{"id":2281,"date":"2024-05-24T06:23:47","date_gmt":"2024-05-24T04:23:47","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-llibreries-necessiten-proteccio\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:05","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:05","slug":"les-llibreries-necessiten-proteccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-llibreries-necessiten-proteccio\/","title":{"rendered":"Les llibreries necessiten protecci\u00f3?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Caine, Danny. How to protect bookstores and why: the present and future of bookselling.<\/i> Portland, OR: Microcosm Publishing, 2023. 222 p. ISBN 978-1-64841-163-2.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Danny Caine \u00e9s llibreter i el 1987 va crear la Raven Books Store a Lawrence, no gaire lluny de Kansas City. Va patir una crisi forta quan li van obrir molt a prop una megabotiga d\u2019una gran cadena de llibreries que finalment va fer fallida el 2011 i va deixar al carrer milers de treballadors. Actualment, la seva llibreria continua ben viva i el seu responsable s\u2019ha convertit en un conegut activista defensor del petit comer\u00e7. Va publicar un llibre titulat How to resist Amazon and <\/i>why <\/i>(\u00abCom resistir-se a Amazon i perqu\u00e8\u00bb),<\/i>[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> <\/i>que evidentment \u00e9s un atac contra aquesta immensa plataforma de venda en l\u00ednia. I tot plegat li ha valgut un llarg reportatge a The New Yorker<\/a><\/i>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El seu nou llibre du un t\u00edtol bastant curi\u00f3s perqu\u00e8 hi assegura que les llibreries s\u2019han de defensar i, despr\u00e9s de llegir-lo, Caine m\u2019ha semblat una persona molt optimista, encara que formi part d\u2019un col\u00b7lectiu professional que generalment no n\u2019\u00e9s gaire. Comen\u00e7a plantejant un parell de preguntes per despr\u00e9s, tot al llarg del llibre, mostrar-nos les diferents respostes que hi ha trobat. La primera \u00e9s si val la pena protegir les llibreries i la segona \u00e9s per qu\u00e8 les llibreries necessiten ser protegides. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segons ell, un informe de l\u2018Associaci\u00f3 de Llibreters Nord-americans assegura que els comer\u00e7os independents proporcionen a les comunitats pr\u00f2ximes substanciosos beneficis econ\u00f2mics, si els comparem amb els de qualsevol cadena competidora: distribueixen guanys entre els propietaris locals, hi contracten personal molt variat que, si no, hauria de treballar m\u00e9s lluny, habitualment compren b\u00e9ns i serveis als negocis pr\u00f2xims i donen un suport gener\u00f3s a les causes ben\u00e8fiques locals. Les llibreries independents no s\u00f3n una excepci\u00f3, perqu\u00e8 el 29 % dels seus ingressos torna a circular immediatament en l\u2019economia local. Aix\u00f2 significa un percentatge superior al d\u2019una cadena competidora com pot ser Barnes & Noble i infinitament superior al d\u2019Amazon. A m\u00e9s, i d\u2019acord amb un informe de l\u2019Institute of Place Management (Institut de Gesti\u00f3 del Territori) del Regne Unit, les llibreries contribueixen especialment a la vitalitat i viabilitat dels carrers comercials perqu\u00e8 ajuden a prevenir la decad\u00e8ncia urbana, mantenen o augmenten el valor de les propietats i proporcionen clients als negocis ve\u00efns.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2, deixant de banda l\u2019economia, Caine opina que les llibreries tamb\u00e9 tenen un valor cultural que val la pena protegir: s\u00f3n una m\u00e0quina poderosa per descobrir, celebrar i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, vendre bons llibres. Encara no existeix rival per a un llibreter hum\u00e0 capa\u00e7 de connectar el llibre adequat amb el lector oport\u00fa. De fet, \u00e9s un dels m\u00e9s grans plaers literaris estar en mans d\u2019un llibreter amb talent. A Amazon no li interessa gens aquest tipus de feina perqu\u00e8 considera que els llibres s\u00f3n tot just un producte m\u00e9s en la seva enorme m\u00e0quina et\u00e8ria de recopilaci\u00f3 de dades. I aix\u00f2 tamb\u00e9 sembla cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent en els anomenats \u00abCinc Grans\u00bb: Penguin Random House, HarperCollins, Hachette, Macmillan i Simon & Schuster. Les llibreries independents s\u00f3n, doncs, crucials per crear un m\u00f3n de llibres m\u00e9s enll\u00e0 del que s\u2019exhibeix en les prestatgeries dels supermercats. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A m\u00e9s de connectar els lectors amb llibres nous o innovadors, l\u2019autor creu que les llibreries poden tamb\u00e9 relacionar els membres de les seves comunitats amb moviments socials. Existeix una enriquidora tradici\u00f3 de llibreries radicals, activistes i feministes que serveixen com a punt d\u2019entrada al comprom\u00eds pol\u00edtic. Un element crucial de les llibreries \u00e9s la seva perman\u00e8ncia: mentre una protesta nom\u00e9s pot durar unes poques hores, una llibreria radical pot existir durant d\u00e8cades. Aix\u00ed doncs, no s\u00f3n espais comunitaris pintorescos, s\u00f3n agents del canvi, una incubadora d\u2019activistes i el seu objectiu \u00e9s desafiar el capitalisme, l\u2019imperialisme, els privilegis blancs, el patriarcat o l\u2019homof\u00f2bia; resumint, tot el sistema de poder. Una llibreria radical t\u00e9 la capacitat de canviar el m\u00f3n i per aix\u00f2 val la pena protegir-les. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a la necessitat de fer-ho, Danny Caine pensa que les llibreries han d\u2019afrontar cada vegada m\u00e9s obstacles i, fins i tot, atacs a la seva capacitat de dur a terme la feina. Un dels m\u00e9s importants \u00e9s la dificultat de guanyar-se la vida, perqu\u00e8 la venda de llibres tal com existeix \u00e9s una ind\u00fastria prec\u00e0ria. Els propietaris i gerents destaquen els estrets marges del negoci que no els permet proporcionar millors compensacions als seus treballadors. Perqu\u00e8, quan parla de protegir les llibreries, es refereix tamb\u00e9 als llibreters: \u00e9s una feina que comporta molt de contacte amb un p\u00fablic que es queixa sovint, passar llargues hores de peu dret, intentar solucionar comandes impossibles de clients, suportar obligacions f\u00edsicament esgotadores, i rarament disposen de vacances pagades o una asseguran\u00e7a de salut. Per aix\u00f2 en aquest llibre defensa els sindicats, uns salaris m\u00ednims m\u00e9s alts, models alternatius de llibreria i altres mesures favorables als treballadors. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sembla ser que hi ha hagut un canvi important \u00faltimament; un renaixement de llibreries independents impulsat per un nou tipus de llibreters i propietaris de llibreries. En un article<\/a> deThe New York Times<\/i> de juliol del 2022 s\u2019assegurava que el negoci de la venda de llibres, tradicionalment en mans de blancs, \u00e9s ara m\u00e9s divers perqu\u00e8 moltes de les botigues obertes durant la pand\u00e8mia s\u00f3n dirigides per llibreters no blancs. La CEO de l\u2019Associaci\u00f3 de Llibreters Nord-americans el va informar que, des del gener del 2020, s\u2019han obert 96 noves de llibreters que s\u2019autoidentifiquen com de persones de color. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autor creu que la diversificaci\u00f3 de llibreters \u00e9s una gran not\u00edcia: obrir una llibreria \u00e9s car i la gent de color, els queer<\/i>, els discapacitats i altres grups de gent marginal han tingut generalment m\u00e9s dificultats que els blancs per disposar d\u2019un capital. Tot i aix\u00ed, encara que aquesta nova generaci\u00f3 de llibreters hagi sigut prou creativa i persistent per aconseguir-ho, obrir una llibreria \u00e9s un desafiament; per\u00f2 mantenir-la oberta n\u2019\u00e9s un altre. Per tant, protegir les llibreries \u00e9s m\u00e9s important que mai. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Treballar en llibreries \u00e9s cada vegada m\u00e9s perill\u00f3s als Estats Units, sobretot per als membres d\u2019aquests grups marginats. Les llibreries i biblioteques amb aquest caire (i els treballadors que les fan funcionar) han entrat en una guerra cultural. Els dretans reaccionaris, inclosos alguns que influeixen molt en el Partit Republic\u00e0, les han convertit en un camp de batalla perqu\u00e8 lluiten contra els llibres infantils d\u2019autors queer <\/i>o de color per imposar la seva visi\u00f3 regressiva dels Estats Units. Les llibreries i biblioteques que ofereixen aquest material s\u00f3n ara el seu objectiu: campanyes a les xarxes, atacs verbals, trucades amena\u00e7adores, protestes disruptives i altres armes socials i pol\u00edtiques apunten a persones que senzillament ajuden els lectors marginalitzats a trobar-se en alguns llibres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com es poden protegir les llibreries independents? Per saber-ho, Caine entrevista dotze llibreries que, sense excepci\u00f3 i de maneres diferents, estan fent un treball innovador i motivador en les seves comunitats. M\u00e9s de la meitat d\u2019aquestes botigues s\u00f3n a l\u2019Oest Mitj\u00e0 i al Rust Belt (literalment el Cintur\u00f3 d\u2019\u00d2xid, Cintur\u00f3 Industrial) dels Estats Units, regions que vivien de la ind\u00fastria pesada i les manufactures i que estan en crisi des de finals dels setanta i principis dels vuitanta. L\u2019autor n\u2019ha triat tres de propietaris negres, una d\u2019un nadiu americ\u00e0, una altra que pertany a una cooperativa i algunes que han afrontat grans obstacles financers per poder obrir. Pret\u00e9n destacar les seves dificultats, per\u00f2 tamb\u00e9 mostrar la incre\u00efble tenacitat de persones que han descobert un cam\u00ed per dur a terme una labor innovadora en la venda de llibres. I creu que, amb aquesta tria, ha aconseguit una imatge molt variada del que significa ser un bon llibreter.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Considera que \u00e9s impossible respondre a les preguntes del seu llibre des d\u2019un punt de vista apol\u00edtic. La ind\u00fastria de la venda de llibres ha agafat aquest caire a causa de pressions s\u00edsmiques externes des de finals del segle XX, perqu\u00e8 les megacadenes \u2013com que van tenir \u00e8xit\u2013 van passar a ser molt poderoses; aix\u00f2 va fer que les llibreries independents es radicalitzessin. N\u2019\u00e9s una prova el fet que l’Associaci\u00f3 de Llibreters Nord-americans present\u00e9s una s\u00e8rie de demandes contra les pr\u00e0ctiques deslleials de les principals editorials o distribu\u00efdores que concedien millors marges a Barnes & Noble.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest enfrontament ja ha quedat enrere per\u00f2, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, moltes llibreries tenen avui dia el que podr\u00edem anomenar una veu pr\u00f2pia o un punt de vista que es pot expressar a trav\u00e9s de les xarxes o butlletins electr\u00f2nics, l\u2019activisme individual dels llibreters o canals pol\u00edtics comunitaris, com ara els ajuntaments o les associacions de comerciants. O sigui que la venda de llibres \u00e9s fonamentalment un acte pol\u00edtic. Una llibreria que tingui un punt de vista pol\u00edtic es converteix llavors en alguna cosa m\u00e9s que una senzilla botiga. Tamb\u00e9 \u00e9s conscient que l\u2019orientaci\u00f3 de la venda pol\u00edtica de llibres s\u2019inclina sovint cap a l\u2019esquerra en graus diversos, per\u00f2 no creu que el comer\u00e7 del llibre estigui injustament esbiaixat, i una de les raons s\u00f3n els forts atacs de la dreta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El preocupa que una llibreria sigui un mecanisme efectiu per introduir la gent en moviments que defensen la just\u00edcia social i molts d\u2019ells s\u2019oposin fermament al sistema capitalista en qu\u00e8 opera una llibreria senzillament pel fet de ser un negoci amb \u00e0nim de lucre. Els llibreters amb qui ha parlat presenten diferents respostes a la seva pregunta: per alguns \u00e9s un dilema moral funcionar dins del capitalisme perqu\u00e8 els provoca una certa incomoditat pol\u00edtica i emocional; altres estan orgullosos de vendre a la seva comunitat perqu\u00e8 veuen la seva feina m\u00e9s com a comer\u00e7 que com a pur capitalisme. Caine opta per no contestar-hi i ens mostra com enfoquen cada un d\u2019ells el tema en les seves hist\u00f2ries individuals. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per acabar, confessa que igual que va fer amb el seu llibre sobre Amazon, l\u2019objectiu d\u2019aquest \u00e9s obrir un col\u00b7loqui. Aix\u00ed com la feina de vendre llibres \u00e9s m\u00e9s que tan sols vendre, els desafiaments que afronten les llibreries independents s\u00f3n m\u00e9s grans que els d\u2019un comer\u00e7 est\u00e0ndard. Com que un m\u00f3n millor per a les llibreries \u00e9s tamb\u00e9 un m\u00f3n millor per als llibres, per als lectors, per a les comunitats, l\u2019autor desitja i espera que prenguem part en el debat sobre com fer possible aquest m\u00f3n.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre, una edici\u00f3 senzilla amb unes cobertes alegres, l\u2019ha publicat Microcosm Publishing, una editorial alternativa amb casa a Oregon i Ohio. Crida l\u2019atenci\u00f3 una il\u00b7lustraci\u00f3 que hi ha a la contracoberta d\u2019un cert aire reivindicatiu: un puny tancat i al\u00e7at que estreny amb for\u00e7a un full de paper. De tant en tant, aquest dibuix tamb\u00e9 separa alguns del cap\u00edtols del llibre ocupant-ne tota una p\u00e0gina, on destaca perqu\u00e8 el seu color blanc contrasta vivament sobre un fons negre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A mi em van ensenyar, seguint la tradici\u00f3 europea, que un article, un treball, fins i tot un llibre, ha de constar de quatre parts: la introducci\u00f3 del tema que s\u2019analitza, arguments a favor, arguments en contra i conclusi\u00f3, en qu\u00e8 l\u2019autor raona la soluci\u00f3 que ha triat. Per\u00f2 els llibres d\u2019assaig \u2013com aquest\u2013 que es publiquen als Estat Units funcionen d\u2019una altra manera: tot els elements que acabo d\u2019exposar ocupen el primer cap\u00edtol o en formen la introducci\u00f3. La resta del llibre nom\u00e9s \u00e9s la justificaci\u00f3 documental del que s\u2019ha exposat al principi. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

O sigui que el que m\u2019ha interessat de deb\u00f2 \u00e9s el comen\u00e7ament del llibre i el que he escrit fins ara nom\u00e9s \u00e9s el resum d\u2019una introducci\u00f3 de tretze p\u00e0gines. Despr\u00e9s venen les converses amb les dotze llibreries que donen la ra\u00f3 als arguments que l\u2019autor ha exposat pr\u00e8viament. Aquesta introducci\u00f3 est\u00e0 ben estructurada, m\u2019ha semblat molt anal\u00edtica i, encara que n\u2019he discrepat en uns quants punts, m\u2019ha interessat molt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llegint-lo he confirmat com funciona el m\u00f3n del comer\u00e7 als Estats Units. Sabia que en un pa\u00eds on les dist\u00e0ncies s\u00f3n enormes i les ciutats molt disperses, la venda per cat\u00e0leg i els enviaments per correu eren un tipus de comer\u00e7 molt est\u00e8s des de feia anys, que Amazon nom\u00e9s va saber captar aquesta mena de clients aprofitant els avantatges que va introduir Internet o que molts treballadors no tenen seguretat social ni, sovint, unes vacances pagades. Tamb\u00e9 hi he apr\u00e8s que, tal com ha passat a Espanya i a Catalunya, el seu problema m\u00e9s important \u00e9s el preu del local on s\u2019allotgen \u2013sigui de compra o el lloguer que n\u2019han de pagar\u2013, que bastantes llibreries nord-americanes van desapar\u00e8ixer a causa de la crisi econ\u00f2mica del 2008 i que grans cadenes amb centenars d\u2019establiments (aqu\u00ed nom\u00e9s en tenen desenes) acaparen la majoria de la venda de llibres en aquell pa\u00eds (i al nostre). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 dues de les llibreries que visita l\u2019autor no s\u00f3n als Estats Units: una \u00e9s la Shakespeare & Company de Par\u00eds, Fran\u00e7a, i l\u2019altra \u00e9s Biblioasis a Windsor, Ontario, que ell s\u2019oblida d\u2019avisar que \u00e9s al Canad\u00e0. Hi descobreix amb estupefacci\u00f3 que en aquests dos pa\u00efsos els llibres tenen un preu fix, que nom\u00e9s \u00e9s legal fer un descompte al client del 5 % per impedir compet\u00e8ncies abusives, que existeix una seguretat social p\u00fablica i obligat\u00f2ria, i que tots dos estats dediquen subvencions a fomentar i mantenir les llibreries. Evidentment, sent una certa enveja i voldria que aquestes mesures legals tan importants i necess\u00e0ries s\u2019apliquessin al seu pa\u00eds. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

M\u2019ha sorpr\u00e8s que un propietari de llibreria present\u00e9s un projecte i uns raonaments tan radicals en uns Estats Units que tenen fama de conservadors, on parlar d\u2019esquerres sembla una heretgia que pot dur a l\u2019ostracisme social. M\u2019ha encantat l\u2019entusiasme que transmet per la lectura, els llibres i, naturalment, per les llibreries. Hi ha un moment que li surt la vena empresarial quan comenta que si \u00e9s dif\u00edcil aconseguir obrir una llibreria, mantenir-la en funcionament tamb\u00e9 ho \u00e9s. Per\u00f2 dubto que, amb els seus plantejaments idealistes, aquest tipus de llibreries independents puguin sobreviure amb m\u00e9s facilitat, tot i que estic plenament conven\u00e7ut que una llibreria ha de tenir una personalitat, un caire propi, a trav\u00e9s de la selecci\u00f3 de novetats i llibres de fons.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, crec que \u00e9s un bon llibre perqu\u00e8 amb les seves idees, reflexions i provocacions m\u2019han fet meditar profundament. Un llibre amb qu\u00e8 estiguis absolutament d\u2019acord no \u00e9s enriquidor, sin\u00f3 que nom\u00e9s \u00e9s un b\u00e0lsam per a les penes o il\u00b7lusions del seu lector. I aquest, en canvi, m\u2019ha semblat un revulsiu absolut.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Cots
\nLlibreter s\u00e8nior de Documenta<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> Aquest llibre ja fou <\/span><\/span>ressenyat en aquest blog<\/a><\/span><\/span>, en el seu dia. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Caine, Danny. How to protect bookstores and why: the present and future of bookselling. Portland,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2281"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3797,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions\/3797"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}