{"id":2351,"date":"2023-11-22T07:19:16","date_gmt":"2023-11-22T06:19:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-llico-sobre-literatura\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:12","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:12","slug":"una-llico-sobre-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-llico-sobre-literatura\/","title":{"rendered":"Una lli\u00e7\u00f3 sobre literatura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ballart, Pere. Primera lli\u00e7\u00f3 sobre literatura.<\/i> Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2023. 154 p. (Primera lli\u00e7\u00f3; 1). ISBN 978-84-9191-277-4. 12 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Impulsada per la C\u00e0tedra M\u00e0rius Torres d\u2019Estudis de la Universitat de Lleida i coeditada per les Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, s\u2019ha presentat recentment \u00abPrimera lli\u00e7\u00f3<\/span><\/a>\u00bb, una col\u00b7lecci\u00f3 dedicada a oferir visions sum\u00e0ries de diferents mat\u00e8ries relacionades amb la literatura en general i la catalana en particular, amb to sint\u00e8tic i divulgatiu, en volums de petit format i extensi\u00f3. Est\u00e0 adre\u00e7ada a qualsevol persona interessada en la literatura i, m\u00e9s particularment, als alumnes universitaris d\u2019estudis human\u00edstics, sobretot als de filologia catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El primer t\u00edtol de la col\u00b7lecci\u00f3, Primera lli\u00e7\u00f3 sobre literatura<\/span><\/i><\/a>, de Pere Ballart, t\u00e9 com a objectiu explicar qu\u00e8 \u00e9s la literatura i per qu\u00e8 continuem donant aquest nom a una s\u00e8rie de textos a qu\u00e8 la gent sembla atribuir caracter\u00edstiques comunes. Concebuda en dues parts, la primera gira, en paraules de l\u2019autor, \u00aba l\u2019entorn de la seva definici\u00f3 i dels problemes que la compliquen, mentre que la segona s\u2019obre a considerar, un per un, de manera sum\u00e0ria, els tres grans g\u00e8neres que convencionalment la representen: poesia, narrativa, teatre\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tots sabem qu\u00e8 \u00e9s la literatura. O aix\u00f2 pensem. Per\u00f2 quan intentem definir-la comencen els problemes. Fins al segle XVIII la \u00abliteratura\u00bb comprenia tot el conjunt de llibres i escrits: de tema filos\u00f2fic o cient\u00edfic, narratiu o hist\u00f2ric. Despr\u00e9s, aquest concepte es va especialitzar i es va referir nom\u00e9s a certes classes d\u2019escriptura: el que es podria anomenar l\u2019escriptura imaginativa i creativa, b\u00e0sicament la novel\u00b7la, el teatre i la poesia. Hi ha una separaci\u00f3, per tant, respecte a la ci\u00e8ncia, la filosofia i la hist\u00f2ria. Per\u00f2 aix\u00f2 no est\u00e0 tan clar: alguns llibres de filosofia o d\u2019hist\u00f2ria tamb\u00e9 es considera que s\u00f3n literatura o, si m\u00e9s no, que tenen valor literari. I la literatura inclou tamb\u00e9 llibres que no es poden considerar d\u2019imaginaci\u00f3 o de ficci\u00f3, com els diaris i els llibres de mem\u00f2ries.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ballart remarca que la paraula literatura<\/i>, en el sentit que sol tenir avui, \u00ab\u00e9s d\u2019introducci\u00f3 tardana, i nom\u00e9s des de principis del XIX adquireix el significat actual, referit a la creaci\u00f3 imaginativa\u00bb. Per\u00f2 a finals d\u2019aquell segle, l\u2019estudi d\u2019aquesta mat\u00e8ria va experimentar un punt d\u2019inflexi\u00f3. A la R\u00fassia prerevolucion\u00e0ria, un grup d\u2019estudiants de les universitats de Moscou i de Sant Petersburg, descontents amb un ensenyament que obligava a llegir la literatura nom\u00e9s en clau hist\u00f2rica i biogr\u00e0fica, van impulsar un programa alternatiu que feia de la llengua el principi irrenunciable de la investigaci\u00f3 liter\u00e0ria. Es va estendre, per denominar-los, l\u2019etiqueta de formalistes. El seu objectiu no era altre que \u00abestablir l\u2019estatut diferencial dels textos literaris respecte de qualsevol altre escrit\u00bb. Entre els principals factors que determinaven aquest estatut diferencial hi havia el llenguatge literari, sobretot el de la poesia, que els formalistes russos concebien com una desviaci\u00f3 del llenguatge usual prescrit per la norma i el costum, amb un efecte de desfamiliaritzaci\u00f3 o d\u2019estranyament. M\u00e9s tard, un altre formalista rus, Roman Jakobson, va promoure a un primer terme la condici\u00f3 est\u00e8tica, formal i significant del text, l\u2019anomenada funci\u00f3 po\u00e8tica, com la caracter\u00edstica definit\u00f2ria d\u2019un text com a literatura. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per desgr\u00e0cia, com va demostrar Jonathan Culler, el valor explicatiu d\u2019un principi com el de la funci\u00f3 po\u00e8tica \u00e9s tan esc\u00e0s que permet ser aplicat a qualsevol text. Cap mena de desviaci\u00f3 no explica satisfact\u00f2riament el text po\u00e8tic. Qualsevol text \u00e9s ret\u00f2ric. Culler no va ser l\u2019\u00fanic a sotmetre a judici cr\u00edtic tot el llegat formalista i estructuralista. En aquest punt conv\u00e9 recordar que al segle XX no tot ha estat formalisme i estructuralisme. Hi ha hagut grans cr\u00edtics que es van girar d\u2019esquena, o de cul, a tota aquesta tradici\u00f3, com ara Lionel Trilling, i que potser ajuden a entendre millor qu\u00e8 \u00e9s<\/i> la literatura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El fet \u00e9s que cada una de les caracter\u00edstiques que s\u2019han addu\u00eft com a pr\u00f2pies dels textos literaris es pot refutar amb facilitat. Aix\u00ed, com recorda Ballart resumint les objeccions del cr\u00edtic brit\u00e0nic Terry Eagleton, la ficci\u00f3 seria la caracter\u00edstica de la literatura, per\u00f2 hi ha obres liter\u00e0ries que no s\u00f3n de ficci\u00f3. La literatura vindria delimitada per un \u00fas especial del llenguatge \u2013la funci\u00f3 po\u00e8tica\u2013, per\u00f2 hi ha obres liter\u00e0ries que no presenten cap llenguatge especialment elaborat i hi ha mostres d\u2019aquest llenguatge en textos que no vacil\u00b7lar\u00edem a qualificar de no literaris. La literatura consisteix en textos sense finalitat pr\u00e0ctica. La literatura s\u00f3n els textos socialment molt ben valorats. Deixe que el lector es distraga pensant pel seu compte les objeccions corresponents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>           <\/span><\/p>\n

Ballart destaca que Eagleton, en un dels seus llibres posteriors \u2013The event of literature <\/i>(Yale University Press, 2012; en castell\u00e0 El acontecimiento de la literatura, <\/i>Pen\u00ednsula, 2013)\u2013, fa mem\u00f2ria del seu antic antiessencialisme a l\u2019hora de definir la literatura, per\u00f2 ara assumeix que \u00abel fet que la literatura no tingui cap propietat essencial no la desautoritza en cap sentit com a categoria te\u00f2rica\u00bb. Els criteris abans refutats no s\u00f3n necessaris ni suficients per considerar un text com a literari, per\u00f2 ja no els descarta. Tot plegat, bona part de la teoria liter\u00e0ria del segle XX \u00e9s un fer i desfer continu. En el cas d\u2019Eagleton, un viatge d\u2019anada i tornada. Ballart conclou que \u00abd\u2019un producte cultural com ho s\u00f3n la literatura o l\u2019art nom\u00e9s en podrem proposar una definici\u00f3 oberta i relativa, hist\u00f2ricament canviant\u00bb. Per\u00f2 com que cal fer via, en la pr\u00e0ctica aix\u00f2 es tradueix a identificar la literatura amb el conte i la novel\u00b7la, amb la poesia i el teatre. En la segona part, Ballart repassa les caracter\u00edstiques principals d\u2019aquests g\u00e8neres, com solen fer la majoria de manuals, per\u00f2 les il\u00b7lustra i comenta amb diversos textos, triats amb molt bon gust, com ara La mare<\/i>, de Natalia Ginzburg, un conte extraordinari, que el mateix Pere Ballart ha tradu\u00eft al catal\u00e0 per a aquesta ocasi\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I l\u2019assaig? Qu\u00e8 fem amb l\u2019assaig? Ballart hi fa refer\u00e8ncia en m\u00e9s d\u2019un pas, per\u00f2 al final el deixa de banda i l\u2019ignora. Sembla que l\u2019assaig q\u00fcestiona moltes coses a l\u2019hora de definir qu\u00e8 \u00e9s literatura i qu\u00e8 no. Fa nosa. En la pr\u00e0ctica, l\u2019assaig s\u2019ha convertit en una mena de calaix de sastre on s\u2019encabeix tot all\u00f2 que no \u00e9s clarament narrativa, poesia o teatre. Per aix\u00f2, es recorre sovint a una etiqueta m\u00e9s exacta en principi: la no-ficci\u00f3. Aix\u00ed, hi ha d\u2019una banda la ficci\u00f3: els tres g\u00e8neres literaris per antonom\u00e0sia. I de l\u2019altra, la no-ficci\u00f3, que t\u00e9 l\u2019inconvenient d\u2019incloure textos literaris i textos no literaris. Est\u00e0 clar que els llibres escrits per Montaigne, Gibbon o el doctor Johnson s\u00f3n literatura, i que el manual de la rentadora i la llista de la compra, no. Nietzsche, s\u00ed. Plat\u00f3, tamb\u00e9. I Hegel? I Marx? I Gramsci? I una biografia?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No ens n\u2019anem tan lluny. I aquesta Primera lli\u00e7\u00f3 sobre literatura<\/span><\/i><\/a>? El seu autor escriu en la p\u00e0gina 52: \u00abaix\u00f2 que ara mateix escric \u00e9s obvi que no \u00e9s literari<\/i>.\u00bb Com que \u00e9s tan obvi, no explica per qu\u00e8. \u00c9s una ll\u00e0stima. Jo no ho veig tan clar, ni tan obvi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Iborra<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nProfessor de llengua i literatura, autor d\u2019Els c\u00f2mplices<\/a><\/i> i del blog La serp blanca<\/a><\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ballart, Pere. Primera lli\u00e7\u00f3 sobre literatura. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2023. 154 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2351","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2351"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3867,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351\/revisions\/3867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}