{"id":2133,"date":"2025-06-25T06:30:00","date_gmt":"2025-06-25T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-somni-mes-ambicios-de-mireia-sopena\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:51","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:51","slug":"el-somni-mes-ambicios-de-mireia-sopena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-somni-mes-ambicios-de-mireia-sopena\/","title":{"rendered":"\u00abEl somni m\u00e9s ambici\u00f3s\u00bb, de Mireia Sopena"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/editorialafers.cat\/botiga\/ca\/recerca-i-pensament\/615-el-somni-mes-ambicios-l-editorial-selecta-i-la-recuperacio-de-lectors-9791387680008.html\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" src=\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2025\/coberta_el-somni-mes-ambicios-l-editorial-selecta-i-la-recuperacio-de-lectors.jpg\" width=\"185\" height=\"292\"><\/a>Sopena, Mireia. <em>El somni m\u00e9s ambici\u00f3s: l\u2019Editorial Selecta i la recuperaci\u00f3 de lectors.<\/em> Catarroja; Barcelona: Afers, 2025. 392 p., [7] f. de l\u00e0m. (Recerca i pensament; 122). ISBN 979-13-87680-00-8. 22 \u20ac.<\/p>\n<p>Aquest llibre prov\u00e9 de la tesi doctoral <em>La Selecta, centre de l\u2019edici\u00f3 i de la vida liter\u00e0ria (1943-1962) <\/em>que l\u2019autora va defensar el 2021 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona; malgrat la difer\u00e8ncia de t\u00edtols, la refer\u00e8ncia a la vida liter\u00e0ria segueix sent m\u00e9s important en el llibre que la refer\u00e8ncia als lectors. En qualsevol cas, \u00e9s un treball rigor\u00f3s, ben documentat i ben escrit, i fonamental per con\u00e8ixer no nom\u00e9s el m\u00f3n editorial en llengua catalana de la postguerra sin\u00f3 molts altres aspectes com la traject\u00f2ria d\u2019autors com Josep Pla, l\u2019elaboraci\u00f3 del c\u00e0non literari, el pes dels premis literaris o el paper de la censura. Selecta \u00e9s un projecte personal de Josep M. Cruzet, i el llibre cont\u00e9, alhora, molts elements de la seva biografia (1903-1962), que \u00e9s una fascinant hist\u00f2ria d\u2019ambici\u00f3 i tenacitat, d\u2019ascensi\u00f3 i caiguda final.&nbsp;<\/p>\n<p>El llibre t\u00e9 tres parts: \u00abLa constel\u00b7laci\u00f3 de la Selecta\u00bb, centrada en la constituci\u00f3 i finan\u00e7ament de l\u2019empresa; \u00abL\u2019arquitectura editorial\u00bb, sobre la selecci\u00f3 dels autors i els obstacles de la censura, i \u00abLa creaci\u00f3 d\u2019un p\u00fablic\u00bb sobre els premis literaris promoguts per l\u2019editorial i altres activitats publicit\u00e0ries. L\u2019estructura \u00e9s molt clara per\u00f2 obliga a algunes repeticions o a repartir dades semblants en llocs diferents. Afortunadament, l\u2019\u00edndex de noms al final (que no totes les editorials acad\u00e8miques practiquen) permet recuperar informacions disperses.<\/p>\n<p>A la primera part, Sopena explica b\u00e9 la import\u00e0ncia que tenen en aquesta mena de projectes els fonaments financers que, com en altres projectes editorials, provenen en part d\u2019editorials anteriors. En aquest cas, de Catal\u00f2nia (fundada el 1924), amb el suport d\u2019industrials del t\u00e8xtil i del ferro (p. 29), que seran m\u00e9s o menys els mateixos que, l\u2019any 1946, finan\u00e7aran Selecta (p. 81), amb suports posteriors, provinents la majoria d\u2019una burgesia m\u00e9s o menys distanciada del franquisme (p. 85). De tota manera, l\u2019empresa sempre t\u00e9 dificultats, i el 1955 (per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019explica a la tercera part), passa a ser una societat privada amb uns pocs accionistes, entre els quals qui m\u00e9s aporta, al costat de l\u2019industrial Miquel Mateu, \u00e9s sorprenentment (almenys per a mi) el pastisser J.V. Foix (p. 341).<\/p>\n<p>Incidentalment, en aquesta primera part tenim not\u00edcies d\u2019altres projectes editorials, com Aedos, fundada per Cruzet per\u00f2 dirigida per la seva dona, Maria Borr\u00e0s, que pertany a una fam\u00edlia que havia estat ja en el nucli dur de Catal\u00f2nia, o EDHASA (les maj\u00fascules indiquen acr\u00f2nims que ja poca gent identifica) (p. 50-51). L\u2019autora explica les decisions empresarials de Cruzet en models empresarials provinents de la sociologia liter\u00e0ria (p. 69, 75, 117, 254) i segueix especialment Bourdieu (p. 335); aquestes explicacions segurament s\u00f3n exig\u00e8ncies del treball acad\u00e8mic, per\u00f2 en el llibre queden apagades davant la fascinaci\u00f3 que produeix la hist\u00f2ria del personatge (personalment, he quedat enganxat en la complicada relaci\u00f3 de la parella Cruzet-Borr\u00e0s que suggereix un fullet\u00f3 emocionant).<\/p>\n<p>La segona part descriu en primer lloc el disseny i la producci\u00f3, i per tant la tipografia (p. 95), el disseny gr\u00e0fic, on assenyala el model de Penguin per a les cobertes (p. 96) i d\u2019Aguilar per a la presentaci\u00f3 (p. 96), i les enquadernacions (p. 99). Les decisions gr\u00e0fiques de Cruzet no sempre van ser encertades: els soferts lectors de Selecta hem patit els lloms il\u00b7legibles en els volums folrats en tela; l\u2019autora fa b\u00e9 de recordar-ho (p. 100). A la tesi doctoral, l\u2019an\u00e0lisi gr\u00e0fica dels volums va acompanyada, a la mateixa p\u00e0gina, de les imatges corresponents a les cobertes, els lloms, etc. En el llibre, algunes d\u2019aquestes imatges estan encartades entre les p\u00e0gines 196 i 197, per\u00f2 ni hi s\u00f3n totes, ni s\u00f3n en color, ni estan referenciades les p\u00e0gines en qu\u00e8 s\u2019analitzen els volums corresponents.<\/p>\n<p>El cap\u00edtol \u00abA la recerca d\u2019autors\u00bb \u00e9s potser el que m\u00e9s interessar\u00e0 l\u2019historiador de la literatura si vol entendre com es construeix a la postguerra el c\u00e0non de la literatura catalana. D\u2019una banda, a trav\u00e9s de les antologies, especialment la \u00abcontrovertida\u00bb antologia de poesia catalana de Triad\u00fa (p. 119 i 176: un dels casos en qu\u00e8 l\u2019estructura del llibre repeteix informaci\u00f3 en cap\u00edtols diferents). D\u2019una altra, a trav\u00e9s de la \u00abBiblioteca Perenne\u00bb, que destria, i per tant \u00abfonamenta un c\u00e0non literari\u00bb d\u2019autors cl\u00e0ssics (p. 123) (\u00abPerenne\u00bb, junt amb \u00abExcelsa\u00bb i \u00abSelecta\u00bb, constitueixen les tres col\u00b7leccions fonamentals de Selecta, detallades en la tercera part: p. 223-225). L\u2019autora estudia la relaci\u00f3 amb els autors m\u00e9s importants de la casa; les p\u00e0gines dedicades a Josep Pla i a la creaci\u00f3 del seu primer projecte d\u2019obres completes s\u00f3n especialment profitoses (p. 161-171): junt amb la recent biografia <em>Un cor furtiu: vida de Josep Pla <\/em>(Destino, 2024) de Xavier Pla, permeten tenir una visi\u00f3 m\u00e9s precisa d\u2019un autor que molts encara identifiquen nom\u00e9s amb l\u2019editorial Destino. Les p\u00e0gines dedicades a la censura (p. 197-215) s\u00f3n un estudi molt complet de les relacions sempre tenses entre una editorial de llibres en catal\u00e0 i els individus responsables d\u2019aquella pr\u00e0ctica nefanda.<\/p>\n<p>En la tercera part, l\u2019autora estudia \u00ables quatre tipologies editorials\u00bb (p. 231-240) on es barregen obres de ficci\u00f3 i de no-ficci\u00f3 amb criteris que potser eren \u00fatils per als editors per\u00f2 no per al lector. Si la selecci\u00f3 d\u2019autors que proposa la \u00abPerenne\u00bb ja constitueix un c\u00e0non de \u00abcl\u00e0ssics\u00bb, els premis constitueixen un c\u00e0non d\u2019autors contemporanis: per exemple el premi V\u00edctor Catal\u00e0 distingeix Sarsanedas, Calders i Ferran de Pol (p. 273). Per\u00f2 l\u2019estudi dels premis tamb\u00e9 descobreix les dificultats que troben en el seu moment obres que actualment es consideren indiscutibles, com la <em>Pla\u00e7a del Diamant<\/em>: va conc\u00f3rrer el 1960 a un premi, el Sant Jordi, que nom\u00e9s per la seva convocat\u00f2ria va generar \u00abuna de les pol\u00e8miques liter\u00e0ries m\u00e9s enceses de la postguerra\u00bb (p. 284); Rodoreda la va presentar sota el t\u00edtol <em>Colometa, <\/em>que Pla va considerar que era un t\u00edtol de sardana (p. 294: no est\u00e0 mal vist), i Mart\u00ednez Ferrando, en unes anotacions sobre els textos presentats que, llegides ara, no s\u00f3n desencertades, observa que el text de Rodoreda \u00e9s \u00abmolt bonic d\u2019estil, molt viu, una mica tuf de cosa passada, al final s\u2019espatlla, una ll\u00e0stima\u00bb (p. 292). Per\u00f2 en general \u00e9s sorprenent l\u2019elevada coincid\u00e8ncia entre els llibres de m\u00e9s \u00e8xit de 1950 (p. 337) i el c\u00e0non actual: <em>L\u2019Atl\u00e0ntida<\/em> (Verdaguer), <em>Entre flames <\/em>(Ruyra), <em>Poema de Nadal <\/em>(Sagarra) i <em>Bodeg\u00f3 amb peixos<\/em> (Pla). Cruzet, com diu l\u2019autora a les conclusions, va aconseguir convertir Selecta en \u00abl\u2019epicentre de la vida liter\u00e0ria\u00bb (p. 366).<\/p>\n<p>Algunes q\u00fcestions que caldria revisar: el 1945 no hi havia \u00abpot\u00e8ncies de l\u2019Eix\u00bb (p. 132) sin\u00f3 \u00abpot\u00e8ncies aliades\u00bb. No estic segur que \u00abJacinto Verdaguer\u00bb sigui el seu nom castellanitzat (p. 123 i 129): m\u00e9s aviat \u00abJacint\u00bb \u00e9s el seu nom catalanitzat. A la p. 157 es parla d\u2019\u00abel bi\u00f2graf\u00bb J.M. de Sagarra, que hem de suposar que \u00e9s Permanyer, citat a la p. 159. A la p. 181 (nota 121), se cita un correu de l\u2019any 202. A la p. 223 es diu que nom\u00e9s es van publicar dos volums a la \u00abBiblioteca Excelsa\u00bb per\u00f2 no es diu quins s\u00f3n: imagino que es refereix a la poesia de Carner i al glosari d\u2019Ors fins a 1910. A la p. seg\u00fcent es diu que Selecta no va poder publicar el segon volum de Carner ni el d\u2019Ors, que suposo que s\u00f3n, en el cas de Carner, la prosa, i en el d\u2019Ors, el glosari posterior a 1910. L\u2019edici\u00f3 de Carner t\u00e9 unes caracter\u00edstiques tipogr\u00e0fiques especials que Sopena descriu a la seva tesi (p. 169) per\u00f2 no inclou al llibre.<a href=\"#_edn1\" name=\"_ednref1\">[i]<\/a> Per\u00f2 tot aix\u00f2 s\u00f3n q\u00fcestions menors: el llibre \u00e9s un estudi exemplar i un volum util\u00edssim i imprescindible per entendre la literatura catalana a partir de 1939.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/orcid.org\/0000-0002-2342-7686\" target=\"_blank\">Llu\u00eds Quintana Trias<\/a>&nbsp;<br \/>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<p><a href=\"#_ednref1\" name=\"_edn1\">[i]<\/a> La versi\u00f3 en l\u00ednia de la tesi doctoral de Mireia Sopena <a href=\"https:\/\/www.tdx.cat\/handle\/10803\/674501#page=169\" target=\"_blank\">es pot consultar<\/a> al repositori TDX. (N. de la R.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sopena, Mireia. El somni m\u00e9s ambici\u00f3s: l\u2019Editorial Selecta i la recuperaci\u00f3 de lectors. Catarroja; Barcelona:&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3395,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2133","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/coberta_el-somni-mes-ambicios-l-editorial-selecta-i-la-recuperacio-de-lectors.jpg",372,588,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2133"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3649,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2133\/revisions\/3649"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}