{"id":2341,"date":"2023-12-20T07:34:52","date_gmt":"2023-12-20T06:34:52","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-cerebro-lector-per-stanislas-dehaene\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:12","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:12","slug":"el-cerebro-lector-per-stanislas-dehaene","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-cerebro-lector-per-stanislas-dehaene\/","title":{"rendered":"\u00abEl cerebro lector\u00bb, per Stanislas Dehaene"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dehaene, Stanislas. El cerebro lector: \u00faltimas noticias de las neurociencias sobre la lectura, la ense\u00f1anza, el aprendizaje y la dislexia.<\/i> Trad., Mar\u00eda Josefina D\u2019Alessio. Madrid: Siglo Veintiuno: Clave Intelectual, 2022. 444 p. ISBN 978-84-125336-4-4. 28 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cerebro lector<\/span><\/span><\/i> \u00e9s un llibre de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica sobre el que esteu fent ara mateix. \u00c9s a dir, sobre com llegim. I el primer que en voldr\u00edem destacar \u00e9s el curr\u00edculum del seu autor, Stanislas Dehaene. Matem\u00e0tic per l\u2019Escola Normal Superior de Par\u00eds, doctorat en psicologia cognitiva, exdirector d\u2019investigaci\u00f3 de la unitat de neuroimatge cognitiva a l\u2018INSERM (Institut national de la sant\u00e9 et de la recherche m\u00e9dicale), catedr\u00e0tic de psicologia cognitiva experimental al Coll\u00e8ge de France, president del Consell Cient\u00edfic de l\u2019Educaci\u00f3 Nacional, autor d\u2019\u00e8xit de llibres de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, etc. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En resum, ens trobem davant d\u2019un home polim\u00e0tic. Alg\u00fa amb qui ens encantaria fer un caf\u00e8. Perqu\u00e8, contr\u00e0riament a la in\u00e8rcia dels temps actuals, en qu\u00e8 l\u2019expansi\u00f3 del coneixement sembla haver-nos condemnat a saber cada cop m\u00e9s de menys, ell, en canvi, sembla respondre al vell ideal humanista de la mirada \u00e0mplia i alhora profunda. O potser es deu a la seva formaci\u00f3 de matem\u00e0tic. El cas \u00e9s que en aquest llibre hi trobareu, sumades i integrades (disculpeu l\u2019acudit, per\u00f2 era del tot irresistible), m\u00faltiples perspectives sobre el proc\u00e9s de la lectura: des de diverses disciplines del camp de les neuroci\u00e8ncies (psicologia, neurologia, gen\u00e8tica…) fins a altres \u00e0mbits de les ci\u00e8ncies socials i les humanitats, com la pedagogia, la hist\u00f2ria i la filologia. I tot plegat explicat d\u2019una manera clara i concisa sense renunciar al rigor cient\u00edfic. I prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que al llarg del llibre no para de formular-se preguntes (el primer pas per poder trobar-ne les respostes). Unes respostes que no cauen m\u00e0gicament del cel, sin\u00f3 que venen avalades pels resultats dels seus propis estudis, dels quals n\u2019explica el disseny, o dels d\u2019altres col\u00b7legues, als quals cita. I quan algun dubte es mant\u00e9 elusiu, no t\u00e9 cap problema a recon\u00e8ixer-ho. Ja sigui per advertir-nos que est\u00e0 entrant en el terreny rellisc\u00f3s de l\u2019especulaci\u00f3, ja sigui per dir-nos que no disposa de cap resposta satisfact\u00f2ria per a aquella q\u00fcesti\u00f3 (haur\u00edem de perdre la por al \u00abno ho s\u00e9\u00bb). I tant una cosa com l\u2019altra s\u00f3n pr\u00f2pies dels savis de veritat (desconfieu dels il\u00b7luminats que afirmen saber-ho tot de tot perqu\u00e8 molt probablement no saben res de res o, encara pitjor, pretenen aixecar-vos la camisa).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre est\u00e0 estructurat en vuit cap\u00edtols. Els tres primers estan dedicats als mecanismes de la lectura. El quart, a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019escriptura, des de la prehist\u00f2ria fins a la invenci\u00f3 de l\u2019alfabet. El cinqu\u00e8, a l\u2019aprenentatge de la lectura en la infantesa. El sis\u00e8, a la disl\u00e8xia. El set\u00e8, a la simetria i els errors d\u2019escriptura en mirall. I el vuit\u00e8, a les bases neuronals en altres \u00e0mbits culturals com les ci\u00e8ncies, les matem\u00e0tiques, les arts o la religi\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Resumir-ho tot en una ressenya seria materialment impossible. Aix\u00ed que us oferirem cinc c\u00e8ntims d\u2019aquells aspectes que ens han semblat m\u00e9s interessants o que ens donen m\u00e9s joc per treure\u2019ls punta portant-los al nostre terreny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per exemple, una de les primeres coses que ens explica \u00e9s que la nostra velocitat de lectura est\u00e0 condicionada pels moviments sac\u00e0dics dels ulls, que literalment han de perseguir les paraules perqu\u00e8 es projectin a la f\u00f2vea, l\u2019\u00fanica zona de la retina amb prou agudesa visual perqu\u00e8 les puguem llegir (fixeu-vos que a la perif\u00e8ria del vostre camp visual les lletres es veuen tan borroses que resulten illegibles). Aix\u00f2 fa que com a m\u00e0xim puguem llegir entre 400 i 500 paraules\/minut, fent-ho de manera tradicional. I diem tradicional perqu\u00e8 aquesta velocitat pot triplicar-se si les paraules van apareixent successivament en una pantalla, de manera que no haguem de moure els ulls, preservant-se la comprensi\u00f3 \u00edntegra del text, a difer\u00e8ncia del que passa amb els m\u00e8todes de lectura r\u00e0pida o en diagonal, amb els quals guanyem velocitat a c\u00f2pia d\u2019ometre grans quantitats d\u2019informaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Superats els ulls, passem a la part m\u00e9s posterior del cervell, el l\u00f2bul occipital, on es processen els est\u00edmuls visuals de forma creuada (la meitat dreta del camp visual al l\u00f2bul occipital esquerre, i la meitat esquerra, al dret). Aquesta informaci\u00f3 avan\u00e7a per les \u00e0rees visuals fins que arribem al veritable coll d\u2019ampolla de la lectura: el solc temporooccipital lateral de l\u2019\u00e0rea temporooccipital ventral esquerra, on convergeixen tots els est\u00edmuls que hem apr\u00e8s a identificar com a lletres i que l\u2019autor proposa batejar amb el nom de \u00abla caixa de les lletres\u00bb (en angl\u00e8s el terme \u00abletterbox\u00bb tamb\u00e9 pot referir-se a una b\u00fastia).[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Si aquesta \u00e0rea es lesiona, patirem al\u00e8xia o ceguera verbal. \u00c9s a dir, encara que la resta de funcions visuals estiguin preservades, de manera que puguem veure les lletres i fins i tot sospitem que ho s\u00f3n, no les podrem identificar, tal com ens passa amb l\u2019alfabet hebreu o cir\u00edl\u00b7lic a tots aquells que no hem tingut la sort d\u2019haver-los apr\u00e8s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El model que proposa del seu funcionament \u00e9s el del pandem\u00f2nium. Com una assemblea de dimonis que competeixen entre ells, les neurones de la caixa de les lletres s\u2019exciten o s\u2019inhibeixen segons si la lletra que estem veient, i que ha estat descodificada en cadascun dels seus tra\u00e7os, \u00e9s la que elles representen. Si, per exemple, estem veient una lletra que cont\u00e9 un tra\u00e7 vertical, aix\u00f2 activaria les neurones que corresponen a B, D, E, F, etc., i, en canvi, inhibiria les de la A, C, G, etc. Si resulta que tamb\u00e9 t\u00e9 un tra\u00e7 horitzontal a la part superior, acabar\u00edem tenint una guanyadora: la T. Per\u00f2 la festa tot just acaba de comen\u00e7ar. Perqu\u00e8 ara tocaria reconstruir-ho tot de nou (bigrames, s\u00edl\u00b7labes, etc.) en un processament massiu i en paral\u00b7lel que ens permet llegir simult\u00e0niament totes les lletres de les paraules que no s\u00f3n molt llargues. I tot aix\u00f2 en menys d\u2019una cinquena part de segon!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta primera etapa de reconeixement visual, aquesta informaci\u00f3 es trasllada a les \u00e0rees del llenguatge dels l\u00f2buls frontal i temporal esquerres a trav\u00e9s, principalment, de dues rutes. La fonol\u00f2gica, on es fa la correspond\u00e8ncia entre els grafemes i els fonemes. I la l\u00e8xica o sem\u00e0ntica, una mena de diccionari mental amb m\u00e9s de 50.000 entrades. Les dues rutes s\u00f3n necess\u00e0ries per a una lectura flu\u00efda i treballen de manera coordinada, ja que segons les caracter\u00edstiques de les paraules (noves o conegudes, infreq\u00fcents o freq\u00fcents, etc.) i la idiosincr\u00e0sia de l\u2019idioma, passarem primer per una o per l\u2019altra.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els idiomes m\u00e9s transparents o regulars, com l\u2019itali\u00e0 i el castell\u00e0, en els quals gaireb\u00e9 cada lletra es correspon a un \u00fanic so, faciliten l\u2019\u00fas de la via fonol\u00f2gica i la possibilitat d\u2019autoaprenentatge. Els m\u00e9s opacs o irregulars, com l\u2019angl\u00e8s, fan que haguem de rec\u00f3rrer m\u00e9s sovint a la ruta l\u00e8xica per saber com hem de llegir \u00abblood\u00bb enfront de \u00abbloom\u00bb o \u00abtough\u00bb enfront de \u00abthough\u00bb. Aix\u00ed que, malgrat que els mecanismes i circuits de la lectura s\u00f3n comuns en tots els lectors, les particularitats de cada idioma determinaran com els emprem i, de propina, la dificultat per aprendre a llegir-los. Els nens italians, per exemple, en tenen prou amb uns mesos de pr\u00e0ctica. Els anglesos, en comparaci\u00f3, trigaran fins a dos anys m\u00e9s a igualar-los. I resulta temptador suposar (aix\u00f2 ja \u00e9s collita nostra) que aquesta pugui ser una de les bases del fam\u00f3s humor brit\u00e0nic. Perqu\u00e8, ja per comen\u00e7ar, si et diuen que els noms de les vocals (A, E, I, O, U), es pronuncien respectivament: EI, I, AI, OU, LLU, no deus tenir m\u00e9s remei que prendre\u2019t la vida com una gran broma. Per\u00f2, en fi, els catalans tamb\u00e9 anem forts en aquest aspecte. Sense arribar al nivell d\u2019irregularitats ortogr\u00e0fiques de l\u2019angl\u00e8s, tenim el cas de la vocal neutra, probablement el nostre fonema m\u00e9s freq\u00fcent, que no disposa d\u2019un grafema propi. Tamb\u00e9 convivim amb contradiccions tan flagrants com escriure O i pronunciar U (per qu\u00e8? No U sabem). I malgrat la nostra fama d\u2019assenyats i estalviadors, fem servir fins a quatre grafemes per a la essa sorda: S, SS, C, \u00c7, i a sobre un d\u2019ells el reciclem per a la essa sonora quan disposem d\u2019un grafema tan adequat com la Z (que crisi i trapezi tinguin terminacions diferents supera la nostra capacitat d\u2019an\u00e0liZi). Aix\u00ed que, sense voluntat de ferir els sentiments de ning\u00fa, potser ens haur\u00edem de plantejar reformar la nostra ortografia per acostar-la a l\u2019ideal de simplicitat que propugnava Voltaire: \u00abL\u2019escriptura \u00e9s la pintura de la veu. Com m\u00e9s s\u2019hi assembli, millor\u00bb.[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tornant al llibre, el seg\u00fcent que es planteja l\u2019autor \u00e9s per qu\u00e8 podem llegir. Els defensors de la teoria de la pissarra en blanc dirien que tenim un cervell tan privilegiat que podem aprendre de tot. Els creacionistes, que hem estat dissenyats amb un m\u00f2dul de lectura per poder-ho fer. Seguint el consell de Darwin, l\u2019autor va a buscar la resposta en els nostres cosins m\u00e9s propers: els altres primats. I a trav\u00e9s de diferents estudis amb macacos, ens diu que la seva \u00e0rea an\u00e0loga a la nostra caixa de les lletres s\u2019activa amb el reconeixement dels objectes i, particularment, de les seves interseccions. Unes interseccions que potser us resultaran familiars: L, V, X, Y, etc. I en base a aix\u00f2 proposa la seva teoria del \u00abreciclatge neuronal\u00bb. Podem llegir perqu\u00e8 tenim la sort d\u2019haver descobert que podem adaptar alguns vells circuits neuronals, heretats per l\u2019evoluci\u00f3, a una funci\u00f3 diferent a l\u2019original gr\u00e0cies a les seves interconnexions amb els circuits del llenguatge i la nostra plasticitat cerebral. I a canvi de qu\u00e8? Dedicar una parcel\u00b7la del nostre cervell al reconeixement invariant de les lletres AMB independ\u00e8ncia del <\/i>seu <\/b>FoRmAt ens ha fet perdre alguna facultat? A falta d\u2019estudis que ho confirmin, l\u2019autor especula que aquesta podria ser una de les causes de l\u2019aparentment incre\u00efble capacitat d\u2019observaci\u00f3 dels entorns naturals, en particular de les petjades dels animals, en algunes tribus d\u2019abor\u00edgens que no han descobert la lectura. Nosaltres aprenem a llegir les lletres. Ells, mentrestant, potser fan servir alguns d\u2019aquests recursos per aprendre a llegir la natura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Encara no hem arribat a la meitat d\u2019aquest llibre interessant\u00edssim, apte per a tots aquells que sentin curiositat per saber com funciona el que tenim a dins del cap, i ja ens hem polit l\u2019espai d\u2019aquesta ressenya. Aix\u00ed que us remetem al llibre, on tot aix\u00f2 s\u2019explica molt millor i on, a m\u00e9s a m\u00e9s, trobareu la resta de temes que esment\u00e0vem al principi. Ara b\u00e9, voldr\u00edem recalcar el missatge final del llibre. Les neuroci\u00e8ncies no han vingut a substituir ning\u00fa. Qui millor pot ensenyar a llegir s\u00f3n els mestres i els pedagogs. Per\u00f2 tampoc tindria sentit ignorar-les quan aquestes indiquen, per exemple, que el m\u00e8tode fonol\u00f2gic, basat a lligar lletres i sons, \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 que el de la paraula integral. Aix\u00ed que tots haurien d\u2019anar de la m\u00e0, i encara m\u00e9s en aquells casos en qu\u00e8 hi ha dificultats sobreafegides, com els afectats de disl\u00e8xia, que podrien beneficiar-se d\u2019algun tipus de ter\u00e0pia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ja per acabar, hi ha un parell de coses d\u2019aquesta edici\u00f3 que podrien millorar-se. En primer lloc, algunes imatges serien m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019interpretar si estiguessin impreses en color (el s\u00fammum d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la llegenda d\u2019una imatge en blanc i negre que ens remet a unes fletxes taronges i verdes). En segon lloc, creiem que seria convenient reconsiderar el subt\u00edtol de la portada: \u00daltimas noticias de las neurociencias sobre la lectura […]<\/i> i d\u2019una altra frase de la contracoberta que sembla treta d\u2019un manual de m\u00e0rqueting: \u00abencontrar\u00e1n todo lo que hoy se sabe […]\u00bb. I la ra\u00f3 \u00e9s molt senzilla. No hi ha res que envelleixi pitjor que la novetat. Sobretot, quan \u00e9s f\u00e0cilment comprovable que el copyright<\/i> de l\u2019autor \u00e9s de l\u2019any 2009 i que la refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica m\u00e9s recent \u00e9s del 2008, de manera que ambdues frases acaben resultant tan rid\u00edcules com ho seria un venedor de diaris cridant a ple pulm\u00f3: \u00abExtra! Extra! \u00daltimes not\u00edcies de fa 15 anys!\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Qui vulgui saber les darreres novetats d\u2019investigaci\u00f3 biom\u00e8dica d\u2019aquest tema o qualsevol altre, pot anar a buscar-les al Pubmed,<\/i>[3]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> on actualment es publiquen milers d\u2019articles sota la doctrina infernal del \u00abpublish or perish\u00bb. I molt probablement, despr\u00e9s d\u2019una bona estona tractant de separar el gra de la palla, acabar\u00e0 resant per trobar un llibre tan bo com aquest, encara que ja tingui uns anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pels que s\u2019hagin quedat amb ganes de m\u00e9s, aqu\u00ed teniu un enlla\u00e7 a una confer\u00e8ncia d\u2019aquest autor: https:\/\/scur.cat\/38YB7F<\/a>. Per\u00f2, si accepteu un consell, feu-vos un favor. Concediu-vos un descans de tanta pantalla. Aneu a estirar les cames. Deixeu que els ulls es perdin en la llunyania. I quan ja us sentiu ben frescos, entreu en algun d\u2019aquells temples dedicats a glorificar les lletres (em sembla que en diuen llibreries). I llavors, acariciant-vos el caparr\u00f3 de primat afortunat, a qui li ha tocat la grossa de poder-se delectar embriagant-se de vi, de poesia o de virtut, que diria el poeta, digueu-vos: \u00abQu\u00e8 et vindr\u00e0 de gust avui, rei? Aqu\u00ed hi ha teca de la bona…\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Planellas<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDe la 10a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> L\u2019expressi\u00f3 francesa \u00abbo\u00eete aux lettres\u00bb significa \u00abb\u00fastia\u00bb, per\u00f2 tamb\u00e9 pot voler dir \u00abcaixa de lletres\u00bb. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> La citaci\u00f3 es troba a l\u2019entrada \u00abOrtographe\u00bb del seu Dictionnaire philosophique, portatif<\/i> (1764). (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span>
\n[3]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Base de dades en acc\u00e9s obert d\u2019articles de revista sobre medicina: https:\/\/pubmed.ncbi.nlm.nih.gov\/<\/a>. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dehaene, Stanislas. El cerebro lector: \u00faltimas noticias de las neurociencias sobre la lectura, la ense\u00f1anza,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2341"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3857,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341\/revisions\/3857"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}