{"id":2131,"date":"2025-06-30T06:30:00","date_gmt":"2025-06-30T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-geografies-de-la-imaginacio\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:51","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:51","slug":"les-geografies-de-la-imaginacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-geografies-de-la-imaginacio\/","title":{"rendered":"Les geografies de la imaginaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/a>Lin, Pei-yin; Li, Wen-chi (eds.). Taiwanese literature as world literature.<\/em> New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. XIII, 214 p. (Literatures as world literature). ISBN 978-1-5013-8134-8.<\/p>\n

Continuem encara mirant-nos la literatura universal (la Weltliteratur<\/em> que va denominar Goethe) amb unes ulleres de fabricaci\u00f3 euroamericana. \u00c9s cert que hem accedit a afegir al c\u00e0non universal algunes pinzellades perif\u00e8riques<\/em>. A prop de Shakespeare i de Flaubert (per\u00f2 no al costat), hi deixem seure una estona autors com Cao Xueqin o Naguib Mahfuz. Tanmateix, per norma general, quan llegim obres individuals que procedeixen dels repertoris asi\u00e0tics, africans i sud-americans, les llegim al marge de la comprensi\u00f3 dels contextos espec\u00edfics i de la hist\u00f2ria de la literatura on es produeixen. O b\u00e9 les llegim com a obres tipificadores de trets culturals indelebles i essencials. <\/p>\n

Com a resultat de tot aix\u00f2, la circulaci\u00f3 entre nosaltres d\u2019obres extraeuropees i perif\u00e8riques<\/em> tendeix a orientalitzar i homogene\u00eftzar veus i singularitats, tendeix a confondre una creaci\u00f3 liter\u00e0ria amb un document sense angles, desprove\u00eft de literaturitat, tot just representatiu d\u2019unes presumptes realitats socials, hist\u00f2riques o etnogr\u00e0fiques desprove\u00efdes de vectors de subjectivitat singular i d\u2019intencions art\u00edstiques, com si fos nom\u00e9s un testimoni, com si fos un mer reflex d\u2019unes problem\u00e0tiques que els lectors euroamericans hem decidit que aquella obra liter\u00e0ria encarna. No en valorem la dimensi\u00f3 est\u00e8tica, l\u2019enginy, l\u2019estil, la creativitat verbal o imaginativa, la reinterpretaci\u00f3 que s\u2019hi fa de la tradici\u00f3, la consist\u00e8ncia o la novetat de l\u2019aposta formal: ens interessa literalment el que s\u2019hi mostra.<\/p>\n

Aix\u00f2 fa que ens fixem nom\u00e9s en aquells exemplars que ens semblen m\u00e9s moderns<\/em> (segons els nostres par\u00e0metres), menys dependents del context espec\u00edfic, m\u00e9s f\u00e0cilment assimilables als g\u00e8neres i formats que ens ressonen, els que considerem m\u00e9s f\u00e0cilment \u00abuniversalitzables\u00bb segons el nostre criteri. En aquest sentit, si agafem com a exemple la traducci\u00f3 i la recepci\u00f3 de la literatura taiwanesa veiem com les obres que tenen tractes amb el feminisme i les problem\u00e0tiques queer<\/em> ens han cridat m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 que no pas les que parlen de la resist\u00e8ncia anticolonial (europea, japonesa, xinesa), que \u00e9s de fet un tema recurrent i central en la literatura taiwanesa moderna.<\/p>\n

Aquest volum de Taiwanese literature as world<\/em> literature <\/em>que han editat Pei-yin Lin (University of Hong Kong) i Wen-chi Li (University of Edinburgh) \u00e9s un excel\u00b7lent ant\u00eddot contra tot aix\u00f2. El seu enfocament q\u00fcestiona la posici\u00f3 de la literatura taiwanesa en el m\u00f3n. Alhora replanteja els par\u00e0metres de la literatura universal, bandejant les r\u00e8mores de l\u2019etnocentrisme euroameric\u00e0 per on ens movem normalment. En el llibre hi ha autors de Taiwan, Hong Kong, Jap\u00f3, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, el Regne Unit i els EUA, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de les proced\u00e8ncies, hi ha uns enfocaments que defugen aquesta mena de biaix est\u00e8tic i cognitiu.<\/p>\n

A causa de la naturalesa multi\u00e8tnica i del passat colonial de Taiwan, la literatura taiwanesa \u00e9s naturalment multiling\u00fce. Encara que es podria parcialment analitzar a trav\u00e9s dels marcs de la literatura japonesa i sobretot de la literatura escrita en llengua xinesa, i tamb\u00e9 a trav\u00e9s dels marcs m\u00e9s amplis i controvertits de la literatura sin\u00f2fona, nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la visualitzaci\u00f3 de la literatura taiwanesa com a literatura mundial podem depassar els l\u00edmits de la identitat nacional i examinar completament la pr\u00e0ctica de transculturaci\u00f3 dels escriptors, i la visi\u00f3 global i les implicacions pol\u00edtiques de la seva circulaci\u00f3.<\/p>\n

Al llarg de l\u2019\u00e8poca colonial japonesa (1895-1945), els escriptors taiwanesos es van inspirar en les tend\u00e8ncies liter\u00e0ries mundials principalment \u2013per\u00f2 no exclusivament\u2013 a trav\u00e9s del japon\u00e8s i el xin\u00e8s. El modernism<\/em> experimental va ser l\u2019estil literari dominant al Taiwan dels anys 1960-70. Des de la d\u00e8cada de 1980, la literatura taiwanesa ha forjat una traject\u00f2ria singular, modelada conjuntament per la postmodernitat i el postcolonialisme. Aquests moviments mostren les adaptacions creatives dels escriptors taiwanesos del pensament literari mundial com a resposta a la seva realitat local i transnacional.<\/p>\n

Durant els anys de la guerra freda, la literatura taiwanesa va comen\u00e7ar a ser introdu\u00efda amb comptagotes als lectors del m\u00f3n mitjan\u00e7ant la traducci\u00f3. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades, els autors taiwanesos i les seves obres tradu\u00efdes han participat en converses globals, com ara les que es donen sobre el canvi clim\u00e0tic, l\u2019era de la \u00abpostveritat\u00bb o b\u00e9 la igualtat \u00e8tnica i de g\u00e8nere.<\/p>\n

En el volum que aqu\u00ed ressenyem hi trobem un pr\u00f2leg, una introducci\u00f3 dels dos editors i dotze cap\u00edtols agrupats en tres parts tem\u00e0tiques: tres seccions interconnectades. Els tres assaigs de la primera part desenvolupen el marc te\u00f2ric de la col\u00b7lecci\u00f3 per situar la literatura taiwanesa a la literatura mundial. Els tres assaigs de la segona part ofereixen diversos estudis de cas que permeten argumentar que hi ha una dimensi\u00f3 transcultural en la literatura taiwanesa i que \u00e9s una literatura que mai ha estat una illa a\u00efllada<\/em>, que la seva vinculaci\u00f3 amb \u00abel m\u00f3n\u00bb sempre hi ha tingut un paper molt rellevant. Els sis assaigs de la tercera part del llibre analitzen el camp de les traduccions de la literatura taiwanesa a l\u2019angl\u00e8s, al japon\u00e8s i a diferents lleng\u00fces europees. A partir de casos concrets, s\u2019hi il\u00b7lustren aspectes concrets de la relativament \u00e0mplia circulaci\u00f3 global de la literatura taiwanesa.<\/p>\n

Un cop fetes les reflexions pr\u00e8vies i aquesta enumeraci\u00f3 sum\u00e0ria de les parts del llibre, passem a veure el seu desplegament amb una mica m\u00e9s detall. En el pr\u00f2leg del volum, la professora de literatures asi\u00e0tiques al Departament de Literatura Comparada de Harvard University, Karen Thornber, assenyala que el discurs dominant de la literatura universal continua encara avui afavorint la centralitat de les literatures occidentals. Tamb\u00e9 apunta que si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed \u00e9s principalment perqu\u00e8 els estudiosos que marquen el to de la conversa comparatista no tenen ni coneixements ni formaci\u00f3 en les literatures asi\u00e0tiques.<\/p>\n

Tant els autors de la introducci\u00f3 com els dels tres assaigs de la primera part argumenten, per vies diverses, tot un ventall de raons pertinents que fonamenten l\u2019oportunitat de considerar la literatura taiwanesa com una part singular i rellevant de la literatura universal. L\u2019argument principal de la introducci\u00f3 deriva de consideracions geopol\u00edtiques. Com a resposta a la visi\u00f3 occidentalista del discurs dominant, que viu encara de la dicotomia entre un occident pensable i formalitzable, i la resta del m\u00f3n amorfa, dif\u00edcil de conceptualitzar, els editors del volum apunten dos marcs conceptuals alternatius: el del sud global i el de la visi\u00f3 oce\u00e0nica<\/em>, o, en paraules d\u2019Epeli Hau\u2019ofa, l\u2019escriptor de Fiji, el mar d\u2019illes<\/em>. Ambdues perspectives aconsegueixen situar la literatura de Taiwan en una posici\u00f3 productiva per generar una nova visi\u00f3 de la literatura universal. En aquest marc, s\u2019ent\u00e9n que qualsevol obra liter\u00e0ria produ\u00efda a Taiwan se situa en el centre d\u2019una triple tensi\u00f3 creativa: en relaci\u00f3 al seu enquadrament dins la literatura mundial, dins la literatura taiwanesa i dins de la literatura sin\u00f2fona (\u00e9s a dir, aquella literatura escrita en xin\u00e8s, en qualsevol \u00e0mbit o marc pol\u00edtic, m\u00e9s enll\u00e0 de la Rep\u00fablica Popular de la Xina, sigui a la di\u00e0spora migrat\u00f2ria, al sud-est d\u2019\u00c0sia, a Singapur, a Taiwan…<\/p>\n

L\u2019assaig de Kuei-fen Chiu aprofundeix justament en aquest \u00faltim punt. Compara el marc conceptual \u00absin\u00f2fon\u00bb i el model de la \u00abliteratura universal\u00bb per llegir la literatura taiwanesa. Analitza el cas concret de la poesia de Yang Mu (1940-2020), que, segons la seva opini\u00f3, transcendeix tant els l\u00edmits de la tradici\u00f3 xinesa com de l\u2019occidental. Kuei-fen Chiu es reafirma en la consideraci\u00f3 que la literatura taiwanesa pertany clarament a la literatura mundial.<\/p>\n

L\u2019assaig de Carlos Rojas postula directament la universalitat de la literatura taiwanesa. Assenyala que la imposici\u00f3 de l\u00edmits i exclusions de la geopol\u00edtica global genera una dial\u00e8ctica entre la llibertat i la restricci\u00f3. Paradoxalment, aix\u00f2 allibera a Taiwan una energia creativa que, al seu torn, garanteix el seu creixement literari.<\/p>\n

Pei-yin Lin proposa una ampliaci\u00f3 del ventall de perfils literaris que haurien de ser considerats dins de la literatura taiwanesa. Considera que caldria incloure-hi no tan sols obres liter\u00e0ries d\u2019escriptors de Taiwan i publicades a Taiwan, sin\u00f3 tamb\u00e9 obres sobre Taiwan escrites en altres lleng\u00fces sin\u00edtiques o b\u00e9 publicades en altres llocs que, mitjan\u00e7ant la traducci\u00f3, poden tornar a circular a Taiwan i altres comunitats sin\u00edtiques. A partir de l\u2019an\u00e0lisi de les obres liter\u00e0ries de Shawna Yang Ryan (taiwanesa i nord-americana), Syaman Rapongan (ind\u00edgena tao) i Lien Ming-wei (taiwan\u00e8s), Lin creua tres modalitats liter\u00e0ries encarnades en tres g\u00e8neres canonitzats i de prestigi universal (la saga familiar, la narrativa autobiogr\u00e0fica i el relat inici\u00e0tic o Bildungsroman<\/em>) amb tres \u00abmodes de circulaci\u00f3\u00bb de les obres liter\u00e0ries, per explorar aix\u00ed en aquesta triple cru\u00eflla les possibilitats que s\u2019obren en llegir la literatura taiwanesa en el marc conceptual de la literatura universal. El dubte que li apareix a l\u2019autora \u00e9s si en desdibuixar els l\u00edmits ling\u00fc\u00edstics i geogr\u00e0fics de l\u2019etiqueta \u00abliteratura taiwanesa\u00bb se\u2019n dissol l\u2019abast i la concreci\u00f3.<\/p>\n

La segona i la tercera parts del llibre presenten nou assaigs que aborden des de diversos angles i a trav\u00e9s de diferents estudis de cas, les connexions de la literatura taiwanesa amb els marcs imaginatius i formals de la literatura universal, i amb els seus circu\u00efts de difusi\u00f3 i de recepci\u00f3. Cal destacar els assaigs que connecten l\u2019ecocr\u00edtica, els estudis de g\u00e8nere i sexualitat i els estudis ind\u00edgenes. L\u2019assaig de Darryl Sterk es centra en la novel\u00b7la, que ell mateix va traduir a l\u2019angl\u00e8s, L\u2019home dels ulls compostos<\/em> de Wu Ming-Yi (tradu\u00efda al catal\u00e0 per Mireia Vargas i editada per Chronos, 2022), per proposar una \u00abLiteratura universal de tem\u00e0tica ind\u00edgena i ambiental\u00bb.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i la posterior Guerra Freda, es va accentuar la posici\u00f3 perif\u00e8rica<\/em> de Taiwan a la comunitat internacional. La literatura taiwanesa, com a resultat, s\u2019ha situat com un ap\u00e8ndix al marge de la literatura xinesa (de la Rep\u00fablica Popular). Ara, al segle XXI, Taiwan se situa en una posici\u00f3 molt m\u00e9s rellevant i estrat\u00e8gica, no tan sols pel seu pes tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 tamb\u00e9 per seu potencial de situar-se en l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0 dels conflictes geopol\u00edtics i econ\u00f2mics globals, especialment entre els EUA i la Xina. Aix\u00f2 ha contribu\u00eft a fer que la literatura taiwanesa hagi guanyat m\u00e9s visibilitat en la seva circulaci\u00f3 internacional. En els darrers anys, han proliferat les traduccions i les confer\u00e8ncies, els simposis i els tallers sobre la literatura taiwanesa. Gr\u00e0cies tamb\u00e9 a la controvertida noci\u00f3 de la sinofonia, que ha generat un gran nombre de discussions i debats, de vegades bizantins per\u00f2 en general molt productius, durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, la literatura taiwanesa ha atret una atenci\u00f3 sense precedents per part d\u2019estudiosos d\u2019arreu del m\u00f3n. Amb publicacions com Taiwanese literature as world literature<\/em> es refor\u00e7a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre aquesta triple adscripci\u00f3 problematitzada, d\u2019una literatura que \u00e9s alhora sin\u00f2fona, universal i taiwanesa. Com va dir Guy Davenport al seu llibre The geography of the imagination<\/em> (1981): \u00abLa imaginaci\u00f3, \u00e9s a dir, la manera com donem forma i utilitzem el m\u00f3n, de fet la manera com veiem el m\u00f3n, t\u00e9 l\u00edmits geogr\u00e0fics com illes, continents i pa\u00efsos. Aquests l\u00edmits es poden traspassar\u00bb.<\/p>\n

Manel Oll\u00e9<\/a> 
Professor de la Universitat Pompeu Fabra, Departament d\u2019Humanitats. Expert en contactes culturals entre Europa i la Xina<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lin, Pei-yin; Li, Wen-chi (eds.). Taiwanese literature as world literature. New York, etc.: Bloomsbury Academic,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3393,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2131","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/coberta_taiwanese20literature20as20world20literature-683x1024.jpg",683,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2131"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2131\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3647,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2131\/revisions\/3647"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3393"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}