{"id":2318,"date":"2024-02-19T07:36:13","date_gmt":"2024-02-19T06:36:13","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-llibre-sobre-lassaig-que-tambe-nes-un\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:10","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:10","slug":"un-llibre-sobre-lassaig-que-tambe-nes-un","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-llibre-sobre-lassaig-que-tambe-nes-un\/","title":{"rendered":"Un llibre sobre l\u2019assaig, que tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s un"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L\u00f3pez-Pampl\u00f3, Gon\u00e7al. Primera lli\u00e7\u00f3 sobre l’assaig.<\/i> Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2023. 141 p. (Primera lli\u00e7\u00f3; 3). ISBN 978-84-9191-282-8. 12 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest opuscle forma part d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 que ha iniciat Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la C\u00e0tedra M\u00e0rius Torres, de la Universitat de Lleida. Est\u00e0 dedicada a la filologia catalana, pret\u00e9n ser una biblioteca de coneixements b\u00e0sics sobre aquesta especialitat i est\u00e0 adre\u00e7ada a alumnes de graus human\u00edstics o a qualsevol persona interessada en la literatura en general. Encara que l\u2019expressi\u00f3 Primera lli\u00e7\u00f3 de\u2026 <\/i>n\u2019encap\u00e7ali el t\u00edtol, aix\u00f2 no vol dir que en un futur n\u2019hagin d\u2019apar\u00e8ixer altres sobre el mateix tema, sin\u00f3 que el nom de cada un dels volums comen\u00e7a aix\u00ed per assenyalar el seu car\u00e0cter introductori. De moment, n\u2019han publicat un sobre literatura,[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> un altre sobre \u00c0ngel Guimer\u00e0, un tercer sobre teatre i aquest, dedicat a l\u2019assaig, \u00e9s el quart de la s\u00e8rie. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El seu autor, Gon\u00e7al L\u00f3pez-Pampl\u00f3 (Val\u00e8ncia, 1982), \u00e9s professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia. La mateixa Universitat li va publicar el 2017 la tesi doctoral, D\u2019Ors a Fuster: per una hist\u00f2ria de l\u2019assaig en la literatura contempor\u00e0nia<\/i>, cosa que li permet parlar amb coneixement i autoritat sobre el tema. A part d\u2019aix\u00f2, ha sigut director literari de l\u2019editorial Bromera (que publica en catal\u00e0) i d\u2019Ediciones Alfar (que ho fa en castell\u00e0) des del 2014 fins al 2022. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019obra, que es divideix en quatre cap\u00edtols, comen\u00e7a amb una introducci\u00f3 en qu\u00e8 es parla principalment de Montaigne, perqu\u00e8 va ser qui va fixar el terme \u00abassaig\u00bb en els seus famosos Essais<\/i>, tot i que aquest g\u00e8nere literari vingu\u00e9s de l\u2019antiguitat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el primer cap\u00edtol, L\u00f3pez-Pampl\u00f3 ens en presenta una definici\u00f3 clara i senzilla: est\u00e0 escrit en prosa, \u00e9s un text subjectiu que renuncia a la ficci\u00f3, hi predomina l\u2019argumentaci\u00f3, t\u00e9 una voluntat evident de comunicaci\u00f3 amb el lector i aspira a exercir una funci\u00f3 social d\u2019origen intel\u00b7lectual. Hi ha dos tipus d\u2019assajos. El deliberatiu, en qu\u00e8 \u00abl\u2019enunciaci\u00f3 subjectiva actua amb aparent llibertat, abordant temes diversos sense cap pretensi\u00f3 met\u00f2dica i subratllant sempre la parcialitat i la provisionalitat del punt de vista individual\u00bb. I el divulgatiu, en qu\u00e8 l\u2019assagista introdueix el lector en el coneixement d\u2019una mat\u00e8ria concreta i l\u2019empeny a reflexionar-hi. L\u2019autor tanca aquest cap\u00edtol amb un breu rep\u00e0s dels predecessors de l\u2019insigne Montaigne. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el seg\u00fcent cap\u00edtol, enumera les caracter\u00edstiques principals de l\u2019assaig, que ell sintetitza en quinze, de les quals goso destacar l\u2019actualitat del tema, el fet de no ser exhaustiu, l\u2019orientaci\u00f3 a un p\u00fablic ampli, la subjectivitat de l\u2019enunciaci\u00f3, el seu car\u00e0cter digressiu per\u00f2 tamb\u00e9 suggestiu, la incitaci\u00f3 a la participaci\u00f3 activa del lector i, finalment, la voluntat de posseir un estil propi. A continuaci\u00f3, reflexiona sobre qu\u00e8 \u00e9s literatura, critica la divisi\u00f3 anglesa entre ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3 per simplista, parla de ret\u00f2rica i po\u00e8tica i intenta definir les fronteres entre l\u2019assaig, la ci\u00e8ncia i la filosofia recorrent tant a Genette com a Arist\u00f2til, Adorno, Van Dijk o, fins i tot, Madame de Sta\u00ebl.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al tercer cap\u00edtol, L\u00f3pez-Pampl\u00f3 intenta establir els l\u00edmits entre assaig, autoficci\u00f3, autobiografia, narrativa testimonial o mem\u00f2ries. No creu en les teories rom\u00e0ntiques o ing\u00e8nues que defensen la creaci\u00f3 art\u00edstica com un fet individual, pur i ali\u00e8 als vaivens pol\u00edtics, culturals i socials, perqu\u00e8 la literatura ha de ser interpretada tenint sempre en compte tant les coordenades pr\u00f2pies del moment de ser escrita com l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 \u00e9s llegida. Encara que l\u2019assaig, com el van practicar Montaigne i Bacon, ja no es correspon exactament amb l\u2019assaig actual, la seva mat\u00e8ria primera s\u00f3n les idees amb qu\u00e8 treballa l\u2019assagista; el concep com un espai d\u2019expressi\u00f3 lliure i raonada, com un \u00abreducte human\u00edstic d\u2019opini\u00f3\u00bb, segons afirma Joan Fuster.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el quart i \u00faltim cap\u00edtol, n\u2019analitza les fronteres. Una de les m\u00e9s borroses \u00e9s el periodisme: sovint els reportatges que s\u2019integren en un llibre d\u2019assaig han aparegut pr\u00e8viament en forma d\u2019article de premsa. Unes vegades es produeix una reescriptura dels textos, per\u00f2 d\u2019altres es publiquen tal com van apar\u00e8ixer en un diari o revista. Aquest fet desperta la pregunta sobre en quin moment l\u2019escrit en q\u00fcesti\u00f3 esdev\u00e9 literari. El periodisme d\u2019opini\u00f3, en canvi, permet un pas m\u00e9s natural cap a l\u2019assaig. Per\u00f2 no es pot negar que el canvi de suport tamb\u00e9 en provoca un en la seva percepci\u00f3 social per les implicacions d\u2019apar\u00e8ixer en un mitj\u00e0 o en un altre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019altra frontera conflictiva o poc definida de l\u2019assaig \u00e9s la filosofia. Seguint Joan Fuster, opina que l\u2019assagista \u00e9s un especialista en idees generals, mentre que podr\u00edem dir que el fil\u00f2sof \u00e9s un especialista en idees particulars: \u00abla subjectivitat i l\u2019abs\u00e8ncia de m\u00e8tode que trobem en l\u2019assaig podrien ser arguments prou s\u00f2lids per diferenciar-nos de la filosofia\u00bb. No \u00e9s tan dif\u00edcil fer-ho amb la hist\u00f2ria perqu\u00e8 aquesta treballa a partir de la identificaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de les fonts, \u00e9s a dir, amb un sistema d\u2019inspiraci\u00f3 cient\u00edfica. El mateix raonament es pot aplicar a les ci\u00e8ncies que queden fora de les humanitats, incloent-hi les publicacions divulgatives que permeten transmetre al gros de la poblaci\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 complexa en termes senzills. Per\u00f2 pot existir una coincid\u00e8ncia amb l\u2019assaig quan l\u2019objectiu de l\u2019obra sigui utilitzar el material cient\u00edfic com a suport de la reflexi\u00f3 personal de l\u2019autor. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una altra frontera difusa seria l\u2019autoajuda, perqu\u00e8 en les classificacions dels llibres m\u00e9s venuts (?) sovint apareixen obres amb esc\u00e0s valor literari en l\u2019apartat de no-ficci\u00f3. El c\u00f2mic tamb\u00e9 ha assimilat aspectes de l\u2019assaig perqu\u00e8 n\u2019apareixen adaptacions gr\u00e0fiques; per exemple, la d\u2019un llibre de Yuval Noah Harari o un de Paul Preston. Recentment, tamb\u00e9 hi ha hagut apropiacions semblants en el m\u00f3n del v\u00eddeo o la fotografia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre acaba amb una reflexi\u00f3 sobre la situaci\u00f3 actual de l\u2019assaig i, a partir d\u2019aqu\u00ed, agafa un caire m\u00e9s personal, potser marcat per la seva experi\u00e8ncia com a editor. L\u2019autor considera que \u00aben temps d\u2019etiquetes r\u00e0pides i l\u00edquides, l\u2019assaig no juga amb les millors cartes\u00bb. Es lamenta que \u00e9s una part de la producci\u00f3 editorial que no permet guanyar gaires diners [sic!]. El motiu seria que la seva difusi\u00f3 gaireb\u00e9 nom\u00e9s es produeix entre els seus productors perqu\u00e8 els seus principals lectors s\u00f3n els mateixos assagistes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segons l\u2019autor, l\u2019auge de les xarxes socials (des d\u2019influencers<\/i> a TikTok) ha provocat un despla\u00e7ament en els h\u00e0bits de consum i referents col\u00b7lectius. De manera que caldria reflexionar sobre com d\u2019ef\u00edmera ha sigut la cultura del llibre fora de les classes il\u00b7lustrades i acomodades que hist\u00f2ricament la sostenien i les que la podrien sostenir en el futur, aspecte que em sembla interessant i pol\u00e8mic. Es pregunta tamb\u00e9 si \u00abuna determinada manera de practicar la ci\u00e8ncia far\u00e0 sobrera la filosofia i, per tant, l\u2019assaig\u00bb<\/i> perqu\u00e8 el desenvolupament cient\u00edfic i la mentalitat racional que se li suposa poden fer innecess\u00e0ria la tend\u00e8ncia a la divagaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el cas catal\u00e0, el mercat cultural no tan sols est\u00e0 fragmentat sin\u00f3 que tamb\u00e9 se sotmet a una oferta doble, at\u00e8s que molts continguts apareixen tamb\u00e9 en castell\u00e0 i sovint tan sols en aquesta llengua. Per tant, G\u00f3mez-Pampl\u00f3 intueix que la influ\u00e8ncia de certes figures culturals variar\u00e0 molt segons com facin servir les xarxes socials, els idiomes que tri\u00efn o la capacitat que tinguin de relacionar els diferents mitjans pels quals escampin el seu missatge. Aix\u00ed doncs, \u00abl\u2019accessibilitat de la informaci\u00f3, la rapidesa amb qu\u00e8 es pot obtenir i el car\u00e0cter supranacional de les plataformes on trobar-la canvien les regles del joc que hav\u00edem conegut durant bona part dels segles XIX i XX\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed i tot, reconeix que figures com ara Marina Garc\u00e9s, Irene Vallejo o Mary Beard han aconseguit una posici\u00f3 relativa de privilegi pel que fa a l\u2019exercici de la funci\u00f3 social que han aconseguit els seus textos i les seves aparicions p\u00fabliques, ja que disposen d\u2019una audi\u00e8ncia \u00e0mplia, s\u00f2lida i creixent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta Primera lli\u00e7\u00f3 sobre l\u2019assaig<\/i> m\u2019ha interessat perqu\u00e8 l\u2019autor hi exposa les seves explicacions i raonaments amb una gran senzillesa i claredat, tot i la complexitat del tema. Cosa que no m\u2019ha sorpr\u00e8s en un admirador de Joan Fuster i Josep Pla, dos aut\u00e8ntics mestres en aquest camp. El que li retrauria potser \u00e9s el seu pessimisme final. La novel\u00b7la \u00e9s evidentment el g\u00e8nere literari m\u00e9s venut des de fa decennis i segurament algun segle, i la reflexi\u00f3 personal sempre ha sigut un camp menys popular.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Afortunadament, per\u00f2, aquest fet no ha impedit que continuessin apareixent nous assajos que poden ser certament minoritaris, per\u00f2 que tenen un pes cultural destacat. El mateix autor cita assagistes d\u2019\u00e8xit i en podr\u00edem afegir algun m\u00e9s, cosa que demostra l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un coix\u00ed prou consistent de lectors. Confiem, doncs, que no s\u2019imposi el seu pessimisme i se\u2019n continu\u00efn publicant d\u2019igual de bons o encara millors. I, si cal, esmolarem l\u2019enginy per aconseguir-ho: no podem renunciar a l\u2019aparici\u00f3 de nous assajos, un camp literari i de pensament tan important. A part de la gran satisfacci\u00f3 que la seva lectura proporciona sovint.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Cots<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nLlibreter s\u00e8nior de la llibreria Documenta<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Aquest primer n\u00famero de la col\u00b7lecci\u00f3 ja va ser ressenyat<\/a> en aquest blog per Enric Iborra. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u00f3pez-Pampl\u00f3, Gon\u00e7al. Primera lli\u00e7\u00f3 sobre l’assaig. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2023. 141 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2318"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3834,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2318\/revisions\/3834"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}