{"id":2224,"date":"2024-12-02T07:30:00","date_gmt":"2024-12-02T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/o-no-llegir-escriure-publicar-dadria-pujol-cruells\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:59","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:59","slug":"o-no-llegir-escriure-publicar-dadria-pujol-cruells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/o-no-llegir-escriure-publicar-dadria-pujol-cruells\/","title":{"rendered":"\u00abO no. Llegir, escriure, publicar\u00bb, d\u2019Adri\u00e0 Pujol Cruells"},"content":{"rendered":"

<\/a>Pujol Cruells, Adri\u00e0. O no: llegir, escriure, publicar.<\/em> Barcelona: Arc\u00e0dia, 2024. 318 p. (Deriva). ISBN 978-84-127457-3-3. 22,50 \u20ac.<\/p>\n

Aquest llibre no \u00e9s un manual. Aqu\u00ed no hi trobareu receptes m\u00e0giques per abordar la creaci\u00f3, i molt menys la f\u00f3rmula perfecta per ser un escriptor fam\u00f3s. No. Aquest llibre va DE LITERATURA. De deb\u00f2 i en maj\u00fascules. Tenim al davant un text que pret\u00e9n ser una conversa (\u00abJa veur\u00e0s, doncs, que tot hi dringar\u00e0 com dringa una tert\u00falia encesa\u00bb [p. 14]), un fluir de reflexions exposades amb l\u2019honestedat de qui ja fa temps que brega dins de l\u2019\u00e0mbit literari i sap de qu\u00e8 parla. I \u00e9s precisament en aquest to, allunyat de qualsevol intent de pontificar \u2013i fins i tot d\u2019aconsellar, amb aquest \u00abO no\u00bb sempre a final de frase\u2013, que aprenem un munt de coses que ens semblen explicades en veu baixa, en un etern off the record<\/em> confident i valu\u00f3s. <\/p>\n

Qui ens xiuxiueja totes aquestes paraules, doncs? Es tracta d\u2019Adri\u00e0 Pujol Cruells (Begur, 1974), antrop\u00f2leg i escriptor que ha navegat en m\u00faltiples g\u00e8neres i \u00e9s amant de l\u2019hibridisme. D\u2019aix\u00f2 n\u2019\u00e9s un bon exemple aquest llibre, tot ell una mescla entre joc literari (qui ens parla ja no \u00e9s l\u2019Adri\u00e0, sin\u00f3 en Joan, i aquest Joan juga i juga, i fins i tot imagina textos literaris que no veuran mai la llum), assaig i experi\u00e8ncies personals. L\u2019aposta \u00e9s arriscada, per\u00f2 l\u2019autor l\u2019encerta. S\u00ed, \u00e9s veritat que, com en tota tert\u00falia, hi ha moments de divagacions, fugides d\u2019estudi, girs i recol\u00b7locacions. Per\u00f2 \u00e9s justament el que pret\u00e9n l\u2019autor, que ja ens avisa d\u2019entrada, forjant, d\u2019aquesta manera, un pacte amb el lector que compleix de manera impecable.<\/p>\n

En aquest sentit, el primer que ens trobem \u00e9s amb una refer\u00e8ncia directa a la segona persona, a aquest \u00abtu\u00bb que acompanyar\u00e0 sempre les seves p\u00e0gines: \u00abNo s\u00e9 com t\u2019haig de dir. Lector, lectora, benvolguda, dilecte, no et conec […]. B\u00e9 m\u2019agradaria interpel\u00b7lar-te, per\u00f2, perqu\u00e8 ets aqu\u00ed: has obert el llibre i te m\u2019estic dirigint\u00bb (p. 11). Aquesta complicitat perdura al llarg de tota l\u2019obra i crea vincle, lluny dels mon\u00f2legs dels saberuts que ens han d\u2019alli\u00e7onar perqu\u00e8 no som prou. Adri\u00e0 Pujol ens parla d\u2019igual a igual.<\/p>\n

\u00abEscriure \u00e9s an\u00edmicament di\u00fcr\u00e8tic. Publicar l\u2019escrit \u00e9s vanitosament espasm\u00f2dic\u00bb (p. 36). Pujol no contraposa escriure a publicar, per\u00f2 tampoc n\u2019estableix una causa-conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable. I \u00e9s que cal destacar el retrat que fa, sense concessions, a bona part del sector cultural: sense escarafalls i sense noms, deixa ben clar que hi ha mitjans, editorials, premis, que no valoren la qualitat liter\u00e0ria. De fet, hi ha autors que tampoc. Tot dep\u00e8n, doncs, del nostre sistema de valors com a escriptors: qu\u00e8 estem disposats a fer i qu\u00e8 no per tal de ser publicats. No hi ha cam\u00ed correcte o incorrecte, per\u00f2 l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la nostra consci\u00e8ncia \u00e9s insubornable: \u00abM\u00e9s val fer el llibre que es vol fer i no pensar gens en el llibre que s\u2019ha de fer o en el llibre que volen (no se sap mai qui) que fem\u00bb (p. 65). Per a ell, la paraula \u00abllibertat\u00bb hauria de ser intr\u00ednseca al nostre acte creatiu; i \u00e9s que al primer lector que hem de satisfer \u00e9s a nosaltres mateixos.<\/p>\n

El llibre, per\u00f2, tampoc cau en una idolatria de l\u2019escriptura. L\u2019escriptor no est\u00e0 per sobre de ning\u00fa pel fet de crear, i si hi ha obres que no acaba escrivint, no passa res: \u00e9s el que anomenem els llibres no consumats. Estem tan acostumats a aquesta societat que tot ho quantifica, que apostar per dir que no tot t\u00e9 per qu\u00e8 tenir una forma final \u00e9s revolucionari. I m\u00e9s, entenent qu\u00e8 ens diu entre l\u00ednies: pensant, fantasiejant amb opcions, trames, personatges, hip\u00f2tesis que no escriurem mai, tamb\u00e9 estem creant i engendrant noves idees per a altres obres que s\u00ed que potser veuran la llum. La imaginaci\u00f3 i el joc s\u00f3n imprescindibles; no aix\u00ed l\u2019utilitarisme i el cam\u00ed curt.<\/p>\n

Aix\u00f2 no significa que, quan ens posem a escriure, no haguem d\u2019esmolar b\u00e9 el llapis. En aquest sentit, Pujol (b\u00e9, en Joan) ens parla tamb\u00e9 de l\u2019abordament dels personatges, de la necessitat (o no) del tema, dels perills de les originalitats sense fonaments. De la tr\u00edada que ens pot ajudar (Desaparici\u00f3, Duplicitat i el Quadern del Cap), de la necessitat de referents sense que l\u2019ombra allargada ens emmordassi. Perqu\u00e8, al cap i a la fi, de tot ja s\u2019ha parlat, de tot ja s\u2019ha escrit (ho mostra molt b\u00e9 reflexionant sobre el Robinson de Defoe), i del que es tracta \u00e9s de fer-nos-ho nostre. I de llegir. Llegir molt, com a punt de partida indispensable perqu\u00e8, sense lectura, no escriurem res de bo i, per tant, tampoc publicarem res que valgui la pena.<\/p>\n

En definitiva: O no: llegir, escriure, publicar<\/em> \u00e9s un llibre molt \u00fatil tant per a qui vol escriure com, simplement, per a qui li interessa con\u00e8ixer una mica m\u00e9s les bambolines de l\u2019ofici i del sector i eixamplar mires respecte els t\u00f2pics sobre la creaci\u00f3. La interpel\u00b7laci\u00f3 no pot ser m\u00e9s sincera, aix\u00ed que t\u2019animo que el llegeixis.<\/p>\n

O no.<\/p>\n

Anna Pascual i Vall<\/a> <\/p>\n

De la 4a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pujol Cruells, Adri\u00e0. O no: llegir, escriure, publicar. Barcelona: Arc\u00e0dia, 2024. 318 p. (Deriva). ISBN…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4853,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2224","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/coberta_ono.jpg",400,539,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2224"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2224\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3740,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2224\/revisions\/3740"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}