![\"\"](\"\/edl\/wp-content\/cobertes\/2023\/Coberta%20Rue%20de%20l'Odeon.jpg\")
<\/a>Monnier, Adrienne. Rue de l\u2019Od\u00e9on<\/em>. Trad., Julia Osuna Aguilar. 2.\u00aa ed. Madrid: Gallo Nero, 2022. 251 p. (Narrativas Gallo Nero; 77). ISBN 978-84-19168-08-5. 20 \u20ac.<\/p>\n\u00abNo, al hacerme librera mi idea principal no era ganarme los favores de los autores, sino los de sus libros\u00bb (p. 45). Aquesta frase \u00e9s ja tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions per part d\u2019Adrienne Monnier, la llibretera per excel\u00b7l\u00e8ncia del Par\u00eds de la primera meitat del segle XX. Tenim a les mans, doncs, un llibre autobiogr\u00e0fic on se\u2019ns narren les experi\u00e8ncies d\u2019una figura clau per a les lletres franceses, una dona que va teixir xarxa amb els escriptors m\u00e9s destacats de l\u2019\u00e8poca i que va esdevenir un referent intel\u00b7lectual indiscutible gr\u00e0cies a La Maison des Amis des Livres.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019obra est\u00e0 dividida en quatre parts: en primer lloc, tenim les impressions de figures liter\u00e0ries que sovint visitaven la llibreria, des de Paul Claudel a Jacques Pr\u00e9vert o Yves Bonnefoy. Amb els seus testimonis, ja tenim una primera impressi\u00f3 for\u00e7a acurada de Monnier: dona de gran criteri, de voluntat insubornable, treballadora incessant i apassionada de la literatura. Despr\u00e9s, passem a tres parts m\u00e9s, narrades per la pr\u00f2pia Adrienne: des dels records de la seva vida com a llibretera, a articles que reservava per a una obra independent, fins a altres escrits que aborden el naixement de la seva vocaci\u00f3 i l\u2019exercici de la seva professi\u00f3. Els textos van ser redactats entre els anys trenta i cinquanta, i cal recordar que, si en algun moment tenim una certa sensaci\u00f3 de desuni\u00f3, \u00e9s perqu\u00e8 no van ser revisats ni retocats. I \u00e9s que Adrienne Monnier va su\u00efcidar-se l\u2019any 1955, fruit del dolor insostenible que suportava a causa de la s\u00edndrome de M\u00e9ni\u00e8re.<\/p>\n
Per\u00f2, qui era Adrienne Monnier? Doncs una dona amb \u00abla frente tozuda contra toda idiotez y todo esnobismo\u00bb (p. 20), en paraules de Saint-John Perse. L\u2019any 1915, amb 23 anys i enmig de la Primera Guerra Mundial, decideix obrir una llibreria juntament amb Suzanne Bonni\u00e8re. Aix\u00f2 que, d\u2019entrada, podria semblar estrany, esdev\u00e9 totalment l\u00f2gic quan ens n\u2019explica els motius: amb el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, hi ha molts locals disponibles i, a m\u00e9s, els homes llibreters s\u00f3n al front. El seu amor per la literatura \u00e9s l\u2019impulsor d\u2019aquesta decisi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s certament interessant com Monnier ens fa un retrat m\u00e9s enll\u00e0 del romanticisme i ens parla de la duresa de l\u2019ofici: una llibreria \u00e9s molt m\u00e9s que passi\u00f3 pels llibres; ha de saber-se gestionar i hi ha moltes tasques prosaiques sense les quals \u00e9s impossible tirar-la endavant.<\/p>\n
Qui hem estat llibreteres, podem sentir-nos molt identificades amb les seves experi\u00e8ncies del dia a dia, i amb la idea que, en realitat, mai es pot viure gaire m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una precarietat econ\u00f2mica for\u00e7a invariable. Per qu\u00e8 seguir amb el negoci? Doncs perqu\u00e8 hi ha coses que no es paguen amb diners. Poc despr\u00e9s de l\u2019obertura de la seva llibreria, al n\u00famero 7 de la rue de l\u2019Od\u00e9on, l\u2019establiment de Monnier comen\u00e7a a esdevenir un referent, un lloc de pas imprescindible per a qualsevol escriptor del moment. La combinaci\u00f3 de l\u2019alt\u00edssim criteri literari d\u2019Adrienne, juntament amb la intel\u00b7lectualitat de Par\u00eds, bullici d\u2019avantguardes, creen una simbiosi perfecta. I \u00e9s que La Maison des Amis des Livres no era tan sols receptora de cultura, sin\u00f3 que n\u2019era participant activa: des de la creaci\u00f3 de gabinets de lectura, a sessions en qu\u00e8 hi van participar figures com Jules Romains, Andr\u00e9 Breton o Jean Cocteau (a qui, a mode d\u2019an\u00e8cdota, li va fer portar els pastissets per tancar la lectura). Monnier aviat va guanyar-se el respecte de tothom, fins i tot dels escriptors amb qui tenia discrep\u00e0ncies liter\u00e0ries importants. \u00abFue la conciencia de las letras\u00bb (p. 30), ens diu Yves Bonnefoy. Com no lloar la impulsora de la traducci\u00f3 de l\u2019Ulisses<\/em> de Joyce al franc\u00e8s?<\/p>\n En definitiva, llegir Rue de l\u2019Od\u00e9on<\/em> \u00e9s un plaer per a tot amant de l\u2019olor de llibre nou i de llibre vell; per als qui enyorem \u00e8poques no viscudes d\u2019una comuni\u00f3 intel\u00b7lectual esclatant. \u00c9s un cant a la passi\u00f3 i a les \u00e0nimes que s\u2019eixamplen. I \u00e9s que, en paraules d\u2019Adrienne Monnier, \u00ab\u00bfNo es acaso esta elevaci\u00f3n, esta ternura, el estado de gracia en el que todo se ilumina con un sentido eterno?\u00bb (p. 214).<\/p>\n Anna Pascual i Vall<\/a> Monnier, Adrienne. Rue de l\u2019Od\u00e9on. Trad., Julia Osuna Aguilar. 2.\u00aa ed. Madrid: Gallo Nero,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2435","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2435"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3951,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435\/revisions\/3951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nDe la 4a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"