{"id":2434,"date":"2023-03-08T07:01:38","date_gmt":"2023-03-08T06:01:38","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/pessimisme-sense-pessimisme\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:20","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:20","slug":"pessimisme-sense-pessimisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/pessimisme-sense-pessimisme\/","title":{"rendered":"Pessimisme sense pessimisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>B\u00e9rtolo, Constantino. Una po\u00e9tica editorial<\/em>. Madrid: Trama, 2022. 170 p. (Tipos m\u00f3viles; 34). ISBN 978-84-18941-57-3. 22 \u20ac.<\/p>\n

 \u00abLa literatura, com l\u2019estiueig, ha mort. Encara que no ens hem de preocupar: ens queda el seu cad\u00e0ver, i amb el cad\u00e0ver hi ha prou negoci\u00bb.<\/p>\n

Constantino B\u00e9rtolo \u2212una de les figures m\u00e9s influents de l\u2019edici\u00f3 en llengua espanyola\u2212 ens mostra a Una po\u00e9tica editorial<\/em> que la relaci\u00f3 entre la literatura i l\u2019edici\u00f3 liter\u00e0ria t\u00e9 arrels antigues. A trav\u00e9s d\u2019aquest viatge en el temps, podem contrastar la situaci\u00f3 actual, marcada pel capitalisme extrem i, tal com expressa el mateix autor, el \u00absectarisme del jo\u00bb.<\/p>\n

<\/p>\n

En aquelles \u00e8poques remotes, la literatura era una eina per plasmar el sentiment d\u2019una col\u00b7lectivitat. La literatura s\u2019entenia com a \u00abrespiraci\u00f3 sem\u00e0ntica\u00bb de la vida social, que necessitava la legitimitat de la comunitat de dest\u00ed, els lectors, per \u00e9sser completada. La literatura no era nom\u00e9s una forma d\u2019entreteniment, sin\u00f3 de reflexi\u00f3, coneixement, humanitat i incl\u00fas d\u2019erudita expressi\u00f3 est\u00e8tica: \u00abLa literatura hauria d\u2019assaltar, destruir all\u00f2 que cal destruir, recuperar all\u00f2 que cal recuperar, reconstruir all\u00f2 que mai no va arribar a construir-se\u00bb.<\/p>\n

El contrast amb l\u2019actualitat \u00e9s evident. En un context de neoliberalisme i cultura del jo, la legitimitat no la crea la comunitat de dest\u00ed, sin\u00f3 que la determinen les forces que ostenten el poder real, \u00e9s a dir, les qui tenen el capital (terme que apareix de manera recurrent en tota l\u2019obra). S\u00f3n aquests amos dels mitjans de producci\u00f3 els que decideixen qu\u00e8 \u00e9s literatura (\u00abllibre-mercaderia\u00bb) i qu\u00e8 no \u00e9s literatura. Tot amb el pes comercial i del benefici com a base per a totes les decisions: \u00abAquest creixement [econ\u00f2mic] ha posat en perill (en realitat l\u2019ha trencat) el pacte impl\u00edcit de no-agressi\u00f3 que s\u2019havia constru\u00eft [\u2026] entre el capital i la cultura\u00bb.<\/p>\n

El resultat \u00e9s la literatura-mercaderia en s\u00e8rie que ens entret\u00e9, en un engranatge l\u2019emblema del qual \u00e9s \u00abla cursileria del jo, ja sigui en clau d\u2019autoficci\u00f3, de sentimentalisme cursi o tremendista, o de metaliteratura narcisista\u00bb. <\/p>\n

Els reductes de la literatura cl\u00e0ssica queden relegats a petites editorials que s\u2019autoanomenen independents i que permeten mantenir una manera de ser \u00abantisistema\u00bb dins del \u00absistema\u00bb, tot en perfecta harmonia: \u00ables anomenades editorials independents no deixen de ser en realitat empreses que basen la seva estrat\u00e8gia comercial en l\u2019aparen\u00e7a d\u2019uns senyals d\u2019identitat ficticis, buscant rendibilitzar la plusv\u00e0lua, el cr\u00e8dit o el capital simb\u00f2lic que encara avui la cultura humanista comporta\u00bb.<\/p>\n

Reflexi\u00f3 i cr\u00edtica<\/strong><\/p>\n

Aquesta \u00e9s una de les constants del seu pensament i que es plasma de manera recurrent a Una po\u00e9tica editorial<\/em>: indagar en el passat per parlar de la consist\u00e8ncia del que estem creant com a editors, cr\u00edtics i lectors. En les seves paraules s\u2019hi troba sempre una an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria social i de qui som i qui ens agradaria ser: si davant de l\u2019agent cultural sempre es contraposen les lleis del mercat, \u00bfcom mantenir avui en dia la integritat davant les pressions del capital?<\/p>\n

L\u2019obra busca despertar el sentit cr\u00edtic i la reflexi\u00f3 envers el paper que el m\u00f3n editorial i els editors exerceixen en el m\u00f3n de la cultura. Ho fa a trav\u00e9s d\u2019alguns textos clau extrets de llibres, articles de revista, confer\u00e8ncies i entrevistes que ens permeten entendre l\u2019obra i els ensenyaments de l\u2019editor que va dirigir, entre d\u2019altres, les editorials Debate i Caballo de Troya. <\/p>\n

B\u00e9rtolo ens guia en un viatge a trav\u00e9s de les profunditats de la literatura, defensant amb passi\u00f3 la import\u00e0ncia d\u2019aquesta en la societat actual. Ens convida a recuperar la import\u00e0ncia de les obres liter\u00e0ries i el paper dels editors en la seva selecci\u00f3 i difusi\u00f3, per tal de preservar la integritat art\u00edstica i la qualitat liter\u00e0ria.<\/p>\n

I ho fa a un nivell de profunditat que obliga el lector a posar-hi els cinc sentits. Tota paraula sembla escollida matem\u00e0ticament per significar una sola cosa, la que es pret\u00e9n. Sense matisos ni segones intencions. De manera contundent i desgranant tots els elements de la realitat de manera as\u00e8ptica i sense romanticismes.<\/p>\n

Tal com s\u2019ha mencionat anteriorment, en la detallada radiografia de les realitats passada i actual s\u2019hi reflecteix perfectament el contrast entre dos mons literaris, un del passat i l\u2019actual, encara per configurar. Ni des del pessimisme ni des de l\u2019optimisme, sin\u00f3 des d\u2019una neutralitat anal\u00edtica i desprove\u00efda d\u2019autocompassi\u00f3, que no podria estar m\u00e9s allunyada de tot derrotisme (malgrat que, segons B\u00e9rtolo, el pessimisme \u00e9s l\u2019estat natural de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 que es mou al m\u00f3n literari). Fa l\u2019efecte, tanmateix, que amb prou feines queda res a fer, fora d\u2019oposar una resist\u00e8ncia personal, i que els millors temps ja van passar. <\/p>\n

B\u00e9rtolo s\u2019acarnissa, sobretot, amb els periodistes culturals, segons la seva opini\u00f3, mers administradors de continguts sense escr\u00fapols. Parla tamb\u00e9 dels cr\u00edtics i de com tamb\u00e9 han desaparegut al servei del mercat. Avui dia, la cr\u00edtica \u00e9s m\u00e9s una forma de publicitat i m\u00e0rqueting que res m\u00e9s: \u00abel que avui s\u2019anomena cr\u00edtica no deixa de ser un gran cartell de publicitat indirecta que funciona com una mena de pati de \u201cMonipodi\u201d on editorials, autors, ressenyistes, mercaders i \u201cmercaxifles\u201d, gestors culturals, rectors del c\u00e0non, catedr\u00e0tics de cap de setmana, arribistes, professionals de l\u2019escepticisme, aconseguidors i curadors digitals, trafiquen amb les mercaderies liter\u00e0ries a la recerca de beneficis i prebendes personals sense posseir capacitat intel\u00b7lectual, \u00e8tica o policia per assumir les responsabilitats pr\u00f2pies de qui interv\u00e9 p\u00fablicament en una cosa tan rellevant com s\u00f3n les hist\u00f2ries i les paraules col\u00b7lectives\u00bb. <\/p>\n

I tamb\u00e9 parla de lectura, d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, d\u2019erudici\u00f3 i sensibilitat, de per qu\u00e8 la lectura ens transforma i ens fa millors. I sobre la preocupaci\u00f3 que la lectura d\u2019\u00e8xit d\u2019avui, reflectida en les indesitjables llistes dels m\u00e9s venuts, no sigui m\u00e9s que el reflex del conservadorisme cultural en qu\u00e8 vivim, mancat de tensi\u00f3 pol\u00edtica i fonamentada en la mandra: \u00abels mals llibres tenen efecte contaminant, rebaixen els nivells d\u2019exig\u00e8ncia, ens maleduquen com a lectors, ens acostumen a la mol\u00b7l\u00edcie intel\u00b7lectual, a la mandra mental, a la passivitat lectora\u00bb.<\/p>\n

\u00abSom ja al segle XXI i encara hi ha gent que creu en D\u00e9u i editors que creuen que els llibres no s\u00f3n una mercaderia\u00bb. Potser no est\u00e0 tot perdut.<\/p>\n

N\u00faria Llavina Rubio<\/a>
\nEditora s\u00e8nior a Wolters Kluwer<\/p>\n

\n\"\"<\/a> Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

B\u00e9rtolo, Constantino. Una po\u00e9tica editorial. Madrid: Trama, 2022. 170 p. (Tipos m\u00f3viles; 34). ISBN 978-84-18941-57-3….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3950,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2434\/revisions\/3950"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}