![\"\"](\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2023\/Coberta%20Sobre%20la%20contingencia.jpg\")
<\/a>Lampis, Mirko. Sobre la contigencia<\/em>. Valencia: Tirant lo Blanch, 2022. 134 p. (Tirant humanidades). ISBN 978-84-19226-45-7. 12,90 \u20ac en paper, 8 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/p>\nA la contracoberta d\u2019aquest llibre es pot llegir aix\u00f2: <\/p>\n
\n\u00abEn la librer\u00eda hay muchos libros. Obvio. De eso se trata. Que est\u00e9n ah\u00ed no es ninguna casualidad. El mercado editorial se ocupa con esmero de proporcionarle la mercancia que le interesa. Ya tiene en sus manos un ejemplar de Murakami y el \u00faltimo de Neuman. Corre con la mirada las estanter\u00edas y las mesas repletas de vol\u00famenes. Lee los t\u00edtulos, ojea algunas p\u00e1ginas. Siente el acostumbrado frenes\u00ed condimentado de tristeza: tantos libros que jam\u00e1s podr\u00e1 leer… Sobre la contingencia. Este t\u00edtulo de repente le llama la atenci\u00f3n…\u00bb <\/p>\n<\/blockquote>\n
El text de la contracoberta segueix explicant la sinopsi del llibre, per\u00f2 al contrari del que podria semblar, aquest llibre no tracta de llibres, ni del mercat editorial, ni sobre Murakami. Com molt b\u00e9 descriu el t\u00edtol, tracta sobre la conting\u00e8ncia. <\/p>\n
<\/p>\n
Aquest terme, amb la seva arrel \u00abcontingent\u00bb, que pot ser a la vegada un substantiu o un adjectiu, \u00e9s l\u2019objecte d\u2019estudi d\u2019aquest autor, doctor en Teoria de la Literatura i que actualment \u00e9s professor de Ling\u00fc\u00edstica i Teoria de la Literatura al Departament de Lleng\u00fces Rom\u00e0niques a la Universitat de Nitra (Eslov\u00e0quia). <\/p>\n
El contingut del llibre \u00e9s una s\u00edntesi d\u2019estudis semi\u00f2tics, filol\u00f2gics i filos\u00f2fics del concepte conting\u00e8ncia. L\u2019autor fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric per tractar de descriure i definir el seu significat amb l\u2019estudi de fragments i comentaris de diversos autors cl\u00e0ssics i contemporanis significats en aquestes mat\u00e8ries. <\/p>\n
Aix\u00ed, per exemple, en el primer cap\u00edtol ens parla sobre l\u2019obra d\u2019Arist\u00f2til, Dem\u00f2crit, Epicur i Lucreci i les aportacions que fan del terme \u00abconting\u00e8ncia\u00bb i la relaci\u00f3 sem\u00e0ntica que mant\u00e9 amb els termes \u00abcasual\u00bb, \u00abatzar\u00f3s\u00bb, \u00abdeterminista\u00bb, \u00abaccidental\u00bb, etc. Com a conclusi\u00f3 i com a resum de la l\u00f2gica aristot\u00e8lica tractat en aquest primer cap\u00edtol, trobem aquesta definici\u00f3 de conting\u00e8ncia a la p\u00e0gina 22: \u00abes necesario que lo que es, cuando es, sea, y que lo que no es, cuando no es, no sea\u00bb, lo cierto es que \u00abno es necesario ni que todo lo que es sea ni que todo lo que no es no sea\u00bb.<\/p>\n
Com es podr\u00e0 llegir en els seg\u00fcents cap\u00edtols, l\u2019estil discursiu d\u2019aquest primer cap\u00edtol marcar\u00e0 la tend\u00e8ncia argumental i la complexitat estructural i del contingut textual de tot el llibre.<\/p>\n
El segon cap\u00edtol s\u2019inicia, com tots els altres, amb una citaci\u00f3 del text de la Divina com\u00e8dia<\/em> de Dante que introdueix el contingut del text i dels autors tractats, en aquest cas amb Maquiavel, Pascal i Spinoza.<\/p>\n
El tercer cap\u00edtol tracta sobre Stuart Mill i els c\u00e0nons de la inducci\u00f3. El quart tracta sobre l\u2019obra de Sanders Peirce i la relaci\u00f3 entre la formaci\u00f3, la creen\u00e7a i l\u2019atzar. El cinqu\u00e8 cap\u00edtol sobre Ferdinand de Saussure i el seu llibre Curs de ling\u00fc\u00edstica general<\/em> (Edicions 62, 1990) i tamb\u00e9 sobre l\u2019obra de Jacques Monod i el seu llibre Le hasard et la n\u00e9cessit\u00e9<\/em> (en castell\u00e0, El azar y la necesidad<\/em>, Tusquets, 2016), l\u2019obra de Iuri Mikh\u00e0ilovitx L\u00f3tman, Estructura del texto art\u00edstico<\/em> (Akal, 2011), en el qual subratlla el paper de la conting\u00e8ncia (la casualitat) en l\u2019\u00e0mbit de les din\u00e0miques de transformaci\u00f3 cultural.<\/p>\n
En el set\u00e8 cap\u00edtol es fa un rep\u00e0s lexicogr\u00e0fic per saber com defineixen diferents diccionaris de llengua espanyola algunes paraules que sovint es confonen entre elles, com per exemple: \u00abatzar\u00bb, \u00abcasualitat\u00bb, \u00abconting\u00e8ncia\u00bb, \u00abaleatori\u00bb, \u00abaccident\u00bb, \u00abeventualitat\u00bb, etc. Per exemple, trobem la definici\u00f3 de conting\u00e8ncia que fa el Diccionario de la lengua espanyola<\/em>: \u00ab1. Posibilidad de que algo suceda o no suceda. 2. Cosa que puede suceder o no suceder.\u00bb<\/p>\n
En el darrer cap\u00edtol titulat com a: \u00abConclusi\u00f3n. Indeterminaciones, co-incidencias, imprevisibilidad\u00bb es fa un resum de la s\u00edntesi d\u2019aportacions de cada autor, tot i sabent, com diu l\u2019autor, que \u00absabemos que ocurrieron, ocurren y ocurrir\u00e1n sucesos y co-incidencias inesperados, impredecibles, sucesos y co-incidencias que hubiera sido y es imposible determinar de antemano\u00bb (p. 126).<\/p>\n
Com queda reflectit en aquest resum de cap\u00edtols, \u00e9s un llibre dens, amb definicions i relacions sem\u00e0ntiques complexes, que requereix un cert grau de concentraci\u00f3 i inter\u00e8s per la profunditat i precisi\u00f3 de molts conceptes te\u00f2rics i pr\u00e0ctics. Possiblement, aquesta elevada dificultat de comprensi\u00f3 sigui, a pesar de tot, un repte que faci m\u00e9s estimulant la seva lectura. Com a exemple, vegeu aqu\u00ed un parell d\u2019extractes del llibre escollits a l\u2019atzar.<\/p>\n
Primer, un par\u00e0graf de la p\u00e0gina 92 que parla sobre l\u2019obra de l\u2019autor rus L\u00f3tman: <\/p>\n
\n\u00abEn efecto, el orden por fluctuaciones<\/em> descrito y formalizado por Prigogine en el caso de los sitemas f\u00edsicos alejados de las condiciones de equilibrio termodin\u00e1mico y la tendencia de tales sistemas a autoorganizarse y a alcanzar un comportamiento impredecible (meramente estoc\u00e1stico) en correspodencia de los puntos de bifurcaci\u00f3n, con la consiguiente emerg\u00e8ncia de una nueva organizaci\u00f3n global que solo puede ser comprendida en virtud de la historia<\/em> del sistema, no pod\u00edan no llamar la atenci\u00f3n del semi\u00f3logo de Tartu\u00bb.<\/p>\n<\/blockquote>\n
Un altre par\u00e0graf de la p\u00e0gina 77 sobre l\u2019obra de Monod:<\/p>\n
\n\u00abEl segundo tipo de azar esencial del que habla Monod depende del principio de indeterminaci\u00f3n cu\u00e1ntica: al considerar acontecimientos microsc\u00f3picos (y ser\u00eda este el caso de las mutacions gen\u00e9ticas), no podemos excluir que su comportamiento \u201cerr\u00e1tico\u201d se deba a eventos cu\u00e1nticos que son, seg\u00fan cierta vulgata f\u00edsica, imposibles de determinar con precisi\u00f3n arbitraria\u00bb.<\/p>\n<\/blockquote>\n
Aquests son uns exemples qualssevol del nivell de coneixement de les teories generals i espec\u00edfiques en diversos camps de la ci\u00e8ncia, la ling\u00fc\u00edstica, la biologia, la f\u00edsica o la filosofia que cont\u00e9 el llibre. <\/p>\n
\u00c9s per aquesta ra\u00f3 que \u00e9s un llibre destinat a lectors, estudiants i professionals interessants en aquests camps del coneixement preeminent. Com el lector haur\u00e0 pogut comprovar despr\u00e9s de llegir-lo, i com deia al principi d\u2019aquesta ressenya, el llibre no t\u00e9 res a veure amb el m\u00f3n del llibre ni amb els dels seus m\u00faltiples actors que el conformen, per\u00f2 \u00e9s un llibre substancial en la seva mat\u00e8ria. <\/p>\n