{"id":2324,"date":"2024-02-05T07:52:02","date_gmt":"2024-02-05T06:52:02","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-forma-del-libro-de-jan-tschichold\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:10","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:10","slug":"la-forma-del-libro-de-jan-tschichold","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-forma-del-libro-de-jan-tschichold\/","title":{"rendered":"\u00abLa forma del libro\u00bb, de Jan Tschichold"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tschichold, Jan. La forma del libro: venticinque risposte sul libro e la tipografia.<\/i> Trad., Lucio Passerini. [Dueville]: Ronzani, 2022. 241 p. (Storia e culture del libro. Typographica; 6). ISBN 978-88-94911-47-3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La fascinaci\u00f3 per l\u2019obra de Jan Tschichold (nascut Johannes Tzschichhold a Leipzig, el 1902) continua viva m\u00e9s d\u2019un segle despr\u00e9s del seu naixement. L\u2019encaix de la \u00abnova tipografia\u00bb en l\u2019etapa d\u2019entreguerres aspirava a donar un cop de puny sobre la taula tipogr\u00e0fica del llibre. Tant la columna publicit\u00e0ria a la via p\u00fablica com l\u2019home-anunci no van ser aliens a aquesta necessitat de fer un crit (com el del quadre de Munch) que fos escoltat per la tipografia vuitcentista, i especialment la resident <\/i>a la Gran Bretanya, que en la d\u00e8cada dels anys vint del segle passat dominava el camp tipogr\u00e0fic. D\u2019altra banda, a l\u2019inici, la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre sovi\u00e8tica afavor\u00ed els canvis radicals en els diversos camps de la cultura i la tipografia, i el llibre, en aquest cas, no en va restar al marge. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019aparici\u00f3 de Jan Tschichold com a estrella del camp tipogr\u00e0fic continental, dominat aleshores per Alemanya, \u00e9s la m\u00e9s coneguda i reconeguda<\/i> culturalment parlant, sense oblidar Paul Renner i la seua lletra Futura. Ara b\u00e9, el llibre que avui ressenyem s\u2019allunya per complet d\u2019aquests par\u00e0metres. La forma del libro<\/i> estava previst que aparegu\u00e9s el 1967 sota el t\u00edtol Ausgew\u00e4hlte Aufs\u00e4tze \u00fcber Fragen der Gestalt des Buches und der Typografie <\/i>(\u00abUna selecci\u00f3 d\u2019assaigs al voltant del disseny de llibres i la tipografia\u00bb), per\u00f2 aix\u00f2 no va ser possible fins a 1975, un any despr\u00e9s del trasp\u00e0s de l\u2019autor, mentre que una segona edici\u00f3 \u2013com la primera\u2013 apareixer\u00e0 en l\u2019editorial Birkh\u00e4user, el 1987. I, de moment, continua editant-se en alemany; si m\u00e9s no, n\u2019hi ha una de nova de 2014. El 1991, de la m\u00e0 de Hartley & Marks, arribava a les prestatgeries la versi\u00f3 anglesa, sota el t\u00edtol \u2013i sorprenent subt\u00edtol\u2013 de The form of the book: essays on the morality of good design <\/i>(\u00abLa forma del llibre: assaigs sobre la moralitat del bon disseny\u00bb), amb una molt recomanable introducci\u00f3 de Robert Bringhurst. L\u2019edici\u00f3 de 1987 en alemany i la introducci\u00f3 de la versi\u00f3 en angl\u00e8s de Robert Bringhurst (1991) van ser la base perqu\u00e8 l\u2019editorial Edizioni Sylvestre Bonnard pos\u00e9s mans a l\u2019obra per a una primera edici\u00f3 en itali\u00e0 que arribava el 2003, tot i que aquesta deixa fora dos articles de l\u2019edici\u00f3 anglesa, perqu\u00e8 l\u2019editor, el mateix Bringhurst, els considera \u00abpoc \u00fatils i sense inter\u00e8s per al lector actual\u00bb. Dos anys m\u00e9s tard es reedita en itali\u00e0, i el 2021 arriba la tercera edici\u00f3, ara de la m\u00e0 de Ronzani Editore, sense \u2013i aix\u00f2 \u00e9s una ll\u00e0stima\u2013 la introducci\u00f3 de Bringhurst, per\u00f2 recuperant els dos articles eliminats anteriorment. Aquesta \u00e9s la que ara ressenyem. Al 2007 eixia al carrer l\u2019edici\u00f3 en portugu\u00e9s en Ateli\u00ea, sota el t\u00edtol A forma do livro: ensaios sobre tipografia e est\u00e9tica do livro<\/i>. I abans, el 1994, Editions Allia, treien la seva amb el t\u00edtol de Livre et typographie: essais choisis <\/i>(cinquena edici\u00f3, el 2018).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 ha ocorregut perqu\u00e8 aquest recull de vint-i-cinc articles de Jan Tschichold, escrits entre 1937 i 1975, no hagen estat versionats en catal\u00e0 o en espanyol encara? Un assaig de resposta caldria cercar-lo en la introducci\u00f3 que Josep M. Pujol fa a l\u2019edici\u00f3 en espanyol de La nueva tipograf\u00eda<\/i> (Campgr\u00e0fic, 2003) en la qual, sota el t\u00edtol \u00abJan Tschichold y la tipograf\u00eda moderna\u00bb[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> trenca la dial\u00e8ctica tradicional que situava Tschichold com un \u00abavantguardista\u00bb que esdevingu\u00e9 un \u00abconservador\u00bb en el camp tipogr\u00e0fic. Aquest canvi de posici\u00f3<\/i> sovint ha estat interpretat com una manera de desdir-se de posicionaments dogm\u00e0tics. En canvi, el malaguanyat mestre Pujol estableix una cronologia en la qual tra\u00e7a tres l\u00ednies temporals generals en el seu estudi de la teoria i la pr\u00e0ctica tipogr\u00e0fica i n\u2019afegeix dues m\u00e9s de secund\u00e0ries. S\u00f3n cinc etapes en qu\u00e8, com diu Bringhurst en la introducci\u00f3 esmentada, \u00abEll no intenta dissenyar la p\u00e0gina perfecta, sin\u00f3 que vol comprendre a m\u00e9s la gram\u00e0tica inherent que hi rau per tal de poder ensenyar a la resta els principis b\u00e0sics de la disciplina. La ra\u00f3 era ben senzilla: ell no volia refugiar-se en una biblioteca, sin\u00f3 viure en un m\u00f3n millor\u00bb. Aquesta recerca de buscar una est\u00e8tica que fa\u00e7a m\u00e9s agradable el viure \u00e9s el que el va moure tota la vida, tot i que les circumst\u00e0ncies canviants d\u2019una \u00e8poca convulsa obligaven molt sovint a posicionar-se davant objectius que passaven a ser primordials o secundaris per raons que no sempre eren volunt\u00e0riament decidides. Les cinc etapes que planteja el mestre Pujol no s\u00f3n m\u00e9s que un aprofundiment constant en el llibre, una mirada que com m\u00e9s sap de la tradici\u00f3, m\u00e9s la pot incorporar i, si cal, modificar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El camp tipogr\u00e0fic en les primeres d\u00e8cades del segle xx <\/span>era m\u00e9s t\u00e8cnic que art\u00edstic i, per tant, la reflexi\u00f3, quan la hi havia, apareixia publicada en revistes t\u00e8cniques adre\u00e7ades habitualment a la ind\u00fastria de la impremta i als seus treballadors. No era habitual que les reflexions tipogr\u00e0fiques tingueren altra finalitat que la d\u2019ajudar a establir unes normes o unes directrius que tot seguit els professionals \u2013llavors, treballadors i, a tot estirar, artesans de la impremta\u2013 les aplicaren en l\u2019elaboraci\u00f3 del llibre, el fullet, la publicitat… <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tenint en compte aquestes l\u00ednies generals, sembla que tots els articles recollits en aquesta edici\u00f3 havien estat publicats abans en revistes t\u00e8cniques, com s\u2019ha esmentat. Tots, tret dels cinc que apareixen datats el 1975 que veurien per primera vegada la llum amb la primera edici\u00f3 en alemany i que segons Bringhurst, \u00abcap dels cinc hauria estat escrit despr\u00e9s de 1967\u00bb, una dada que refor\u00e7a la idea de Pujol d\u2019un proc\u00e9s reflexiu obert despr\u00e9s de la nova tipografia. <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019estructura per cap\u00edtols independents del llibre obri la porta al manual de consulta per resoldre molts dels dubtes als quals s\u2019ha d\u2019encarar avui, encara, el dissenyador gr\u00e0fic, siga a la pantalla o al davant del paper. Planteja solucions molt v\u00e0lides ara per ara davant el caos que de massa sovint embruta el text: els punts suspensiu, les l\u00ednies v\u00eddues i \u00f2rfenes, la interl\u00ednia, la cursiva, les versaletes o les cometes, el llibre cient\u00edfic o els sagnats de comen\u00e7ament de par\u00e0graf tenen tractament particular en els articles respectius. I en tots els casos hi resol els dubtes des d\u2019una posici\u00f3 de saber qu\u00e8 hi ha fet la tradici\u00f3 tipogr\u00e0fica. Alguns pensaran que aquesta posici\u00f3, la tradici\u00f3, fa impossible l\u2019avan\u00e7 i esdev\u00e9 conservadora. Considere que aquest posicionament \u00e9s un error. I la ra\u00f3 podria ser ben senzilla si em permeteu dur ac\u00ed un dels comentaris m\u00e9s habituals davant un quadre de Joan Mir\u00f3, o fins i tot de Picasso: \u00abAix\u00f2 ho fa un xiquet\u00bb. Aquest comentari, a m\u00e9s de la incapacitat t\u00e8cnica del xiquet <\/i>ni tan sols per fer-hi una reproducci\u00f3, obvia el proc\u00e9s mental reflexiu de plasmar una realitat on\u00edrica en el cas de Mir\u00f3, o desconstructiva, en el de Picasso. Tant un com l\u2019altre, per\u00f2, han hagut de con\u00e8ixer abans la tradici\u00f3 pict\u00f2rica per poder-hi introduir avan\u00e7os \u2013\u00abtrencaments\u00bb en diuen els m\u00e9s agosarats\u2013. De la mateixa manera, Tschichold en aquests articles fa pal\u00e8s que no n\u2019hi ha prou a saber i a con\u00e8ixer les eines per fer \u00fas de la tipografia (tant de la p\u00e0gina com dels car\u00e0cters), sin\u00f3 que cal haver educat el gust per poder fer els c\u00e0lculs t\u00e8cnics, l\u2019ull en aquest cas, perqu\u00e8 les funcions i l\u2019est\u00e8tica no facen via per camins diferents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La mirada que ofereix del llibre \u00abcom a artefacte perfecte\u00bb, en paraules d\u2019Umberto Eco, \u00e9s bastant completa i partint de trets generals o m\u00e9s reflexius com els del primer article \u00abArgila en les mans d\u2019un terrisser\u00bb o el tercer, \u00abSobre la tipografia\u00bb, aviat entra a fons en alguns dels \u00e0mbits que m\u00e9s polseguera havien al\u00e7at, com era la simetria o l\u2019asimetria, o la tradici\u00f3 en la tipografia, per dir la seua en els \u00e0mbits esmentats suara, sense deixar res al lliure albir, com la grand\u00e0ria del llibre, la sobrecoberta, les faixes publicit\u00e0ries o el color del paper, per acabar a manera de dec\u00e0leg per al bon tip\u00f2graf, com ja havia fet amb el llibre El abec\u00e9 de la buena tipograf\u00eda: impresos agradables con una buena tipograf\u00eda <\/i>(Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2002), amb un cap\u00edtol en qu\u00e8 tracta els \u00abDeu errors que no s\u2019han de cometre en la producci\u00f3 del llibre\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tenim al davant una edici\u00f3, en aquest cas la italiana, que, com l\u2019alemanya, arriba a la tercera edici\u00f3 i continua sent actual. Esperem aviat poder trobar-la tamb\u00e9 en catal\u00e0 o en espanyol. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

F. Xavier Llopis<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nFil\u00f2leg i editor<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Tot i que la versi\u00f3 de La nueva tipograf\u00eda <\/i>de l\u2019editorial Campgr\u00e0fic est\u00e0 esgotada (2024), la introducci\u00f3 ha estat reeditada, entre altres articles, per la mateixa editorial amb el t\u00edtol Jan Tschichold y la tipograf\u00eda moderna<\/i> (Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2013).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tschichold, Jan. La forma del libro: venticinque risposte sul libro e la tipografia. Trad., Lucio…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2324","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2324"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3840,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324\/revisions\/3840"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}