{"id":2433,"date":"2023-03-10T07:00:00","date_gmt":"2023-03-10T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/imaginemos-una-frase-de-brian-dillon\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:20","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:20","slug":"imaginemos-una-frase-de-brian-dillon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/imaginemos-una-frase-de-brian-dillon\/","title":{"rendered":"\u00abImaginemos una frase\u00bb, de Brian Dillon"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dillon, Brian. Imaginemos una frase<\/em>. Trad., Rub\u00e9n Mart\u00edn Gir\u00e1ldez. Barcelona: Anagrama, 2022. 218 p. (Argumentos; 579). ISBN 978-84-339-6490-8. 18,90 \u20ac.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cilment suposable que qui arribi a aquest blog sense tenir-ne coneixen\u00e7a anterior \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s un\/a lletraferit\/da. S\u00f3n moltes les caracter\u00edstiques que defineixen aquest tipus de persona, per\u00f2 una d\u2019elles, segur que sempre hi surt: \u00e9s aquell que llegeix molt; per\u00f2 no pas tot all\u00f2 que li cau a les mans: un\/a lletraferit\/da escull qu\u00e8 llegeix. <\/p>\n

Brian Dillon \u00e9s un lletraferit. Tot i que \u00e9s cr\u00edtic literari i suposo que no pot escollir tant com voldria, a Imaginemos una frase<\/em> ha escollit 27 frases de 27 autors i autores diferents d\u2019entre tot el que ha llegit (tamb\u00e9 \u00e9s professor de literatura) i les analitza, de manera que tamb\u00e9 analitza l\u2019autor\/a que les ha escrit.<\/p>\n

<\/p>\n

Anem a pams. A la introducci\u00f3 d\u2019Imaginemos una frase<\/em> Dillon ens explica que sempre anota, en una llibreta de mida A5, les frases que li han provocat alguna reacci\u00f3 durant la lectura d\u2019un llibre (\u00abquer\u00eda frases que se abriesen bajo mi mirada\u00bb) i, amb una carrera lectora tan extensa com la seva, ja porta plenes 45 llibretes. I d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 n\u2019ha escollit vint-i-set (\u00abiba por veinticinco y me pas\u00e9 de frenada\u00bb) per escriure el que ell denomina, encertadament, vint-i-set assajos sobre aquestes frases.<\/p>\n

O aix\u00f2 \u00e9s el que sembla. No dic pas que el que explica a la introducci\u00f3 no sigui el que \u00e9s: el llibre no \u00e9s pas un llibre de les millors frases de la literatura, ni tampoc \u00e9s un llibre sobre com escriure una bona frase. Per\u00f2 en el moment de marcar-se l\u2019objectiu d\u2019escriure Imaginemos una frase<\/em>, Dillon es va permetre \u00abnormes i llibertats\u00bb: una frase per llibre i autor\/a i, a m\u00e9s a m\u00e9s, una nova llibreta ad hoc on les frases de nou transcrites s\u2019analitzarien tant s\u00ed com no a Imaginemos…<\/em>[1]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> I llavors comences a llegir els assajos…<\/p>\n

… I la primera frase analitzada \u00e9s \u00abOh, oh, oh, oh\u00bb de William Shakespeare. Tamb\u00e9 ho diu Dillon a la introducci\u00f3: el seu llibre no \u00e9s un llibre sobre frases, ja que \u00absobre no es quiz\u00e1, la palabra adecuada: mejor hacia o entre\u00bb. I si tenim clara la premissa, se\u2019ns presenta llavors un excel\u00b7lent llibre sobre l\u2019escriptura de vint-i-set autors\/es en llengua anglesa[2]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> que no vol ser ni una hist\u00f2ria de la literatura, ni un assaig d\u2019assajos sobre escriptura, ni un c\u00e0non de qui llegir. Dillon \u00e9s conscient que molts\/es autors\/es que mereixerien ser-hi no hi s\u00f3n, i se\u2019n lamenta. El que ens trobem a Imaginemos…<\/em> s\u00f3n, doncs, les frases que l\u2019han captivat, per\u00f2 perqu\u00e8 tamb\u00e9 l\u2019ha captivat l\u2019autor\/a: ha llegit tamb\u00e9 la seva obra, i aquella frase, aquella \u00fanica frase, permet a Dillon parlar-nos de qui l\u2019ha escrita, per qu\u00e8 l\u2019ha escrita i per qu\u00e8 l\u2019ha escrita com l\u2019ha escrita.<\/p>\n

\u00bfUn llibre on una \u00ednfima part (la frase) pot explicar el tot (l\u2019obra)? S\u00ed. Tot i que no totes les frases analitzades pertanyen a novel\u00b7les, aquesta, del mateix Dillon, pot explicar el perqu\u00e8 d\u2019aquesta afirmaci\u00f3: \u00abTal vez el mundo de la novela \u2012y tal vez el mundo\u2012 es como un denso tejido que traza un punto concreto con la esperanza de comprender a partir de ah\u00ed el conjunto\u00bb. Que exigent, en Dillon! S\u00ed, s\u00ed que ho \u00e9s. No se n\u2019amaga pas: \u00abEs exactamente lo que quiero de una frase, esa combinaci\u00f3n de autoimplicaci\u00f3n indirecta y compromiso absoluto con las cosas mismas. Porque las palabras tambi\u00e9n son cosas y las cosas son susceptibles de estallar con fuerza y estr\u00e9pito\u00bb. <\/p>\n

Qui hagi llegit aquesta ressenya sense prestar-hi gaire atenci\u00f3 podria pensar que Imaginemos…<\/em>, d\u2019alguna manera, complementa aquell altre llibre C\u00f3mo hablar de los libros que no se han le\u00eddo<\/em>, de Pierre Bayard,[3]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> i que els lectors d\u2019un i altre poden combinar-los i poden fer el que diu de fer el t\u00edtol de Bayard amb les frases analitzades per Dillon. No. Reconec que no he llegit Bayard (per\u00f2 m\u2019hi puc referir, oi?), per\u00f2 el que Dillon transmet, la seva erudici\u00f3 i el seu prop\u00f2sit \u00abde escribir un libro donde todo fuese positivo, todo placer, solo sobre cosas buenas\u00bb provoquen que qui llegeixi aquestes vint-i-set frases vulgui llegir-ne el text complet.<\/p>\n

Per \u00faltim, voldria referir-me al t\u00edtol, perqu\u00e8, d\u2019acord, el verb \u00abimaginar\u00bb t\u00e9 una forta c\u00e0rrega sem\u00e0ntica; per\u00f2 si el t\u00edtol original, Suppose a sentence<\/em>, es refereix a un primer vers d\u2019un poema de Gertrude Stein (que es pot llegir al cap\u00edtol-assaig sobre l\u2019autora) i que Rub\u00e9n Mart\u00edn Gir\u00e1ldez l\u2019ha tradu\u00eft com Supongamos una frase <\/em>(titulant aix\u00ed aquest cap\u00edtol), per qu\u00e8 el llibre es titula Imaginemos una frase? <\/em>No desmereix pas el llibre, per\u00f2 en aquest llibre el bon treball de traducci\u00f3 \u00e9s important (i cal felicitar Mart\u00edn Gir\u00e1ldez) perqu\u00e8 hem de ser capa\u00e7os de seguir el raonament intel\u00b7lectual de Dillon i aquest canvi a la coberta \u00e9s, com a m\u00ednim, curi\u00f3s.<\/p>\n

Diego Ruiz Llamas<\/a>
\nDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a>
\n <\/p>\n

\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> L\u2019excepci\u00f3 que fa la regla: una frase de Francis Ponge va caure de la selecci\u00f3 final.<\/span><\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> Amb l\u2019excepci\u00f3 de Fleur Jaeggy.<\/span>
\n[3]<\/span><\/span><\/span><\/sup><\/sup><\/a> Curiositat: tamb\u00e9 publicat per Anagrama<\/a>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dillon, Brian. Imaginemos una frase. Trad., Rub\u00e9n Mart\u00edn Gir\u00e1ldez. Barcelona: Anagrama, 2022. 218 p. (Argumentos;…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2433","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1305,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1305,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2433"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3949,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2433\/revisions\/3949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2433"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2433"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2433"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}