{"id":2379,"date":"2023-09-06T06:18:28","date_gmt":"2023-09-06T04:18:28","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/suppress-acabar-destruir\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:15","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:15","slug":"suppress-acabar-destruir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/suppress-acabar-destruir\/","title":{"rendered":"Suppress \u2013 Acabar \u2013 Destruir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Russ, Joanna. Com destruir l\u2019escriptura de les dones.<\/i> Trad., M\u00edriam Cano; pr\u00f2leg, Jessa Crispin; ep\u00edleg, Maril\u00f3 \u00c0lvarez. Barcelona: Raig Verd, 2022. 246 p. (Ciclog\u00e8nesi; 27). ISBN 978-84-19206-93-0. 22,95 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La versi\u00f3 en castell\u00e0 ja va ser <\/span><\/span>ressenyada en aquest blog<\/a><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Era el 2018, baixava de l\u2019AVE i caminava per primera vegada per Madrid. Sortia de l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Atocha i veig dos nadons que vaig confondre amb un Plensa, el mon\u00f2lit en record de les v\u00edctimes de l\u201911M i els quatre cavalls d\u2019un frontispici que decoren el Ministerio de Agricultura (suposo que llauren). Serien nom\u00e9s tres dies d\u2019agost, per\u00f2 ja tocava, ara que tenia un sou decent, no podia ser <\/span>que no hagu\u00e9s vist mai un Vel\u00e1zquez en persona. M\u2019encaminava cap a l\u2019hotel, i abans de creuar el Paseo del Prado, vaig veure la primera de les est\u00e0tues cl\u00e0ssiques que decoren totes les ciutats. Claudio Moyano. Un home del XIX una mica enfadat amb un llibre entre mans. No s\u00e9 qui \u00e9s. Ui, mira aquestes guinguetes que hi ha aqu\u00ed… aix\u00f2 s\u00f3n llibres? Semblen antics… No et paris aqu\u00ed, Diego, que ets molt a prop de l\u2019estaci\u00f3 i encara arrossegues la maleta, ja et deuen haver clissat un parell de carteristes, com a m\u00ednim.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Pass\u00e0 el que quedava d\u2019agost, pass\u00e0 setembre, i arrib\u00e0 octubre. I no recordo en quina llibreria va ser que vaig veure C\u00f3mo acabar con la escritura de las mujeres <\/i>de Joanna Russ (Dos Bigotes, 2018): va ser el t\u00edtol ir\u00f2nic? Va ser la foto de la m\u00e0quina d\u2019escriure amb el paper estripat? Va ser el color rosa-xiclet de la coberta? Tot a la vegada? Fos el que fos el que em va atreure, li vaig demanar a l\u2019Amadeu si podia ressenyar-lo per al blog. Resposta afirmativa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I passaren les setmanes, i vaig llegir-me\u2019l, i vaig escriure la ressenya, i la va patir qui la va llegir (reconec que el final \u00e9s tot un embolic maj\u00fascul, la resta de par\u00e0grafs tamb\u00e9 ho s\u00f3n, per\u00f2 menys).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I van passar uns pocs mesos, i es va anunciar quin seria el Premi Llibres Anagrama: Canto jo i la muntanya balla<\/i>, d\u2019Irene Sol\u00e0 (Anagrama, 2019), que amb la seva anterior novel\u00b7la, Els dics<\/i>, del 2018, ja havia estat guardonada amb el Documenta. I la publicaran despr\u00e9s de Sant Jordi… s\u00ed que hi confien…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I arrib\u00e0 la tardor, i a les llibreries comen\u00e7\u00e0 a notar-se un canvi nom\u00e9s perceptible per un ull entrenat: es publicaven llibres que inclo\u00efen en la seva bibliografia l\u2019edici\u00f3 castellana del llibre de Russ. El primer que vaig detectar fou El coloquio de las perras <\/i>de Luna Miguel (Capit\u00e1n Swing, 2019). Llegint diagonalment a peu dret el seu pr\u00f2leg, vaig veure que est\u00e0 subdividit en apartats, i un d\u2019aquests s\u2019anomena \u00abC\u00f3mo acabar con la escritura de las mujeres (hispanas)\u00bb. Per\u00f2 no vaig continuar llegint i tampoc el vaig comprar. I tampoc li vaig proposar a l\u2019Amadeu d\u2019escriure\u2019n la ressenya. Per qu\u00e8? No sabria respondre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I amb el nou any, Canto jo i la muntanya balla <\/i>fou<\/span> guardonada amb el Premio C\u00e1lamo \u00abOtra<\/a><\/span><\/u> <\/u>Mirada\u00bb 2019<\/a><\/span><\/u>, atorgat per la llibreria saragossana hom\u00f2nima. I va arribar el mar\u00e7 del 2020. I va arribar el confinament. I molts v\u00e0rem aprofitar per llegir aquells llibres que feia potser anys que hav\u00edem comprat per\u00f2 que, per manca de temps, i perqu\u00e8 els llibres de vegades s\u2019interposen entre ells, no hav\u00edem pogut llegir. I aix\u00ed va ser que vaig llegir La dona que mira els homes que miren a les dones <\/i>de Siri Hustvedt (Edicions 62, 2017).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEn la biografia en tres volums que [John Richardson] va fer de Picasso, les dones de la seva vida s\u2019anomenen sempre pel nom. I Gertrude Stein, la gran escriptora americana, que va ser amiga, per\u00f2 no amant, de Picasso, hi apareix repetidament sota el nom de Gertrude. Els homes que van ser amics \u00edntims de Picasso (ja siguin famosos o desconeguts) gaireb\u00e9 sempre tenen dret a un cognom. Em fascina que cap dels autors que he llegit aparentment no s\u2019adona que la literatura sobre Picasso cont\u00ednuament converteix dones adultes en nenes.\u00bb (Hustvedt, 2017).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I durant el confinament estava m\u00e9s atent a les xarxes, professionalment i personalment. I ai, qui pogu\u00e9s viatjar. I ai, com enyoro els quadres de Vel\u00e1zquez que veig als v\u00eddeos del compte d\u2019Instagram del Museo del Prado. I, apa, mira qu\u00e8 han publicat: Las invisibles: \u00bfporqu\u00e9 el Museo del Prado ignora a las mujeres? <\/i>de Peio H. Ria\u00f1o (Capit\u00e1n Swing, 2020):<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEl museo es una elaboraci\u00f3n cultural que legitima un pensamiento de g\u00e9nero (y de raza y de clase) y otorga un origen natural a algo que no lo tiene: la dominaci\u00f3n de un sexo sobre el otro. Por eso la perspectiva de g\u00e9nero es imprescindible para impugnar las convenciones que han convertido en invisibles a, uno, las artistas que no est\u00e1n expuestas en el museo y, dos, a las visitantes a quienes se menosprecia con un relato supremacista, sesgado y hasta en alg\u00fan caso manipulado.\u00bb (Ria\u00f1o, 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I va arribar el maig del 2020, i Canto jo i la muntanya balla <\/i>fou <\/span><\/span>guardonada amb el Premi de<\/a> Literatura de la Uni\u00f3 Europea<\/a><\/span><\/span><\/u>. I va arribar l\u2019estiu del 2020, i continuaven les restriccions i, s\u00ed, ja podies sortir de casa, per\u00f2 anar-te\u2019n ja era un altre assumpte. I el catedr\u00e0tic Narc\u00eds Garolera va llegir Canto jo i la muntanya balla<\/i>, i va escriure la seva opini\u00f3 a Twitter: \u00abDona i jove, ho t\u00e9 tot pagat\u00bb. Ho va esborrar, per\u00f2 amb una cerca r\u00e0pida, encara <\/span><\/span>se\u2019n troben ressons<\/a><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I a l\u2019octubre, al Museo del Prado es va muntar una nova exposici\u00f3, la primera despr\u00e9s de la reobertura postconfinament: <\/span><\/span>Invitadas: fragmentos sobre mujeres, ideolog\u00eda y artes pl\u00e1sticas<\/i><\/a> en Espa\u00f1a (1833-1931)<\/i><\/a><\/span><\/span><\/u>\u2026 <\/span><\/span><\/i>per\u00f2 no la vaig veure perqu\u00e8 van ser uns mesos de confinaments perimetrals, de no poder sortir del municipi, de no poder sortir de la comarca, tocs de queda diaris o de cap de setmana, i cites pr\u00e8vies. Per\u00f2 hi havia ganes de seguir aprenent. I sorgiren cursos i seminaris a finals del 2020 i principis del 2021, encara que fossin en format virtual. Com el seminari que va impartir In\u00e9s Macpherson a trav\u00e9s de la llibreria La Tribu sobre autores de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i fantasia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I les mesures restrictives comen\u00e7aren a relaxar-se, i alguns seminaris que havien comen\u00e7at des de casa, acabaren all\u00e0 on s\u2019impartien. I a l\u2019Escola Bloom, despr\u00e9s de dos seminaris virtuals i un de mig-mig, vaig poder anar a l\u2019Escola per un de totalment f\u00edsic: Algunes nord-americanes il\u00b7lustres<\/i>, impartit per M\u00edriam Cano. Un \u00fanic alumne. I em recordo a mi mateix, en una de les \u00faltimes sessions, recordant que jo havia ressenyat <\/span><\/span>C\u00f3mo acabar con la escritura de las mujeres<\/i><\/a><\/span><\/span> <\/i>de Russ i sorprenent-me perqu\u00e8 no l\u2019havia recordat abans, en les altres sessions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I arriba l\u2019agost de 2021, i ja podem fer vacances com abans. M\u00e9s o menys, perqu\u00e8 anar a un altre estat no \u00e9s senzill amb tota la paperassa necess\u00e0ria per certificar que t\u2019has vacunat i que no est\u00e0s infectat. Per\u00f2 si el que vols fer \u00e9s tornar al Museo del Prado i veure El Cid <\/i>de Rosa Bonheur, l\u2019\u00fanic que haur\u00e0s de fer \u00e9s aguantar les tres hores de tren d\u2019AVLO amb mascareta: res que no facis a la feina durant moltes m\u00e9s hores treballant de cara al p\u00fablic. I torno a veure l\u2019est\u00e0tua de Claudio Moyano i continuo sense saber qui \u00e9s. I hi ha un mat\u00ed d\u2019aquesta setmana dedicat a deambular pel Retiro. I accedeixo al parc pujant per la Cuesta de Moyano, no nom\u00e9s per veure l\u2019est\u00e0tua i fer-li una foto; tamb\u00e9 per veure-hi les guinguetes atape\u00efdes de llibres vells.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I acabaren les vacances i va arribar la tardor del 2021, i amb ella el 27 de novembre, dia que va morir l\u2019escriptora madrilenya Almudena Grandes, que entre els nombrosos premis literaris rebuts durant la seva carrera, un fou el C\u00e1lamo.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abLas experiencias art\u00edsticas, los libros, las pel\u00edculas, las im\u00e1genes, la m\u00fasica, por supuesto, son<\/a><\/span><\/span> <\/u>emociones, son vidas de m\u00e1s. Una persona que lee libros, que ve pel\u00edculas, que va a conciertos,<\/a><\/span><\/span> <\/u>vive m\u00e1s, no m\u00e1s a\u00f1os, pero s\u00ed muchas m\u00e1s experiencias que una persona que vegeta al margen<\/a><\/span><\/span> <\/u>de la cultura. Porque la cultura es emoci\u00f3n, la cultura es identidad, y la cultura es un ingrediente<\/a><\/span><\/span> <\/u>de la felicidad.\u00bb<\/a><\/span><\/span> (Grandes).<\/span><\/span><\/u><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I passaren els mesos, i ja era 2022, i ja es respirava la normalitat de poder respirar sense mascareta a molts m\u00e9s llocs i, si no e<\/span>s podia per\u00f2 no la duies, tampoc passava gaire res. I quan arrib\u00e0 la primavera, el Prado reviscol\u00e0 amb un nou llibre dedicat: El Prado inadvertido <\/i>d\u2019Estrella de Diego, catedr\u00e0tica d\u2019Art Contemporani (Anagrama, 2022):<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abLas mujeres artistas han estado arrumbadas en los almacenes durante siglos. Ahora ha cambiado la \u201cfortuna cr\u00edtica\u201d y los grandes museos cl\u00e1sicos desear\u00edan tener en sus colecciones un n\u00famero mayor de grandes maestras: Artemisia Gentileschi, Sofonisba Anguissola, Angelika Kauffmann, Mary Cassatt… Los museos que las tienen entre sus colecciones las exponen, pero ha costado tiempo y perseverancia que ocurriera. Hasta les dedican exposiciones individuales \u2014o casi, ya que con frecuencia se prefieren colectivas o dobles\u2014. Las instituciones comprar\u00edan los cuadros de esas mujeres a cualquier precio, solo que las obras en venta son escasas. Pese a todo, a\u00fan quedan artistas olvidadas fuera de las salas, en los almacenes, en especial artistas del siglo XIX que interesan a pocos, porque al fin y al cabo pintan cuadros de g\u00e9nero y bodegones, pocos lienzos de historia o relatos literarios. En el siglo XIX \u2014y hasta antes\u2014 era complicado que las mujeres pudieran pintar grandes cuadros que requer\u00edan de un estudio espacioso \u2014otra vez La habitaci\u00f3n propia<\/i> de Virgina Woolf que nos persigue sin tregua, nos pisa los talones.\u00bb (Diego, 2022). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I tamb\u00e9 fou durant la primavera del 22 que va comen\u00e7ar un nou club de lectura, de nou a la llibreria La Tribu, condu\u00eft per Berta G\u00f3mez Santo Tom\u00e1s, on, cada mes, es llegiria (es llegeix) un llibre escrit per una dona. I durant el 2022 serien llibres sobre viv\u00e8ncies en primera persona d\u2019aquestes autores, \u00e9s a dir, res de ficci\u00f3, o nom\u00e9s per refor\u00e7ar la veritat relatada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I de nou ja \u00e9rem a l\u2019estiu, i de nou la llibreria La Tribu, que no paren i que saben com temptar els seus parroquians, va anunciar que al setembre comen\u00e7aria el seminari \u00abEspai \u00edntim, espai pol\u00edtic\u00bb, impartit per Anna Punsoda, i ja em veieu llegint Els anys <\/i>d\u2019Annie Ernaux (Angle, 2019) entre Sant Sebasti\u00e0 i Bilbao i Records de la meva inexist\u00e8ncia <\/i>de Rebecca Solnit (Angle, 2021) quan vaig tornar de vacances (ho sento, Silvia Federici, no t\u2019he llegit encara, no he tingut temps).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abFeia temps que no pensava en les dificultats amb qu\u00e8 vaig ensopegar a l\u2019hora de publicar els llibres, o, m\u00e9s exactament, en els esfor\u00e7os dels homes per impedir-me publicar. Vaig tenir sort i vaig superar els obstacles que em van posar, per\u00f2 suposo que altres dones no ho van aconseguir. I ara m\u2019adono que el m\u00f3n editorial era molt blanc, i encara ho \u00e9s; em van tancar algunes portes a causa del meu g\u00e8nere, per\u00f2 d\u2019altres van continuar obertes gr\u00e0cies al color de la meva pell.\u00bb (Solnit, 2021).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I si arriba setembre, aix\u00f2 vol dir que hi ha nova edici\u00f3 de La Setmana del Llibre en Catal\u00e0, i aix\u00f2 vol dir que es presentaran novetats editorials que poden ser molt interessants. I s\u00ed, n\u2019hi havia una que era interessant. Ni m\u00e9s ni menys que la traducci\u00f3 catalana del llibre de Joanna Russ, que aquesta vegada canviava el verb del t\u00edtol: si llegim en catal\u00e0, podem saber Com DESTRUIR l\u2019escriptura de les dones<\/i> (Raig Verd, 2022). I com si encaixessin peces del meu \u00e9sser i de l\u2019univers en general, la traductora era M\u00edriam Cano, que havia impartit el seminari d\u2019autores nord-americanes a l\u2019Escola Bloom. No \u00e9s l\u2019\u00fanic canvi respecte l\u2019edici\u00f3 castellana, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha un ep\u00edleg de Maril\u00f3 \u00c0lvarez on recorda el tracte de Garolera vers Irene Sol\u00e0 (per\u00f2 \u00c0lvarez nom\u00e9s esmenta els tuits que el catedr\u00e0tic no va esborrar) o les paraules que Joan Barril li va dedicar a Montserrat Roig (\u00abuna nina inflable on satisfer el neguit literari d\u2019urg\u00e8ncia\u00bb).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abCuando empec\u00e9 a escribir no pens\u00e9 que tendr\u00eda que gastar tanta saliva y tantas horas de mi tiempo contando por qu\u00e9, siendo mujer, me dedicaba a la literatura. Entonces ya sab\u00eda que era mujer, es una de esas dos o tres cosas que nunca me han hecho dudar. Pero me lo hicieron notar todav\u00eda m\u00e1s los ojos asombrados de aquel periodista que, ante mi primer libro, solo vio mis piernas, que no eran peludas.\u00bb (Roig, 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Quan vaig saber de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta nova edici\u00f3 del llibre de Joanna Russ, em vaig posar en contacte amb l\u2019Amadeu, i li vaig proposar exactament aix\u00f2:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abAl setembre, Raig Verd publicar\u00e0 la traducci\u00f3 catalana de C\u00f3mo acabar con la escritura de las mujeres <\/i>de Joanna Russ (en catal\u00e0, Com destruir l\u2019escriptura de les dones<\/i>): <\/span><\/span>https:\/\/www.raigverdeditorial.cat\/cataleg\/com-destruir-lescriptura-de-les-dones\/<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Havia pensat de revisar la ressenya que vaig escriure de l\u2019edici\u00f3 castellana i ampliar-la amb la catalana i investigar i fer refer\u00e8ncia a altres llibres semblants que han sorgit arran la publicaci\u00f3 en castell\u00e0 (em ve al cap un de Luna Miguel; segur que n\u2019hi ha m\u00e9s).\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com sempre que li faig una proposta, l\u2019Amadeu em diu que ho consultar\u00e0 amb \u00abel jefe\u00bb, i \u00abel jefe\u00bb sempre m\u2019ha donat perm\u00eds, i aquest cop… tamb\u00e9. Aix\u00ed que vaig fer el que feia ja massa temps que havia d\u2019haver fet: llegir El coloquio de las perras <\/i>de Luna Miguel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abQu\u00e9 extra\u00f1o… Si eres hombre, poeta, alcoh\u00f3lico y acabaste tu vida de forma tr\u00e1gica, tienes todas las papeletas para convertirte en escritor maldito. Pero si eres mujer, poeta, vividora y acabaste tu vida de forma tr\u00e1gica, lo que muchos dir\u00e1n de ti es que fuiste una \u201cmusa\u201d, una \u201cpoetisa a la sombra de tu vida\u201d, una \u201cexc\u00e8ntrica\u201d. Ser musa. Cu\u00e1nto peso en una palabra tan breve. Cu\u00e1nta condena.\u00bb (Miguel, 2019).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I com sol passar, aquella tardor va resultar ser de trobar sense buscar (o no ser conscient que estava perp\u00e8tuament buscant): es va publicar una nova edici\u00f3 de Matar l\u2019\u00e0ngel <\/i>de Virginia Woolf (Angle, 2019), Les dones i la literatura catalana<\/i> (Peu de Mosca, 2022)…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abAll\u00f2 que sovint s\u2019anomena cultura \u201c<\/span>femenina\u201d nom\u00e9s pot designar un espai conquerit i\/o perm\u00e8s i\/o assignat a les dones a l\u2019interior de la cultura masculina que, pretensiosament i abusiva, s\u2019anomena general o universal. Per aix\u00f2 \u00e9s que Adrienne Rich \u2013l’assagista i poeta americana\u2013 diu que les dones, quan escrivim, i, en general, quan \u201c<\/span>fem cultura\u201d, \u00e9s als homes a qui ens adrecem. \u00c9s en els homes en qui cerquem l\u2019aprovaci\u00f3, perqu\u00e8 sabem que \u00e9s la seva valoraci\u00f3 la que tindr\u00e0 una for\u00e7a a nivell social. No deixa de ser la situaci\u00f3 pr\u00f2pia de tots els colonitzats.\u00bb (Mar\u00e7al, 2022).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

… Les nenes que llegien al lavabo <\/span><\/i>de Sebasti\u00e0 Portell (Ara Llibres, 2021)…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abSi parla fins qui ara havia dut el morri\u00f3, certes coses seran dites per primera vegada. Si els qui llegim gosem fer-ho segons quins filtres, sense segons quins condicionaments, abastarem lectures i visions del m\u00f3n que fins ara hav\u00edem vist relegades a la nota de color que diversifica l\u2019homogene\u00eftat de la tria. S\u2019obrir\u00e0, entre la tinta i els ulls, una esquerda dif\u00edcil de tornar a tancar, brollaran lletra i vida sense opci\u00f3 de retorn.\u00bb (Portell, 2021)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

… Silencios <\/i>de Tillie Olsen (Las Afueras, 2022)…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEn el siglo XX, […] la mayor\u00eda de las escritoras nunca se casaron (Selma Lagerl\u00f6f, Willa Cather, Ellen Glasgow, Gertrude Stein, Gabriela Mistral, Elizabeth Madox Roberts, Charlotte Mew, Eudora Welty, Marianne Moore) o, si lo hicieron, no tuvieron hijos (Edith Wharton, Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Dorothy Richardson, Henry Handel Richardson, Elizabeth Bowen, Isak Dinesen, Katherine Anne Porter, Lillian Hellman, Dorothy Parker). Colette tuvo a la suya a los cuarenta a\u00f1os. Puedo incluir a Sigrid Undset, Kay Boyle, Pearl Buck y Dorothy Canfield Fisher en el grupo de las que tuvieron m\u00e1s de un hijo, pero aun as\u00ed, este es muy reducido, y todas ellas dispusieron de ayuda dom\u00e9stica u otras circunstancias especiales.\u00bb (Olsen, 2022).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

… o Vivir una vida feminista <\/i>de Sara Ahmed (Bellaterra, 2018) (que fou lectura del club d\u2019autores).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abPropuse un ejercicio en Twitter: consultad el \u00edndice de un libro que teng\u00e1is a mano y contad cu\u00e1ntas de las referencias son a hombres y cu\u00e1ntas a mujeres. Hice el ejercicio con un libro que casualmente ten\u00eda en mi mesa de trabajo de entonces […]. De entre los cientos de citas en el \u00edndice, solo encontr\u00e9 unas cuantas referencias a mujeres. Dos de ellas eran reveladoras: una mujer citada como la esposa de un artista masculino; una mujer citada como la hija de un dios masculino.\u00bb (Ahmed, 2018)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I llavors vaig emular Ahmed i vaig demanar per Twitter quins llibres coneixia la gent que s\u2019haguessin publicat en el per\u00edode 2018-2022 i que tractessin el mateix tema que el de Russ. I vaig rebre diverses respostes. Malauradament, no he tingut temps de llegir Naixem de dona <\/i>d\u2019Adrienne Rich (Lleonard Muntaner, 2022) ni Com elles: antologia de poetes occidentals del segle XX <\/i>a cura de Mireia Vidal-Conte (Lleonard Muntaner, 2017), tamb\u00e9 traductora de Matar l\u2019\u00e0ngel. <\/i>Per\u00f2 s\u00ed que vaig fer cas (en part) a l\u2019editorial Raig Verd quan em va recomanar L\u2019onada a la ment <\/i>d\u2019Ursula K. Le Guin (2022) (com no fer-li cas, si ha publicat Com destruir l\u2019escriptura de les dones<\/i>?):<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abPer tant, si soc
\nescriptora, la meva feina<\/i><\/span><\/span><\/span>
\ns\u00f3n les paraules. Les cartes sense escriure.<\/span><\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Les paraules s\u00f3n la manera que tinc de ser humana, dona, jo.<\/span><\/i><\/span><\/span><\/p>\n

La paraula \u00e9s la roda que em fa girar,
\nla llan\u00e7adora que em despla\u00e7a per l\u2019ordit dels anys
\nper teixir una vida, la m\u00e0
\nque dona forma a l\u2019\u00fas, a la gr\u00e0cia.<\/span><\/i><\/span><\/span><\/p>\n

La paraula \u00e9s la meva dent, la meva ala.<\/span><\/i><\/span><\/span><\/p>\n

La paraula \u00e9s la meva saviesa.<\/span><\/i>\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I tamb\u00e9 vaig fer cas a una altra usu\u00e0ria quan em va recomanar An\u00f3nimas <\/i>de Raquel Presumido (Antipersona, 2020): un llibre molt curtet per\u00f2 tot ell interessant\u00edssim: la import\u00e0ncia dels mal anomenats \u00abcontes de la vella\u00bb; dones de grans homes que no ho haurien estat si elles no haguessin estat en segon o tercer pla; treballs amagats i sexualitzats, com els de les secret\u00e0ries; all\u00f2 que no hi ha als llibres de text no existeix; i una dada il\u00b7luminadora: per fi vaig saber qui era Claudio Moyano:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEn 1857, con la Ley Moyano, se declara obligatoria la ense\u00f1anza tanto para ni\u00f1os como para ni\u00f1as entre los seis y los nueve a\u00f1os. Pero una cosa era lo que se registrara sobre el papel y otra muy distinta lo que se llevara a cabo. Muchas familias no lo ve\u00edan necesario o simplemente no pod\u00edan permitirse que sus hijos asistieran al colegio, ya que eran mano de obra para la paup\u00e9rrima econom\u00eda familiar.\u00bb (Presumido, 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Gran pro, l\u2019obligatorietat de l\u2019ensenyament, per\u00f2 els contres s\u00f3n, com quasi sempre passa, els temps en els quals tenen lloc aquests pros. Com els temps actuals, perqu\u00e8 vaig saber qui era Moyano, per\u00f2 aquesta vegada cap pe\u00e7a va encaixar. Havien de passar uns dies i una campanya electoral. I v\u00eddeos-recopilatori de les grans frases i grans pensaments (\u00e9s un dir) dels candidats d\u2019arreu. I el que va fer encaixar i desencaixar les peces, tot a la vegada, va ser un d\u2019aquests pensaments, que com si fos l\u2019inici del viatge de tornada, ens porten de nou a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Atocha:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00ab<\/span><\/span>Lo que sabemos es que el Gobierno quiere dar nombre de mujer a otras estaciones y ponerles<\/i><\/a><\/span><\/span> <\/u><\/i>el nombre de una mujer y yo lo que creo es que la Virgen de Atocha ya era mujer.<\/i><\/a><\/span><\/span>\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Obres citades<\/span><\/b>
\nAhmed, Sara. Vivir una vida feminista<\/i>. Trad., Mar\u00eda Enguix. Barcelona: Bellaterra, 2018. 374 p. ISBN 978-84-72908-95-6. 20 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Diego, Estrella de. El Prado inadvertido<\/i>. Barcelona: Anagrama, 2022. 304 p. ISBN 978-84-33964-92-2. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hustvedt, Siri. La dona que mira els homes que miren a les dones: assajos sobre feminisme, art i ci\u00e8ncia<\/i>. Trad.,Ferran R\u00e0fols Gesa. Barcelona: Edicions 62, 2017. 410 p. ISBN 978-84-297-7571-6. 21,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Le Guin, Ursula K. L\u2019onada a la ment<\/i>. Trad., Elena Ordeig Vila. Barcelona: Raig Verd, 2022. 384 p. ISBN 978-84-19206-86-2. 23,95 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Miguel, Luna. El coloquio de las perras<\/i>. Madrid: Capit\u00e1n Swing, 2019. 176 p. ISBN 978-84-120645-6- 8. 16 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Muri\u00e0, Anna; Russell, Elizabeth; Oliver, Maria-Ant\u00f2nia; Mar\u00e7al, Maria-Merc\u00e8; Riera, Carme; Aritzeta, Margarida. <\/span><\/span>Les dones i la literatura catalana<\/i><\/a><\/span><\/span>. Introd., Georgina Monge. La Selva del Camp: Peu de Mosca, 2022. 133 p. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Olsen, Tillie. Silencios<\/i>. Pr\u00f3l., Marta Sanz; trad., Blanca Gago. Barcelona: Las Afueras, 2022. 136 p. ISBN 978-84-124802-3-8. 13,95 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Portell, Sebasti\u00e0. <\/span><\/span>Les nenes que llegien al lavabo<\/a><\/span><\/span><\/i>. Barcelona: Ara Llibres, 2021. 144 p. ISBN 978- 84-1780-45-5. 18,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Presumido, Raquel. An\u00f3nimas: la escritura silenciosa de las mujeres<\/i>. Pr\u00f3l., Silvia Nanclares. Valencia: Antipersona, 2020. 112 p. ISBN 978-84-09179-90-9. 12 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ria\u00f1o, Peio H. Las invisibles: \u00bfporqu\u00e9 el Museo del Prado ignora a las mujeres? <\/i>Madrid:  Capit\u00e1n Swing, 2020. 192 p. ISBN 978-84-121354-1-1. 17 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Roig, Montserrat. Som una ganga: textos feministes<\/i>. Ed., M. \u00c0ngels Cabr\u00e9. Barcelona: Comanegra, 2020. 280 p. ISBN 978-84-18022-34-0. 19,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Solnit, Rebecca. Records de la meva inexist\u00e8ncia<\/i>. Trad., Josep Alemany. Barcelona: Angle Editorial, 2021. 256 p. ISBN 978-84-18197-49-9. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Diego Ruiz Llamas<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Russ, Joanna. Com destruir l\u2019escriptura de les dones. Trad., M\u00edriam Cano; pr\u00f2leg, Jessa Crispin; ep\u00edleg,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1303,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1303,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2379"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3895,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions\/3895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}