, per\u00f2, ha obert un segon interrogant, aquesta vegada relacionat amb el t\u00edtol (tornem-hi), i que deixo damunt la taula per als aficionats a la traducci\u00f3. A la p\u00e0gina 9 de <em>La Librer\u00eda de la Esperanza<\/em> podem llegir: \u00abO si parece que el mundo entero se ha quedado sin palabras\u00bb, i una nota a peu de p\u00e0gina de la traductora (Marina Rodil Parra) aclareix que es tracta d\u2019un joc de paraules que fa refer\u00e8ncia al nom de la llibreria en angl\u00e8s: Lost of Words. <em>Lost of Words<\/em> \u00e9s el t\u00edtol en angl\u00e8s de la primera novel\u00b7la i el nom de la llibreria, que en la versi\u00f3 castellana es diu Sin Palabras. Si en la versi\u00f3 anglesa el nom continua essent el mateix en la segona novel\u00b7la, la pregunta surt sola: calia canviar-li el nom en castell\u00e0 pel de Librer\u00eda de la Esperanza? Com diu una dita apropiada per a l\u2019ocasi\u00f3: de vegades \u00e9s pitjor el remei que la malaltia.<\/p>\n<p>Susanna Turon. Responsable del <a href=\"https:\/\/www.conselldemallorca.es\/-\/club-tinta-negra-tallers-de-lectura-creativa-per-a-infants\" target=\"_blank\">Club Tinta Negra<\/a>&nbsp;<br \/>De la 7a promoci\u00f3 de l\u2019<a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/lescola\" target=\"_blank\">Escola de Llibreria<\/a>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"#_ednref1\" name=\"_edn1\">[1]<\/a> Aquesta ressenya la podreu veure <a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/petits-remeis-literaris-lanima\" target=\"_blank\">en aquest enlla\u00e7<\/a>. (N. de la R.)&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"#_ednref2\" name=\"_edn2\">[2]<\/a> Una ressenya de <em>La vida escondida entre los libros<\/em> la trobareu <a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/la-vida-escondida-entre-los-libros\" target=\"_blank\">en aquest enlla\u00e7<\/a>. (N. de la R.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Butland, Stephanie. La Librer\u00eda de la Esperanza. Trad., Marina Rodil Parra. Barcelona: Lira, 2024. 380&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3380,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2117","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/coberta_la20libreria20de20la20esperanza-667x1024.jpg",667,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2117"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3633,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions\/3633"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}