{"id":2406,"date":"2023-05-22T06:56:09","date_gmt":"2023-05-22T04:56:09","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/storia-confidenziale-delleditoria-italiana-de-gian-arturo-ferrari\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:18","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:18","slug":"storia-confidenziale-delleditoria-italiana-de-gian-arturo-ferrari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/storia-confidenziale-delleditoria-italiana-de-gian-arturo-ferrari\/","title":{"rendered":"\u00abStoria confidenziale dell\u2019editoria italiana\u00bb, de Gian Arturo Ferrari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ferrari, Gian Arturo. Storia confidenziale dell\u2019editoria italiana.<\/i> Venezia: Marsilio, 2022. 363 p. (Romanzi e racconti). ISBN 978-88-297-1543-5.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Storia confidenziale dell\u2019editoria italiana, <\/span><\/i>publicat el 2022 per l\u2019editor veneci\u00e0 Marsilio, entra de ple dret en el conjunt dels llibres que tracten el m\u00f3n editorial des de tots els punts de vista. L\u2019autor, Gian Arturo Ferrari, exdocent universitari i exeditor, com ara a Boringhieri i a Mondadori, ha explicat la seva hist\u00f2ria i, al mateix temps, la de les editorials italianes des de dins. Del 1997 al 2009 Ferrari va treballar com a director del departament Libri de l\u2019editorial Mondadori, de la qual va ser vicepresident, fins al 2018. Pr\u00e8viament, havia treballat tamb\u00e9 per a altres editors, mitjans i grans, alguns d\u2019ells entre els m\u00e9s rellevants de la pen\u00ednsula, on s\u2019havia encarregat de la literatura italiana i estrangera i, entre altres tasques, tamb\u00e9 de la creaci\u00f3 de col\u00b7leccions editorials.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Els decennis transcorreguts en aquest sector li van permetre con\u00e8ixer persones i fer-se una idea completa del que era veritablement l\u2019univers editorial a It\u00e0lia i aquestes p\u00e0gines en s\u00f3n el seu desapassionat testimoni. Fins i tot el t\u00edtol \u00e9s estimulant, i l\u2019adjectiu confidenziale<\/i> ens n\u2019anticipa l\u2019estil. Hi ha, de fet, molts factors tamb\u00e9 desconeguts per al gran p\u00fablic sobre certes \u00abestrat\u00e8gies\u00bb o \u00abmaniobres\u00bb editorials. Per\u00f2, sobretot, Ferrari utilitza un llenguatge d\u2019escriptor, sense vacil\u00b7lacions. Vint-i-set cap\u00edtols, tres-centes seixanta-tres p\u00e0gines composen aquest volum, pr\u00f2leg i ep\u00edleg compresos, en les quals recorre les etapes de les editorials italianes des de l\u2019\u00faltim quart del segle XIX fins als nostres dies, des que, seguint la petjada dels grans editors francesos, neix la professi\u00f3 d\u2019editor a It\u00e0lia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una vegada format el pa\u00eds amb \u00abl\u2019Unit\u00e0\u00bb, <\/i>calia formar els italians, i entre aquests tamb\u00e9 els lectors. Van apar\u00e8ixer de sobte llibres i revistes, un dels recursos m\u00e9s efica\u00e7os. Inspirant-se en els editors francesos del XIX, que van saber fer fortuna amb el feuilleton <\/i>\u2012Louis Hachette, principalment\u2012, s\u2019obren cam\u00ed els primers noms italians. I \u00e9s llavors quan es descobreix la hist\u00f2ria d\u2019Emilio Treves i d\u2019Edoardo Sonzogno, els primers editors de la It\u00e0lia unida. De Treves destaca la seva capacitat de descobrir un autor i, especialment, de cultivar-lo, de tractar-lo b\u00e9 en tots els sentits. L\u2019autor ens parla del primer best-seller<\/i> itali\u00e0, Cuore <\/i>de De Amicis que l\u2019editor de Trieste, Treves, publica, i que obre el cam\u00ed a grans noms, des de Grazia Deledda a Luigi Pirandello.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s, Ferrari parla d\u2019Angelo Rizzoli i d\u2019Arnoldo Mondadori que, d\u2019or\u00edgens humils, arriben r\u00e0pidament a construir un imperi editorial. I mostra fins a quin punt podien ser intu\u00eftius aquells homes de la It\u00e0lia d\u2019aquell temps. Desfilen tamb\u00e9, a les p\u00e0gines de Ferrari, els cognoms de Sonzogno, Hoepli i Laterza, per parlar despr\u00e9s dels grans de la postguerra, tot refent la hist\u00f2ria d\u2019Einaudi, Bompiani i Feltrinelli. Aquest \u00faltim, comunista i milionari, s\u2019inventa la distribuci\u00f3 i les pr\u00f2pies llibreries. Els seus hits<\/i> van de Lampedusa a Pasternak, publicat a It\u00e0lia en estrena mundial, i gaireb\u00e9 tots els principals autors del Novecento. <\/i>Per\u00f2 darrere l\u2019escenari es mouen els consellers editorials, que esdevenen professionals i estudien estrat\u00e8gies i m\u00e0rqueting. Analitza els homes, per\u00f2 tamb\u00e9 les col\u00b7leccions, els autors, els consells editorials, les idees m\u00e9s brillants, com la de la col\u00b7lecci\u00f3 BUR (\u00abBiblioteca universale Rizzoli\u00bb), que el 1949, a un preu irrisori que tothom es pogu\u00e9s permetre, fa arribar a les llibreries una llarga s\u00e8rie de t\u00edtols. Un petit llibre de butxaca costava 70 lires, el preu d\u2019un bitllet de tramvia d\u2019anada i tornada. E il gioco era fatto.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En la immediata postguerra, tot porta la marca Einaudi, en bona part tamb\u00e9 pels homes i dones de gran rellev\u00e0ncia cultural que hi col\u00b7laboraven. Nom\u00e9s cal pensar en Bobbio, Pavese, Vittorini, Natalia Ginzburg i en el jove Calvino. Tamb\u00e9, doncs, escriptors, capa\u00e7os de treballar humilment a la recerca d\u2019altres talents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ens explica el funcionament d\u2019algunes editorials des de dins, i em refereixo no solament a les estrat\u00e8gies editorials, als jocs de poder interns, sin\u00f3 tamb\u00e9 als edificis que les allotjaven, a les sales on treballaven els col\u00b7laboradors fixos, o aquelles en qu\u00e8 hi apareixien els que estaven de pas. I llavors ens venen a la ment molts rostres, coneguts o menys coneguts. Resulta interessant la reconstrucci\u00f3 del naixement que fa de l\u2019editorial Adelphi que avui dia assumeix el rol que Einaudi va ostentar durant anys. I parlant d\u2019Adelphi, no es pot oblidar citar el burattinaio<\/i> Bobi Bazlen, l\u2019escriptor que no va escriure mai, que movia els fils de l\u2019editorial de Luciano Fo\u00e0, primer, i de Roberto Calasso, despr\u00e9s. La mateixa aristocr\u00e0tica Adelphi que el 1985 edita un best-seller<\/i> amb un t\u00edtol que passar\u00e0 a la hist\u00f2ria: La insuportable lleugeresa de l\u2019\u00e9sser<\/i> de Milan Kundera, amb la seva coberta blau cel amb una pintura de Max Ernst.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ferrari parla tamb\u00e9 dels premis, de les relacions amb el m\u00f3n pol\u00edtic, del rol de la televisi\u00f3, que es converteix en el vehicle principal per a la promoci\u00f3 dels llibres, capa\u00e7 de dirigir el m\u00f3n editorial a partir dels anys vuitanta. A la part final del llibre, Ferrari ens explica de quina manera alguns editors van arribar a publicar determinats t\u00edtols d\u2019\u00e8xit de finals del segle XIX, italians i estrangers. Tamb\u00e9 hi trobem una al\u00b7lusi\u00f3 a Espanya i als editors postfranquistes. El parmes\u00e0 Guanda compra els drets de Las edades de Lul\u00fa, <\/i>d\u2019Almudena Grandes, que esdev\u00e9 un \u00e8xit sense precedents. L\u2019exotisme provinent de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica premia tamb\u00e9 Javier Cercas, quan, sempre de Tusquets, Guanda acapara els drets de Soldados de Salamina.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre flueix b\u00e9. Cal fer, per\u00f2, un parell de cr\u00edtiques. D\u2019una banda, \u00e9s una ll\u00e0stima que hi manqui un \u00edndex alfab\u00e8tic de noms, que hauria estat \u00fatil per moure\u2019s m\u00e9s \u00e0gilment dins un text que, no per casualitat, ha estat publicat en la col\u00b7lecci\u00f3 de Marsilio \u00abRomanzi e racconti\u00bb, precisament per aquesta flu\u00efdesa. D\u2019altra banda, l\u2019editor Vallecchi hauria merescut ser recordat, donat que, almenys entre les dues guerres, ell, abans que molts d\u2019altres, va divulgar autors, narradors i poetes que conformaran la hist\u00f2ria de la literatura italiana del segle XX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tradueixo l\u2019\u00faltima p\u00e0gina de Ferrari: <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abCada editorial, petita o gran, bonica o lletja, es mant\u00e9 dempeus sobre tres pilars. La idea, els diners i les descobertes. La idea<\/b> \u00e9s all\u00f2 que la fa n\u00e9ixer, que es troba en la ment d\u2019una persona determinada (com passa generalment) o de dues, de tres, o de tantes com es vulgui. D\u2019on ve i per qu\u00e8 no se sap: d\u2019un noble impuls, d\u2019una necessitat interior, d\u2019una sobtada intu\u00efci\u00f3, de la previsi\u00f3 intel\u00b7ligent que hi ha un terreny f\u00e8rtil no llaurat encara, d\u2019una oportunitat de mercat, d\u2019un projecte, d\u2019un poder. De totes aquestes coses juntes. En la idea es barregen dos ingredients: molts llibres que esperen per ser publicats o fins i tot escrits, i un p\u00fablic que, encara que no ho s\u00e0piga, espera llegir-los.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els diners<\/b> s\u00f3n els que en primer lloc fan possible l\u2019empresa, i despr\u00e9s els que haur\u00e0 de generar per sobreviure, per cr\u00e9ixer, per expandir-se. Les editorials, contr\u00e0riament al que es pensa, en parlen sovint, els exhibeixen per a la seva major gl\u00f2ria, confonent sovint ingressos facturats o conceptes m\u00e9s nebulosos com el valor monetari del volum de les vendes realitzades en un determinat per\u00edode. Volen fer veure tamb\u00e9 aqu\u00ed, contr\u00e0riament al que es pensa, que s\u00f3n persones realistes, no somiadors perduts, que el seu treball produeix resultats concrets. Per\u00f2 els diners, a m\u00e9s de ser una del\u00edcia (quan s\u00f3n una del\u00edcia), s\u00f3n tamb\u00e9 una creu, sempre insuficients per mantenir les despeses que generen els seus llibres, que si, al contrari, haguessin estat entesos pels qui tenen els cordons de la bossa haurien pogut fer meravelles…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La descoberta<\/b>, el fet d\u2019estar amb l\u2019orella a terra per sentir els primers senyals dels moviments tel\u00b7l\u00farics, escrutar l\u2019horitz\u00f3 a la recerca de llunyans senyals de fum, \u00e9s el veritable ofici de les editorials. Dep\u00e8n de la seva sensibilitat, del seu bon ull i de la seva orella veure en la selva que els envolta o sentir en l\u2019estr\u00e8pit que els eixorda aquella nova planteta, aquella nota a\u00efllada que anuncia el futur. Es poden equivocar, \u00e9s adm\u00e8s equivocar-se, un s\u2019equivoca la majoria de les vegades. Per\u00f2 no sempre. La valentia d\u2019un editor, i de la suma d\u2019editors d\u2019una editorial sencera, es troba en haver aconseguit posar-se a la butxaca, entre pedres i trossos de llaut\u00f3, una palleta d\u2019or. El llibre que es mant\u00e9 (best-seller<\/i> o no, per\u00f2 almenys mig best-seller<\/i>) no s\u2019ha editat per raons econ\u00f2miques \u2012tot i no ser menyspreables\u2012, sin\u00f3 perqu\u00e8 constitueix la prova fefaent que s\u2019ha encertat, que s\u2019ha sabut veure correctament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Idees, diners i descobertes \u2012els tres pilars\u2012 es barregen en cada editorial. Cal veure, per\u00f2, en quines proporcions. Cadascun dels tres, al costat de la pr\u00f2pia necessitat, porta al darrere una cara amagada, no sempre agradable […] El dest\u00ed dels editors que estan amb un peu aqu\u00ed i un altre all\u00e0, \u00e9s a les seves mans. Tot dep\u00e8n de la seva sensibilitat, de la capacitat \u2012sense ajuda, sense crosses, sense claus on agafar-se\u2012 de tenir ulls i orelles per al futur. S\u00f3n avui m\u00e9s lliures del que havien estat mai, per\u00f2 la llibertat, sobretot a It\u00e0lia, \u00e9s una condici\u00f3 a la qual no estem tan habituats\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Francesco Luti<\/span><\/a>  – <\/span>@lutifrancesco<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span>
\nUniversitat de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ferrari, Gian Arturo. Storia confidenziale dell\u2019editoria italiana. Venezia: Marsilio, 2022. 363 p. (Romanzi e racconti)….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_analysis_target_kw":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1312,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1312,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2406"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3922,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406\/revisions\/3922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}