{"id":2287,"date":"2024-05-10T06:47:01","date_gmt":"2024-05-10T04:47:01","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-club-de-lectura-de-los-que-odian-los-libros-de-gretchen-anthony\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:06","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:06","slug":"el-club-de-lectura-de-los-que-odian-los-libros-de-gretchen-anthony","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-club-de-lectura-de-los-que-odian-los-libros-de-gretchen-anthony\/","title":{"rendered":"\u00abEl club de lectura de los que odian los libros\u00bb, de Gretchen Anthony"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Anthony, Gretchen. El club de lectura de los que odian los libros.<\/i> Trad., Virginia Maza. Madrid: HarperCollins Ib\u00e9rica, 2023. 334 p. ISBN 978-84-9139-975-9. 20,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El club de lectura de los que odian los libros<\/span><\/i> \u00e9s una novel\u00b7la amb un t\u00edtol paradoxal; cosa que, ben mirat, des d\u2019un punt de vista estrictament comercial (es nota que recentment hem acabat les classes de m\u00e0rqueting a l\u2019Escola de Llibreria), \u00e9s tot un encert. Perqu\u00e8 les paradoxes s\u00f3n com les notes falses en un concert: ens fan aixecar les orelles. I no nom\u00e9s aix\u00f2. Tamb\u00e9 estimulen la nostra curiositat (\u00abUn club de lectura… de gent que odia els llibres?! Aix\u00f2 com s\u2019ent\u00e9n?\u00bb). I tant una cosa com l\u2019altra s\u00f3n fonamentals si pretens imposar-te en un ecosistema tan ferotgement competitiu com ho s\u00f3n actualment les taules de novetats d\u2019una llibreria. Perqu\u00e8 no ens enganyem. Quan entrem en una llibreria sense una intenci\u00f3 de compra premeditada (segons ens va explicar en V\u00edctor Ruiz, el terme t\u00e8cnic seria \u00abcompra per impuls pura\u00bb), nosaltres no som els pescadors, sin\u00f3 els llobarros. I tot el que apareix a les cobertes (els t\u00edtols, els noms dels autors, les imatges i els dissenys, les faixes, etc\u00e8tera), s\u00f3n els esquers per fer-nos executar el primer pas, sense dubte el m\u00e9s important, de tot el proc\u00e9s de compra d\u2019un llibre: agafar-lo i donar-li la volta per llegir-ne la contracoberta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\u00abSolo se necesita escoger el libro adecuado para convertir a alguien que los odia en un amante de los libros\u00bb. Aquesta \u00e9s la primera frase de la contracoberta. I encara que pugui semblar una mica estrany, us demano que us prengueu la mol\u00e8stia de decidir si hi esteu d\u2019acord o no.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com que els seguidors d\u2019aquest blog estem clarament esbiaixats en aquest tema (i no hi ha res m\u00e9s dif\u00edcil de jutjar que all\u00f2 que estimes o et toca la cartera), a continuaci\u00f3 jugar\u00e9 a transformar aquesta frase substituint l\u2019element \u00abllibre\u00bb de l\u2019equaci\u00f3 per un altre d\u2019absurd, per\u00f2 mantenint la l\u00f2gica interna del raonament: \u00abNom\u00e9s cal servir el filet adequat, en el seu punt exacte de cocci\u00f3, per convertir un vegetari\u00e0 recalcitrant en un carn\u00edvor de primera\u00bb. I, encara: \u00abNom\u00e9s cal assistir a una missa estupenda perqu\u00e8 un ateu del dimoni enfili d\u2019una punyetera vegada el sender llumin\u00f3s de la religi\u00f3\u00bb. Etc\u00e8tera, etc\u00e8tera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com veieu, no combrego amb aquest tipus de l\u00f2gica, que podr\u00edem anomenar de l\u2019il\u00b7luminat. La trobo profundament arrogant i, encara pitjor, antip\u00e0tica i condescendent amb tots aquells que, pel motiu que sigui, no comparteixen la teva doctrina. Perqu\u00e8 si un adult (els menors d\u2019edat en etapa de formaci\u00f3 s\u00f3n una altra hist\u00f2ria) ha arribat a la conclusi\u00f3 que odia genu\u00efnament llegir, qu\u00e8 voleu fer-hi? Lligar-lo a una cadira, cridant-li: \u00abLlegeix, cabron\u00e0s, llegeix, que aquest any has de celebrar el centenari de la mort d\u2019en Salvat-Papasseit!\u00bb. Com a m\u00ednim haur\u00edem de respectar-lo per haver-se conegut prou a si mateix, com recomanava el lema del temple d\u2019Apol\u00b7lo, a Delfos, per haver descobert aix\u00f2. I pel que fa a nosaltres, llibreters en actiu o en pot\u00e8ncia, el millor que podr\u00edem fer seria deixar-lo en pau. Per un costat, per respectar-nos a nosaltres mateixos i no caure en el paper tragic\u00f2mic del pretendent infatigable de la Marinette de Brassens (s\u2019ha de tenir una mica de dignitat, companys). I per l\u2019altre, perqu\u00e8 afortunadament encara hi ha persones que passen part del seu temps (el nostre b\u00e9 m\u00e9s preuat) en el nostre camp de jocs. I no hi ha res m\u00e9s bonic ni m\u00e9s prol\u00edfic ni m\u00e9s atractiu, i per tant que faci m\u00e9s enveja vist des de fora (el gran secret de la publicitat), que l\u2019amor correspost.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tornant a la contracoberta, el seg\u00fcent que hi trobem \u00e9s un resum de l\u2019argument, que tractar\u00e9 m\u00e9s endavant, seguit d\u2019una declaraci\u00f3 d\u2019intencions: \u00abDesbordante de humor, travesuras familiares y recomendaciones de lectura, El club de lectura de los que odian los libros<\/i> es ideal para sentirse bien y una carta de amor a nuestros h\u00e9roes cotidianos: los libreros y bibliotecarios dedicados a poner los libros adecuados en las manos correctas todos los d\u00edas\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ho heu llegit b\u00e9, companys. Segons l\u2019autora d\u2019aquest llibre, som ni m\u00e9s ni menys que herois, que es diu r\u00e0pid. Per\u00f2, si us plau, abans de cedir a l\u2019impuls natural d\u2019anar corrents al lavabo a posar-nos la roba interior per sobre dels pantalons i lligar-nos una tovallola al coll per, acte seguit, sortir a recomanar aquest llibre que ens t\u00e9 en tan bona consideraci\u00f3, aturem-nos davant el retrat que apareix a la solapa de la coberta. A primera vista, la Gretchen Anthony \u00e9s una dona d\u2019aspecte saludable, cabellera rossa despla\u00e7ada lateralment per una brisa suau i somriure ample, d\u2019aquells que inflen els p\u00f2muls i inspiren confian\u00e7a. \u00c9s a dir, la viva imatge de la franquesa. Podria ser que de deb\u00f2 tingu\u00e9s a la seva tauleta de nit la foto dedicada del seu llibreter o bibliotecari de cap\u00e7alera? Potser s\u00ed. Per\u00f2 personalment trobaria molt m\u00e9s interessant que tot plegat fos una farsa tan poc subtil com presentar una redacci\u00f3 titulada: \u00abEl meu professor de catal\u00e0 \u00e9s el meu heroi\u00bb, per\u00f2 a la vegada prou efica\u00e7 perqu\u00e8 hagu\u00e9s estat part del seu \u00e8xit internacional. I posats a imaginar, traslladar-la al sal\u00f3 ombr\u00edvol d\u2019un castell g\u00f2tic, asseguda en una butaca orellera davant una llar de foc encesa, acariciant un gatet persa mentre xiuxiueja maliciosament: \u00abAaixxx, pobrissons meus! Sou tan f\u00e0cils d\u2019engalipar…\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8, ara fora conyes, ni som herois ni tenim superpoders, per\u00f2 s\u00ed disposem d\u2019una posici\u00f3 de privilegi en la cadena de valor del llibre. Com ens va dir en una altra classe en Xavier Vidal, som l\u2019\u00fanica baula que t\u00e9 contacte directe amb el client final, de manera que podem condicionar el dest\u00ed d\u2019un llibre recomanant-lo activament o, m\u00e9s indirectament, posant-lo a l\u2019aparador, en una taula fent pila, de costat en una prestatgeria o acumulant pols al magatzem. I aqu\u00ed va una \u00faltima perla d\u2019aquest postgrau que ja s\u2019acaba, motiu pel qual avui hi he estat fent tantes refer\u00e8ncies (al final del cam\u00ed toca recapitular per veure qu\u00e8 n\u2019has tret): \u00abEl que no es veu, no es ven\u00bb. I dit aix\u00f2, passem a l\u2019argument.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La novel\u00b7la comen\u00e7a amb un prefaci que recorda els vells exordis teatrals. Una veu, que a falta de m\u00e9s informaci\u00f3 atribu\u00efm a l\u2019autora, ens crida l\u2019atenci\u00f3 per anticipar-nos el dest\u00ed (bo) de tres del quatre protagonistes (encara no sabem qui s\u00f3n ni qu\u00e8 collons li passar\u00e0 al quart, per\u00f2 no hem de patir, que al final tot acabar\u00e0 b\u00e9) i, a continuaci\u00f3, ens exhorta a identificar-nos-hi emocionalment: \u00abEsta historia es la vuestra\u00bb, dirigint-se clarament a un p\u00fablic femen\u00ed: \u00abLa de vuestra madre, la de vuestra mejor amiga\u00bb, amb una picada d\u2019ullet al col\u00b7lectiu LGTBIQS+: \u00abLa de \u00e9l, ella, elle\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, passem a una escena pr\u00f2leg en tercera persona. En Thom, la Bree i la Laney han estat convocats a la sala de reunions d\u2019un hotel de Minneapolis per l\u2019Irma, \u00fanica propiet\u00e0ria de la llibreria Over the Rainbow d\u2019en\u00e7\u00e0 de la mort sobtada del seu millor amic i soci, l\u2019Elliot. Tots ells estan relacionats directament o indirectament amb la llibreria i tenen (o estan a punt de tenir) un conflicte obert amb l\u2019Irma. En Thom, que era la parella de l\u2019Elliot, sempre n\u2019havia estat gel\u00f3s. La Laney \u00e9s la seva filla biol\u00f2gica, per\u00f2 s\u2019havien distanciat des que havia marxat de casa per seguir en Tuck, un pilot de competici\u00f3 amb qui ha acabat regentant una botiga de pneum\u00e0tics a Oakland. I la Bree, que \u00e9s la seva filla adoptiva, esperava fer-se\u2019n c\u00e0rrec quan l\u2019Irma es jubil\u00e9s. Cap d\u2019ells sospitava el que estan a punt de sentir: en unes poques setmanes l\u2019Irma vendr\u00e0 la llibreria a Vandaveer Investments, una empresa immobili\u00e0ria, a canvi d\u2019un preu irrisori, i no est\u00e0 disposada a donar-los cap explicaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed seguirem en Thom, la Laney i la Bree, que r\u00e0pidament uneixen forces amb l\u2019objectiu de paralitzar la venda, tot i que per raons diferents. En Thom vol m\u00e9s cal\u00e9s. La Bree, que la llibreria segueixi oberta. I la Laney, ajudar la seva germana a descobrir per qu\u00e8 coi la seva mare t\u00e9 tanta pressa a desfer-se d\u2019un negoci al qual havia dedicat tota la seva vida, anteposant-lo sovint a les seves pr\u00f2pies filles (aqu\u00ed hi ha un trauma), per\u00f2, sobretot, per disposar d\u2019una excusa per ajornar la tornada a Oakland i, m\u00e9s concretament, la tornada amb en Tuck, amb el qual no \u00e9s feli\u00e7.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els cap\u00edtols estan escrits en tercera persona i es precedeixen d\u2019una mena de compte enrere: \u00abX d\u00edas para el cierre…\u00bb, que inicialment sembla voler suggerir una sensaci\u00f3 d\u2019intriga, per\u00f2 que, a mesura que es va repetint com una lletania, acaba resultant una manera econ\u00f2mica per orientar-nos temporalment. A part dels cap\u00edtols, de tant en tant apareixen alguns butlletins del club de lectura al qual fa refer\u00e8ncia el t\u00edtol, que l\u2019Elliot havia escrit en primera persona, i les anomenades pauses publicit\u00e0ries, en qu\u00e8 el mateix Elliot ens interpel\u00b7la directament des del m\u00e9s enll\u00e0, on est\u00e0 de copes amb la Judy Garland (tot i que la pobreta ni piula) per fer-nos alguns aclariments o esperonar-nos a seguir llegint. I per si no ten\u00edem prou veus narratives (amb el risc que aix\u00f2 comporta) al final de tot ser\u00e0 l\u2019autora mateixa qui agafar\u00e0 el micr\u00f2fon per acomiadar-se de tots nosaltres, seguit de la traductora al castell\u00e0 i de nou l\u2019autora en l\u2019apartat dels agra\u00efments.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa al desenvolupament de la trama, tot \u00e9s bastant pedestre. En Thom fa cerques per Internet, la Laney interroga repetidament l\u2019Irma sense \u00e8xit, i la Bree busca la complicitat dels altres comer\u00e7os locals, fins que aconsegueixen suspendre la venda mitjan\u00e7ant dos m\u00e8todes absolutament flipants: mobilitzant la comunitat gai per muntar una discoteca a l\u2019aire lliure davant de la llibreria i demanant als clients que envi\u00efn postals en senyal de protesta (ara que l\u2019independentisme catal\u00e0 est\u00e0 una mica desorientat podria ser un bon moment per organitzar una botifarrada-roller party<\/i> als jardins de la Moncloa… Segons aquest llibre, l\u2019Estat espanyol claudicaria en q\u00fcesti\u00f3 de dies).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 un cop els Vandaveer retiren l\u2019oferta aclaparats per la resposta ve\u00efnal (no em cansar\u00e9 de repetir-ho: farra i postals), l\u2019Irma els confessa (per fi!) que la llibreria ha acumulat tants deutes que, sense els diners de la venda, ho perdran tot en mans dels creditors. Aix\u00ed que ara hauran d\u2019empescar-se la manera per fer-la rendible o, si aix\u00f2 no \u00e9s possible, vendre-la en millors condicions. I aqu\u00ed comptaran amb l\u2019ajuda inestimable d\u2019en Witt, un b\u00e0rman amb aspecte de llenyataire sexy<\/i> que (ale-hop!) a part de lluir una barba fant\u00e0stica resulta ser tamb\u00e9 auditor financer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Inversemblant? Molt, tot i que si f\u00e9ssiu una ullada a la promoci\u00f3 d\u2019aquest any de l\u2019Escola de Llibreria us endur\u00edeu m\u00e9s d\u2019una sorpresa (i no em refereixo a les barbes). Per\u00f2 en aquest llibre, els esdeveniments i els girs argumentals no s\u00f3n el m\u00e9s important. M\u00e9s aviat serveixen d\u2019excusa perqu\u00e8 els protagonistes emprenguin un viatge interior de creixement personal que els dur\u00e0 a acceptar-se tal com s\u00f3n i reconciliar-se entre ells, agafant-se les mans, per felicitar-se dient-se que han estat molt valents. I d\u2019aqu\u00ed ve, suposo, aquell concepte que abans hem llegit de passada a la contracoberta: \u00abideal para sentirse bien\u00bb. Un concepte que a priori<\/i> semblaria m\u00e9s propi d\u2019un manual d\u2019autoajuda que no pas d\u2019una novel\u00b7la, i que personalment trobo inquietant, ja que em fa pensar en un producte de laboratori que pots comprar en una farm\u00e0cia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 m\u00e9s que en l\u2019autoajuda, m\u2019ha recordat aquells serials ianquis de mitja tarda protagonitzats per una dona (en aquest cas la Laney) que torna al seu poble despr\u00e9s de deu o vint anys fora. Com en ells, transitarem per uns pocs escenaris que s\u2019aniran repetint, incloent-hi el parell de visites de rigor a Urg\u00e8ncies. Tamb\u00e9 tindrem el moment embar\u00e0s inesperat (un altre cl\u00e0ssic del g\u00e8nere) i un munt de di\u00e0legs farcits de r\u00e8pliques sarc\u00e0stiques per\u00f2 que no fan mal. Els personatges secundaris, fins i tot els te\u00f2rics antagonistes de la immobili\u00e0ria, s\u00f3n simples comparses, ja que tot el pes recau en els protagonistes, a qui l\u2019autora fa tot el possible perqu\u00e8 trobem adorables malgrat haver-los tallat a cops d\u2019estereotips. Uns estereotips que potser us resultaran familiars. La Laney \u00e9s la germana esbojarrada. La Bree, la t\u00edmida sensible que s\u2019empodera. En Thom, el jubilat rondinaire. L\u2019Irma, la velleta jovial. I l\u2019Elliot, el gai encantador que anomena a tothom \u00abcari\u00f1o\u00bb o \u00abquerido\u00bb. I tots ells es comporten com adolescents, amb la corresponent muntanya russa emocional.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, hi ha un parell de coses que m\u2019han desconcertat. La primera \u00e9s la refer\u00e8ncia constant als \u00e0pats. Enteneu-me. Si en comptes d\u2019una llibreria en fallida s\u2019hagu\u00e9s tractat d\u2019un restaurant o una cafeteria, podria tenir sentit aturar-se a descriure\u2019ls. Per\u00f2 en aquest cas, qu\u00e8 aporta que el te sigui de Darjeeling, la infusi\u00f3 de sa\u00fcc, la cafetera d\u2019\u00e8mbol o de caf\u00e8 molt, o els panets Turtle Bread? Perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s casual; els protagonistes es passen tota la novel\u00b7la endrapant, per\u00f2 mai repeteixen. Llavors, doncs, qu\u00e8 buscava l\u2019autora amb aix\u00f2? \u00c9s pur esnobisme? Simple farciment? Una forma de parasitisme involuntari de les seves pr\u00f2pies aficions? O un intent de transfer\u00e8ncia sensorial (menjar past\u00eds \u00e9s agradable; llavors, llegir que alg\u00fa en menja tamb\u00e9 deu ser-ho)?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019altre aspecte curi\u00f3s \u00e9s que, malgrat que la novel\u00b7la vol transmetre una filosofia optimista i vitalista, els personatges es declaren cont\u00ednuament esgotats. Tan cansats que no poden amb la seva \u00e0nima, com si tots ells estiguessin afectats de fatiga cr\u00f2nica. I no \u00e9s broma. Resulta tan exagerat que, si f\u00e9ssim un brindis cada cop que ho diuen, no caldria esperar al final del llibre per agafar un coma et\u00edlic. Per\u00f2, en fi, per a aquest misteri no m\u2019atreveixo a fer cap hip\u00f2tesi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed que ja per acabar, i a mode de resum de la disposici\u00f3 d\u2019esperit amb qu\u00e8 conv\u00e9 llegir aquesta novel\u00b7la per poder-la gaudir plenament, m\u2019acomiadar\u00e9 de tots vosaltres, a l\u2019estil Gretchen Anthony, citant-la textualment: \u00abMuac, muac, muac\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Planellas
\nDe la 10a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anthony, Gretchen. El club de lectura de los que odian los libros. Trad., Virginia Maza….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2287","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2287","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2287"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2287\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3803,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2287\/revisions\/3803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2287"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}