{"id":2416,"date":"2023-04-24T06:33:03","date_gmt":"2023-04-24T04:33:03","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escriptors-africans\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:19","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:19","slug":"escriptors-africans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escriptors-africans\/","title":{"rendered":"\u00abEscriptors africans\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Escriptors africans<\/em>. [Per] GELA, Grup d\u2019Estudi de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades; coord., Pere Comellas Casanova. [Igualada]: Edicions del Rec; [Barcelona]: Grup d\u2019Estudi de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades, 2022. 218 p. ISBN 978-84-09-43886-0. 25 \u20ac.<\/p>\n

\u00abHav\u00edem comentat llargament les ambig\u00fcitats de vegades confortables, sovint humiliants, de la nostra situaci\u00f3 d\u2019escriptors africans (o d\u2019origen afric\u00e0) en el camp literari franc\u00e8s. De manera una mica injusta, i perqu\u00e8 els autors africans de les generacions precedents eren unes dianes evidents i f\u00e0cils, aclapar\u00e0vem llavors els nostres primog\u00e8nits. Els f\u00e8iem responsables del mal que pat\u00edem: el sentiment de ser incapa\u00e7os de no tenir el dret (\u00e9s el mateix) de dir d\u2019on ven\u00edem\u00bb.
\nMohamed Mbougar Sarr. La plus secr\u00e8te m\u00e9moire des hommes<\/em>. Paris: Philippe Rey; Dakar: Jimsaan, 2021.<\/p>\n

* * * * * * * *<\/p>\n

<\/p>\n

No fa gaire que acaba de sortir publicat sota el paraigua (ens hauria agradat m\u00e9s dir i ho diem perqu\u00e8 se\u2019ns entengui \u2013mai se sap, les lleng\u00fces tenen molt capricis encisadors\u2012) sota l\u2019ombra d\u2019un gran arbre anomenat GELA Grup d\u2019Estudi de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades amb altres mecenes, un llibre-repertori en catal\u00e0 titulat: Escriptors africans<\/em>, editat per Edicions del Rec i que atrau la vista, ja que la coberta del llibre \u00e9s de color vermell cridaner. No pot i no hauria de passar inadvertit per ning\u00fa que entri en una llibreria. <\/p>\n

\u00c9s una edici\u00f3 que completa i tanca una \u00e0mplia exposici\u00f3 d\u2019autors africans que es va fer al vest\u00edbul de la Universitat de Barcelona (octubre-novembre 2022) comissionada per la gran ling\u00fcista de casa nostra, la professora M. Carme Junyent. Vegem-ne un petit tast.<\/p>\n

* * * * * * * *<\/p>\n

\u00abSota el garrofer quasi no es veu res. Les fulles arriben a terra, formen unes cortines per qui vol amagar-se dels raigs, tant del sol com dels ulls curiosos. Hi trec el cap i una nena que menja blat ver salta d\u2019espant. Qu\u00e8 hi faig aqu\u00ed? I per qu\u00e8 m\u2019espanto a mi mateixa?\u00bb
\nAsmaa Aouattah. L\u2019etern retorn<\/em>. Argentona: Voliana, 2018.<\/p>\n

\u00abOyidiya no ho volia admetre, per\u00f2 a mesura que repassava mentalment la seva vida, va veure clarament que ella havia estat l\u2019home de la casa mentre que el seu marit, Nekwe, havia estat la dona. S\u00ed. Fins i tot havia caigut en excessos pels quals ara estava pagant. Va sentir una forta punxada de culpa i remordiment\u00bb.
\nCatherine Obianuju Acholonu. The Heinemann book of African women\u2019s writing<\/em>. Oxford: Heinemann, 1993.<\/p>\n

\u00abJo sabia que figurava que m\u2019havia d\u2019agenollar, acotar el cap com una col\u00b7legiala a qui castiguen i dir que em sabia greu haver insultat el meu marit i la seva mare d\u2019una sola tacada. Haurien acceptat les meves diculpes […] Aix\u00ed doncs, per primer cop vaig fer cas om\u00eds del disgust dels sogres i em vaig aixecar quan s\u2019esperava que m\u2019agenoll\u00e9s\u00bb.
\nAy\u00f2b\u00e1mi Ad\u00e9b\u00e1y\u00f2. Queda\u2019t amb mi<\/em>. Barcelona: Angle Editorial, 2018.<\/p>\n

\u00abEscolteu els gemecs que surten de l\u2019\u00e0nima. Veniu, seieu a la sang de les herbes que s\u2019escorre pels turons, veniu, escolteu mentre reposeu els cossos cansats sota la figuera de dol que vessa ll\u00e0grimes pels fills avortats. Us vull explicar hist\u00f2ries antigues, del present i del futur perqu\u00e8 tinc totes les edats i encara soc m\u00e9s jove que tots els fills i nets que han de n\u00e9ixer. Jo soc el dest\u00ed\u00bb.
\nPaulina Chiziane. Ventos do Apocalipse<\/em>. Lisboa: Caminho, 2015.<\/p>\n

* * * * * * * *<\/p>\n

El llibre \u00e9s un repertori de 210 autors i autores de tots els temps, des dels escriptors considerats com a pares de la literatura africana fins als m\u00e9s recents, que tamb\u00e9 destaquen pel seu talent creatiu amb un nou estil literari. Tots ells s\u00f3n originaris del continent afric\u00e0 de nord a sud o formen part de la di\u00e0spora repartida per tot el m\u00f3n. Alfab\u00e8ticament ordenats amb cura pels seus noms i acompanyats d\u2019uns breus textos biogr\u00e0fics, completats d\u2019un fragment representatiu d\u2019alguna de les seves obres. Al final del llibre ens trobarem gratament amb un cap\u00edtol i una llista de 50 lleng\u00fces africanes en les quals escriuen alguns d\u2019aquests autors, per\u00f2 tamb\u00e9 amb un \u00edndex dels pa\u00efsos dels quals provenen aquests escriptors.<\/p>\n

Escriptors africans<\/em> \u00e9s un cat\u00e0leg i una refer\u00e8ncia de gran valor, en definitiva, d\u2019una gran utilitat tant per als amants de la literatura africana com per a qui s\u2019hi vulgui apropar i aprendre\u2019n. Una literatura molt desconeguda i molt dispersa en diverses publicacions d\u2019editorials catalanes i espanyoles. <\/p>\n

Un llibre imprescindible i necessari a qualsevol biblioteca p\u00fablica o personal, que permet donar visibilitat a les altres escriptures i pensaments que formen tamb\u00e9 part de la literatura universal.<\/p>\n

Des d’un petit refugi d\u2019un petit poble de l\u2019Alt Pened\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escriptors africans. [Per] GELA, Grup d\u2019Estudi de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades; coord., Pere Comellas Casanova. [Igualada]: Edicions…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3434,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/coberta20escriptors20africans.jpg",600,848,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2416"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3932,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions\/3932"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}