{"id":2230,"date":"2024-11-18T07:30:00","date_gmt":"2024-11-18T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dencre-et-de-papier-une-histoire-du-livre-imprime\/"},"modified":"2026-08-21T11:30:19","modified_gmt":"2026-08-21T09:30:19","slug":"dencre-et-de-papier-une-histoire-du-livre-imprime","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dencre-et-de-papier-une-histoire-du-livre-imprime\/","title":{"rendered":"\u00abD’encre et de papier: une histoire du livre imprim\u00e9\u00bb"},"content":{"rendered":"

<\/a>Deloignon, Olivier; Chatelain, Jean-Marc; Mollier, Jean-Yves. D’encre et de papier: une histoire du livre imprim\u00e9<\/em>. [Paris]: Imprimerie nationale \u00c9ditions; Arles: Actes Sud, 2021. X, 390 p. (Arts du livre). ISBN 978-2-330-15517-9. 91 \u20ac.<\/p>\n

La hist\u00f2ria del llibre, tal com l\u2019entenem avui a Occident, no hauria estat la mateixa sense l\u2019aportaci\u00f3 francesa durant la segona meitat del segle XX. La manera que tenim en l\u2019actualitat d\u2019abordar la hist\u00f2ria de la producci\u00f3 editorial, com una hist\u00f2ria sociol\u00f2gica i cultural complexa, on s\u2019hi barregen de manera inextricable q\u00fcestions t\u00e8cniques, models de negoci i tipus de consums culturals, una activitat sempre vigilada de prop i lligada curt pels poders religiosos i civils, per la moral.<\/p>\n

Aquesta manera de fer, d\u2019investigar i de divulgar la hist\u00f2ria del llibre i la lectura \u00e9s en bona part deutora d\u2019una tradici\u00f3 que comen\u00e7a amb Lucien Febvre, de l’escola dels Annales<\/em>, i d\u2019Henri-Jean Martin, amb L\u2019apparition du livre <\/em>(Albin Michel, 1958) i continua amb fermesa i decisi\u00f3 amb historiadors d\u2019influ\u00e8ncia internacional com Roger Chartier, Fr\u00e9d\u00e9ric Barbier, Michel Melot o Yann Sordet, i als quals podr\u00edem incloure amb just\u00edcia el belga Jean-Fran\u00e7ois Gilmont i Robert Darnton, estatunidenc condecorat amb la Legi\u00f3 d’Honor.<\/p>\n

El llibre que avui presentem, D’encre et de papier: une histoire du livre imprim\u00e9 <\/em>(\u00abDe tinta i paper: una hist\u00f2ria del llibre impr\u00e8s\u00bb), \u00e9s una aportaci\u00f3 m\u00e9s, i significativa, en aquesta tradici\u00f3, de la m\u00e0 de tres historiadors de renom: Jean-Yves Mollier, Jean-Marc Chatelain i Olivier Deloignon. Jean-Yves Mollier (1947), el m\u00e9s veter\u00e0, \u00e9s professor em\u00e8rit de la Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines, i \u00e9s un dels m\u00e9s destacats historiadors francesos de l’edici\u00f3, el llibre i la lectura, especialment durant els segles XIX i XX. Jean-Marc Chatelain (1966) \u00e9s conservador de la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a (BnF), concretament director de la secci\u00f3 de Reserva de Llibres Rars, i ha publicat diverses obres sobre la hist\u00f2ria del llibre i de la literatura del segle XVII. Finalment, Olivier Deloignon (1973) \u00e9s professor a la Universitat d’Estrasburg, especialitzat en la hist\u00f2ria de la impremta i del llibre durant la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/p>\n

D’encre et de papier <\/em>resulta una obra d\u2019una bellesa formal poc freq\u00fcent i alhora d\u2019un contingut acad\u00e8mic excel\u00b7lent; \u00e9s interessant tant pel que diu com per com ho diu, un acord ajustat entre continent i contingut. I no \u00e9s una flor d\u2019estiu, aquesta labor s\u2019emmarca en la col\u00b7lecci\u00f3 Arts du livre<\/em>, un projecte de coedici\u00f3 entre la Imprimerie nationale \u00c9ditions i l\u2019editorial Actes Sud adre\u00e7ada als amants de la hist\u00f2ria i la cultura del llibre i de la impremta, el que els francesos solen anomenar \u00ables m\u00e9tiers du livre\u00bb. La col\u00b7lecci\u00f3 s\u2019adre\u00e7a a un ventall ampli, que aplega els aficionats, els lectors il\u00b7lustrats, estetes, els historiadors i els professionals consolidats.<\/p>\n

No \u00e9s d\u2019estranyar que darrere d\u2019aquest projecte de coedici\u00f3 hi hagi la Imprimerie nationale, hereva hist\u00f2rica de la impremta creada el 1538 amb privilegi reial. Les edicions de la Imprimerie nationale s\u00f3n conegudes per disposar de recursos que asseguren una voluntat d\u2019alta qualitat t\u00e8cnica a trav\u00e9s de la tipografia i del disseny, amb utilitzaci\u00f3 de fonts hist\u00f2riques, per\u00f2 sense falses antiguitats, amb voluntat innovadora i materials de qualitat; els diferents tipus de papers utilitzats a D’encre et de papier <\/em>s\u00f3n sorprenentment resistents i alhora bells, funcionalment molt eficients, i amb una enquadernaci\u00f3 que s\u2019apropa a la qualitat del llibre d\u2019artista. Finalment, les reproduccions de les obres, que il\u00b7lustren a tota plana i a color exemplars conservats en biblioteques patrimonials, s\u00f3n una labor superior i un complement ideal.<\/p>\n

L\u2019editorial Actes Sud n\u2019assegura una distribuci\u00f3 efica\u00e7 a les llibreries i a les xarxes de distribuci\u00f3 franceses i internacionals. Per a qui no estigui familiaritzat amb l\u2019edici\u00f3 francesa, caldr\u00e0 assenyalar que Actes Sud \u00e9s una anomalia editorial, una important casa editora situada fora de Par\u00eds, de fet molt allunyada, a Arle, en una petita poblaci\u00f3 ve\u00efna de la Camarga. En un sistema editorial hipercentralitzat com el franc\u00e8s, v\u00edctima d\u2019una centralitzaci\u00f3 excessiva editorial que, com s\u2019explica a l\u2019obra, ve de molt lluny, Actes Sud \u00e9s una excepcionalitat merit\u00f2ria.<\/p>\n

El llibre s\u2019organitza en tres grans blocs, amb sengles t\u00edtols, corresponents a tres per\u00edodes cronol\u00f2gics evidents. El primer, \u00abLe livre exp\u00e9riment\u00e9\u00bb (El llibre experimentat), autoria d\u2019Olivier Deloignon, que abasta des del segle VIII fins al XVI. El segon, \u00abLe livre contr\u00f4l\u00e9\u00bb (El llibre controlat), de Jean-Marc Chatelain, que s\u2019ocupa dels segles XVII i XVIII. I el tercer i \u00faltim cap\u00edtol, \u00abLe livre apprivois\u00e9\u00bb (El llibre domesticat), de Jean-Yves Mollier, que s\u2019ocupa del segle XIX fins als nostres dies i l\u2019aparici\u00f3 del llibre electr\u00f2nic.<\/p>\n

Aquest ordre, aquesta segmentaci\u00f3, est\u00e0 molt ben justificada i delimitada per l\u2019\u00fas d\u2019aquesta an\u00e0lisi hist\u00f2rica de l\u2019impr\u00e8s i la lectura a la qual ens hem referit al principi. Una combinaci\u00f3 de la tecnologia, les reglamentacions civils i eclesi\u00e0stiques, les evolucions dels models de negoci i els canvis en el consum cultural, que en s\u00f3n causa i conseq\u00fc\u00e8ncia alhora, i que donen una idea clara del que ha estat i \u00e9s el llibre des de les seves primeres formulacions t\u00e8cniques, a l\u2019Extrem Orient del segle VIII, fins al complex sistema cultural en el qual s\u2019ha convertit, i que ha esdevingut estructura \u00edntima de la cultura occidental. Perqu\u00e8 si parlem de la hist\u00f2ria del llibre impr\u00e8s, i malgrat aquest origen oriental, estem parlant del llibre impr\u00e8s europeu i m\u00e9s particularment, en el llibre de Deloignon, Chatelain i Mollier, de la hist\u00f2ria del llibre a Fran\u00e7a. Analitzem-ho amb una mica m\u00e9s de detall.<\/p>\n

La primera part, \u00abLe livre exp\u00e9riment\u00e9\u00bb, \u00e9s la llarga hist\u00f2ria de les solucions t\u00e8cniques per a la reproducci\u00f3 mec\u00e0nica d\u2019impresos, de textos i d\u2019imatges, que xinesos, coreans i d\u2019altres poblacions dels sud-est asi\u00e0tic, que experimenten al llarg de quasi vuit-cents anys de provatures de solucions t\u00e8cniques i, no en direm errors, per\u00f2 que no van tenir continu\u00eftat o \u00e8xit en aquells segles i latituds. Aquests textos budistes i confucianistes, les imatges, els naips o el paper moneda es desplacen lentament cap a l\u2019oest, damunt de les caravanes de les rutes de la seda, i tot passant pel fil conductor isl\u00e0mic necessari arriben a Europa, a principis del segle XIII, per\u00f2 sense saber-se a Occident reproduir-ne la t\u00e8cnica. No ser\u00e0 sin\u00f3 despr\u00e9s d\u2019experimentar amb xilografies durant la primera meitat del segle XIV, que es resoldr\u00e0 com una mena d\u2019epifania tecnol\u00f2gica de la m\u00e0 de Gutenberg i els seus socis renans, amb la invenci\u00f3 de la impremta de tipus m\u00f2bils. Entre 1452 i 1454 imprimiran la primera obra gr\u00e0cies a aquesta nova tecnologia, la B\u00edblia anomenada de les 42 l\u00ednies, i aquest fet es convertir\u00e0 en un d\u2019aquells \u00abmoments estel\u00b7lars de la humanitat\u00bb.<\/p>\n

Olivier Deloignon relata amb una documentaci\u00f3 abundosa tota aquesta perip\u00e8cia tecnol\u00f2gica i de despla\u00e7ament cap a l\u2019oest de manera impecable, endre\u00e7ada i comprensible. S\u00f3n molts els inicis de tecnologies previs, en diversos segles i punts geogr\u00e0fics. Ordena les peces d\u2019una hist\u00f2ria tecnol\u00f2gica tot recuperant l\u2019arqueologia tecnol\u00f2gica de l\u2019impr\u00e8s a trav\u00e9s de fonts xineses, coreanes, uigurs, \u00e0rabs… fins arribar a les alemanyes, per dedicar la part m\u00e9s important del cap\u00edtol a descriure les innovacions d\u2019aquests llibres incunables, de com, despr\u00e9s d\u2019uns anys incubant aquesta nova tecnologia secreta, endog\u00e0mica, a la ciutat de Mag\u00fancia, l\u2019assalt i setge a la ciutat, el 1462, fa disseminar la tecnologia cap a totes les direccions, en especial les ciutats de l\u2019Imperi Germ\u00e0nic, Fran\u00e7a, els cantons su\u00efssos i It\u00e0lia. La impremta, en els seus primers passos, per\u00f2, \u00e9s un coneixement dominat per renans i alsacians, i d\u2019altres alemanys del sud i l\u2019oest, que la guerra, primer, i les possibilitats de negoci, despr\u00e9s, fan que s\u2019escampi per tot Europa. Per exemple, entre 1465 i 1474, arriben 64 tip\u00f2grafs alemanys a It\u00e0lia, per set de francesos, tres flamencs, un holand\u00e8s i un su\u00eds.<\/p>\n

En aquests primers compassos del llibre incunable, fins a 150 ciutats europees acolliran una impremta durant el segle XV, i les ciutats que concentraran nuclis d\u2019edici\u00f3 s\u00f3n Ven\u00e8cia, Estrasburg, Roma, Par\u00eds, Col\u00f2nia i Basilea. I les fires de Frankfurt i Li\u00f3 esdevenen refer\u00e8ncia en la venda d\u2019aquesta producci\u00f3 primera.<\/p>\n

La producci\u00f3 mecanitzada permet que el 1472, tot just vint anys despr\u00e9s de la seva aparici\u00f3, la producci\u00f3 de p\u00e0gines impreses supera les manuscrites, i a partir de 1480, la tipografia ha reempla\u00e7at en gran part la c\u00f2pia manual per a la producci\u00f3 de llibres, ha esdevingut el major vector de comunicaci\u00f3 intel\u00b7lectual a Europa. Tamb\u00e9 a partir d\u2019aquest decenni, 1481, apareixen els primers llibres il\u00b7lustrats, que representaran el 10-15 % de les edicions incunables conegudes; m\u00e9s endavant hi entrar\u00e0 la policromia. La producci\u00f3 vol respondre al desig del consumidor per evitar les inversions sense retorn, amb estocs sense vendre.<\/p>\n

El negoci de la impremta esdev\u00e9 un laboratori de noves pr\u00e0ctiques i tecnologies. Aquest canvi de paradigma va acompanyat d\u2019una institucionalitzaci\u00f3 i de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una certa endog\u00e0mia en l\u2019activitat, la transmissi\u00f3 de l\u2019ofici i la impremta als fills o a d\u2019altres impressors-llibreters. Les diversificacions de l\u2019oferta, les associacions amb d\u2019altres confrares a l\u2019hora de compartir riscos i beneficis, les definicions dels oficis associats, com els de revenedor, de relligador, etc.<\/p>\n

No \u00e9s sorprenent que la B\u00edblia hagi estat el primer de tots els llibres impresos; aquest \u00e9s un negoci, el de la impremta, que coincideix en el temps amb l\u2019aparici\u00f3 de moviments de renovaci\u00f3 religiosa, encara embrionaris i no rupturistes, en els quals la lectura dels textos sagrats \u00e9s encoratjada. Abans de 1500, apareixen 11 edicions en alt alemany, 3 en baix alemany, 12 en itali\u00e0, 3 en franc\u00e8s, 2 en txec i 1 en catal\u00e0 (condemnada ben aviat).<\/p>\n

El segle XVI, amb la irrupci\u00f3 de la Reforma, veur\u00e0 una abund\u00e0ncia d\u2019impressions de b\u00edblies protestants, sovint amb il\u00b7lustracions. I com ja ha estat dit, tots els fets s\u00f3n entrella\u00e7ats: el Protestantisme dur\u00e0 de retruc una alfabetitzaci\u00f3 major entre els fidels de les esgl\u00e9sies reformades, la normalitzaci\u00f3 de lleng\u00fces com ara l\u2019alemany i un dinamisme major en la ind\u00fastria editorial… La Contrareforma donar\u00e0 lloc a din\u00e0miques diferents, com la prohibici\u00f3 de les lleng\u00fces vernacles en els textos sagrats. De fet, el llat\u00ed \u00e9s llengua omnipresent i franca, no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, per\u00f2 cedeix terreny a poc a poc a les lleng\u00fces vernacles, sobretot per a la reflexi\u00f3 intel\u00b7lectual, com \u00e9s el cas del franc\u00e8s. A finals de la d\u00e8cada de 1550, la producci\u00f3 en franc\u00e8s supera la que es fa en llat\u00ed.<\/p>\n

Tamb\u00e9 la recuperaci\u00f3 de la cultura cl\u00e0ssica, grega i llatina, l\u2019Humanisme, es desenvolupa a principis d\u2019aquest segle XVI amb editors erudits a It\u00e0lia (Wendelinus d\u2019Espira o Aldo Manuzio) i Fran\u00e7a (Estienne el Vell, Josse Bade o Simon de Colines), especialment. Aquest fet enlla\u00e7a amb la idea de recuperar la tipografia \u00abromana\u00bb, la utilitzaci\u00f3 de tipografies \u00ab\u00e0 tendance romaine\u00bb tant en textos llatins com en lleng\u00fces vernacles. Amb aquesta opci\u00f3, l\u2019edici\u00f3 es vol allunyar del m\u00f3n medieval i apropar-se a una certa idea de retrobament amb els temps cl\u00e0ssics. Curiosament, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta prefer\u00e8ncia, m\u00e9s endavant i en terres germ\u00e0niques, aquestes tipografies seran rebudes com a \u00abpapistes\u00bb i aquest fet refor\u00e7ar\u00e0 l\u2019\u00fas de la Fraktur,<\/em> la lletra g\u00f2tica, en la impressi\u00f3 en llengua alemanya.<\/p>\n

Aquesta romanitzaci\u00f3 i civilitzaci\u00f3 del llibre adopta tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 pol\u00edtica, el llibre com a forma simb\u00f2lica en la seva forma i en el seu contingut de lloar els monarques i sobirans, per\u00f2 tamb\u00e9 com a eina de normalitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces, de les lleng\u00fces al servei d\u2019un projecte pol\u00edtic i cultural, com \u00e9s el franc\u00e8s per als Valois; en la fe i l\u2019Imperi, en el cas dels Habsburg. I a partir de les guerres de religi\u00f3 a Europa i la Contrareforma, una divisi\u00f3 clara i n\u00edtida entre les capitals d\u2019edici\u00f3 cat\u00f2liques, Par\u00eds i Li\u00f3, i les places protestants, Basilea, Estrasburg i Ginebra, on es produeixen els \u00abmals llibres\u00bb o, en franc\u00e8s, els \u00ablivres mal sentant\u00bb. L\u2019aparici\u00f3 dels \u00edndexs dels llibres prohibits, fins i tot abans de les instruccions de Trento, tenen en el peu d\u2019impremta una primera divisi\u00f3 entre llibres bons i dolents. Hem de pensar que el Concili Trident\u00ed en ser\u00e0 el colof\u00f3, per\u00f2 tot va comen\u00e7ar molt abans, amb les persecucions de les heterod\u00f2xies medievals, amb les facultats de Teologia de Par\u00eds i Lovaina exercint de jutges en temes de fe, amb el Concili del Later\u00e0 de 1512, etc. Bisbes i dominicans feia molts anys que treballaven en el control de l\u2019ortod\u00f2xia de la fe.<\/p>\n

Tal i com apunta Deloignon, el laboratori que havia estat el taller tipogr\u00e0fic des de la fi del segle XV, amb un impressor-llibreter erudit, curi\u00f3s de noves idees, es converteix, llevat de rares excepcions, en un lloc sobre el qual s\u2019aplica un control minuci\u00f3s sobre el contingut dels llibres i sobre els seus creadors: una factoria on s\u2019executa una impressi\u00f3 entre obligacions legals, prohibicions i necessitats financeres i comercials. L\u2019antic r\u00e8gim tipogr\u00e0fic remata aix\u00ed i en aquest temps la seva ordenaci\u00f3 i el llibre passa a ser objecte de reprovaci\u00f3 i censura.<\/p>\n

Per evitar allargar-nos massa en aquest punt, direm que la descripci\u00f3 de tota aquesta hist\u00f2ria de les interdiccions i persecucions que tant fascina \u2013per\u00f2 que tant de mal i de dolor ha provocat\u2013 est\u00e0 minuciosament descrita i documentada per l\u2019autor, amb edicions i prohibicions de noms d\u2019editors i de noms d\u2019autors, entre els quals destaca Luter, per\u00f2 no nom\u00e9s. Al segle XVI, 1.946 autors s\u00f3n inscrits en els diferents \u00edndexs de llibres prohibits. D’aquests, 535 s\u00f3n censurats per una o m\u00e9s obres, mentre que altres, com l’heresiarca principal, s\u00f3n prohibits per la totalitat de la seva obra. Tamb\u00e9 alguns editors de Basilea, Estrasburg, Wittemberg o Z\u00faric, s\u00f3n especialment perseguits. Alguns editors, fins i tot, han fugit de terres cat\u00f2liques per instal\u00b7lar-se en llocs segurs, com ara Amsterdam, Ginebra o Leiden, per seguir abastint de material prohibit el mercat franc\u00f2fon. En tornarem a parlar durant el segle XVIII.<\/p>\n

I, evidentment, no nom\u00e9s \u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia o les esgl\u00e9sies, que tamb\u00e9 les reformades persegueixen, sin\u00f3 que el poder reial perquisiciona, per\u00f2 en una ocasi\u00f3 i a la llarga amb un efecte colateral positiu. Francesc I, a la ciutat aleshores protestant de Montpeller, promulga el 28 de desembre de 1537 l\u2019edicte que obliga tots els impressors a entregar un exemplar de les obres que produeixin a la Biblioteca Reial. Aix\u00f2 \u00e9s, la prefiguraci\u00f3 del dip\u00f2sit legal que ser\u00e0 a la base de la creaci\u00f3 de les col\u00b7leccions bibliogr\u00e0fiques nacionals, de les biblioteques reials i despr\u00e9s nacionals. Un altre Valois, Enric II, ampliar\u00e0 el 1547 aquestes disposicions orientades a la vigil\u00e0ncia, amb la imposici\u00f3 de la censura pr\u00e8via en les obres religioses i l\u2019obligatorietat, com tamb\u00e9 faran els \u00edndexs, d\u2019indicar sempre autor, lloc d\u2019edici\u00f3 i nom de l\u2019impressor. Finalment, Carles IX, seguint el model de Felip II d\u2019Espanya, imposa el privilegi reial el 1562, establint un control total sobre la publicaci\u00f3, l\u2019obligaci\u00f3 a la censura pr\u00e8via de tots els llibres, sota pena de ser penjats a la forca, poca broma. Una censura i un privilegi, a vegades a meitat de cam\u00ed entre la persecuci\u00f3 criminal i la recerca de la qualitat liter\u00e0ria, que ha d\u2019arribar fins la Revoluci\u00f3 Francesa, sense acabar mai de ser erradicada, amb anades i tornades, ho veurem m\u00e9s endavant.<\/p>\n

No tot s\u00f3n persecucions i males not\u00edcies, aquest segle XVI tamb\u00e9 duu el floriment d\u2019una edici\u00f3 de qualitat, de filosofia, cient\u00edfica, filol\u00f2gica i pluriling\u00fce, s\u2019assenyalen i destaquen per exemple, les edicions d\u2019Arist\u00f2til, de Paracels, de les b\u00edblies d\u2019Alcal\u00e0, en temps de Carles I, i d\u2019Anvers, en temps de Felip II, en el taller de l\u2019arxitip\u00f2graf, Cristophe Plantin. A m\u00e9s del llat\u00ed i les lleng\u00fces vernacles, les lleng\u00fces com l\u2019hebreu, el caldeu, el grec i l\u2019\u00e0rab tamb\u00e9 reben l\u2019atenci\u00f3 dels impressors.<\/p>\n

El cap\u00edtol de Deloignon es tanca amb les paraules de Michel de Montaigne en l’assaig \u00abDels tres comer\u00e7os\u00bb, del llibre III dels Assaigs<\/em>, on l\u2019autor descriu el valor de la lectura com un refugi personal i una font inesgotable de saviesa i companyia, una activitat instructiva, un plaer personal que li permet allunyar-se de les preocupacions quotidianes. El llibre impr\u00e8s, com a lectura accessible, en aquest poc m\u00e9s d\u2019un segle de vida, havia esdevingut la medul\u00b7la, el moll de l\u2019os d\u2019una societat culta.<\/p>\n

El segon cap\u00edtol de l\u2019obra que ressenyem, titulat \u00abLe livre contr\u00f4l\u00e9\u00bb, explora l\u2019ess\u00e8ncia de la hist\u00f2ria del llibre durant els segles XVII i XVIII, centrant-se en l\u2019antic r\u00e8gim de l\u2019edici\u00f3, controlada per la religi\u00f3, la corona i, finalment, per l\u2019estructura patr\u00edcia dels impressors, amos d\u2019unes activitats industrials i de comer\u00e7 que ostentaven per a \u00fas propi i continu\u00eftat dels seus. Aquesta configuraci\u00f3, determinada per raons econ\u00f2miques i jur\u00eddico-pol\u00edtiques, es caracteritza per un ordre econ\u00f2mic i social molt desigual, on no importa tant el saber fer o el domini de la tecnologia com posseir el capital i el privilegi de l\u2019edici\u00f3, dels \u00abmestres\u00bb que, com a monopoli d\u2019explotaci\u00f3 comercial, detenten la producci\u00f3 i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia exploten, fins i tot es pot dir que tiranitzen, els treballadors a sou, impedits per les \u00abcorporacions\u00bb de formar i crear nous negocis.<\/p>\n

Si el primer cap\u00edtol ofereix una visi\u00f3 m\u00e9s universal, comen\u00e7ant a Orient i arribant a Occident amb un focus en l\u2019edici\u00f3 en franc\u00e8s, el segon cap\u00edtol de D’encre et de papier<\/em> se centra m\u00e9s espec\u00edficament en la hist\u00f2ria de l\u2019impr\u00e8s a Fran\u00e7a. No cal abandonar la lectura per aquest motiu, ja que moltes hist\u00f2ries s\u00f3n extrapolables, i es fan refer\u00e8ncies a d\u2019altres pa\u00efsos. L\u2019autor del cap\u00edtol, Jean-Marc Chatelain, aconsegueix recollir tota la palpitaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n que com m\u00e9s va, m\u00e9s convuls es presenta. Si, al principi d\u2019aquest per\u00edode, Ven\u00e8cia, Par\u00eds, Li\u00f3, Basilea i Anvers s\u00f3n els principals centres de producci\u00f3, la pesta i la crisi fan que Ven\u00e8cia passi el testimoni a Roma, i que Li\u00f3 cedeixi, d\u2019una banda, terreny a Par\u00eds, v\u00edctima del conegut centralisme administratiu franc\u00e8s, for\u00e7a centr\u00edpet, absorbint gran part de l\u2019activitat del pa\u00eds, i de l\u2019altra, a Ginebra, a causa de l\u2019\u00e8xode d\u2019editors protestants que fugen a la Romandia abans i a partir de la revocaci\u00f3 de l\u2019Edicte de Nantes. Li\u00f3 no desapareix completament; segueix sent un important centre d\u2019edici\u00f3 en Dret, amb grans editors com els Cardon, encara actius. De la mateixa manera, d\u2019Anvers es produeix un moviment similar cap a Leiden, Lovaina i altres ciutats dels Pa\u00efsos Baixos, com Amsterdam, Rotterdam, la Haia i Utrecht.<\/p>\n

En el cas de les tirades, que des del segle XV fins al XVIII oscil\u00b7len entre 500 i 2.000 exemplars, no hi ha canvis significatius, el consum resta encara limitat en nombre de compradors i molt dependent dels poders que encarreguen i consumeixen una mena de productes, el poder reial, els parlaments, els poders locals, l\u2019Esgl\u00e9sia i en particular els ordes religiosos, i les universitats i les acad\u00e8mies. Al llarg d\u2019aquest per\u00edode apareixeran nous models d\u2019impresos i de models de negoci, com les gazettes<\/em>, les revistes cient\u00edfiques, els diaris, la subscripci\u00f3 i projectes editorials de major volum, com l\u2019Encyclop\u00e9die <\/em>i el cas de l\u2019editor Charles-Joseph Panckoucke, cap a 1770, i que presagiaran noves formes editorials, tecnol\u00f2giques, financeres i comercials. En veurem alguns en detall.<\/p>\n

Una de les primeres novetats comercials ser\u00e0 l\u2019intercanvi de llibres entre impressors, aix\u00f2 \u00e9s, a partir de la segona meitat del XVI i fins a finals del XVIII, en el marc de les fires del llibre, es realitza el bescanvi d\u2019impresos sense transacci\u00f3 financera. Aquestes fires del llibre, amb l’ascens de la publicaci\u00f3 en lleng\u00fces vernacles i la disminuci\u00f3 de la producci\u00f3 en llat\u00ed, deixen de ser internacionals com ho eren durant el Renaixement, i es tornen m\u00e9s locals, centrades en la producci\u00f3 en una sola llengua.<\/p>\n

Ja s\u2019ha comentat que Carles IX, prenent el model de Felip II, havia imposat el privilegi reial el 1562, aix\u00f2 \u00e9s, la censura pr\u00e8via; el 1635, el canceller i Garde des Sceaux<\/em> (equivalent en l\u2019Antic R\u00e8gim a un ministre de Just\u00edcia), Pierre S\u00e9guier, organitza un sistema de consultes amb persones fidels sobre la idone\u00eftat dels textos a publicar, no nom\u00e9s pel que fa al seu missatge de dissens, sin\u00f3 tamb\u00e9 i com a element interessant, per la seva qualitat, l\u2019exactitud i la bellesa. Un llibre de matem\u00e0tica havia de poder ser avaluat per la correcci\u00f3 dels c\u00e0lculs, una obra d\u2019hist\u00f2ria per la veracitat de les afirmacions i una obra liter\u00e0ria per la qualitat. Apareix en aquest cas una figura de censor que s\u2019apropa m\u00e9s a la del cr\u00edtic.<\/p>\n

Per\u00f2, com hem dit, s\u00f3n temps convulsos, on es necessita un control major del privilegi. El juny de 1639, una decisi\u00f3 del Consell d\u2019Estat ve a refor\u00e7ar la coneguda uni\u00f3 de mutus interessos entre el poder reial, l\u2019Esgl\u00e9sia i els impressors. Aquests \u00faltims vetllaran per tal que no sigui publicat cap impr\u00e8s en contra de la religi\u00f3 ni l\u2019Estat, ni dels seus ministres. De fet, les grans empreses amb moltes premses i molt a perdre no s\u00f3n una gran preocupaci\u00f3. El que realment \u00e9s temible \u00e9s el petit tip\u00f2graf, amb una sola m\u00e0quina, el \u00abfranctirador\u00bb. Aix\u00ed les coses, la llei obliga a tenir com a m\u00ednim tres m\u00e0quines i a concentrar la producci\u00f3 en les principals art\u00e8ries del Barri Llat\u00ed. D\u2019altres legislacions posteriors reforcen aquesta pol\u00edtica de numerus clausus<\/em> i afavoreixen l\u2019edici\u00f3 parisenca en detriment d\u2019altres prov\u00edncies. El sistema establert entre el poder reial i els impressors, que busca assegurar l\u2019abs\u00e8ncia de llibres sediciosos i libels, far\u00e0 que, quan arribi la Revoluci\u00f3, la corporaci\u00f3 d\u2019impressors sigui una de les primeres estructures desmantellades, com b\u00e9 va documentar Robert Darnton en els seus estudis.<\/p>\n

Abans que aix\u00f2 arribi, aquest sistema basat en l\u2019ajuda m\u00fatua entre el poder i els grans impressors patir\u00e0 esquerdes i provocar\u00e0 l\u2019aparici\u00f3 i el floriment d\u2019un mercat paral\u00b7lel i clandest\u00ed, pr\u00f2sper i bandejat del privilegi reial, impossible com est\u00e0 el poder de supervisar una producci\u00f3 que, des de l\u2019abstracci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s, pretenia controlar en absolut. Aix\u00ed les coses, la soluci\u00f3 passa per, el 1701, la Direcci\u00f3 de la Llibreria, una instituci\u00f3 recentment creada, estableix tres grans categories de permisos d\u2019impressi\u00f3 lliurats per la Cancelleria: el privilegi reial general, que permet publicar un llibre pr\u00e8viament revisat i censurat, i distribuir-lo sota la forma de monopoli en tot el territori; el privilegi local, que permet l\u2019usdefruit del monopoli en un territori delimitat, i el perm\u00eds subaltern o de policia, local i sense privilegi.<\/p>\n

I quins g\u00e8neres s\u00f3n els que es publiquen, m\u00e9s enll\u00e0 dels citats de religi\u00f3, literatura i ci\u00e8ncia? Un dels g\u00e8neres destacats s\u00f3n els anomenats \u00abllibres d\u2019aparat\u00bb, que posen de manifest la grandesa de la monarquia i el pa\u00eds a trav\u00e9s de formats i portades dissenyats per imitar grans fa\u00e7anes neocl\u00e0ssiques, un art en el qual destaca la Imprimerie royale, antecessora, com s\u2019ha explicat abans, de la Imprimerie nationale. Tamb\u00e9 apareixen les anomenades biblioth\u00e8ques bleues<\/em>, es tracta de llibres produ\u00efts a un cost menor, per un preu de venda tamb\u00e9 m\u00e9s baix, aix\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a una pr\u00e0ctica de reciclatge de fons tradicional i a l\u2019\u00fas de tipografia feta servir i en ocasions heter\u00f2clites, amb gravats en fusta, tamb\u00e9 reutilitzats. Com diu Chatelain, les biblioth\u00e8ques bleues<\/em> s\u00f3n la cuina tipogr\u00e0fica feta a base de restes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es fa menci\u00f3 dels pliegos de cordel<\/em>, un g\u00e8nere menor t\u00edpicament espanyol, produ\u00efts especialment a Sevilla, Val\u00e8ncia i Barcelona, on sovintegen les cobles, els roman\u00e7os de cec, les nadales, els almanacs…<\/p>\n

Una altra novetat important, tamb\u00e9 fronterera amb la impressi\u00f3 de llibres, \u00e9s l\u2019aparici\u00f3 de les gazettes<\/em> a principi del segle XVII, que no s\u2019ha de confondre exactament amb un diari, per\u00f2 que s\u00ed que en s\u00f3n en part els seus predecessors. I tamb\u00e9 de les primeres revistes, simult\u00e0niament a Par\u00eds i Londres, el 1665, apareixen el Journal des s\u00e7avants <\/em>i les Philosophical transactions<\/em>. Aquest fet obrir\u00e0 una via editorial per a revistes cient\u00edfiques i divulgatives a tota Europa: als Pa\u00efsos Baixos, Alemanya, It\u00e0lia… En aquestes revistes comencen a apar\u00e8ixer r\u00fabriques amb comentaris sobre les novetats bibliogr\u00e0fiques.<\/p>\n

Una de les parts del cap\u00edtol es dedica a \u00abl\u2019art de piratejar\u00bb, la falsificaci\u00f3 del llibre i el llibre clandest\u00ed, amb una profusi\u00f3 de dades i imatges de llibres amb autors i peus d\u2019impremta falsos. Aqu\u00ed s\u2019hi barregen, sense perdre la claredat en l\u2019exposici\u00f3, els llibres que pel seu contingut els editors sabien que no aconseguirien mai el privilegi, i que sense aquest segell de qualitat i de lliure circulaci\u00f3, apareixien sota noms inventats, amb peus d\u2019impremta falsos, en ocasions ben c\u00f2mics. Obres que sota protecci\u00f3 d\u2019edici\u00f3 no tenien perm\u00eds de ser reprodu\u00efdes, literatura de segona, libels pol\u00edtics, aut\u00e8ntiques inj\u00faries personals, llibres sota l\u2019etiqueta de \u00abliteratura filos\u00f2fica\u00bb que tant podien englobar filosofia com literatura er\u00f2tica tractant temes de pensament, literatura pornogr\u00e0fica, etc.<\/p>\n

Com es despr\u00e8n de les mem\u00f2ries sobre la pirateria de l\u2019\u00e8poca, com per exemple una d\u2019adre\u00e7ada al canceller de Pontchartrain, de 1702, de la qual es despr\u00e8n que la centralitzaci\u00f3 abusiva del poder reial en benefici de l\u2019edici\u00f3 feta a Par\u00eds provoca que alguns editors de prov\u00edncies, tractats injustament aix\u00ed, es llencin a la contrafacci\u00f3 com a resposta. Aviny\u00f3, Caen i Grenoble publiquen una bona colla d\u2019aquestes a Fran\u00e7a; Ginebra, Lausana, Berna, Neuch\u00e2tel, Lieja, Amsterdam o Londres, fora de l\u2019Hex\u00e0gon. Sovint la f\u00f3rmula \u00abjouxte la copie imprim\u00e9e \u00e0 Paris\u00bb al peu d\u2019impremta, juntament amb el nom d\u2019una poblaci\u00f3 dels Pa\u00efsos Baixos o Alemanya, indicava que el llibre es produ\u00efa de manera il\u00b7legal, i sol evidenciar una sort de \u00abMade in China\u00bb per als grans autors i els millors t\u00edtols impresos al marge de la legalitat. Un aut\u00e8ntic maldecap per als autors, els editors i les autoritats que veuen que una legislaci\u00f3 que garanteix uns drets de manera arbitr\u00e0ria i un control estricte i absolut sobre el dissens provoquen un enorme mercat paral\u00b7lel del llibre dels segles XVII i XVIII.<\/p>\n

Una de les formes que s\u2019emprar\u00e0 per resoldre en part aquesta problem\u00e0tica, ni de bon tros en la seva totalitat, ser\u00e0 que a partir de 1709 apareixen els anomenats \u00abpermisos t\u00e0cits\u00bb, una forma de contemporitzar amb una realitat inc\u00f2moda i tossuda. S\u2019accepta que hi ha obres que es produeixen fora del sistema, per\u00f2 sense obrir la m\u00e0niga ni concedir el privilegi reial. El text del privilegi no apareixer\u00e0 mai en el llibre; aquest perm\u00eds t\u00e0cit es formalitza a la Direcci\u00f3 de la Llibreria, tot enregistrant-lo en els arxius, el llibre rep una garantia negativa, l\u2019Estat no emprendr\u00e0 cap persecuci\u00f3 contra els seus autors.<\/p>\n

A aquesta primera f\u00f3rmula del perm\u00eds t\u00e0cit se n\u2019hi afegeix una altra que consisteix a indicar una doble adre\u00e7a en el peu d\u2019impremta, amb una adre\u00e7a falsa a l\u2019estranger on se suposa que s\u2019ha impr\u00e8s l\u2019obra, i una adre\u00e7a real a Fran\u00e7a on es comercialitza. Aquesta pr\u00e0ctica t\u00e9 lloc, sobretot, en la segona meitat del segle XVIII, en temps de Malesherbes com a director de la Llibreria, i sota el Garde des Sceaux Turgot. Potser no cal recordar que Malesherbes \u00e9s l\u2019autor de la M\u00e9moire sur la librairie<\/em> i de la M\u00e9moire sur la libert\u00e9 de la presse<\/em>, i s\u00ed, la parada de metro, tamb\u00e9.<\/p>\n

El cas de l\u2019Encyclop\u00e9die <\/em>serveix d\u2019exemple per entendre aquesta complexitat, aquest estira i arronsa entre la Corona, l\u2019Esgl\u00e9sia, la Direcci\u00f3 de Llibreria i el m\u00f3n del llibre; on el poder persegueix alhora que protegeix. Despr\u00e9s d\u2019obtenir el privilegi reial, el 1751, i despr\u00e9s d\u2019haver publicats vuit volums a Par\u00eds, el 1759 i per pressions entre d\u2019altres dels jesu\u00eftes, se susp\u00e8n el privilegi i l\u2019obra se seguir\u00e0 editant a Neuch\u00e2tel, a Su\u00efssa. Segons la filla de Malesherbes, el mateix director de Llibreria va advertir a Diderot sobre la persecuci\u00f3 que patiria i que calia posar r\u00e0pidament en lloc segur els materials de l\u2019Encyclop\u00e9die<\/em>. El millor lloc on amagar tot plegat va ser a casa del mateix Malesherbes, on ning\u00fa sospitaria buscar.<\/p>\n

La l\u00ednia de pensament de Malesherbes basada en el principi de realitat suggereix que cal ser tolerants per evitar l\u2019arbitrarietat de la llei, acceptant petits abusos per evitar-ne de m\u00e9s grans, la intransig\u00e8ncia de la llei acaba impossibilitant-ne la seva aplicaci\u00f3. I aquesta l\u00ednia ser\u00e0 la que recolliran els edictes sobre la llibreria, el 1777, del successor com a Garde des Sceaux de Turgot, Hue de Miromesnil, per intentar posar fi a l\u2019allau editorial de la falsificaci\u00f3, a aquest colossal mercat paral\u00b7lel que encara avui \u00e9s observable en les llibreries de vell. Per tal d\u2019acabar amb el problema d\u2019arrel, Miromesnil va trencar amb l\u2019afavoriment de l\u2019edici\u00f3 parisenca sobre la resta de places editorials que durava feia m\u00e9s de segle i mig. Les llibreries de Par\u00eds, \u00e9s clar, van fer tota mena de demostracions grandiloq\u00fcents, de pressions sense fi, per tornar al tracte desigual que els afavoria… La can\u00e7\u00f3 ens \u00e9s familiar. L\u2019empresa de Miromesnil, s\u00ed, tamb\u00e9 avinguda i parada de metro, no va tenir prou recorregut per saber quin benefici hagu\u00e9s pogut produir, l\u2019ensulsiada de l\u2019edifici de l\u2019Antic R\u00e8gim el 1789 que es va endur tot.<\/p>\n

No volem allargar m\u00e9s el resum d\u2019aquest cap\u00edtol ric i molt documentat de Jean-Marc Chatelain, excel\u00b7lent en el contingut i apassionant en el recorregut. Enmig de totes les convulsions possibles, del final convuls de l\u2019Antic R\u00e8gim, el llibre en la segona meitat del segle XVIII \u00e9s el llibre de l\u2019edat d\u2019or de la ra\u00f3, amb una decidida voluntat de bellesa, amb la renovaci\u00f3 d\u2019estil, una renovaci\u00f3 que t\u00e9 les seves arrels en les produccions elzevirianes de cl\u00e0ssics llatins del segle precedent. Les tipografies netes i els dissenys clars permeten reduir l\u2019espai d\u2019impressi\u00f3 sense afectar la llegibilitat. \u00c9s el moment de l\u2019Encyclop\u00e9die<\/em> i de l\u2019editor Panckoucke, que seguir\u00e0 en actiu passada la Revoluci\u00f3, per\u00f2 temem abusar de la paci\u00e8ncia dels lectors i que ja no quedi ning\u00fa llegint aquestes l\u00ednies.<\/p>\n

El tercer i \u00faltim cap\u00edtol, \u00abLe livre apprivois\u00e9\u00bb, de Jean-Yves Mollier, s\u2019ocupa del segle XIX fins als nostres dies. Probablement, aquests s\u00f3n els moments hist\u00f2rics amb els canvis m\u00e9s significatius en el m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3. D\u2019una artesania de la impressi\u00f3 que s\u2019havia mantingut durant tres segles de manera bastant similar tecnol\u00f2gicament, socialment i comercialment, es dona pas a una aut\u00e8ntica ind\u00fastria de l\u2019edici\u00f3. Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 explicada sobretot i cada vegada m\u00e9s, en clau francesa.<\/p>\n

Diversos elements hi tenen rellev\u00e0ncia, en citem alguns dels m\u00e9s evidents: la transformaci\u00f3 d\u2019una activitat artesanal, cert basada en la reproducci\u00f3, en una ind\u00fastria capa\u00e7 d\u2019accelerar els processos de producci\u00f3 fins a uns nombres d\u2019unitats insospitats alguns anys abans. El llibre de religi\u00f3 ja no \u00e9s l\u2019\u00e0mbit privilegiat, la ci\u00e8ncia i la literatura li han furtat la preemin\u00e8ncia. La caiguda de l\u2019Antic R\u00e8gim de manera desigual \u2013per pa\u00efsos i en el temps\u2013, per\u00f2 hist\u00f2ricament imparable va afavorint la implantaci\u00f3 de noves lleis d\u2019educaci\u00f3, com les de Jules Ferry de 1881, socialment m\u00e9s amples que duen a una certa democratitzaci\u00f3 de la lectura, a una massa de poblaci\u00f3 m\u00e9s important que es converteix aix\u00ed i de manera natural en audi\u00e8ncia potencial; ja no s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia, les universitats i la noblesa el topall; el coll d\u2019ampolla s\u2019acaba, el p\u00fablic s\u2019eixampla. I aquesta demanda en creixement exigeix noves mat\u00e8ries primeres, per exemple, el paper fet a partir de draps ja no bastar\u00e0, i d\u2019aqu\u00ed la invenci\u00f3 necess\u00e0ria del paper d\u2019origen vegetal per poder respondre a les necessitats de les editorials, per\u00f2 tamb\u00e9 dels diaris i revistes. Invencions com les de Hippolyte Marinoni, que permeten imprimir recto <\/em>i verso<\/em> i, poc m\u00e9s tard, la quadricromia. La generalitzaci\u00f3 de la litografia, primer, la cromolitografia i el fotogravat, etc.<\/p>\n

I en l\u2019\u00e0mbit del negoci, tamb\u00e9 hi ha canvis: l\u2019aparici\u00f3 de la figura de l\u2019editor, poc abans de la Revoluci\u00f3 Francesa, com \u00e9s el cas de l\u2019esmentat Panckoucke, que m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019impressor i llibreter es converteix en difusor a gran escala, amb la contractaci\u00f3 a gran escala d\u2019autors capa\u00e7os de respondre a les demandes del mercat. Un editor que intueix que el mercat demana o pot estar interessat en publicacions il\u00b7lustrades, en obres de coneixement i en obres de refer\u00e8ncia, sovint per subscripci\u00f3, en novel\u00b7les i novel\u00b7letes, en literatura de quiosc o de tren, en col\u00b7leccions i s\u00e8ries, en manuals escolars, en tractats, codis i manuals professionals, en llibres infantils i juvenils, i un llarg etc\u00e8tera de categories. Noms com L\u00e9vy, Hachette, Larousse, Armand Colin, Flammarion, Quillet s\u00f3n nom\u00e9s una petita mostra, per\u00f2 no podem arribar a detallar tots els noms que Mollier, de manera amena i erudita, enumera i descriu.<\/p>\n

Aquesta ampliaci\u00f3 de p\u00fablics, aquesta entrada d\u2019aire fresc, arran de la Revoluci\u00f3 Francesa, podria fer pensar alg\u00fa que vindria de la m\u00e0 de l\u2019abolici\u00f3 de tota censura pr\u00e8via; no \u00e9s aquest el cas. Els mateixos revolucionaris, despr\u00e9s d\u2019haver lluitat contra persecuci\u00f3 de les idees i de la premsa, ben poc m\u00e9s tard corren tamb\u00e9 a imposar la vigil\u00e0ncia, tal com ho faran m\u00e9s endavant i en ocasions de manera sever\u00edssima, l\u2019Imperi o els Borbons de trista mem\u00f2ria, Llu\u00eds XVIII i Carles X, les monarquies constitucionals, el Segon Imperi, la III Rep\u00fablica, etc. Una de les formes de control \u00e9s l\u2019exig\u00e8ncia per part de les autoritats del Ministeri de l\u2019Interior d\u2019un registre dels editors, amb uns numerus clausus<\/em>, la presentaci\u00f3 d\u2019un certificat de bons costums, entrevista, jurament de la Constituci\u00f3 davant el sursumcorda..<\/em>. (Com a curiositat, un sistema similar de registre d\u2019editorials per al control de la producci\u00f3 ser\u00e0 implementat pel ministre d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme del Franquisme, Manuel Fraga, en la Llei de Premsa i Impremta de 1966.) La censura \u00e9s un element present durant tot el segle XIX i comen\u00e7ament del XX, els periodistes, escriptors la representen sota la forma de \u00abMadame Anastasie\u00bb.<\/p>\n

Aquest tsunami editorial provoca tamb\u00e9 el terror entre els ordes i els eclesi\u00e0stics que havien tingut el llibre controlat durant tres segles, i hi responen amb la creaci\u00f3 de col\u00b7leccions de bones obres, com per exemple els jesu\u00eftes a Bordeus el 1820, que han de competir amb aquesta allau de literatura de tota mena, i la resta d\u2019editorials de l\u2019\u00e0mbit cat\u00f2lic, com per exemple: Mame, Lefort, P\u00e9risse i Barbou. I tota la bibliografia cat\u00f2lica sobre recomanacions de lectures bones i dolentes, un g\u00e8nere literari ell mateix.<\/p>\n

Arribat el segle XX, cal destacar una novetat important, la popularitzaci\u00f3 \u2013no en podem parlar com a invenci\u00f3\u2013 del llibre de butxaca, el fam\u00f3s livre de poche<\/em>, encara avui omnipresent, Mollier presenta la genealogia completa fins a l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 en l\u2019actualitat. I en contraposici\u00f3, la hist\u00f2ria de la Biblioth\u00e8que de la Pl\u00e9iade<\/em>, fundada per un immigrant rus, el 1923, Jacques Schiffrin, i que de la m\u00e0 de Gallimard esdevindr\u00e0 una estructura cultural i liter\u00e0ria de ple dret, amb la seva presentaci\u00f3 inconfusible, que inclou paper b\u00edblia, la tipografia Garamond i les enquadernacions en cuir i daurades, juntament amb una acurada edici\u00f3 cr\u00edtica. Una biblioteca que esdev\u00e9 una marca de selecci\u00f3 social, m\u00e9s enll\u00e0 del triomf econ\u00f2mic.<\/p>\n

C\u00f2mics, llibres per a infants, llibres de bibliof\u00edlia i fins els llibres electr\u00f2nics seran temes d\u2019inter\u00e8s i desenvolupats per l\u2019autor del cap\u00edtol a bastament i de manera documentada i ben il\u00b7lustrada; per\u00f2 ens hem excedit, en molt, la voluntat de fer un rep\u00e0s a aquesta Histoire du livre imprim\u00e9<\/em>, una hist\u00f2ria tan extensa que representa en si mateixa la nostra hist\u00f2ria cultural, per\u00f2 en la qual correm el risc d\u2019acabar ara i aqu\u00ed com el personatge de Borges, Funes el memorioso.<\/em><\/p>\n

El llibre D’encre et de papier<\/em> de Mollier, Chatelain i Deloignon \u00e9s extraordinari tant en la presentaci\u00f3 com en el contingut, i \u00e9s probablement una de les millors obres sobre la hist\u00f2ria del llibre publicada en els \u00faltims anys. I prou.<\/p>\n

Llu\u00eds Agust\u00ed<\/a>
\nDirector de l\u2019Escola de Llibreria<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deloignon, Olivier; Chatelain, Jean-Marc; Mollier, Jean-Yves. D’encre et de papier: une histoire du livre imprim\u00e9….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2230","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2230","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2230"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2230\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5891,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2230\/revisions\/5891"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}