{"id":2305,"date":"2024-03-20T07:06:28","date_gmt":"2024-03-20T06:06:28","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tot-el-que-sempre-vau-voler-saber-sobre-els-premis-literaris-francesos-i-mai-no-us-vau-atrevir-a-preguntar\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:08","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:08","slug":"tot-el-que-sempre-vau-voler-saber-sobre-els-premis-literaris-francesos-i-mai-no-us-vau-atrevir-a-preguntar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tot-el-que-sempre-vau-voler-saber-sobre-els-premis-literaris-francesos-i-mai-no-us-vau-atrevir-a-preguntar\/","title":{"rendered":"Tot el que sempre vau voler saber sobre els premis literaris (francesos) i mai no us vau atrevir a preguntar"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Viviant, Arnaud. Station Goncourt: 120 ans de prix litt\u00e9raires.<\/i> Paris: La Fabrique, 2023. 177 p. ISBN 978-2-35872-254-4.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 es pensa en sentir la paraula \u00abpremi literari\u00bb? Sens dubte, la resposta dependr\u00e0 del perfil de l\u2019interlocutor: el seu esment no evocar\u00e0 els mateixos sentiments ni el mateix significat per a un lector que per a un llibreter, per a un editor o per a un autor. D\u2019altra banda, no \u00e9s exactament el mateix parlar de premis literaris des de Barcelona, des de Londres, des de Nova York o des de Par\u00eds. De cap manera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Station Goncourt<\/span><\/span><\/i> \u00e9s un llibre sobre els premis literaris a Fran\u00e7a, un pa\u00eds profundament literari, que es reivindica literari, que aspira a ser literari sense complexos. Que presumeix d\u2019ensenyar i aprendre la seva llengua a l\u2019escola des dels textos literaris i que, no en va, li encanta premiar els escriptors i les seves creacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El seu autor, Arnaud Viviant (Tours, 1963) \u00e9s periodista, cr\u00edtic literari (assidu del programa cultural Le masque et la plume<\/i> que s\u2019emet a la r\u00e0dio p\u00fablica francesa), psicoanalista i\u2026 jurat de dos premis literaris: el premi D\u00e9cembre<\/i> i el premi Flore<\/i>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Viviant \u00e9s alg\u00fa del \u00abmilieu\u00bb, que sap de qu\u00e8 va l\u2019assumpte, que ha compartit cenacles, discussions, opinions i confid\u00e8ncies. El seu llibre, en contra del que alg\u00fa podria pensar, no est\u00e0 escrit des del ressentiment, ni des de la tra\u00efci\u00f3, ni des de la complicitat indulgent. No \u00e9s el testimoniatge del desertor o de l\u2019infiltrat que decideix trencar amb l\u2018omert\u00e0<\/i> del cercle. O, almenys, no ho sembla. El seu \u00e9s un llibre raonablement sincer i raonablement cr\u00edtic, ben documentat, que no escatima refer\u00e8ncies a investigadors universitaris que han intentat escodrinyar el m\u00f3n dels premis literaris, especialment el que dona nom al llibre i que des de fa m\u00e9s d\u2019un segle \u00e9s considerat com \u00abla grossa\u00bb de tots ells: el premi Goncourt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a l\u2019autor parlant de vanitat. De la de l\u2019escriptor, \u00e9s clar. Del desig de reconeixement literari que satisfan els premis, encara que nom\u00e9s sigui per l\u2019espai d\u2019un any, encara que nom\u00e9s sigui per aquesta nova l\u00ednia que engreixa les biografies a la Viquip\u00e8dia i les contracobertes dels llibres que vindran. Transcorre el relat per una breu hist\u00f2ria d\u2019aquests guardons i de l\u2019arrelament dels premis en la idea d\u2019una cosa tan \u00abrepublicana\u00bb com la \u00abmeritocr\u00e0cia\u00bb, lloable ideal que es veu desmentit per uns altres m\u00e9s prosaics i comuns com l\u2019elitisme, l\u2019amiguisme, les pressions editorials o el mercadeig de favors. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un altre concepte ben republic\u00e0 i ben franc\u00e8s \u00e9s el del car\u00e0cter democr\u00e0tic en la constituci\u00f3 dels jurats dels premis, de la renovaci\u00f3 dels seus membres i, sobretot, de les seves deliberacions, aut\u00e8ntics conclaves on el pitjor per a un candidat \u00e9s entrar com a papable. L\u2019autor es recrea i ens delecta amb les ingents pol\u00e8miques que han acompanyat durant m\u00e9s de 120 anys els veredictes de l\u2019Acad\u00e9mie Goncourt, divulgades per declaracions o mem\u00f2ries de cr\u00edtics, editors, periodistes o escriptors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Viviant ho t\u00e9 clar: els premis literaris s\u00f3n, abans de res, une affaire d\u2019argent<\/i>, per\u00f2 no es refereix aqu\u00ed nom\u00e9s a l\u2019evident cimbell que constitueixen per al p\u00fablic lector els grans premis literaris, sin\u00f3 al fet que la gal\u00e0xia dels premis suposa un mode de finan\u00e7ament paral\u00b7lel per al necessit\u00f3s proletariat dels escriptors. Dels deu premis literaris tardorencs (o de la rentr\u00e9e litt\u00e9raire<\/i>), nom\u00e9s els sis m\u00e9s antics tenen un efecte positiu sobre les vendes. Dels m\u00e9s de 2.000 premis literaris existents a Fran\u00e7a, nom\u00e9s deu permeten tirades que superen els 50.000 exemplars, els 1.990 restants serveixen per repartir petites sumes que, en el millor dels casos, van dels 2.000 als 6.000 euros. Aix\u00ed de trist, aix\u00ed de real.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dit aix\u00f2, Viviant entra de ple en l\u2019assumpte dels jurats literaris, la seva constituci\u00f3, les seves deliberacions i les seves decisions: honestedat? hipocresia? conniv\u00e8ncia amb els editors? amiguisme? conflicte d\u2019interessos? portes girat\u00f2ries? L\u2019autor passa per tots aquests assumptes amb eleg\u00e0ncia, amb humor, sense invectives moralistes, traslladant les opinions i declaracions d\u2019altres protagonistes que formen part (com ell) del m\u00f3n dels jurats dels premis literaris.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tracta a continuaci\u00f3 de l\u2019especificitat francesa que va suposar, en el seu moment, l\u2019obligatorietat per a alguns jurats d\u2019estar integrats per hommes de lettres<\/i>, excloent editors, per\u00f2, sobretot, periodistes. Aquesta segregaci\u00f3 va fer que es constitu\u00efssin premis creats exclusivament per periodistes, com el Renaudot en 1925. I aix\u00f2 li dona peu a una breu genealogia dels premis francesos, en el principi dels quals, com Adam i Eva, nom\u00e9s va haver-hi el Goncourt i el Femina. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La seva descend\u00e8ncia ha estat ingent i variada. Es van crear premis sota l\u2018\u00e8gida de mecenes, protectors i empreses. Els seus jurats es van omplir de mandarins, d\u2019escriptors, de llibreters, de lectors\u2026 amb els seus petits defectes i les seves grans virtuts, tots junts, tots regirats, a major gl\u00f2ria d\u2019aquesta Rep\u00fablica paral\u00b7lela de la institucional que \u00e9s la \u00abRep\u00fablica de les Lletres\u00bb, moderadament democr\u00e0tica, que reparteix xecs i organitza sopars i rodes de premsa. Una forma <\/span><\/span>\u00ab<\/span><\/span>republicana\u00bb que, segons la citaci\u00f3 de Thiers que recull Viviant, \u00abt\u00e9 per principal m\u00e8rit el de consolidar una realitat olig\u00e0rquica dotant-la d\u2019una aparen\u00e7a democr\u00e0tica\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La segona meitat del llibre \u00e9s una bella r\u00e8plica a l\u2019escriptor Christophe Claro, amic de tota la vida de l\u2019autor, en la qual, introduint passatges autobiogr\u00e0fics, sentimentals i professionals, tracta de la relaci\u00f3 de l\u2019escriptor amb els premis, aquest mecanisme que consagra escriptors i, a vegades, permet a aquests consagrar-se a l\u2019escriptura sense distraccions alimentoses. Encara que tots sabem que nom\u00e9s \u00e9s aix\u00ed en comptats exemples. A Fran\u00e7a tamb\u00e9. Aqu\u00ed es parlar\u00e0 de la \u00abjust\u00edcia literaria\u00bb, de les decepcions d\u2019editors, de les frustracions d\u2019escriptors i dels cops de porta d\u2019alguns jurats que van creant premis per oposici\u00f3 als anteriors (el M\u00e9dicis es crea com a r\u00e8plica del Femina o el D\u00e9cembre per oposici\u00f3 al Novembre). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El premi literari pot permetre a un autor viure de la seva ploma i no deixar-se plomar pel seu editor, encara que tamb\u00e9, com b\u00e9 s\u2019exposa al final del llibre, pot suposar una esp\u00e8cie de maledicci\u00f3 que desencadena depressions i estats d\u2019ansietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, Station Goncourt<\/i> \u00e9s un llibre extremadament interessant i entretingut, per\u00f2 no \u00e9s un llibre f\u00e0cil per al p\u00fablic d\u2019aquest costat dels Pirineus (tampoc, m\u2019atreveixo a dir, per al de m\u00e9s enll\u00e0 del Rin o del Canal de la M\u00e0nega): \u00e9s prolix en refer\u00e8ncies al panorama literari franc\u00e8s del segle XX, a les seves obres, a periodistes, a agitadors culturals, a pol\u00edtics. Est\u00e0 escrit amb molt esprit<\/i>, amb gr\u00e0cia, amb agudesa, amb innombrables citacions i jocs de paraules, que fan econ\u00f2micament aventurada la seva traducci\u00f3 i enigm\u00e0tica la seva lectura sense un bon aparell de notes explicatives. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb tot, crec que es tracta d\u2019una lectura molt recomanable (sempre que es puguin eludir les barreres ling\u00fc\u00edstiques i culturals) per a llibreters, editors, agents literaris, bibliotecaris, periodistes culturals, membres de jurats i escriptors. A tots els portar\u00e0 sens dubte a la reflexi\u00f3. A alguns, fins i tot, a la contrici\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Javier Campillo Galm\u00e9s
\nBibliotecari de l\u2019Instituto Cervantes<\/a> de Tolosa de Llenguadoc<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viviant, Arnaud. Station Goncourt: 120 ans de prix litt\u00e9raires. Paris: La Fabrique, 2023. 177 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2305","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2305"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3821,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2305\/revisions\/3821"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}