{"id":2220,"date":"2024-12-13T07:30:00","date_gmt":"2024-12-13T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-comic-historic\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:58","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:58","slug":"un-comic-historic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-comic-historic\/","title":{"rendered":"Un c\u00f2mic hist\u00f2ric"},"content":{"rendered":"

<\/a>Rault, David. Caracteres: un c\u00f3mic sobre la formidable historia de los caracteres tipogr\u00e1ficos y de sus autores.<\/em> Prefacio, Erik Spiekermann; trad., Marta G\u00e1mez M\u00e1rquez. M\u00e1laga: Jard\u00edn de Monos, 2023. 133 p. ISBN 978-84-948018-4-6. 29,90 \u20ac.<\/p>\n

Fins al tombant del segle passat, la tipografia havia assolit una pres\u00e8ncia de serietat en qu\u00e8 la tradici\u00f3 havia guanyat la partida a la modernitat. Aquesta idea es va consolidar en el temps. Fins al punt que en certa ocasi\u00f3, despr\u00e9s d\u2019una classe sobre ortotipografia, una alumna em preguntava si la tipografia encara tenia sentit quan l\u2019oferta de tipus a les xarxes digitals era tan elevada que no acabava de veure clar que es pogu\u00e9s continuar parlant de modernitat i tradici\u00f3. Aquesta idea que podr\u00edem emmarcar en el que es coneix com el camp del pensament l\u00edquid (Bauman), amb una flu\u00efdificaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, no \u00e9s tan descabellada com podria aparentar; \u00e9s clar, si no ens n\u2019eixim del marc del pensament l\u00edquid que tot ho amara i en el qual els pilars b\u00e0sics s\u2019associen m\u00e9s al quadre La persist\u00e8ncia de la mem\u00f2ria <\/em>(1931), conegut popularment com Els rellotges tous<\/em> o Rellotges fosos<\/em>, que a les columnes cl\u00e0ssiques del classicisme grec. <\/p>\n

Fem aquesta introducci\u00f3 per ressenyar el llibre, un c\u00f2mic, Caracteres: un c\u00f3mic sobre la formidable historia de los caracteres tipogr\u00e1ficos y sus autores<\/em>, de David Rault, un prefaci d\u2019Erik Spiekermann \u2013que tamb\u00e9 hi apareix ressenyat com a part de la hist\u00f2ria, p. 102\u2013 i editat per Jard\u00edn de Monos. D\u2019entrada podem trobar en el t\u00edtol l\u2019aparent contradicci\u00f3 esmentada en el par\u00e0graf anterior: el mot c\u00f2mic <\/em>i el mot hist\u00f2ria. <\/em>Podem explicar la hist\u00f2ria en un c\u00f2mic? Alguns continuaran considerant el c\u00f2mic com un subg\u00e8nere literari, per\u00f2 aquesta classificaci\u00f3 dels g\u00e8neres s\u2019ha hibriditzat i, sense entrar en debats sobre la banalitzaci\u00f3, el c\u00f2mic ha esdevingut un canal m\u00e9s per a la divulgaci\u00f3: siga de la ci\u00e8ncia, de la hist\u00f2ria o de la filosofia.<\/p>\n

Es tracta, com no podria ser d\u2019una altra manera, d\u2019una obra divulgativa a l\u2019abast de tothom. Sense distincions entre especialistes, estudiants o culturetes. <\/em>I fem aquesta primera matisaci\u00f3 perqu\u00e8 Jard\u00edn de Monos trenca un dels tab\u00fas de la tradici\u00f3 tipogr\u00e0fica en divulgar a trav\u00e9s d\u2019un c\u00f2mic la hist\u00f2ria i l\u2019obra de trenta-un tip\u00f2grafs \u2013s\u00ed, 31; ni 50, ni 100 ni cap nombre rod\u00f3\u2013. Tots excepte dos (Carol Twombly i Zuzana Licko), homes. Ac\u00ed ens atrevir\u00edem a recomanar, entre d\u2019altres, l\u2019article \u00abMujeres y tipograf\u00eda: an\u00f3nimas con nombre\u00bb (https:\/\/www.usandizaga.com\/design\/mujeres-y-tipografia\/<\/a>). I la trenca, tornem-hi, divulgant la hist\u00f2ria d\u2019una manera inhabitual com \u00e9s la recensi\u00f3 de les principals dades biogr\u00e0fiques de l\u2019obra i la vida de cadascun dels autors. Amb un breu rep\u00e0s per l\u2019obra dels tip\u00f2grafs ens fa avinent un anecdotari en qu\u00e8 juga la veu narradora externa amb alguns di\u00e0legs i comentaris en primera persona dels ressenyats. Encap\u00e7alats per una portada, cadascuna d\u2019un color i recuperant una de les tipografies de l\u2019autor, el disseny del llibre anostra uns autors amb fracassos i \u00e8xits, un fet que els fa m\u00e9s humans a ulls del lector.<\/p>\n

El dibuix t\u00e9 un paper b\u00e0sic en l\u2019obra Caracteres. <\/em>David Rault, amb m\u00e9s de deu llibres publicats, tots ells en franc\u00e8s, ens acosta mitjan\u00e7ant el dibuix tot un garbuix de vides dedicades a la creaci\u00f3 de lletres. Per\u00f2 que ning\u00fa s\u2019enganye i pense que es tracta d\u2019un resum m\u00e9s o menys llegendari d\u2019an\u00e8cdotes: es tracta d\u2019una obra rigorosament documentada amb la qual Rault aconsegueix mitjan\u00e7ant el dibuix que fem els autors ressenyats com una part nostra. Per tant, podem dir que ens acosta la tipografia a un \u00e0mbit poc conegut fins ara, com \u00e9s la humanitzaci\u00f3 de la lletra i dels autors.<\/p>\n

Tot i que el mateix autor, en la Introducci\u00f3, deixa caure que amb aquesta obra \u00abpodreu lluir-vos en els sopars familiars mentre conteu una o dues an\u00e8cdotes divertides sobre l\u2019Arial o la Times New Roman, entre les postres i el caf\u00e8\u00bb, el c\u00f2mic va m\u00e9s enll\u00e0 i \u00e9s un petit homenatge als autors, a aquelles persones que desapareixen sovint \u00abenmig d\u2019una indifer\u00e8ncia total \u2013de vegades una solitud extrema\u2013 abans que un o dos peri\u00f2dics publiquen la not\u00edcia de la teua mort, probablement composta amb alguna de les seues tipografies\u00bb. Si aquesta havia estat la t\u00f2nica habitual en alguns dels tip\u00f2grafs \u2013i ja no parlem de les tip\u00f2grafes, que en el millor dels casos han estat an\u00f2nimes o v\u00eddues de, com moltes pintores\u2013, aquest c\u00f2mic fa una mica de just\u00edcia amb, almenys, els trenta-un autors ressenyats.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de la tipografia, especialment a partir de l\u2019arribada de la pantalla digital, est\u00e0 farcida de reinterpretacions, molt sovint de cl\u00e0ssics, que amb les patents aprofiten el nom cl\u00e0ssic i les actualitzen. Aquest \u00e9s el cas de Carol Twombly (p. 6) que amb la lletra Trajan fa nostra una lletra que t\u00e9 dos mil anys i la porta a t\u00edtols com ara Titanic, Games of thrones <\/em>o Star wars. <\/em>Un \u00e8xit? S\u00ed, per\u00f2 un \u00e8xit que abans havien intentat Rudolf Weiss (Weiss, 1926), Frederic Goudy (Goudy Trajan, 1930) o Warren Chappell (Trajanus, 1939). Ella, a m\u00e9s, hi afegeix els signes de puntuaci\u00f3. Aquest \u00e9s un cas, el primer del c\u00f2mic, per\u00f2 no l\u2019\u00fanic.<\/p>\n

Si Twombly fa una reinterpretaci\u00f3 d\u2019un cl\u00e0ssic, Paul Renner (p. 56), s\u2019endinsa en l\u2019esperit del temps i s\u2019entesta a traslladar el racionalisme del cercle, el quadrat i el triangle a la lletra. Despr\u00e9s d\u2019un primer frac\u00e0s en qu\u00e8 du la geometria a l\u2019absurd, no hi desisteix i despr\u00e9s de publicar El arte de la tipograf\u00eda <\/em>(Campgr\u00e0fic, 2000), ref\u00e0 la geometria i incorpora un estol de trets human\u00edstics, correccions de l\u2019ull en dir\u00edem, i assoleix la que ha estat considerada la lletra per excel\u00b7l\u00e8ncia durant una gran part de la modernitat. Fins al punt que si Stanley Kubrick \u00abadora la tipografia [Futura]\u00bb i l\u2019esculpeix en el cartell de la pel\u00b7l\u00edcula 2001: una odissea de l\u2019espai<\/em>, el 1968, nom\u00e9s un any m\u00e9s tard la Futura \u00e9s enviada a la Lluna on encara roman en la placa commemorativa del m\u00f2dul d\u2019allunatge de la c\u00e0psula Apollo 11.<\/p>\n

S\u00f3n nom\u00e9s dos exemples del que podr\u00e0 trobar el lector en aquest c\u00f2mic que posa nom i cognoms i imatge a un bon bra\u00e7at de tip\u00f2grafs a trav\u00e9s dels quals reconeixem un imaginari que potser molts encara consideraven que eren el resultat d\u2019una creaci\u00f3 divina. <\/em>I ara que ho pense, en certa manera ho s\u00f3n.<\/p>\n

Xavier Llopis<\/p>\n

Fil\u00f2leg i editor<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rault, David. Caracteres: un c\u00f3mic sobre la formidable historia de los caracteres tipogr\u00e1ficos y de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4849,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/coberta_caracteres-727x1024.png",727,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1305,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1305,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2220"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3736,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions\/3736"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}