{"id":2228,"date":"2024-11-22T07:30:00","date_gmt":"2024-11-22T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/filosofes-transformadores-de-la-societat\/"},"modified":"2026-03-04T14:14:59","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:59","slug":"filosofes-transformadores-de-la-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/filosofes-transformadores-de-la-societat\/","title":{"rendered":"Fil\u00f2sofes transformadores de la societat"},"content":{"rendered":"

<\/a>Miras Boronat, N\u00faria Sara. Fil\u00f2sofes de la contemporane\u00eftat. <\/em>Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023. 424 p. (Filosofia UB). ISBN 978-84-9168-914-0. 28 \u20ac.<\/p>\n

Seguit d\u2019un pr\u00f2leg titulat \u00abLa genealogia que no s\u2019escriu\u00bb, en qu\u00e8 l\u2019autora fa un rep\u00e0s del seu feminisme, fruit de la seves viv\u00e8ncies personals i de la influ\u00e8ncia de la lectura d\u2019obres que considera fonamentals en aquest moviment, trobem els perfils biogr\u00e0fics de sis pensadores que, en la nostra recensi\u00f3, exposarem en tres grups. El primer \u00e9s el de les que neixen en la segona meitat del segle XIX i moren en la primera del segle XX: Jane Addams (1860-1935) i Charlotte Perkins Gilman (1860-1935); el segon, el de les que neixen en la primera meitat del segle XX i moren en la segona del mateix segle: Judith Shklar (1928-1992) i Audre Lorde (1934-1992); i el tercer, el de les que neixen en el segle XX i que esperem que treballin molt encara al llarg del XXI: Angela Davis (1944) i Valdana Shiva (1952). Cadascun dels perfils consta de cinc cap\u00edtols, en els quals s\u2019exposa la vida, la seva activitat social i pol\u00edtica, i la seva traject\u00f2ria intel\u00b7lectual. <\/p>\n

* * *<\/p>\n

Jane Addams<\/strong> i Charlotte Perkins Gilman<\/strong> estaven interessades per la filosofia, la sociologia i les arts. Dones de la progressive era, <\/em>van tenir una limitada formaci\u00f3 acad\u00e8mica a causa de les restriccions de l\u2019\u00e8poca, fet que hauria impedit que poguessin fundar una escola i que, una vegada mortes, fossin recordades. Presbiteriana, Addams se sentia atreta pel socialisme. Gilman havia representat Calif\u00f2rnia a l\u2019International Socialist Workers and Trade Union Congress (Londres, 1896). Va refusar, per\u00f2, assistir-hi com a marxista. Defensora d\u2019un socialisme \u00abhumanitarista\u00bb, considerava plausibles els arguments anarquistes i simpatitzava amb l\u2019ideal fabi\u00e0,[1]<\/a> que creia intel\u00b7ligent, cient\u00edfic i pr\u00e0ctic. Com Addams, va al\u00b7legar que la seva difer\u00e8ncia amb Marx no era ideol\u00f2gica, sin\u00f3 filos\u00f2fica: simpatitzava amb els ideals de just\u00edcia universal, per\u00f2 no hi estava d\u2019acord ni en la teoria ni en el m\u00e8tode. Addams havia llegit les obres de Marx, per\u00f2 no combregava amb el seu materialisme determinista, hist\u00f2ric i econ\u00f2mic. En oposici\u00f3 a l\u2019economia marxista, Gilman propos\u00e0 una \u00abteoria org\u00e0nica de l\u2019economia social\u00bb.<\/p>\n

Addams fou una reformadora social i promotora del treball social. Viatja per Europa no nom\u00e9s per admirar la hist\u00f2ria i la cultura de les seves capitals, sin\u00f3 amb la idea d\u2019organitzar obres de caritat que ajudessin a cobrir les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de la gent, sobretot les de la classe obrera industrial. Miras creu que, a Madrid, en haver presenciat una corrida de toros,<\/em> hi va comprendre que la brutalitat genera brutalitat. La visita a la Toynbee Hall el 1888: una instituci\u00f3 social engegada per Samuel i Henrietta Barnett, i amb Arnold Toynbee com a benefactor principal, que mesclava els ideals cristians i socialistes, li va fer entendre que la reforma moral universal havia de comen\u00e7ar per una reforma local.<\/p>\n

Addams va fundar a Chicago la Hull-House, resid\u00e8ncia i centre neur\u00e0lgic d\u2019activitat social i cultural, obert, tolerant amb totes les confessions religioses dels ve\u00efns, hospitalari i solidari. El constitueixen clubs diversos: de cant, de teatre, de discussi\u00f3 de temes d\u2019actualitat social i econ\u00f2mica…, associacions d\u2019emigrants i col\u00b7lectius sindicals. Va rebre la visita d\u2019anarquistes, com Kropotkin, i del professorat de la Universitat de Chicago i va ser pioner en la programaci\u00f3 de classes d\u2019extensi\u00f3 universit\u00e0ria. La Charlotte Perkins Gilman, \u00abla soci\u00f2loga que imaginava un m\u00f3n millor\u00bb, hi va passar. Addams s\u2019havia esfor\u00e7at molt perqu\u00e8 els col\u00b7lectius del barri, com les cosidores, s\u2019organitzessin i fessin pressi\u00f3 per millorar la seva situaci\u00f3 laboral. Un dels objectius era erradicar la pobresa.<\/p>\n

Addams fou una activista en el sufragi femen\u00ed, defens\u00e0 la inclusi\u00f3 de les dones en el govern municipal, denunci\u00e0 que els legisladors no fessin res per millorar les condicions de vida de les noies, enganyades i explotades pels seus amants, i consider\u00e0 que la prostituci\u00f3 era una mal que s\u2019havia d\u2019erradicar.<\/p>\n

Indica Miras que es t\u00e9 Addams com una de les mares del treball social, categoritzaci\u00f3 que correspon, en part, a la divisi\u00f3 sexual del treball vigent a l\u2019\u00e8poca. La seva era una acci\u00f3 caritativa, diferent de la dels soci\u00f2legs homes, que eren els qui pensaven. La dial\u00e8ctica entre teoria i acci\u00f3 que es practicava a la Hull-House va suposar una superaci\u00f3 d\u2019aquest androcentrisme: els acad\u00e8mics hi estaven en di\u00e0leg constant i hi col\u00b7laboraven. Aquest establiment va fer seva la divisa de les 3 R: resid\u00e8ncia (residence<\/em>), recerca (research<\/em>) i reforma (reform<\/em>).<\/p>\n

A m\u00e9s de socialista, Gilman \u00e9s una representant de l\u2019evolucionisme i del feminisme. Emprant els coneixements que li ha proporcionat la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 i conven\u00e7uda que la humanitat s\u2019ha d\u2019estudiar en les dimensions f\u00edsica, ps\u00edquica i social, far\u00e0 tot el possible per desbancar l\u2019androcentrisme. All\u00f2 que entenem per difer\u00e8ncia sexual \u00e9s un rol socialment apr\u00e8s i interioritzat en la inf\u00e0ncia. La fam\u00edlia actual, amb una paternitat progressiva i una maternitat estancada, falla en l\u2019educaci\u00f3 dels fills; el m\u00e9s benefici\u00f3s, doncs, per a les criatures, seria que observessin una relaci\u00f3 parit\u00e0ria entre els pares. L\u2019home, que no \u00e9s m\u00e9s que una de les formes espec\u00edfiques d\u2019encarnar la humanitat, s\u2019ha erigit a si mateix en la norma<\/em>, en representant de la humanitat, i ha relegat la feminitat a una posici\u00f3 d\u2019inferioritat, atribuint-li incl\u00fas el que \u00e9s defecte i vici. Gilman prova de demostrar com, en els diferents \u00e0mbits de la vida humana, la dona ha estat injustament en una posici\u00f3 subordinada, la qual cosa ha endarrerit la humanitat perqu\u00e8 masculinitat i feminitat han progressat a dues velocitats diferents. Amb Addams i Kropotkin, sostindr\u00e0 que \u00e9s la cooperaci\u00f3 de tot el grup la que ha garantit la superviv\u00e8ncia. Qui, apel\u00b7lant a una difer\u00e8ncia natural, defensi la subordinaci\u00f3 de la dona, no trobar\u00e0 pas res en la biologia que la sustenti i, per tant, que la dona depengui de l\u2019home econ\u00f2micament \u00e9s a causa de l\u2019opressi\u00f3 social. Tot i que Addams hi havia fet alguna aportaci\u00f3, Gilman fou, en realitat, la promotora de l\u2019economia feminista. Tenia una visi\u00f3 \u00e0mplia del que era l\u2019economia: no ha d\u2019incloure nom\u00e9s els intercanvis comercials, sin\u00f3 tamb\u00e9 aquelles activitats que garanteixin la superviv\u00e8ncia. Es va avan\u00e7ar, especialment, a la demanda de salaris pel treball dom\u00e8stic. Per a Gilman, les dones treballen m\u00e9s perqu\u00e8 fan m\u00e9s d\u2019una jornada, la qual cosa obliga a sumar, a la bretxa salarial i al menor poder adquisitiu, la pobresa de temps.<\/p>\n

Addams va \u00e9sser una de les veus m\u00e9s obstinades contra la guerra. \u00abLa seva \u201cguerra a la guerra\u201d es va jugar en dos fronts: el filos\u00f2fic, amb la publicaci\u00f3 de textos antimilitaristes; i el pol\u00edtic, aliant-se amb altres sufragistes i pacifistes per exercir pressi\u00f3 internacional. No va poder aturar els militaristes i la seva implicaci\u00f3 en contra dels interessos dels Estats Units li va passar factura. Aix\u00f2 no obstant, el 1931, va rebre, amb Nicholas M. Butler, el Premi Nobel de la Pau. Gilman, per la seva banda, creia que el bel\u00b7licisme desvirtuava el que la pol\u00edtica era origin\u00e0riament: una \u00e8tica de les relacions socials la finalitat de la qual havia de ser preservar la pau i el benestar dels ciutadans. La pol\u00edtica havia oblidat la seva base maternal. La guerra \u00e9s tot el contrari de l\u2019evoluci\u00f3, ja que destrueix tot el que la humanitat ha pogut progressar. L\u2019associaci\u00f3 mental entre guerra i pol\u00edtica \u00e9s una associaci\u00f3 masculina; i quan li diuen que no hi ha hagut democr\u00e0cia sense b\u00e0ndols, respon que mai no ha existit una democr\u00e0cia, sin\u00f3 nom\u00e9s una androcr\u00e0cia, totalment lligada al patriotisme. At\u00e8s que la dona representa l\u2019impuls de la creaci\u00f3, de la conservaci\u00f3 i de l\u2019associaci\u00f3, Gilman defensar\u00e0 que les dones hauran de tenir acc\u00e9s a totes les professions, fins i tot a la pol\u00edtica, per revertir la ignom\u00ednia de viure entre guerra i guerra.<\/p>\n

En la seva escriptura, Addams fou una dona s\u00f2bria. En els seus relats havia demostrat que la mem\u00f2ria t\u00e9 un paper actiu i creatiu, i que consisteix a interpretar i pacificar la vida de l\u2019individu, i a reorganitzar la vida social. Indica Miras que \u00abla mem\u00f2ria de les dones \u00e9s la base de la genealogia del nostre dolor, que encara no s\u2019ha escrit, aix\u00ed com de la hist\u00f2ria de les complicitats que dones com Addams van construir per assenyalar-nos que en aquest cam\u00ed ens esperen troballes extraordin\u00e0ries\u00bb. El 1902 es va publicar el seu primer llibre d\u2019assaig: Democracy and social ethics<\/em>.[2]<\/a> \u00c9s una de les seves obres m\u00e9s reflexives i una de les m\u00e9s llegides despr\u00e9s de l\u2019autobiogr\u00e0fica Twenty years at Hull-House <\/em>(1910) (Berkeley: Mint Editions, 2020). Hi parla obertament de les serventes dom\u00e8stiques i de la necessitat de crear un sindicat que les defensi dels abusos de les mestresses i dels patrons industrials. De clara inspiraci\u00f3 darwiniana, la societat \u00e9s concebuda com un organisme social viu. Assenyala Miras que \u00abel que permet distingir Addams d\u2019altres soci\u00f2legs i reformadors progressistes de l\u2019\u00e8poca \u00e9s l\u2019accent moral de la seva aposta, que acaba donant ple sentit a l\u2019expressi\u00f3 \u201c\u00e8tica social\u201d del seu t\u00edtol\u00bb. Per a la nostra historiadora, \u00ab\u00e8tica social\u00bb mant\u00e9, en Addams, una mena de joc dial\u00e8ctic entre els \u00e0mbits descriptiu i prescriptiu. \u00c8tica social i democr\u00e0cia esdevenen sin\u00f2nims i principis d\u2019acci\u00f3. En contra del dogmatisme, Addams demana de deixar-se ensenyar per la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, com la que va viure apassionadament a la Hull-House i en el treball amb el ve\u00efnat.<\/p>\n

Gilman fou un geni de les literatures g\u00f2tica i ut\u00f2pica nord-americana. Va patir una inf\u00e0ncia crua, en qu\u00e8 destaca el fet de no tenir pare, un bibliotecari apassionat dels llibres, coneixedor de nou idiomes i emparentat amb la Harriet Beecher Stowe, autora de La cabana de l\u2019oncle Tom<\/em>. Aquest home no es va veure amb cor d\u2019afrontar la vida familiar; tanmateix, a ell, li deu la Charlotte el seu amor pels llibres i el profund sentit de la just\u00edcia que tenia. La producci\u00f3 liter\u00e0ria de la Gilman s\u00f3n vuit novel\u00b7les, uns cent seixanta relats curts, quatre-cents poemes, una desena de drames i mon\u00f2legs, m\u00e9s tots els textos que van ser la base de confer\u00e8ncies, xerrades, pr\u00e8diques i m\u00e9s de mil articles sobre temes socials i cient\u00edfics. S\u2019hi compten m\u00e9s d\u2019una desena de peces dedicades a la maternitat i a la crian\u00e7a, la qual cosa testimonia fins a quin punt era un eix vertebrador del seu pensament. Les seves an\u00e0lisis sobre la fam\u00edlia com a propietat, la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica de la dona i la seva reducci\u00f3 a serventa es troben a Women and economics <\/em>(1898).[3]<\/a> La narraci\u00f3 curta The yellow wallpaper<\/em> (1892),[4]<\/a> obra mestra de la narrativa g\u00f2tica, amb parts autobiogr\u00e0fiques, \u00e9s la seva pe\u00e7a m\u00e9s llegida. Miras pensa que \u00abGilman va utilitzar l\u2019escriptura d\u2019aquest conte com a part de la ter\u00e0pia que va decidir seguir per si mateixa\u00bb. Gilman se sotmet al tractament del psiquiatra Weir Mitchell, opositor declarat al sufragi femen\u00ed i defensor de la teoria segons la qual la lectura incapacitava les nenes per ser dones adultes de profit. Altres dones de lletres de l\u2019\u00e8poca havien patit aquest mateix tractament; la mateixa Jane Addams va viure mesos horribles sota la cura de rep\u00f2s. \u00abAmb el tractament \u2013comenta Miras\u2013 s\u2019esperava que retornessin feli\u00e7ment al lloc que el m\u00f3n havia previst per a elles, per\u00f2 la majoria ho van viure com el que era: una forma brutal d\u2019acarnissament m\u00e8dic amb dones que possiblement no entraven en la norma del que se suposava que havia de ser una dona\u00bb. La psiquiatria, dominada per homes, va veure la \u00abnova dona\u00bb com una patologia socialment perillosa. Molt probablement, el conte de Gilman va ajudar a creure que el que es tenia com una mancan\u00e7a de salut mental en les dones no era m\u00e9s que expressi\u00f3 de la seva creativitat.<\/p>\n

La producci\u00f3 ut\u00f2pica de Gilman, en la qual tindr\u00e0 un paper important el g\u00e8nere dial\u00f2gic, ser\u00e0 una forma d\u2019escriptura pol\u00edtica complement\u00e0ria de l\u2019assaig i l\u2019anticipaci\u00f3 d\u2019un programa pol\u00edtic. Terra d\u2019Elles <\/em>(1915)[5]<\/a> mostra el que seria una utopia matriarcal. La utopia \u00e9s com un mirall invertit que ens permet percebre els defectes de la pol\u00edtica real. Vandyck, un jove soci\u00f2leg, lliure de prejudicis, va a la recerca de la Terra d\u2019Elles. Gilman vol presentar una civilitzaci\u00f3 molt superior als Estats Units, en la qual no hi ha homes ni dones, sin\u00f3 humans, i s\u2019imposen mesures educatives racionals i un fort control reproductiu. Gilman proposa una mena d\u2019espiritualitat que venera la Mare Terra eterna com a \u00abespiritualitat aut\u00e8ntica\u00bb amb la finalitat d\u2019evitar mals socials com s\u00f3n ara la guerra i la gelosia. Assenyala Miras que la utopia de l\u2019activista estatunidenca Gilman no es va depurar del tot d\u2019algun estereotip o biaix racista, que \u00e9s un dels seus trets m\u00e9s pol\u00e8mics i que resulta inexplicable en una sufragista i abolicionista reconeguda. With her in our land <\/em>(1916) va despertar una petita pol\u00e8mica en la recepci\u00f3 posterior de Gilman per alguns comentaris antisemites, xovinistes i racistes; tanmateix, la nostra autora ens informa que hi ha textos que ens permetrien veure Gilman sota una llum m\u00e9s favorable, com quan critica les lleis de segregaci\u00f3 racial de Jim Crow.<\/p>\n

* * *<\/p>\n

Gilman s\u2019havia declarat p\u00fablicament socialista. Heus ac\u00ed la combinaci\u00f3 perfecta perqu\u00e8 fos condemnada en l\u2019era maccarthista i deix\u00e9s de ser significativa en una cultura afectada, positivament o negativa, per la Segona Guerra Mundial i per la posterior Guerra Freda, \u00e8poca en qu\u00e8 hem de situar les fil\u00f2sofes del segon grup. Judith (Dita) Nisse Shklar,<\/strong> jueva de parla alemanya que ha de fugir de la seva Let\u00f2nia natal a Am\u00e8rica del Nord a causa del nazisme, \u00e9s la polit\u00f2loga que posa rostre a la injust\u00edcia. \u00abApassionada de la hist\u00f2ria de les idees pol\u00edtiques \u2013escriu Miras\u2013, va ser capa\u00e7 de jugar amb la passi\u00f3 que dona la intimitat amb els cl\u00e0ssics i la dist\u00e0ncia de la sempiterna posici\u00f3 ex\u00edlica en qu\u00e8 sempre es van moure respecte de l\u2019ortod\u00f2xia pol\u00edtica\u00bb. Contra el fanatisme i el dogmatisme, combina una mentalitat anal\u00edtica, una ironia gaireb\u00e9 esquerpa i una curiositat insaciable per la condici\u00f3 humana. S\u2019adona que la pol\u00edtica ha abandonat la pretensi\u00f3 de construir grans projectes col\u00b7lectius: qualsevol mostra de fe en el progr\u00e9s sembla est\u00fapida i irresponsable en una \u00e8poca que ha viscut guerres mundials, dictadures, genocidis i cat\u00e0strofes nuclears.<\/p>\n

Els seus dos primers llibres se centren en el frac\u00e0s de la pol\u00edtica del segle XX a l\u2019hora de fer front al totalitarisme. After utopia: the decline of political faith<\/em>, llibre de 1957 (edici\u00f3 moderna: Princeton University Press, 2021), \u00e9s l\u2019aportaci\u00f3 de Shklar a un debat obert sobre la fi de les ideologies i de la utopia despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Fou un intent d\u2019explicar per qu\u00e8 la gran tradici\u00f3 de la pol\u00edtica des de Plat\u00f3 s\u2019ha extingit; per\u00f2 aix\u00ed no ho va entendre el p\u00fablic, que el va qualificar de literatura ut\u00f2pica, en desacord amb el seu temperament o interessos, per\u00f2 que fou l\u2019ocasi\u00f3 per introduir-se en aquesta literatura i esdevenir-ne una petita experta.<\/p>\n

Els judicis de Nuremberg fan que explori la relaci\u00f3 entre dret i pol\u00edtica en Legalism: law, morals and political trials <\/em>(1964),[6]<\/a> la seva preferida. Tot revisant el passat, pensa en el futur d\u2019un estat liberal sense fanatismes ideol\u00f2gics. La soluci\u00f3 rau en el legalisme, definit com una \u00abactitud \u00e8tica que sost\u00e9 que la conducta moral \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 merament de seguir una regla i que les relacions morals consisteixen en deutes i drets determinats per regles\u00bb. Com a forma de vida, el liberalisme no podia ser nom\u00e9s una teoria sobre com s\u2019havien de regular les relacions econ\u00f2miques, sin\u00f3 que havia de ser quelcom m\u00e9s: una resposta filos\u00f2fica i \u00e8tica a les amenaces feixistes. Shklar confia que el liberalisme legalista <\/em>\u00e9s una posici\u00f3 pol\u00edtica honesta; i t\u00e9 molt clar que el que de deb\u00f2 erosiona la nostra conviv\u00e8ncia s\u00f3n els nostres vicis ordinaris. La nostra cultura es compon de moltes subcultures, de rituals que se solapen, d\u2019her\u00e8ncies \u00e8tniques diverses i de tics ideol\u00f2gics; i la llibertat individual que ens caracteritza s\u2019ha configurat sota el pes d\u2019aquestes subcultures.<\/p>\n

Pel que fa al dret, Shklar considera que no podr\u00e0 ser mai un mer exercici de definici\u00f3 o d\u2019aplicaci\u00f3 t\u00e8cnica, puix que sempre hi haur\u00e0 implicats els valors de la societat i que negar-ho ens podria fer c\u00f2mplices d\u2019injust\u00edcia. No \u00e9s del tot cre\u00efble que els defensors del dret natural es presentin avui com a persones que usen els deu manaments com una guia espiritual en la pr\u00e0ctica de les seves virtuts privades, sense for\u00e7ar la seva incorporaci\u00f3 en el dret o en la pol\u00edtica.<\/p>\n

Miras convida el lector a reflexionar sobre la teoria de les virtuts i dels vicis de la fil\u00f2sofa letona. A ella, no li interessa tant donar una definici\u00f3 de just\u00edcia o d\u2019injust\u00edcia com afinar els nostres recursos per recon\u00e8ixer-les. Apel\u00b7la al nostre sentit intern<\/em> de la injust\u00edcia: una mena d\u2019alarma que ens avisa de situacions en qu\u00e8 es trepitja alguna regla legal o \u00e8tica. La injust\u00edcia \u00e9s all\u00f2 que ens fa al\u00e7ar la veu quan es frustren expectatives que ten\u00edem per leg\u00edtimes.<\/p>\n

Interessants s\u00f3n tamb\u00e9 les seves cr\u00edtiques a les institucions acad\u00e8miques i a la filosofia contempor\u00e0nia. Shklar es fixa en un tipus particular d\u2019esnob acad\u00e8mic: el que es preocupa m\u00e9s pel seu estatus social que pels coneixements que s\u2019hagin d\u2019adquirir. En A life of learning<\/em> (1989), <\/em>hi ha tota una venjan\u00e7a sublim contra els antics mandarins de la seva universitat; veu com es practiquen din\u00e0miques d\u2019explotaci\u00f3 i de predaci\u00f3 amb el professorat m\u00e9s jove o m\u00e9s precari i com es propicia l\u2019oportunisme i l\u2019amiguisme. Shklar va entreveure els problemes de la mercantilitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament superior per a les classes treballadores, les quals havien dipositat en l\u2019acc\u00e9s a la universitat la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un ascens social.<\/p>\n

Miras valora l\u2018honestedat de la fil\u00f2sofa en el seu judici sobre el pensament de Heidegger i el comparteix: \u00abLa mod\u00e8stia i l\u2019honestedat intel\u00b7lectual, l\u2019admissi\u00f3 de la pr\u00f2pia ignor\u00e0ncia o la incapacitat d\u2019entendre alguna cosa no abunden. Aix\u00ed que, nom\u00e9s per aix\u00f2, Shklar ja ens hauria de guanyar el cor. Dita, jo no et vaig con\u00e8ixer, per\u00f2 si t\u2019hagu\u00e9s conegut, i amb l\u2019experi\u00e8ncia de vint anys d\u2019exercici professional, et diria que a mi Heidegger tamb\u00e9 em deixa freda i que de vegades no s\u00e9 de qu\u00e8 parla, i que penso que tampoc no em fa cap falta per seguir endavant i tirar milles…\u00bb. Les cr\u00edtiques que dirigeix a Sartre no s\u00f3n al que ell havia volgut dir, sin\u00f3 al que va ser la seva her\u00e8ncia i el seu llegat pol\u00edtics. L\u2019\u00e8tica de l\u2019autenticitat de la qual parla l\u2019existencialisme contemporani no passa de ser un instrument d\u2019alliberament personal. La soluci\u00f3 temperada de Shklar fou un escepticisme racional, que, segons Miras, es pot tenir com una confian\u00e7a moderada per\u00f2 decidida a canviar els sistemes grans amb accions petites.<\/p>\n

Filla d\u2019emigrants de Grenada, Audre Lorde,<\/strong> mare, negra, lesbiana, guerrera i poeta, va experimentar amb la vida i amb l\u2019art: escriu poesia i assaig, pinta, assisteix a manifestacions… Va lluitar per a la recuperaci\u00f3 del llegat afric\u00e0, i va intentar trencar amb la racionalitat europea blanca amb la poesia de Gran Mare Negra Africana. Avisa, per\u00f2, Miras que \u00abno s\u2019ha de prendre al peu de la lletra la dicotomia entre prosa-coneixement-pares blancs-homes i poesia-emocions-Mare Negra Africana-dones. Lorde les usa com a categories metaf\u00edsiques, i no com a fen\u00f2mens concrets\u00bb. Sostindr\u00e0 que la poesia \u00e9s la m\u00e9s econ\u00f2mica de totes les manifestacions art\u00edstiques, la que posa els fonaments d\u2019un futur diferent i la que est\u00e9n un pont des de la por a all\u00f2 que mai no ha existit. En l\u2019impuls de mirar endavant, la poesia convergeix amb la utopia: la prepara i, per a les dones concretament, no \u00e9s un luxe, sin\u00f3 una necessitat vital.<\/p>\n

Zami <\/em>(1982) \u00e9s una biomitografia perqu\u00e8 \u00e9s biografia, mite i grafia. Zami \u00e9s el nom de Carriacou \u2013l\u2019illa caribenya d\u2019on va emigrar la seva mare\u2013 que designa les dones que col\u00b7laboren com a dones i amants; i \u00e9s tamb\u00e9 la forma d\u2019anomenar les dones que ha estimat, la comunitat secreta que ha creat amb elles. Tant Addams com Gilman havien mantingut una relaci\u00f3 sentimental de parella amb una altra dona. En el seu temps, aquesta relaci\u00f3 era coneguda com a Boston marriage<\/em>: uni\u00f3 de conviv\u00e8ncia entre dos homes o dues dones. Entre les identitats de Lorde, hi trobem un vaiv\u00e9 l\u00fadic: vol ser home i dona alhora per incorporar dins seu les parts m\u00e9s fortes i m\u00e9s riques de la seva mare i del seu pare. Essent totes elles, \u00e9s m\u00e9s fidel a si mateixa que a ning\u00fa m\u00e9s. Per a aquesta fil\u00f2sofa, les nostres societats estan dividides per eixos que tracen l\u00edmits de manera absolutista entre tons de pell, sexes i amors leg\u00edtims i il\u00b7leg\u00edtims, la qual cosa fa que l\u2019exist\u00e8ncia esdevingui una cursa constant contra la negaci\u00f3 de la dignitat. Adverteix que s\u00f3n creences falses, lligades a emocions b\u00e0siques, i que les persones que hi persisteixen s\u2019instal\u00b7len en una disson\u00e0ncia cognitiva interessada acompanyada sempre d\u2019una reacci\u00f3 emocional inadequada.<\/p>\n

Lorde va viure esclats violents dins la seva comunitat. L\u2019odi en forma d\u2019agressi\u00f3 era quelcom amb qu\u00e8 la comunitat negra havia de comptar; i la ira que aquest odi provocava corria el perill de transformar-se tamb\u00e9 en odi. La ira \u00e9s una passi\u00f3 que neix del descontentament, per\u00f2 que, necess\u00e0riament, no \u00e9s destructiva, al contrari de l\u2019odi, que \u00e9s una actitud emocional lligada a certs h\u00e0bits mentals i que predisposa a fer mal als altres. Ning\u00fa no neix odiant ning\u00fa. Ben emprada, la ira pot servir com a catalitzador de la consci\u00e8ncia pol\u00edtica, puix que desencalla les paraules, trenca silencis i pot dur a organitzar-me i a actuar amb altres.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia del c\u00e0ncer la va dur a escriure un diari. Segons Miras, \u00abLorde va parlar i escriure sobre el c\u00e0ncer amb tota la naturalitat, com va fer amb totes les altres coses que li passaven\u00bb. La malaltia la va confrontar amb la seva vulnerabilitat. La possibilitat d\u2019una mort anunciada va provocar que fes un rep\u00e0s del que havia estat la seva vida. Es penedeix molt m\u00e9s del que no havia fet que no pas del que havia fet i molt m\u00e9s del que no havia dit que no pas del que havia dit. La mort ser\u00e0 el silenci definitiu i ja no hi haur\u00e0 m\u00e9s oportunitats per dir el que s\u2019ha de dir. I Miras aprofita l\u2019ocasi\u00f3 per mostrar-nos un altre silenci que sorgeix a causa d\u2019aquest mal: \u00abmoltes fam\u00edlies hem hagut de passar pel dolor del c\u00e0ncer i potser hem perdut un familiar estimat per culpa d\u2019aquesta malaltia terrible i hem optat pel silenci\u00bb.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de les v\u00edctimes \u00e9s un tema que preocupa tant Shklar com Lorde. La filosofia pol\u00edtica que planteja Shklar \u00e9s des del punt de vista de les v\u00edctimes. Aix\u00f2 significava abandonar la teoria pol\u00edtica dels grans sistemes de Plat\u00f3 fins a Hegel. Els constructors dels grans sistemes volien oferir un model de ciutat perfecta en qu\u00e8 totes les passions que amenacessin l\u2019estabilitat de l\u2019ordre social poguessin equilibrar-se les unes a les altres. El segle XX ha elevat a categoria pol\u00edtica el fet de ser v\u00edctima. Pensar la pol\u00edtica avui significa, sobretot, pensar des de la perspectiva de les v\u00edctimes. Nom\u00e9s una aut\u00e8ntica fenomenologia de la injust\u00edcia podr\u00e0 tractar les v\u00edctimes amb l\u2019honestedat intel\u00b7lectual que es mereixen. Lorde estava conven\u00e7uda que la poesia podia donar sortida a la r\u00e0bia causada per la injust\u00edcia. L\u2019odi i la viol\u00e8ncia provoquen l\u2019exist\u00e8ncia de v\u00edctimes innocents. El m\u00f3n que ens ha quedat rere les accions injustes \u00e9s un lloc m\u00e9s hostil i amena\u00e7ador. \u00abLorde ha vist massa vegades com la ira reprimida \u2013escriu Miras\u2013, quan no se li ha donat un dest\u00ed adequat, muta en odi i tenyeix tota la vida an\u00edmica de les v\u00edctimes. I de l\u2019odi a la voluntat de fer mal i a l\u2019agressi\u00f3 hi ha passos massa petits\u00bb.<\/p>\n

* * *<\/p>\n

En iniciar-se en la hist\u00f2ria del feminisme, Angela Davis<\/strong> va denunciar que, en les genealogies feministes, encara hi havia grans llacunes sobre les aportacions de les feministes no blanques i de les de parla no anglesa. Shklar s\u2019havia declarat no feminista perqu\u00e8 creia que afiliar-se a una ideologia concreta suposava trair els valors intel\u00b7lectuals propis. Feminista i lluitadora per a la just\u00edcia racial, Davis ha fet excel\u00b7lents contribucions a la filosofia pol\u00edtica contempor\u00e0nia i al feminisme socialista i negre, com molt b\u00e9 es demostra en el que va ser el seu segon llibre: Women, race and class <\/em>(1983).[7]<\/a> Segons Miras, \u00ab\u00e9s un llibre d\u2019hist\u00f2ria que desmenteix l\u2019\u00e8pica blanca sobre la conquesta de drets; \u00e9s un tractat de t\u00e0ctica pol\u00edtica sobre activismes i hostilitats horitzontals, i \u00e9s un manual de feminisme socialista negre amb una aposta emancipat\u00f2ria anticapitalista, a m\u00e9s de l\u2019esmentada genealogia de les dones negres: l\u2019homenatge sentit al seu llegat de fortalesa i dignitat\u00bb; i ens indica que \u00abcoincideix en el temps amb dues altres dones fundacionals del feminisme negre estatunidenc: Que potser no soc una dona? Dones negres i feminisme <\/em>(1981), de bell hooks (aix\u00ed era com escrivia el seu nom Gloria Jean Watkins), i Sister outsider <\/em>(1984), d\u2019Audre Lorde. Aquestes tres obres aborden les m\u00faltiples opressions que reben alguns col\u00b7lectius pel fet de trobar-se en la intersecci\u00f3 de diferents eixos de discriminaci\u00f3 (el g\u00e8nere, la ra\u00e7a, la classe o l\u2019orientaci\u00f3 sexual)\u00bb. Lorde havia insistit en la intersecci\u00f3 del g\u00e8nere amb la classe social i l\u2019estatus socioecon\u00f2mic. Gilman havia estat en la l\u00ednia de molts autors i autores feministes i antiracistes que havien evidenciat la falsa metaf\u00edsica de l\u2019opressi\u00f3 sexista i racista. Es tractava de dividir l\u2019univers en dues categories, col\u00b7locant una en una posici\u00f3 d\u2019inferioritat essencial impossible de superar. Aquesta operaci\u00f3 tenia una motivaci\u00f3 ideol\u00f2gica fonamentada en l\u2019inter\u00e8s de l\u2019opressor per mostrar el seu poder. El capitalisme \u00e9s la continuaci\u00f3 de l\u2019estructura patriarcal i repressiva, i, en l\u2019era neoliberal, s\u2019ha de posar en relaci\u00f3 amb la regla colonial, l\u2019explotaci\u00f3 de la natura i la intensificaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n

Afiliada al Partit Comunista, Davis es va presentar dues vegades com a vicepresidenta en les eleccions presidencials estatunidenques. El mite d\u2019Angela Davis neix d\u2019un episodi que resumeix molt b\u00e9 la nostra historiadora: \u00abun conjunt d\u2019esdeveniments fortu\u00efts que va acabar amb un tiroteig que va fer v\u00edctimes mortals a Calif\u00f2rnia apunta directament a ella. L\u2019arma utilitzada en l\u2019assalt al jutjat estava al seu nom i Davis fuig. La policia engega una operaci\u00f3 de cerca i captura: se la considera una de les criminals m\u00e9s perilloses dels Estats Units\u00bb. A Nova York, despr\u00e9s de dos mesos de clandestinitat, va ser detinguda per l\u2019FBI. A la pres\u00f3, intensifica la seva activitat a favor dels drets socials i contra el racisme. En el judici, ella mateixa presenta davant el jurat l\u2019al\u00b7legat final abans del veredicte. El 4 de juny de 1972, \u00e9s declarada innocent de tots els c\u00e0rrecs: conspiraci\u00f3, segrest i assassinat, i recupera la llibertat.<\/p>\n

En la seva Autobiografia<\/em> (Manresa: Tigre de Paper, 2023), Davis va demostrar ser capa\u00e7 de proporcionar al mateix temps una reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica i un testimoni de vida. Li sobta, a Miras, per\u00f2, que \u00abcom a text i com a document pol\u00edtic se li hagi prestat tan poca atenci\u00f3 en les nostres disciplines. En filosofia no m\u2019hauria de sorprendre tant, tot i que altres textos autobiogr\u00e0fics de fil\u00f2sofs de la tradici\u00f3 s\u00ed que han estat estudiats amb un afany d\u2019escrutini de vegades poc saludable\u00bb. I esmenta les Confessions<\/em> d\u2019Agust\u00ed d\u2019Hipona, les de Rousseau, l\u2019Ecce homo <\/em>de Nietzsche i els Diaris filos\u00f2fics <\/em>de Wittgenstein. Cap comunitat cient\u00edfica no s\u2019ha fet seva la Davis, m\u00e9s enll\u00e0 dels Black studies <\/em>o els Black feminist studies. <\/em>Davis \u00e9s dona, negra i comunista, un triple fet que actua de fre per a incloure-la en el c\u00e0non filos\u00f2fic.<\/p>\n

Li sobtava que, en les diferents associacions que lluitaven pels drets de la comunitat negra, es rebutg\u00e9s el socialisme. S\u2019identificava aquesta ideologia amb l\u2019enemic o amb el totalitarisme? Shklar havia evitat entrar en el debat entre liberalisme i socialisme. Tamb\u00e9 li sorprenia que no haguessin fixat un objectiu com\u00fa que els permet\u00e9s dissenyar una estrat\u00e8gia unit\u00e0ria: n\u2019hi havia que apostaven per un nacionalisme cultural i un nou sistema de valors; n\u2019hi havia de violents i antiblancs; n\u2019hi havia que advocaven per una pacificaci\u00f3 entre blancs i negres; i n\u2019hi havia que parlaven de fundar una naci\u00f3 negra dins els Estats Units o de tornar a la mare \u00c0frica. Cap d\u2019aquestes tend\u00e8ncies no conven\u00e7 Davis i acaba integrant-se en el Che-Lumumba Club, un col\u00b7lectiu negre del Partit Comunista, perqu\u00e8 creu que l\u2019\u00fanic cam\u00ed per a l\u2019emancipaci\u00f3 dels negres requereix la doble an\u00e0lisi de ra\u00e7a i de classe. Davis va provar d\u2019incorporar el feminisme als Panteres Negres, per\u00f2 no va tenir \u00e8xit, tot i que la majoria de persones que bastien el partit eren dones. El mateix va passar amb l\u2019intent d\u2019incorporar el moviment d\u2019alliberament gai.<\/p>\n

Als Estats Units, pr\u00e0cticament tothom pensa que l\u2019ordre social \u00e9s estable i just; per\u00f2 mentre que l\u2019estafa de molts milions de d\u00f2lars per uns executius no es t\u00e9 com un acte criminal, s\u00ed que ho \u00e9s el robatori de deu d\u00f2lars en una botiga per un noi negre o xicano. Davis sost\u00e9 la tesi segons la qual el racisme \u00e9s una ideologia que incita a la viol\u00e8ncia sexual, i aquesta incitaci\u00f3 afecta les dones com a v\u00edctimes potencials. Es minimitzen les agressions sexuals contra les dones negres, mentre que el nombre d\u2019homes negres perseguits per violaci\u00f3 \u00e9s desproporcionat, quan no cometen m\u00e9s actes criminals que els altres. Aix\u00f2 continua enfortint el vincle entre racisme i agressi\u00f3 sexual. La criminalitzaci\u00f3 dels homes negres no ha deixat de cobrir la viol\u00e8ncia repressiva de la ideologia supremacista blanca.<\/p>\n

Davis est\u00e0 a favor d\u2019un feminisme negre i socialista. No s\u2019ha sentit c\u00f2moda en el feminisme hegem\u00f2nic per la seva obstinaci\u00f3 a imposar l\u2019agenda de les dones blanques. El seu feminisme no \u00e9s el de \u00absostre de vidre\u00bb de Hillary Clinton. Com a socialista, considera que la causa de tota forma d\u2019opressi\u00f3 t\u00e9 una explicaci\u00f3 econ\u00f2mica. Per al feminisme negre i socialista, totes les opressions \u2013capitalisme monopolista, supremacia blanca i ideologia vuitcentista de la feminitat\u2013 funcionen d\u2019una manera an\u00e0loga. La ra\u00f3 per la qual els esclaus negres estan oprimits \u00e9s econ\u00f2mica: s\u2019extreu guany del seu treball a canvi de res. Ideol\u00f2gicament, la instituci\u00f3 de l\u2019esclavitud es legitima a trav\u00e9s del racisme: aquella cosmovisi\u00f3 que predica que les persones negres, inferiors a les persones blanques, han de ser sotmeses. Pel que fa a la classe obrera, opera el mateix. El sistema d\u2019explotaci\u00f3 capitalista posa els recursos en mans d\u2019uns pocs per tal d\u2019aconseguir la plusv\u00e0lua generada pel treball assalariat. I \u00e9s gaireb\u00e9 el mateix que passa amb el sexisme: els marits, els pares o els germans de les dones argumenten que els homes s\u00f3n millors que les dones en tot, que elles no tenen prou enteniment per dirigir, governar o sobreviure sense la guia masculina. I, mentrestant, s\u2019aprofiten del treball reproductiu, \u00e9s a dir, les tasques dom\u00e8stiques, la cura dels fills o la de les persones dependents. Les dones fan aquesta feina que sost\u00e9 la vida a canvi de res. Perqu\u00e8 hi estan essencialment predisposades, per amor<\/em>. Si el feminisme negre i socialista t\u00e9 ra\u00f3 sobre l\u2019opressi\u00f3 de dones, persones negres i classe prolet\u00e0ria, l\u2019abordatge hauria de ser doble. S\u2019ha de transformar tota l\u2019orientaci\u00f3 econ\u00f2mica de la nostra societat. Si accept\u00e9ssim l\u2019economia de subsist\u00e8ncia, totes i tots ens beneficiar\u00edem en la mateixa mesura del que la nostra societat produeix i procur\u00e9ssim distribuir els b\u00e9ns de manera equitativa per tal que s\u2019eliminin les difer\u00e8ncies.<\/p>\n

D\u2019altra banda, els sistemes d\u2019opressi\u00f3 han deixat una nafra molt fonda en les persones que han patit l\u2019opressi\u00f3; i ho han aconseguit a for\u00e7a de perpetuar falsos mites sobre els oprimits. Com a instituci\u00f3, la pres\u00f3 \u00e9s un forat negre on es dipositen els detritus del capitalisme contemporani. Si volem una societat justa, cal, doncs, que cerquem una estrat\u00e8gia que acabi amb tot all\u00f2 que ho impedeix, com el masclisme, el racisme i el classisme.<\/p>\n

El darrer cap\u00edtol de l\u2019obra \u00e9s dedicat a la cient\u00edfica i fil\u00f2sofa \u00edndia Vandana Shiva,<\/strong> coneguda especialment per la seva milit\u00e0ncia a Chipko (un moviment ecofeminista de l\u2019\u00cdndia) i per la batalla contra Monsanto. Es va graduar en F\u00edsica per la Universitat del Panjab i passa per algunes de les institucions cient\u00edfiques m\u00e9s prestigioses de l\u2019\u00cdndia. Al Canad\u00e0, va obtenir un m\u00e0ster en Filosofia de la Ci\u00e8ncia. Especialitzada en filosofia de la f\u00edsica, la seva tesi doctoral duia per t\u00edtol Les variables ocultes i la seva localitzaci\u00f3 en la teoria qu\u00e0ntica.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Quan va esclatar la crisi de la COVID-19, Vandana ja feia d\u00e8cades que advertia que destruir la biodiversitat podria afavorir l\u2019aparici\u00f3 de noves variants de virus causants de terribles epid\u00e8mies. Shiva representa les dones de camp que han llaurat i estimat la terra i que no volen donar-la per perduda. Shiva sostindr\u00e0 que la desigualtat i les injust\u00edcies mediambientals estan connectades amb l\u2019alian\u00e7a entre patriarcat, capitalisme i imperialisme colonial, la qual cosa no deixa de ser un robatori. La imposici\u00f3 d\u2019un model masculinista de saber cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic disfressat de modernitzaci\u00f3 ha estat la causa del fals progr\u00e9s, en la teoria i en la pr\u00e0ctica, que representa aquesta connexi\u00f3. Tot el que fan les dones resta devaluat i el que hom troba en els pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n \u00e9s pobresa.<\/p>\n

A l\u2019\u00cdndia hi ha dos paradigmes de silvicultura: el que fomenta la vida i emergeix del principi femen\u00ed; i el que destrueix la vida i emergeix de la ind\u00fastria i del mercat. El primer, ecol\u00f2gic, crea un sistema forestal sostenible, capa\u00e7 de regenerar-se i de suportar el cicle dels aliments i preservar les fonts de l\u2019aigua. El segon tracta el bosc per al mercat, sense comptar amb el cicle de renovaci\u00f3 de la natura. El reempla\u00e7ament de la silvicultura tradicional per la silvicultura occidental suposa un menyspreu per les comunitats nadiues i pel principi femen\u00ed. Es tracta d\u2019un procediment que es posa en contradicci\u00f3 amb la cosmologia tradicional de l\u2018\u00cdndia, segons la qual, el m\u00f3n \u00e9s produ\u00eft i renovat pel joc dial\u00e8ctic entre creaci\u00f3 \u2013principi femen\u00ed\u2013 i destrucci\u00f3 \u2013principi mascul\u00ed\u2013. L\u2019element mascul\u00ed reacciona violentament contra la naturalesa-mare, i ho fa amb instruments i armes, la finalitat dels quals \u00e9s l\u2019explotaci\u00f3, la depredaci\u00f3 i la dominaci\u00f3.<\/p>\n

La introducci\u00f3 del monocultiu, causada pel reduccionisme biol\u00f2gic, debilita i deteriora el medi ambient. L\u2019alteraci\u00f3 dels processos ecol\u00f2gics de reproducci\u00f3 mitjan\u00e7ant processos tecnol\u00f2gics provoca la despossessi\u00f3 de les comunitats locals, perqu\u00e8 les seves llavors perden valor enfront de les varietats industrials i l\u2019erosi\u00f3 gen\u00e8tica, afectant la biodiversitat. El reduccionisme duu al monocultiu d\u2019acord amb criteris d\u2019utilitat immediata, tot erosionant la biodiversitat. El reduccionisme de la ci\u00e8ncia t\u00e8cnica moderna t\u00e9 com a finalitat fragmentar: del bosc, a l\u2019arbre; de l\u2019arbre, a la fusta; de la fusta a la mol\u00e8cula; de la mol\u00e8cula, al gen; del gen, a la prote\u00efna… No nom\u00e9s percep els organismes com a ens a\u00efllats del seu entorn, sin\u00f3 que percep els gens com a entitats a\u00efllades de l\u2019organisme com un tot. Shiva vol recuperar el sentit original d\u2019organisme com a concepte que designa tots els \u00e9ssers vius. Contra la biopirateria dels dominadors, aposta per una biodemocr\u00e0cia: un sistema que sustenti la igualtat de partida dels sistemes de coneixement i la propietat comunal dels b\u00e9ns de la Terra. En les llavors, tenim la possibilitat de sembrar la llibertat, fet que ens permetr\u00e0 comptar amb una cultura viva<\/em> que sigui una ant\u00edtesi de la cultura de la viol\u00e8ncia i la mort. La democr\u00e0cia de la Terra defugir\u00e0 els falsos universalismes que provoquen guerra i viol\u00e8ncia i perseguir\u00e0 universalismes aut\u00e8ntics que proporcionin les condicions id\u00f2nies per a la pau, la cooperaci\u00f3 i la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

No \u00e9s dif\u00edcil observar el vincle existent entre reduccionisme i colonialisme. La concepci\u00f3 reduccionista del m\u00f3n, la revoluci\u00f3 industrial i l\u2019economia capitalista s\u00f3n components filos\u00f2fics, tecnol\u00f2gics i econ\u00f2mics d\u2019un mateix proc\u00e9s sociopol\u00edtic. Segons Shiva, hi ha una correspond\u00e8ncia entre les relacions de dominaci\u00f3 i control que es van produir en l\u2019\u00e8poca dels imperis colonials i la relaci\u00f3 dels sistemes de coneixement. Quan parla de \u00abmonocultiu de la ment\u00bb, vol dir que hi ha una cultura dominant que vol imposar el seu sistema de coneixement sobre els altres, de manera que les seves veritats i els seus valors esdevinguin els \u00fanics v\u00e0lids. El sistema de coneixement dels dominadors acapara amb viol\u00e8ncia tota la realitat. Aix\u00f2, per\u00f2, no significa oposar-se a la ci\u00e8ncia occidental; molt al contrari, a Miras, li \u00abfa l\u2019efecte que el que ella vol \u00e9s denunciar que aquesta operaci\u00f3 per la qual la ci\u00e8ncia occidental se situa en una posici\u00f3 de superioritat sense fer cas ni confrontar-se amb altres sabers no occidentals, \u00e9s en si mateix acient\u00edfica\u00bb<\/em>.<\/p>\n

La import\u00e0ncia del joc infantil com a forma d\u2019experimentaci\u00f3 social havia estat al centre de la psicologia del temps de Jane Addams. En els seus escrits, hi ha observacions sobre la import\u00e0ncia del joc per al desenvolupament de la personalitat i les habilitats dels infants. Gilman havia observat que hi havia algunes difer\u00e8ncies entre els jocs dels nens i de les nenes; per\u00f2 que l\u2019instint de joc era igual. Aquesta pensadora, per\u00f2, criticava l\u2019excessiva masculinitzaci\u00f3 del joc i de l\u2019esport, fet que es mostrava en la necessitat de competir, i reivindicava que el joc serv\u00eds per al desenvolupament de la capacitat de cooperaci\u00f3. \u00bfNo recull, potser, Shiva aquesta cr\u00edtica de Gilman quan sost\u00e9 que el progr\u00e9s fallit \u00e9s el proc\u00e9s pel qual la societat humana margina el joc del principi femen\u00ed en la natura i en la societat?<\/p>\n

El que Shiva critica del feminisme cl\u00e0ssic, especialment el de Simone de Beauvoir, \u00e9s la identificaci\u00f3 dels principis femen\u00ed i mascul\u00ed amb el sexe de les persones que els practiquen. L\u2019alliberament de les dones no s\u2019assoleix per la masculinitzaci\u00f3 de la dona, sin\u00f3 per acomplir el principi femen\u00ed independentment del sexe amb qu\u00e8 es neix. L\u2019impuls feminista no nom\u00e9s ha de servir a les dones, sin\u00f3 tamb\u00e9 als homes. L\u2019alternativa \u00e9s l\u2019ecofeminisme. Comenta Miras: \u00abEn les formulacions primig\u00e8nies de l\u2019ecofeminisme, s\u2019est\u00e9n el culte a la deessa i a la sacralitat de la mare naturalesa en un exercici d\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019espiritualitat oriental passada pel tam\u00eds occidental. En ella es combina el preservacionisme de les \u00e8tiques cl\u00e0ssiques, en particular del moviment Chipko i els principis de la no-viol\u00e8ncia de Gandhi, per\u00f2 tamb\u00e9 va m\u00e9s enll\u00e0 utilitzant la cr\u00edtica de l\u2019epistemologia feminista i les sinergies entre diferents moviments pol\u00edtics per l\u2019emancipaci\u00f3 dels pobles del Tercer M\u00f3n. Ha fet molt per demostrar el comprom\u00eds de la causa ecol\u00f2gica amb la feminitzaci\u00f3 de la pobresa i amb l\u2019agenda social de solidaritat Nord-Sud\u00bb. En l\u2019escrit de la nostra historiadora, hom podr\u00e0 copsar el sincretisme existent entre ci\u00e8ncia, \u00e8tica i tradici\u00f3 hind\u00fa en la filosofia de Valdana Shiva, el qual, principalment, s\u2019orienta a mostrar que la democr\u00e0cia de la Terra, el b\u00e9 com\u00fa i la sostenibilitat s\u00f3n possibles.<\/p>\n

* * *<\/p>\n

Ens diu Miras que l\u2019objecte d\u2019aquest llibre \u00e9s veure quines claus ens han llegat aquestes fil\u00f2sofes per comprendre el nostre temps i per donar resposta als reptes globals que ens cauran al damunt amb urg\u00e8ncia. El lector hi podr\u00e0 observar la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a trav\u00e9s de sis grans pensadores. La nostra autora confessa que el fet de pert\u00e0nyer ella a un matriarcat amb dones molt intenses ha estat essencial en la redacci\u00f3 d\u2019aquestes biografies intel\u00b7lectuals. En les exposicions, s\u2019han combinat els aspectes biogr\u00e0fics amb el desenvolupament de les seves idees en el seu context. Al comen\u00e7ament de la nostra recensi\u00f3, ja hem dit que les separar\u00edem en tres grups, atenent al moment hist\u00f2ric i a l\u2019orientaci\u00f3 personal i filos\u00f2fica de cadascuna d\u2019elles. La reforma social \u00e9s el que caracteritza principalment el grup d\u2019Addams i Gilman; la reflexi\u00f3 sobre els costums i la moral seria el m\u00e9s significatiu del segon grup, el de Shklar i Lorde; i la lluita sociopol\u00edtica i econ\u00f2mica contra els abusos del poder establert seria el m\u00e9s destacable en les obres de Davis i Shiva. S\u2019ha de dir, per\u00f2, que, en els sis assaigs, s\u2019ha aprofundit en temes que avui tenen una import\u00e0ncia cabdal en la filosofia social i pol\u00edtica, com s\u00f3n ara la just\u00edcia, l\u2019abolicionisme, el liberalisme, el socialisme, el feminisme, la viol\u00e8ncia, la guerra, el racisme, el classisme, la pobresa, l\u2019ecologia… El lector podr\u00e0 comparar-los i guaitar la seva evoluci\u00f3. Reconeix Miras que totes les fil\u00f2sofes que hi ha en aquest llibre tenen les seves incoher\u00e8ncies i les seves llacunes.<\/p>\n

Cadascun dels perfils est\u00e0 introdu\u00eft per una il\u00b7lustraci\u00f3 de Carina Miras Boronat, germana de l\u2019autora, qui explica, en un breu escrit, el que li han suggerit per a l\u2019elaboraci\u00f3 de la seva obra. Mai millor dit es pot afirmar que hi ha un di\u00e0leg entre expressi\u00f3 art\u00edstica i escriptura.<\/p>\n

Amb unes documentades p\u00e0gines sobre la bibliografia de les fil\u00f2sofes, en qu\u00e8 figuren les traduccions catalanes i castellanes d\u2019algunes de les seves obres, clou la brillant aportaci\u00f3 a la filosofia contempor\u00e0nia d\u2019aquesta professora de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

Andreu Grau i Arau<\/a> <\/p>\n

Professor jubilat del Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Filosofia de la Universitat de Barcelona<\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> Fa refer\u00e8ncia a la Societat Fabiana, entitat brit\u00e0nica fundada el 1883 que aspirava a la reforma social i a una societat m\u00e9s justa, evitant l\u2019explotaci\u00f3 i la mis\u00e8ria provocades pel capitalisme.<\/p>\n

[2]<\/a> Disponible en catal\u00e0: Democr\u00e0cia i \u00e8tica social<\/em> (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022).<\/p>\n

[3]<\/a> Edici\u00f3 en castell\u00e0: Mujeres y econom\u00eda. <\/em>(Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2008).<\/p>\n

[4]<\/a> Edici\u00f3 en castell\u00e0: El papel pintado amarillo.<\/em> (Barcelona: Alpha Decay, 2023).<\/p>\n

[5]<\/a> T\u00edtol original: Herland. <\/em>Edici\u00f3 en catal\u00e0: Terra d\u2019Elles. <\/em>(Barcelona: Laertes, 2020).<\/p>\n

[6]<\/a> Edici\u00f3 en castell\u00e0: Legalismo: derecho, moral y juicios pol\u00edticos<\/em> (Madrid: Clave Intelectual, 2021).<\/p>\n

[7]<\/a> Edici\u00f3 en catal\u00e0: Dones, ra\u00e7a i classe<\/em> (Manresa: Tigre de Paper, 2022).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Miras Boronat, N\u00faria Sara. Fil\u00f2sofes de la contemporane\u00eftat. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2228","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1339,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1339,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2228"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3744,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228\/revisions\/3744"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}