{"id":2409,"date":"2023-05-15T06:24:14","date_gmt":"2023-05-15T04:24:14","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-reivindicacio-del-paper-de-juan-ramon-masoliver\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:18","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:18","slug":"una-reivindicacio-del-paper-de-juan-ramon-masoliver","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-reivindicacio-del-paper-de-juan-ramon-masoliver\/","title":{"rendered":"Una reivindicaci\u00f3 del paper de Juan Ram\u00f3n Masoliver"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>G\u00e1zquez Cano, M\u00edriam. Juan Ram\u00f3n Masoliver: edici\u00f3n y cultura en la Barcelona de posguerra.<\/i> Pr\u00f3l., Jordi Gracia. Madrid: F\u00f3rcola, 2023. 444 p. (Siglo XX). ISBN 978-84-17425-08-1. 29,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades, potser perqu\u00e8 era un terreny gaireb\u00e9 verge per als doctorands, han anat creixent els estudis sobre els protagonistes de la vida cultural catalana en la immediata postguerra, i sovint s\u2019ha fet amb un esperit revisionista i reivindicatiu que pot arribar a ser distorsionador. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Un fet tan conegut i sovint evocat com la intenci\u00f3 d\u2019alguns franquistes catalans propers a Dionisio Ridruejo de repartir entre la poblaci\u00f3 fulls volants de propaganda en catal\u00e0 a l\u2019entrada de les tropes franquistes a Barcelona fins i tot ha estat interpretat com una mostra d\u2018equanimitat o de sentit com\u00fa, que va ser desballestada per inst\u00e0ncies militars, quan sembla evident que va ser un frac\u00e0s estrepit\u00f3s producte d\u2019una ingenu\u00eftat propera a l\u2019estupidesa i potser atribu\u00efble a la joventut i inexperi\u00e8ncia dels que la van protagonitzar. S\u00f3n abundoses les mem\u00f2ries de carlistes catalans enquadrats en les files franquistes (en particular al Ter\u00e7 de Montserrat) que donen testimoni de, en el millor dels casos, la burla i l\u2019escarni de qu\u00e8 eren objecte quan durant la guerra parlaven entre ells la seva llengua; per tant, es fa ben dif\u00edcil creure\u2019s que alg\u00fa pogu\u00e9s ser tan c\u00e0ndid com per suposar que un projecte propagand\u00edstic d\u2019aquestes caracter\u00edstiques tingu\u00e9s alguna possibilitat de ser dut a terme (per no entrar en la seva possible efectivitat). Pretendre que aquests vencedors de la guerra civil no van poder materialitzar els seus espl\u00e8ndids per\u00f2 malaguanyats projectes culturals a causa d\u2019una resist\u00e8ncia conservadora i ultracat\u00f2lica franquista inesperada o imprevisible resulta agosarat. I tampoc es pot descartar que la reiterada evocaci\u00f3 d\u2019aquest episodi dels moments finals de la guerra per part dels seus part\u00edcips fos una manera de treure\u2019s del damunt algun capell que a mesura que avan\u00e7ava la postguerra els podia destorbar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona sembla haver-se convertit en una pedrera d\u2019aquesta mena d\u2019estudis reinterpretatius, i el present llibre de M\u00edriam G\u00e1zquez<\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span>Cano, sorgit de la tesi amb la qual es va doctorar l\u2019any 2018 en aquesta universitat (La continuidad cosmopolita: J. R. Masoliver y la cultura de posguerra en Barcelona<\/a><\/i>), n\u2019\u00e9s un exemple, discutible pel que fa a la interpretaci\u00f3, per\u00f2 molt valu\u00f3s com a hist\u00f2ria cultural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La traject\u00f2ria de Juan Ram\u00f3n Masoliver prou valia una an\u00e0lisi en profunditat perqu\u00e8 la seva import\u00e0ncia \u00e9s indiscutible, tant com a fundador de la revista avantguardista vilafranquina H\u00e8lix<\/i> (1929-1930), com per la seva tasca com a traductor i cr\u00edtic literari en la postguerra i pel seu paper a Entregas de poes\u00eda<\/i> (1944-1947) i m\u00e9s endavant en la creaci\u00f3 i direcci\u00f3 de la revista barcelonina Camp de l\u2019Arpa <\/i>(1972-1977), amb Jos\u00e9 Batll\u00f3 com a editor, per\u00f2 potser centrar-se en la vessant d\u2019editor de Masoliver sigui una pretensi\u00f3 massa ambiciosa si no \u00e9s amb una concepci\u00f3 del que \u00e9s editar molt \u00e0mplia i flexible, que pot desembocar en una tergiversaci\u00f3 del valor cultural d\u2019alguns autoproclamats editors. De fet, el mateix estudi de M\u00edriam G\u00e1zquez sembla posar de manifest que la major aportaci\u00f3 intel\u00b7lectual de Masoliver va ser, prenent com a model Ezra Pound \u2012la comparaci\u00f3 amb el qual est\u00e0 fora de lloc\u2012, la creaci\u00f3 d\u2019un c\u00e0non de la literatura universal i la seva pretensi\u00f3 (d\u2019efectivitat dubtosa) d\u2019imposar-lo mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie d\u2019iniciatives que potser podem definir com a foment de la lectura (tert\u00falies, publicacions peri\u00f2diques, activitat social), aix\u00ed com amb la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa de relacions, que l\u2019autora s\u2019entesta a descriure com a \u00abcort\u00bb, en refer\u00e8ncia a La corte literaria de Jos\u00e9 Antonio<\/i> de M\u00f3nica i Pablo Carbajosa (Cr\u00edtica, 2003).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En aquest mateix sentit i en refer\u00e8ncia a la prestigiosa col\u00b7lecci\u00f3 \u00abPoes\u00eda en la mano\u00bb, escriu G\u00e1zquez que \u00ab<\/span><\/span>fue el \u00fanico y breve intento de Masoliver de culminar su utop\u00eda de erigirse en el Pound espa\u00f1ol y de establecer una corte rapallense en Barcelona, buscando rentabilizar culturalmente su reciente victoria en la contienda<\/span><\/span>\u00bb (p. 126). Ara b\u00e9, la pol\u00e8mica sobre l\u2019aut\u00e8ntica paternitat d\u2019aquesta iniciativa tampoc queda del tot tancada, i menys adduint com a prova una \u00abcarta de pago […] a cuenta de su labor como asesor literario de \u201cPoes\u00eda en la mano\u201d\u00bb signada el novembre de 1939 entre un vencedor de la guerra i Josep Jan\u00e9s, un editor derrotat que no parava d\u2019entrar i sortir de pres\u00f3 (p. 219-220). \u00c9s probablement exagerada l\u2019afirmaci\u00f3 de F\u00e9lix Ros (ABC<\/i>, 9 de juny de 1959, p. 5) segons la qual \u00abPoes\u00eda en la mano\u00bb va ser una iniciativa duta a terme per quatre socis<\/i> (Masoliver, Josep Jan\u00e9s, Pujol Mas i el mateix Ros), per\u00f2 tamb\u00e9 Masoliver mateix havia declarat el 1983 al professor Fernando Valls que van ser Jan\u00e9s i Ros els que li van demanar aixopluc per donar continu\u00eftat d\u2019alguna manera a la col\u00b7lecci\u00f3 de Jan\u00e9s \u00abOreig de la Rosa dels Vents\u00bb, i diversos estudis han posat de manifest aquest aspecte, fins el punt que el gran estudi\u00f3s de l\u2019edici\u00f3 a Catalunya Manuel Llanas (a qui G\u00e1zquez no menciona) descriu la col\u00b7lecci\u00f3 com una imitaci\u00f3 flagrant de la iniciativa janesiana, que per si fos poc ni tan sols \u00e9s convocada, i que afecta tant la presentaci\u00f3 dels volums com el concepte i el contingut dels mateixos.[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Certament, la comparaci\u00f3 entre el projecte de l\u2019\u00abOreig\u00bb i \u00abPoesia en la mano\u00bb, tant pel que fa a l\u2019aspecte conceptual i gr\u00e0fic com a la tria de t\u00edtols \u00e9s molt eloq\u00fcent, i que pels qui coneixen totes dues col\u00b7leccions resulta una mica irritant la insist\u00e8ncia contra vent i marea a marcar-ne suposades difer\u00e8ncies que fan de Jan\u00e9s i els editors de preguerra uns intel\u00b7lectuals conservadors i apocats i de Masoliver, en canvi, un modernitzador i divulgador de l\u2019alta cultura lluitant contra imponderables. En aquest mateix sentit, \u00e9s tamb\u00e9 una paradoxa que l\u2019admiraci\u00f3 de Jan\u00e9s cap a Ors sigui interpretada com un ancoratge en un noucentisme periclitat i inoperant, mentre que la de Masoliver ho sigui com una mostra d\u2019elitisme i impuls de modernitzaci\u00f3 aprofitant el millor que la literatura espanyola del passat recent podia oferir-li (\u00ab<\/span><\/span>donde Jan\u00e9s lee de una manera tradicional sin renunciar en ning\u00fan momento a la excelencia, Masoliver incorpora un bagaje personal […] que le permite realizar una lectura de los cl\u00e1sicos en clave moderna<\/span><\/span>\u00bb, p. 222-223). Per\u00f2 no \u00e9s sin\u00f3 fer cofisimofis amagar en una nota (la 458) a la p\u00e0gina 415 la succinta relaci\u00f3 de les moltes similituds entre una col\u00b7lecci\u00f3 i l\u2019altra, despr\u00e9s d\u2019haver escrit que \u00ab<\/span><\/span>la cr\u00edtica ha querido ver una continuidad entre \u201cOreig de la Rosa dels Vents\u201d y \u201cPoes\u00eda en la mano\u201d basada en una serie de coincidencias<\/i>: el formato antol\u00f3gico, la selecci\u00f3n de autores extranjeros y nacionales, el rigor de las traducciones, la presentaci\u00f3n biling\u00fce con el original enfrentado a la versi\u00f3n castellana y el dise\u00f1o de la cubierta. No obstante, se trata de coincidencias meramente epid\u00e9rmicas<\/i><\/span><\/span>\u00bb (p. 222, el subratllat \u00e9s meu).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Malgrat aquesta interpretaci\u00f3 del personatge com a editor \u2012no queda del tot clar en quin sentit se\u2019l pot considerar com a tal\u2012 i del rebuig que pugui generar el car\u00e0cter feixista, elitista, esnob i diletant de Masoliver, el fet de treure a la llum una enorme quantitat de dades procedents del seu riqu\u00edssim fons personal i fins ara desconegudes, que entre altres coses donen not\u00edcia de diversos volums de \u00abPoes\u00eda en la mano\u00bb que no van arribar a bon port i en diversos estats d\u2019edici\u00f3, justifiquen amb escreix una lectura atenta per\u00f2 cautelosa d\u2019aquest llibre, que potser cau en un exc\u00e9s d\u2019entusiasme per al biografiat que desemboca en un to apolog\u00e8tic una mica fora de lloc (la qual cosa podria fer malpensar que es vol imposar al lector una hip\u00f2tesi predeterminada, tant si el curs de la investigaci\u00f3 la demostra com si no). En qualsevol cas, per\u00f2, \u00e9s innegable que M\u00edriam G\u00e1zquez fa amb aquest llibre una aportaci\u00f3 molt quantiosa i valuosa per arribar a completar algun dia el mosaic de la cultura barcelonina d\u2019entre 1939 i 1975.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La interpretaci\u00f3 del personatge, doncs, \u00e9s com a m\u00ednim for\u00e7a discutible, per\u00f2 el valor del riqu\u00edssim cabdal d\u2019informaci\u00f3 que aporta M\u00edriam G\u00e1zquez en aquest llibre \u00e9s una extraordin\u00e0ria contribuci\u00f3 per al millor coneixement del camp literari de la postguerra a Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Mengual<\/span><\/span><\/span>
\nT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/a><\/i>   <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Manuel Llanas, <\/span><\/span>\u00abDues col\u00b7leccions de poesia a banda i banda de l\u2019abisme de 1939\u00bb, <\/span><\/span>a Miquel M. Gibert, Amparo Hurtado D\u00edaz i Jos\u00e9 Francisco Ruiz Casanova (eds.), Literatura comparada catalana i espanyola al segle xx<\/span>: g\u00e8neres, lectures i traduccions (1898-1951)<\/i>, Lleida: Punctum; Barcelona: Trilcat, 2007, p. 39-47, cita a p. 41.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

G\u00e1zquez Cano, M\u00edriam. Juan Ram\u00f3n Masoliver: edici\u00f3n y cultura en la Barcelona de posguerra. Pr\u00f3l.,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2409","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2409","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2409"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2409\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3925,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2409\/revisions\/3925"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}