{"id":2440,"date":"2023-02-22T07:02:15","date_gmt":"2023-02-22T06:02:15","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-fantasma-de-las-palabras-de-louise-erdrich\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:20","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:20","slug":"el-fantasma-de-las-palabras-de-louise-erdrich","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-fantasma-de-las-palabras-de-louise-erdrich\/","title":{"rendered":"\u00abEl fantasma de las palabras\u00bb, de Louise Erdrich"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Erdrich, Louise. El fantasma de las palabras<\/em>. Trad., Susana de la Higuera Glynne-Jones. Madrid: Siruela, 2022. 349 p. (Nuevos tiempos; 500). ISBN 978-84-19419-11-8. 23,95 \u20ac.<\/p>\n

Si a alguna cosa ens convida El fantasma de las palabras<\/em> de Louise Erdrich, \u00e9s a descobrir una Am\u00e8rica que el lector europeu desconeix. Una Am\u00e8rica amb una hist\u00f2ria que no \u00e9s la hist\u00f2ria oficial, sin\u00f3 la de molts habitants descendents de nadius americans d\u2019arrels ind\u00edgenes amb les veus massa sovint silenciades. Cal dir que Louise Erdrich \u00e9s descendent de la tribu ojibwe i d\u2019emigrants francesos i alemanys.<\/p>\n

<\/p>\n

La hist\u00f2ria d\u2019El fantasma de las palabras<\/em> t\u00e9 lloc a Minneapolis al 2019 i 2020, en un per\u00edode que va del principi de la pand\u00e8mia de la COVID-19 a la mort de George Floyd i de totes les manifestacions que han seguit aquest esdeveniment del qual la viol\u00e8ncia s\u2019ha est\u00e8s m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres dels Estats Units, simbolitzant l\u2019odi racista intr\u00ednsec i indissoluble a la societat nord-americana.<\/p>\n

El personatge principal de la novel\u00b7la s\u2019anomena Tookie, i des de les primeres l\u00ednies la seva pres\u00e8ncia es fa del tot entranyable perqu\u00e8 posa els seus dubtes existencials a disposici\u00f3 del lector; per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, la seva fragilitat, els seus errors, les seves indecisions li donen una autenticitat absoluta. \u00c9s un personatge gener\u00f3s amb les seves viv\u00e8ncies amb una autoderisi\u00f3 exquisida que encarna l\u2019antiheroi tamb\u00e9 pel fet de ser dona. Ens ajuda a reflexionar sobre la manera que tenim de viure, tan pr\u00f2pia de cadasc\u00fa, i sobre la imperfecci\u00f3 com a font de tendresa.<\/p>\n

M\u00e9s precisament, la novel\u00b7la est\u00e0 ambientada en una llibreria de la ciutat de Minneapolis, una ciutat que l\u2019autora descriu gr\u00e0cies als colors dels seus cels, del capvespre a l\u2019albada, una ciutat on surt el sol i neva alhora, una ciutat que a trav\u00e9s de la mirada de l\u2019autora es converteix en la possibilitat d\u2019un viatge po\u00e8tic.<\/p>\n

Tota la novel\u00b7la t\u00e9 lloc enmig dels llibres i no nom\u00e9s aix\u00f2, cada personatge s\u2019estima els llibres que s\u00f3n el motor d\u2019unes exist\u00e8ncies que coincideixen en una llibreria descrita minuciosament, en tots els seus detalls i racons. Uns llibres que s\u00f3n els que aporten caliu i fan suportable els hiverns g\u00e8lids de Minnesota. Uns llibres que s\u00f3n la columna vertebral de la novel\u00b7la i el vector que connecta tots els personatges entre ells.<\/p>\n

Per\u00f2 el que m\u00e9s fascina \u00e9s la manera que t\u00e9 Erdrich de fer-nos viatjar en les emocions de tots ells, el marit de Tookie, Pollux, un exagent de policia que acompanya la protagonista amb una delicadesa i una dol\u00e7or m\u00e9s pr\u00f2pia d\u2019un artista que d\u2019un policia\u2026 Flora, la clienta morta que apareix com un fantasma incapa\u00e7 de renunciar a la vida i a la passi\u00f3 pels llibres que ni la mort apaga i que encara importuna Tookie en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 amb les exig\u00e8ncies d\u2019una clienta insistent i senil.<\/p>\n

Els llibres tenen tant de sentit per Erdrich que fins i tot s\u2019immisceix en la seva pr\u00f2pia novel\u00b7la encarnant la propiet\u00e0ria de la llibreria Birchbark Books, una llibreria especialitzada en la literatura nativa americana.<\/p>\n

Tookie ha de reconstruir la seva vida despr\u00e9s d\u2019un passat complex que necessita reordenar per continuar vivint, edificant finalment una exist\u00e8ncia que tingui sentit. Tots els personatges estan habitats pels fantasmes dels seus passats i comparteixen amb el lector unes experi\u00e8ncies no nom\u00e9s personals, sin\u00f3 que tenen a veure amb la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds. Tots ells s\u00f3n nadius americans, i les viol\u00e8ncies a les quals han estat sotmesos en el passat s\u00f3n la pedra angular de la novel\u00b7la, les refer\u00e8ncies a la hist\u00f2ria de les tribus, com els cree, els ojibwe i els michifs entre altres, i a la persecuci\u00f3 per part dels soldats nord-americans, donen el seu car\u00e0cter novel\u00b7l\u00edstic trepidant alhora que una dimensi\u00f3 antropol\u00f2gica innegable.<\/p>\n

De fet, Erdrich tal com ho d\u00e8iem al principi, ens dibuixa una altra Am\u00e8rica, diferent de la gran Am\u00e8rica que tots pensem con\u00e8ixer i de la qual l\u2019autora ens ofereix una visi\u00f3 a la qual no estem acostumats, una Am\u00e8rica de la gent, dels sentiments, de les tradicions, una Am\u00e8rica que des de fora sempre veiem tan desposse\u00efda d\u2019un passat, per\u00f2 a la qual l\u2019autora torna ajustadament una hist\u00f2ria, que permet consolidar-li una dignitat.<\/p>\n

Una dignitat perduda i que els llibres permeten reconstruir. Clients que entren i surten incansablement a la recerca de t\u00edtols, guiats per una passi\u00f3 incandescent, i que tal com diu Tookie d\u2019ella, poden parlar de llibres i de la vida, infinitament.<\/p>\n

Llibres, molts llibres, nom\u00e9s llibres que finalment curen les ferides d\u2019una societat que no solament t\u00e9 el desig, per no dir la urg\u00e8ncia, de revisitar el seu passat, per\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s ansiosa per dibuixar el seu futur, assetjada, tal com ho \u00e9s ara, pels odis de tota mena, pel racisme ferotge, per la incertesa pol\u00edtica i el record de la COVID-19 que amb la seva virul\u00e8ncia planet\u00e0ria l\u2019ha condemnada al dol i a una tristesa eterna.<\/p>\n

Barbara Roig Equey<\/a>
\nDe la 1a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Erdrich, Louise. El fantasma de las palabras. Trad., Susana de la Higuera Glynne-Jones. Madrid: Siruela,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2440","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2440"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3956,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440\/revisions\/3956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}