{"id":2150,"date":"2025-05-12T06:30:00","date_gmt":"2025-05-12T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/casa-del-libro-100-anos\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:53","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:53","slug":"casa-del-libro-100-anos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/casa-del-libro-100-anos\/","title":{"rendered":"\u00abCasa del Libro: 100 a\u00f1os\u00bb"},"content":{"rendered":"

<\/em><\/a>Casa del Libro: 100 a\u00f1os.<\/em> Madrid: Espasa Calpe: Casa del Libro, 2023. 237 p. ISBN 84-327-1515403-7. 39,90 \u20ac.<\/p>\n

El 30 de mar\u00e7 de 2023 es va celebrar el centenari de la inauguraci\u00f3 de la llibreria Casa del Libro, situada en el n\u00famero 29 de la Gran V\u00eda de Madrid. El llibre, de format gran, editat per Espasa Calpe, est\u00e0 dividit en quatre cap\u00edtols. El primer, \u00ab100 a\u00f1os de recorrido gr\u00e1fico\u00bb comen\u00e7a l\u2019any 1910, amb l\u2019inici de les obres de la Gran V\u00eda, una de les art\u00e8ries m\u00e9s conegudes de la ciutat. Aquestes obres van posar en marxa una de les transformacions urban\u00edstiques m\u00e9s importants del centre de la ciutat, amb la construcci\u00f3 dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics que l\u2019han ocupat, com \u00e9s, en aquest cas, l\u2019edifici que inicialment es va dir Palacio del Libro, per canviar poc temps despr\u00e9s el nom per Casa del Libro. <\/p>\n

El segon cap\u00edtol, \u00ab100 a\u00f1os de historia\u00bb est\u00e0 dedicat a la hist\u00f2ria de la llibreria. L\u2019impulsor del negoci fou Nicol\u00e1s Mar\u00eda de Urgoiti, director general de La Papelera Espa\u00f1ola, creada el 1901 a partir de la fusi\u00f3 de diverses empreses dedicades a la fabricaci\u00f3 de paper, amb seu a Bilbao. Aquesta mateixa empresa paperera va crear el 1918 l\u2019editorial Calpe, amb l\u2019inter\u00e8s d\u2019ampliar el negoci del paper i aix\u00ed poder conquerir, a trav\u00e9s dels llibres, altres mercats, com l\u2019hispanoameric\u00e0.<\/p>\n

L\u2019editorial Calpe es va dissenyar amb una qualitat educativa, cient\u00edfica i cultural sense precedents a Espanya, similar al que s\u2019estava fent als pa\u00efsos europeus m\u00e9s avan\u00e7ats. L\u2019editorial va posar en marxa la \u00abColecci\u00f3n universal\u00bb, antecedent de la \u00abColecci\u00f3n Austral\u00bb, que va comptar amb assessors de prestigi intel\u00b7lectual com Jos\u00e9 Ortega y Gasset i Santiago Ram\u00f3n y Cajal.<\/p>\n

El 1922 es va acordar amb l\u2019editorial de Barcelona Espasa e Hijos, fundada el 1860, acabar l\u2019Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana<\/em> que s\u2019havia posat en marxa el 1905. Amb la fusi\u00f3 completa de les dues editorials, el 1925, va adoptar el nom d\u2019Espasa-Calpe, amb l\u2019objectiu principal de mantenir la publicaci\u00f3 de la famosa enciclop\u00e8dia que ha arribat a completar m\u00e9s de 120 volums a principis del segle XXI.<\/p>\n

Per iniciativa del mateix empresari Urgoiti, es va constituir el 1920 l\u2019empresa Constructora Calpense, per construir un edifici on ubicar el Palacio del Libro, i oferir al p\u00fablic un nou concepte de llibreria, m\u00e9s moderna i oberta, en la qual es poguessin celebrar exposicions, confer\u00e8ncies, trobades d\u2019editors i escriptors, i en la qual els clients poguessin entrar a mirar i buscar ells mateixos a les prestatgeries, sense haver de sol\u00b7licitar els t\u00edtols a un dependent darrere el taulell.<\/p>\n

Quan la Casa del Libro va obrir les portes, el 1923, el pa\u00eds travessava una profunda crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social, per les p\u00e8rdues de les col\u00f2nies d\u2019ultramar que van desembocar en una dictadura incapa\u00e7 de modernitzar el pa\u00eds i que va anar decaient fins a la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica el 1931. Aix\u00ed i tot, amb la fusi\u00f3 d\u2019Espasa-Calpe i la creaci\u00f3 de la Casa del Libro, durant el primer ter\u00e7 del segle, es va produir el que en diuen una \u00abrevoluci\u00f3n del libro\u00bb, amb l\u2019augment de les novetats, de les tirades, les traduccions i la baixada dels preus.<\/p>\n

Durant la Guerra Civil, Casa del Libro i Espasa-Calpe es van sumar al costat republic\u00e0 i, el mateix edifici on estava ubicada la llibreria, va acollir la seu de les Juventudes Socialistas Unificades (JSU).<\/p>\n

L\u2019any 1937, la delegaci\u00f3 argentina d\u2019Espasa-Calpe va crear la \u00abColecci\u00f3n Austral\u00bb, pionera en llengua espanyola dels llibres de butxaca, que va prendre com a model la col\u00b7lecci\u00f3 Penguin, creada el 1935 al Regne Unit. El primer t\u00edtol de la col\u00b7lecci\u00f3 Austral va ser La rebeli\u00f3n de las masas<\/em>, de Jos\u00e9 Ortega y Gasset.<\/p>\n

Amb el final de la Guerra i l\u2019arribada de la Dictadura, la producci\u00f3 editorial es va aturar en gran part i es va imposar una forta censura. Fins a finals dels anys quaranta, la ind\u00fastria editorial no va iniciar un per\u00edode de recuperaci\u00f3, encara que seguint sota una estricta censura i un r\u00edgid i repressiu control de les llibertats col\u00b7lectives i individuals. A partir de 1950, la producci\u00f3 editorial, amb l\u2019augment de les novetats i les noves t\u00e8cniques publicit\u00e0ries, va anar creixent. Com a mostra d\u2019aquesta recuperaci\u00f3, a Casa del Libro, dels quatre-cents exemplars venuts en un dia a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, es va passar a vendre dos mil exemplars a principis dels setanta. Anys m\u00e9s tard, amb la mort del dictador el 1975 i la implantaci\u00f3 de la Democr\u00e0cia, la popularitzaci\u00f3 i el dinamisme cultural va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 en el m\u00f3n del llibre.<\/p>\n

El novembre de 1991, Casa del Libro i Espasa-Calpe es van vendre al Grup Planeta. Aquest grup editorial t\u00e9 actualment m\u00e9s de setanta segells editorials, que editen m\u00e9s de quatre mil novetats a l\u2019any en format paper i digital, en castell\u00e0, catal\u00e0 i portugu\u00e8s.<\/p>\n

En el tercer cap\u00edtol, \u00abLos libros m\u00e1s le\u00eddos\u00bb es mostra una selecci\u00f3 de les cobertes dels llibres m\u00e9s venuts o representatius dels \u00faltims cent anys, amb una breu informaci\u00f3 relativa a l\u2019autor i l\u2019obra. En aquest recull trobem, per exemple, llibres com el de Jos\u00e9 Ortega y Gasset, El tema de nuestro tiempo<\/em> (Calpe, 1923), editat el mateix any que la inauguraci\u00f3 de la Casa del Libro. El llibre de Federico Garc\u00eda Lorca, Romancero gitano<\/em> (Espasa-Calpe, 1935), Camilo Jos\u00e9 Cela, La fam\u00edlia de Pascual Duarte<\/em> (Aldecoa, 1942), Miguel Delibes, El camino<\/em> (Destino, 1950), Juan Mars\u00e9, \u00daltimas tardes con Teresa<\/em> (Seix Barral, 1966), Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, Cien a\u00f1os de soledad<\/em> (Sudamericana, 1969), J.R.R. Tolkien, El Se\u00f1or de los Anillos<\/em> (Minotauro, 1980), Javier Mar\u00edas, Coraz\u00f3n tan blanco<\/em> (Anagrama, 1996), Carlos Ruiz Zaf\u00f3n, La sombra del viento<\/em> (Planeta, 2004), Stieg Larsson, Los hombres que no amaban a las mujeres<\/em> (Destino, 2008), Marie Kondo, La magia del orden<\/em> (Aguilar, 2016), Irene Vallejo, El infinito en un junco <\/em>(Siruela, 2020), etc. En total es mostren 134 cobertes ordenades per l\u2019any d\u2019edici\u00f3.<\/p>\n

El darrer cap\u00edtol, \u00abQui\u00e9nes somos\u00bb, \u00e9s d\u2019una sola p\u00e0gina, en la qual hi ha un mapa amb les 54 ubicacions de totes les Casa del Libro que hi havia a l\u2019any del centenari, el 2023.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el llibre commemoratiu del centenari de la inauguraci\u00f3 de la Casa del Libro, de Madrid, el primer establiment de la cadena de llibreries m\u00e9s gran d\u2019Espanya i que, ara, el mar\u00e7 de 2025, ja compta amb 64 llibreries repartides per tot el territori. \u00c9s un llibre molt ben editat, de cobertes amb tela, amb m\u00e9s de 80 p\u00e0gines de fotografies hist\u00f2riques de les obres de la Gran V\u00eda i de l\u2019interior de la Casa del Libro, i un recull en color de les 134 cobertes dels llibres m\u00e9s venuts o m\u00e9s significats.<\/p>\n

\u00c9s curi\u00f3s que el tercer cap\u00edtol l\u2019hagin titulat com a \u00abLos libros m\u00e1s le\u00eddos\u00bb, quan en realitat es refereixen als llibres m\u00e9s venuts, com aix\u00ed es comenta a les p\u00e0gines interiors de la presentaci\u00f3. Aquesta relaci\u00f3 de llibres m\u00e9s venuts, segons s\u2019explica en el llibre, no \u00e9s exhaustiva ni auditada. Des de 1923 fins a 1960, la informaci\u00f3 de les vendes era la que proporcionaven diverses llibreries de l\u2019Estat i les xifres eren publicades principalment pel diari ABC.<\/em> Entre 1961 i 1969, es va afegir la informaci\u00f3 extreta, tamb\u00e9, de l\u2019Instituto Nacional del Libro Espa\u00f1ol (INLE). A partir de 1970 i fins al 2003 la principal font d\u2019informaci\u00f3 era la presentada pel diari ABC.<\/em> A partir de 2004, les llistes de vendes han estat extretes de les pr\u00f2pies vendes de totes les llibreries de la cadena Casa del Libro.<\/p>\n

A la p\u00e0gina de presentaci\u00f3, al principi del llibre, el director general de Casa del Libro, Javier Arrevola Velasco, escriu: \u00abNuestros libreros, cuyos nombres encontrar\u00e9is en estas p\u00e1ginas […]\u00bb \u00e9s sorprenent, per\u00f2, que tot i aquesta afirmaci\u00f3 referent als seus llibreters, en tot el llibre no hi he pogut trobar el nom de cap llibreter que hagi format part de Casa del Libro.<\/p>\n

Es troba a faltar alguna refer\u00e8ncia als llibres editats en les altres lleng\u00fces que conformen el panorama editorial de l\u2019Estat espanyol, o que s\u2019esmenti algun t\u00edtol en catal\u00e0, tenint en compte que en el conjunt d\u2019aquestes comunitats ling\u00fc\u00edstiques hi trobem, segons s\u2019informa a la seva web, 25 llibreries Casa del Libro, de les quals, 19 estan ubicades als Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n

S\u00f3n poques les llibreries centen\u00e0ries que queden a tot l\u2019Estat. A Catalunya, encara que amb algunes transformacions o canvis de propietat i ubicaci\u00f3, hi trobem, per exemple, la llibreria Fabre, la m\u00e9s antiga de Barcelona, que aquest any 2025 compleix 165 anys amb les portes obertes, una llibreria-botiga de joguines especialitzada en literatura alemanya.<\/p>\n

Aquest pr\u00f2xim mes de novembre, la llibreria Herder-Alibri complir\u00e0 100 anys. A Barcelona tamb\u00e9 hi ha altres llibreries centen\u00e0ries: la Pompeia, la Balmes, la Quera o la llibreria Lesseps. A Girona hi trobem la Geli; a Lleida, la Llibreria Caselles; a Sabadell, La Llar del Llibre; a Terrassa, l\u2019Atenea; a Manresa, la Rubiralta, amb 119 anys de vida llibretera.<\/p>\n

A fora de Catalunya hi trobem la llibreria Hijos de Santiago Rodr\u00edguez, a Burgos, considerada la llibreria m\u00e9s antiga de l\u2019Estat, fundada el 1850, per tant, amb 175 anys dedicats a la venda de llibres.<\/p>\n

Algunes de les llibreries m\u00e9s antigues d\u2019Europa son: la Bertrand, fundada el 1732 a Lisboa; la Hatchards, de 1797, a Londres; la Galignani, de 1856, a Paris; la Matras, de 1825, a Crac\u00f2via; la Lello, de 1869, a Porto\u2026<\/p>\n

Cal celebrar, per tant, que Casa del Libro de Madrid segueixi amb les portes ben obertes, i des d\u2019aquest blog, els desitgem una llarga vida i per molts llibres!<\/p>\n

Enric de Balanz\u00f3
Exprofessor de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Casa del Libro: 100 a\u00f1os. Madrid: Espasa Calpe: Casa del Libro, 2023. 237 p. ISBN 84-327-1515403-7….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3350,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2150","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/coberta_casa20del20libro2010020anos.jpg",229,293,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2150"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3666,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2150\/revisions\/3666"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3350"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}