{"id":2179,"date":"2025-03-21T07:30:00","date_gmt":"2025-03-21T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/noticia-i-certesa\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:55","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:55","slug":"noticia-i-certesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/noticia-i-certesa\/","title":{"rendered":"Not\u00edcia i certesa"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-noticia-de-la-poesia-catalana\/404086\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" src=\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2025\/coberta_poesiacatalana.webp\" width=\"185\" height=\"291\"><\/a>Casasses, Enric. <em>Not\u00edcia de la poesia catalana dels or\u00edgens al segle XX.<\/em> Barcelona: Emp\u00faries, 2024. 197 p. (Biblioteca universal; 276). ISBN 978-84-19729-58-3. 18,90 \u20ac.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>L\u2019any 1954 es publica <em>Not\u00edcia de Catalunya<\/em> de Jaume Vicens Vives, una visi\u00f3 hist\u00f2rica renovadora del pensament de la catalanitat des de la vocaci\u00f3 del voler ser, amb aportacions cient\u00edfiques i sociol\u00f2giques que complementaven la historiografia catalana hereva d\u2019Antoni Rovira i Virgili i Ferran Soldevila. Enric Casasses acaba de publicar <em>Not\u00edcia de la poesia catalana,<\/em> que arriba setanta anys m\u00e9s tard que el llibre de Vicens Vives. La mat\u00e8ria \u00e9s diferent, per\u00f2 una remor interna em fa relacionar els dos llibres. Veurem per qu\u00e8.&nbsp;<\/p>\n<p>El motiu principal del llibre de Casasses comen\u00e7a a M\u00e8xic. Concretament, a la Feria del Libro de Guadalajara, on la literatura catalana va ser la convidada, som l\u2019any 2004, i el poeta mexic\u00e0 Orlando Guill\u00e9n engresca Casasses a escriure el pr\u00f2leg de l\u2019antologia <em>Doce poetas catalanes del siglo XX<\/em> tradu\u00efda per Guill\u00e9n. El projecte es va quedar en uns punts suspensius. Per\u00f2 aquell treball previ va servir perqu\u00e8 l\u2019Enric escriv\u00eds la present <em>Not\u00edcia de la poesia catalana.<\/em> Un assaig gens convencional que dibuixa d\u2019una banda els difuminats or\u00edgens de la poesia catalana (tot origen \u00e9s controvertit) i cont\u00e9 moltes imprecisions.<\/p>\n<p>Casasses, disciplinat, no divaga, i pren el bou per les banyes de bon comen\u00e7ament amb l\u2019ancoratge de Ramon Llull, figura cabdal que escriu en catal\u00e0, \u00e0rab i llat\u00ed: \u00abLa poesia catalana, doncs, arrenca en prosa\u00bb i ho confirma m\u00e9s avall: \u00abEl poema en prosa t\u00e9 el seu sant patr\u00f3 en Ramon Llull\u00bb. Encara que aix\u00f2 no comporta un naixement monol\u00edtic, Casasses argumenta que hi ha un magma de poesia anterior: \u00abAbans del gran mallorqu\u00ed ja n\u2019hi havia, de poesia catalana, per\u00f2 es componia en llengua proven\u00e7al\u00bb. Noms com el de Guillem de Bergued\u00e0 il\u00b7lustren la singularitat d\u2019aquesta literatura de frontera, on conviu la poesia trobadoresca occitana amb la poesia goliarda dels monjos vagabunds recollida al monestir de Ripoll, rodamons que cantaven en llat\u00ed i all\u00e0 on passaven deixaven un p\u00f2sit musical i po\u00e8tic. Tamb\u00e9 Jordi de Sant Jordi, i un cas a banda, concloent, \u00e9s Ausi\u00e0s March: \u00abSi Llull funda la prosa i una altra cosa, a Ausi\u00e0s March li correspon l\u2019honor d\u2019inaugurar o instaurar el vers en catal\u00e0 pr\u00f2piament dit i la poesia\u00bb.<\/p>\n<p>Casasses va i torna del precedent que \u00e9s l\u2019antologia d\u2019Orlando Guill\u00e9n i ho aprofita per introduir alguns dels poetes antologats com a exemple de continu\u00eftat de la tradici\u00f3. I tamb\u00e9 torna a Ramon Llull, estel referencial; destaca la prosa de la cancelleria de Jaume I, la poesia dels pares de March, de Ro\u00eds de Corella. Casasses mostra una sensibilitat especial per la poesia popular i an\u00f2nima, que no t\u00e9 un precedent clar i pertany al geni del poble, del roman\u00e7o a la can\u00e7\u00f3 tradicional. Tamb\u00e9 tracta els autors concrets com Jaume Roig, i el seu fam\u00f3s <em>Llibre de les dones,<\/em> la misog\u00ednia \u00e9s una her\u00e8ncia medieval plena de contradiccions que Casasses fa evident.<\/p>\n<p>Segles de tirada fluixa o mig clandestina, la que pren els segles de l\u2019imperi espanyol dels \u00c0ustries i Borbons i la repressi\u00f3 al principi indirecta i, despr\u00e9s de la Guerra dels Segadors de 1640, directa. Un poeta destaca, Francesc Vicent Garc\u00eda, el Rector de Vallfogona, on s\u2019introdueix el Segle d\u2019Or castell\u00e0, per\u00f2 amb la psicologia catalana ir\u00f2nica i amb un to original. La influ\u00e8ncia del Rector arriba fins a la Renaixen\u00e7a, si m\u00e9s no, per oposici\u00f3 en ple segle XIX. De Verdaguer destaca la represa de la poesia catalana d\u2019una ambici\u00f3 liter\u00e0ria en di\u00e0leg amb la literatura coet\u00e0nia europea i l\u2019autenticitat del personatge sacrificat pels poderosos i santificat per les classes populars. Casasses afirma la santificaci\u00f3 popular de Ramon Llull, Jacint Verdaguer i Antoni Gaud\u00ed. Un pa\u00eds de creadors cristians il\u00b7lustres integrats a l\u2019ideal de la meravella.<\/p>\n<p>Casasses va arribant al segle XX, afegint l\u2019acceleraci\u00f3 del que representa la industrialitzaci\u00f3 de les noves capes socials urbanes. De Verdaguer a Joan Maragall. Del modernisme al noucentisme a cavall de Francesc Pujols i Eugeni d\u2019Ors. Destaca la relaci\u00f3 epistolar de Maragall amb V\u00edctor Catal\u00e0. I l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un poeta ins\u00f2lit, l\u2019avantguardista Joan Salvat Papasseit, en una fixada adolesc\u00e8ncia. I arriba fins a Josep Carner i Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0, traductora del coetani de Jacint Verdaguer, l\u2019occit\u00e0 Frederic Mistral. Si Jaume Vicens Vives gosa ampliar el camp d\u2019estudi de la historiografia catalana, Enric Casasses aporta una mirada singular i complement\u00e0ria a la literatura catalana; des de l\u2019angle de la poesia fa un rep\u00e0s general, perqu\u00e8 la poesia \u00e9s el g\u00e8nere de tota la literatura i ho fa amb un llenguatge popular, amen\u00edssim, rigor\u00f3s i, si se\u2019m permet, genial.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Valls_i_Pozo\" target=\"_blank\">Jordi Valls<\/a>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Casasses, Enric. Not\u00edcia de la poesia catalana dels or\u00edgens al segle XX. Barcelona: Emp\u00faries, 2024&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3360,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2179","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/coberta_poesiacatalana-651x1024.webp",651,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1303,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1303,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2179"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3695,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179\/revisions\/3695"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2179"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2179"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}