{"id":2191,"date":"2025-03-03T07:30:00","date_gmt":"2025-03-03T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tot-assajant-lassaig\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:56","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:56","slug":"tot-assajant-lassaig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tot-assajant-lassaig\/","title":{"rendered":"Tot assajant l\u2019assaig"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/puv.uv.es\/llibre\/pensar-l-assaig-en-el-segle-xxi.html\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" src=\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2025\/coberta_pensar_assaig.jpg\" width=\"185\" height=\"309\"><\/a>L\u00f3pez-Pampl\u00f3, Gon\u00e7al (ed.). <em>Pensar l\u2019assaig en el segle XXI. <\/em>Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2024. 137 p. (C\u00e0tedra Joan Fuster; 32). ISBN 978-84-1118-368-0. 10 \u20ac.<\/p>\n<p>Fa temps que Gon\u00e7al L\u00f3pez-Pampl\u00f3 (Val\u00e8ncia, 1982), durant molts anys editor a Bromera i actualment, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia, reflexiona sobre l\u2019assaig com a g\u00e8nere literari. D\u2019entrada, com a investigador: va dedicar la seva tesi doctoral, defensada a la Universitat de Val\u00e8ncia, a l\u2019assaig com a g\u00e8nere literari; i tamb\u00e9 en tant que editor, ja que ha estat director literari en Edicions Bromera i Algar Editorial. A banda de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha publicat <em>D\u2019Ors a Fuster: per una hist\u00f2ria de l\u2019assaig en la literatura contempor\u00e0nia <\/em>(Universitat de Val\u00e8ncia, 2017), en qu\u00e8 a partir de les obres de X\u00e8nius i de Joan Fuster, ja assajava alguns principis generals que l\u2019any passat va ampliar en <em>Primera lli\u00e7\u00f3 sobre l\u2019assaig <\/em>(Abadia de Montserrat, 2023).<a href=\"#_edn1\" name=\"_ednref1\">[1]<\/a>&nbsp;<\/p>\n<p>Ara, en el marc de l\u2019excel\u00b7lent col\u00b7lecci\u00f3 de la C\u00e0tedra Joan Fuster \u2013que ja havia acollit el seu llibre sobre Ors i Fuster\u2013, ha coordinat el volum col\u00b7lectiu <em>Pensar l\u2019assaig en el segle XXI<\/em>, resultat de la Jornada Joan Fuster que va tenir lloc a Sueca el 23 de novembre de 2023, i que s\u2019uneix a altres t\u00edtols imprescindibles que tenen el mateix origen en els darrers anys, com ara <em>Joan Fuster, traductor d\u2019Albert Camus, Joan Fuster i l\u2019an\u00e0lisi de la realitat social<\/em> o <em>Joan Fuster, vici\u00f3s de la lectura,<\/em> entre molts d\u2019altres, que formen ja una bibliografia de refer\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Una de les reflexions de l\u2019editor en la introducci\u00f3 \u00e9s ja una declaraci\u00f3 de principis que va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest llibre: \u00abAquest \u00e9s un llibre acad\u00e8mic, si ho podem expressar aix\u00ed. La nostra voluntat era facilitar un espai d\u2019escriptura que, sense renunciar a les convencions b\u00e0siques del m\u00f3n universitari \u2013com demostra la seva rica bibliografia\u2013 proporcionara als lectors una reflexi\u00f3 oberta i lliure, plantejada des de l\u2019enc\u00e0rrec inicial, que atorgava la mateixa llibertat als autors participants. Per aix\u00f2, tamb\u00e9 vol\u00edem que fora un llibre divers, no tan sols pel que fa a les q\u00fcestions plantejades, i la forma en qu\u00e8 l\u2019han escrit\u00bb i, efectivament a les p\u00e0gines del llibre enraonen sobre l\u2019assaig investigadors en filologia, filosofia, hist\u00f2ria, edici\u00f3 i periodisme, adscrits al camp universitari, per\u00f2 que es caracteritzen per no limitar-s\u2019hi. I en aquest punt, L\u00f3pez-Pampl\u00f3 hi fa una reflexi\u00f3 molt important, ja que l\u2019escriptura d\u2019assaig en catal\u00e0 des de l\u2019\u00e0mbit universitari s\u2019ha vist profundament maltractada per les institucions acad\u00e8miques dedicades a avaluar \u2013fiscalitzar\u2013 la recerca universit\u00e0ria, a la qual cosa cal sumar la incertesa sobre la manera en qu\u00e8 tecnologies com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot afectar el g\u00e8nere, tant pel que fa a la seva escriptura com a la lectura.<\/p>\n<p>A aquests aspectes es dediquen dues de les contribucions del volum. Pel que fa a l\u2019assaig en el camp universitari, Francisco Fuster subratlla la tensi\u00f3 entre la necessitat de publicar en revistes indexades amb criteris cient\u00edfics i formats molt restrictius, en detriment de la publicaci\u00f3 en llibres, que sempre ha estat la m\u00e0xima expressi\u00f3 de la recerca en Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials: \u00abTenint en compte que les nostres aportacions s\u2019avaluen segons el lloc (editorials, en el cas dels llibres; revistes, en el cas dels articles) en el qual apareixen publicades o es difonen, no \u00e9s dif\u00edcil imaginar que el sistema genera una l\u00f2gica interpretativa que es tradueix, inevitablement, en una metodologia de treball. [\u2026] En l\u2019\u00e0mbit de les humanitats, el m\u00e9s normal seria que un investigador publicara tant en llibres com articles en revistes o textos en altres formats, per\u00f2 la realitat que s\u2019ha imposat \u00e9s que les publicacions en revistes indexades estan despla\u00e7ant, com ja ocorre en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies pures o les ci\u00e8ncies socials, les publicacions en forma de monografies\u00bb. La qual cosa implica, segons Fuster, que es genera un immens volum de <em>papers<\/em> sense cap valor literari, \u00abNi contingut ni forma; ni \u00e8tica ni est\u00e8tica\u00bb.<\/p>\n<p>El segon aspecte que destaca, la q\u00fcesti\u00f3 digital i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, \u00e9s desenvolupat per una de les m\u00e9s importants especialistes mundials en el tema, Ir\u00e8ne Langlet, qui fa una crida a l\u2019atenci\u00f3 sobre la traducci\u00f3 autom\u00e0tica, l\u2019hipertext i <em>Viquip\u00e8dia.<\/em> El volum acull tamb\u00e9 reflexions espiritualment molt suggeridores des del camp editorial, a c\u00e0rrec d\u2019Ignasi Moreta, el sempre necessari cap\u00edtol sobre les dones que escriuen assaig, a c\u00e0rrec de N\u00faria Sara Miras Boronat, a qui cal agrair que no hi faci l\u2019habitual llista de greuges i d\u2019autores desconegudes, sin\u00f3 que fa una magn\u00edfica indagaci\u00f3 sobre l\u2019especificitat inherent de les assagistes. El llibre es completa i arrodoneix amb la reflexi\u00f3 de Mart\u00ed Dom\u00ednguez sobre Joan Fuster, un Voltaire de poble, per recordar la import\u00e0ncia de les textures assag\u00edstiques en el columnisme de la premsa generalista i quotidiana. Al cap i a la fi, com mostra en el seu text, el bo i millor de la literatura catalana contempor\u00e0nia ha transitat assag\u00edsticament del peri\u00f2dic als llibres, en un continu viatge d\u2019anada i tornada dels diaris de nit als diaris de dia, que constitueix la matriu de la millor literatura catalana contempor\u00e0nia.<\/p>\n<p>Val a dir que, precisament han estat les editorials universit\u00e0ries un dels principals recers per a l\u2019assaig catal\u00e0 contemporani. D\u2019entrada, la mateixa col\u00b7lecci\u00f3 en qu\u00e8 es publica aquest llibre, a banda del resultat sempre interessant de les Jornades Joan Fuster de cada any, tamb\u00e9 ha publicat volums d\u2019autoria \u00fanica com <em>Fuster, una declinaci\u00f3 personal<\/em> (2014) i <em>Humanisme i nacionalisme en l\u2019obra de Joan Fuster<\/em> (2012), de Josep Iborra. Ara, amb aquest nou volum, sembla iniciar un gir m\u00e9s general, sense abandonar el camp fusteri\u00e0. Les diverses col\u00b7leccions de les Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia dedicades a l\u2019assaig catal\u00e0 i internacional, com \u00abAssaig\u00bb o \u00abBreviaris\u00bb, i de vegades en coedici\u00f3 amb l\u2019editorial Afers, \u00abEl m\u00f3n de les nacions\u00bb, a les quals cal sumar Eumo, de la Universitat de Vic, o les diverses col\u00b7leccions d\u2019Edicions de la Universitat de Barcelona, han aconseguit omplir un espai que durant molts anys havia estat una mica abandonat per les editorials comercials, tret d\u2019alguna excepci\u00f3. I tot plegat en un moment en qu\u00e8 la literatura catalana viu possiblement un dels seus millors moments pel que fa a assaig i dietaris, que, com afirmava Joan Fuster, tenen una contig\u00fcitat i continu\u00eftat molt clara.<\/p>\n<p>En darrer terme, cal assenyalar la import\u00e0ncia d\u2019aquest llibre en el nostre context: si b\u00e9 comptem amb moltes obres sobre autors principals de la nostra tradici\u00f3, com Josep Pla i Joan Fuster, ens mancava una aproximaci\u00f3 te\u00f2rica sobre l\u2019assaig en general. Cal agrair a Gon\u00e7al L\u00f3pez-Pampl\u00f3 que, des de fa anys, ha fet una passa endavant perqu\u00e8 hi hagi bibliografia te\u00f2rica que, tot partint de les reflexions ja cl\u00e0ssiques de Theodor W. Adorno, Max Bense \u2013tots dos tradu\u00efts al catal\u00e0 per les Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia i la revista <em>L\u2019Espill\u2013, <\/em>Gy\u00f6rgy Luk\u00e1cs. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquest llibre i en la seva traject\u00f2ria \u00e9s molt positiu, plausible i encomiable.<a href=\"#_edn2\" name=\"_ednref2\">[2]<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Mart%C3%AD_Monterde\" target=\"_blank\">Antoni Mart\u00ed Monterde<\/a><br \/>Professor de la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la UB<\/p>\n<p><a href=\"#_ednref1\" name=\"_edn1\">[1]<\/a> Aquest llibre ja <a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/un-llibre-sobre-lassaig-que-tambe-nes-un\" target=\"_blank\">fou ressenyat<\/a> en aquest blog en el seu moment. (N. de la R.)&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"#_ednref2\" name=\"_edn2\">[2]<\/a> El llibre que ressenyem est\u00e0 disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia <a href=\"https:\/\/omp.uv.es\/index.php\/PUV\/catalog\/book\/615\">al lloc web de l&#8217;editorial<\/a>. (N. de la R.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u00f3pez-Pampl\u00f3, Gon\u00e7al (ed.). Pensar l\u2019assaig en el segle XXI. Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2024. 137&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3372,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2191","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/coberta_pensar_assaig.jpg",430,719,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1300,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1300,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2191"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3707,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2191\/revisions\/3707"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3372"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}