{"id":2445,"date":"2023-02-08T06:26:09","date_gmt":"2023-02-08T05:26:09","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ultima-posada-al-dia-de-la-historia-literaria-espanyola-1975-2020\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:21","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:21","slug":"ultima-posada-al-dia-de-la-historia-literaria-espanyola-1975-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ultima-posada-al-dia-de-la-historia-literaria-espanyola-1975-2020\/","title":{"rendered":"\u00daltima posada al dia de la hist\u00f2ria liter\u00e0ria espanyola (1975-2020)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Morales Lomas, Francisco. Historia de la literatura espa\u00f1ola durante la democracia (1975-2020).<\/em> Barcelona: Carena, 2022. 752 p. ISBN 978-84-18323-98-0. 25 \u20ac.<\/p>\n

La tardor del 2022 es va publicar la Historia de la literatura espa\u00f1ola durante la democracia (1975-2020),<\/em> un gruixut volum de 752 p\u00e0gines, molt lleg\u00edvoles i ben informades, de la barcelonina Ediciones Carena, editorial que t\u00e9 la caracter\u00edstica de publicar llibres de tot tipus o, si es vol, amb moltes expressions diferents. L\u2019autor, natural de Campillo de Arenas (Ja\u00e9n) Francisco Morales Lomas, acad\u00e8mic, professor de filologia hisp\u00e0nica a la Universitat de M\u00e0laga, poeta, narrador, dramaturg, assagista, columnista i cr\u00edtic literari \u2013per con\u00e8ixer la seva traject\u00f2ria, vegeu la seva p\u00e0gina web: https:\/\/www.moraleslomas.com<\/a>\u2012 ve a omplir un buit de l\u2019actual panorama literari d\u2019expressi\u00f3 castellana. \u00c9s un tractat sobre la producci\u00f3 liter\u00e0ria castellana produ\u00efda a Espanya (no la llatinoamericana), i gaireb\u00e9 no t\u00e9 en compte les altres literatures peninsulars.<\/p>\n

<\/p>\n

Aix\u00ed com hi ha hist\u00f2ries de la literatura espanyola que nom\u00e9s arriben fins al 2000, aquesta edici\u00f3 \u00e9s realment una primera posada al dia dels darrers quaranta-cinc anys de la producci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019expressi\u00f3 castellana, ja que abasta des del 1975 fins al 2020. Per tant, \u00e9s innovadora, i ja amb la \u00abPresentaci\u00f3n\u00bb (p. 7-15), el seu autor totterreny ens en fa saber les seves intencions i fa un resum cr\u00edtic de la situaci\u00f3 de l\u2019obra liter\u00e0ria actual.<\/p>\n

L\u2019altre aspecte innovador d\u2019aquesta hist\u00f2ria de la literatura \u00e9s que \u00e9s ben b\u00e9 escrita des de dins, per un autor no nom\u00e9s recopilador i comentarista dels tres g\u00e8neres \u2013poesia, narrativa i drama\u2212 sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi aporta la seva reflexi\u00f3 com a professor universitari i des de la perspectiva de creador.<\/p>\n

El professor veu, amb bon encert, que aquest per\u00edode de 1975 en\u00e7\u00e0 ha estat poc efica\u00e7 per a la literatura castellana, donat el seu migrat inter\u00e8s a l\u2019estranger, en especial als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, per les minses traduccions d\u2019obres liter\u00e0ries castellanes a d\u2019altres lleng\u00fces. \u00c9s a dir que, malgrat l\u2019augment d\u2019exportaci\u00f3 de llibres arreu del m\u00f3n per part de les editorials espanyoles, en aquest m\u00f3n globalitzat actual, hi veu una creixent separaci\u00f3 entre la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i la ind\u00fastria editorial.<\/p>\n

Tal com indica l\u2019acad\u00e8mic (tradueixo del castell\u00e0), \u00abaquest llibre \u00e9s una aposta personal com a lector\u00bb, un \u00abassaig\u00bb que \u00e9s ben b\u00e9 una \u00abobra completament heterodoxa\u00bb. \u00abEl lector es troba davant un assaig elaborat al llarg de molts anys i [que \u00e9s el] resultat d\u2019altres llibres i breus assaigs publicats en diaris i revistes\u00bb, tant sobre autors possiblement desconeguts, com literats \u00abfreq\u00fcentats\u00bb, \u00e9s a dir, coneguts i \u00abvalorats en general per la cr\u00edtica\u00bb.<\/p>\n

Com a persona ben conscient de la seva tasca d\u2019historiador de la literatura, la \u00abPresentaci\u00f3n\u00bb recull les obres guardonades als premis nacionals de literatura en narrativa (1977-2020) (p. 10-12), el Premio Nacional de Poes\u00eda (1977-2020) (p. 12-13) i el Premio Nacional de Literatura Dram\u00e1tica (1992-2020) (p. 13-14). Un aspecte important que cal indicar \u00e9s que cita autors, cr\u00edtics i estudis propis i d\u2019altres. Observa un augment d\u2019autores en l\u2019\u00e0mbit novel\u00b7l\u00edstic i po\u00e8tic en aquestes dues d\u00e8cades primeres del segle XXI. Davant la muni\u00f3 d\u2019escriptors i cr\u00edtics, estudia els trets d\u2019una o dues obres de cada autor, o b\u00e9 la traject\u00f2ria de les principals obres d\u2019un autor en general. Es troba a faltar un \u00edndex final amb les p\u00e0gines on es troben esmentats, i la bibliograf\u00eda citada.<\/p>\n

Quant a l\u2019estructura, l\u2019obra es divideix en tres parts, m\u00e9s uns annexos que nom\u00e9s tracten de la situaci\u00f3 liter\u00e0ria a Andalusia. A la \u00abPrimera parte: la novela desde 1975 hasta 2020\u00bb (p. 17-266), l\u2019autor recull una narrativa heterodoxa i polim\u00f2rfica, des de l\u2019experimentalisme al realisme, passant per la novel\u00b7la de distensi\u00f3,<\/em> amb trama argumental, mem\u00f2ria individual o col\u00b7lectiva, fins a novel\u00b7les de conducta social o individual, segons comentari d\u2019Eduardo Mendoza. Comenta un seguit d\u2019escriptors com P\u00e9rez Gald\u00f3s, Cela, Umbral, Vargas Llosa, Eduardo Mendoza, Juan Madrid, V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, \u00c1lvaro Pombo, Garc\u00eda Vi\u00f1\u00f3 \u2212el qual parla de novel\u00b7la metaf\u00edsica<\/em>\u2212, Almudena Grandes, Jos\u00e9 Leyva\u2026, que es completen amb autors cl\u00e0ssics de textos can\u00f2nics, com per exemple, estrangers o no, Petrarca amb el Canzoniere,<\/em> Valle-Incl\u00e1n amb Tirano Banderas,<\/em> Joyce amb Ulysses,<\/em> Mart\u00edn Santos amb Tiempo de silencio<\/em> com a inici de la novel\u00b7la experimental, segons Juan Benet i Eduardo Mendoza (p. 35-36).<\/p>\n

Observa amb cert to de cr\u00edtica una narrativa ja difosa a trav\u00e9s del m\u00e0rqueting, amb l\u2019omnipres\u00e8ncia editorial de Madrid i Barcelona davant el sorgiment d\u2019escriptors andalusos, que apareixen comentats al llarg dels diversos apartats de l\u2019obra. Alhora t\u00e9 presents els cr\u00edtics m\u00e9s reconeguts com Castellet, Marco, Florencio Mart\u00ednez, Rafael Conte i molts d\u2019altres. Les obres dels cr\u00edtics venen citades amb els anys de publicaci\u00f3, per\u00f2 no apareixen a cap nota a peu de p\u00e0gina ni a cap bibliografia o annex. Aix\u00ed mateix, l\u2019esment d\u2019escriptors \u00e9s enumeratiu en general o b\u00e9 amb una certa detenci\u00f3, com fa amb Vaz de Soto, F\u00e9lix de Az\u00faa o Umbral, entre d\u2019altres. Tot plegat acostuma a fer-ho amb uns trets o pinzellades r\u00e0pids, ja que \u00e9s ben conscient, tal com ja deia a la \u00abPresentaci\u00f3n\u00bb, que es tracta d\u2019una hist\u00f2ria de la literatura castellana que pret\u00e9n reunir en s\u00edntesi l\u2019heterod\u00f2xia de textos publicats en el per\u00edode de 45 anys del canvi de r\u00e8gim.<\/p>\n

Aquesta primera part es divideix en diversos apartats: \u00abLa novela a la muerte de Franco\u00bb (p. 19-55) que, segons el cr\u00edtic S\u00e1nchez Pedrosa, seria la postmodernitat,<\/em> que recull: a) individualisme hedonista; b) desinter\u00e8s per la pol\u00edtica sense alternativa cre\u00efble envers el capitalisme; c) desaparici\u00f3 de l\u2019esperit avantguardista davant una tradici\u00f3 conservadora en contra de la literatura de les avantguardes del segle XX; d) eclecticisme amb llibertat creadora sense models, i e) crisi de referents ideol\u00f2gics com abans eren el catolicisme i el marxisme.<\/p>\n

\u00abLa d\u00e9cada de los 80\u00bb (p. 57-103), amb caos est\u00e8tic, que provoca la recuperaci\u00f3 de les formes tradicionals narratives i de la novel\u00b7la com a ficci\u00f3, a m\u00e9s de crear-se un creixent \u00abcontrol comercial\u00bb en l\u2019edici\u00f3 de llibres, entre 1975 i 1985, en qu\u00e8 veu la tipologia de: 1) metanovel\u00b7la \u2013literatura dins la literatura\u2212 amb Torrente Ballester, Vaz de Soto, Garc\u00eda Hortelano\u2026; 2) l\u00edrica, amb Benet, Juan Goytisolo, Umbral\u2026, les m\u00e9s importants de la d\u00e8cada; 3) memorials \u2013autobiografia real o imagin\u00e0ria\u2012, amb Mateo D\u00edaz, Jos\u00e9 M.\u00aa Merino, Antonio Soler\u2026; 4) hist\u00f2rica, amb Eslava Gal\u00e1n, P\u00e9rez Reverte, Villena\u2026; 5) polic\u00edaca o negra i d\u2019intriga, fent refer\u00e8ncia en nota a autors de Catalunya \u2013Jos\u00e9 Mallorqu\u00ed, Noel Claras\u00f3, Manuel de Pedrolo i Mario Lacruz en les novel\u00b7les dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, i Garc\u00eda Pav\u00f3n i V\u00e1zquez Montalb\u00e1n\u2212, amb Juan Madrid, Andreu Mart\u00edn, Mu\u00f1oz Molina\u2026; 6) d\u2019introspecci\u00f3 psicol\u00f2gica o de personatge, amb F\u00e9lix de Az\u00faa, \u00c1lvaro Pombo, Soledad Pu\u00e9rtolas\u2026; 7) de la transsubstanciaci\u00f3 a la narrativa qu\u00e0ntica \u2013s\u00edntesi entre literatura i vida\u2212, amb Miguel \u00c1ngel Di\u00e9guez, Llu\u00eds Fern\u00e1ndez, Jes\u00fas Ferrero\u2026; 8) cr\u00f2niques novel\u00b7lades o testimonials, amb Molina Foix, Antonio Hern\u00e1ndez, Jos\u00e9 Leyva\u2026; 9) metaf\u00edsica, amb Manuel Garc\u00eda Vi\u00f1\u00f3; i 10) er\u00f2tica, amb Almudena Grandes. Tot seguit enumera casos individuals, dels quals en fa una an\u00e0lisi: Agust\u00edn G\u00f3mez Arcos, que escriu a Fran\u00e7a ja en franc\u00e8s, Francisco Izquierdo, sobre Al-\u00c0ndalus i el castell\u00e0 andal\u00fas recreat; Luis Landero, Fernando Qui\u00f1ones, Alfonso Grosso.<\/p>\n

En aquesta d\u00e8cada es veu qualsevol escriptor com a testimoni de l\u2019actualitat amb visi\u00f3 negativa del m\u00f3n i una literatura postmoderna dels setanta, ja sense sorpreses formals, a partir de recuperar el passat amb melanconia. Com acostuma a fer l\u2019autor, fa una llista d\u2019alguns escriptors (p. 68), a partir de la qual va explicant els trets principals d\u2019algunes obres amb m\u00e9s detall (fins a la p. 74). L\u2019andalusisme torna a apar\u00e8ixer a trav\u00e9s de l\u2019escriptor Leopoldo Azancot (p. 74-75). Tot seguit parla de les obres en franc\u00e8s de G\u00f3mez Arcos (p. 75-76) i de l\u2019acad\u00e8mic de la RAE F\u00e9lix de Az\u00faa (p. 77-79). Remarca l\u2019alt valor de l\u2019estil de les obres de Luis Mateo D\u00edez (p. 79-80) amb un humor d\u2019arrel esperp\u00e8ntica, seguit de Javier Mar\u00edas, Jos\u00e9 Luis Sampedro (p. 83-84) amb l\u2019Humanisme Solidari, en qu\u00e8 l\u2019autor tamb\u00e9 s\u2019identifica i del qual forma part. A continuaci\u00f3, els germans Goytisolo i Umbral \u2012amb 26 obres com a escriptor m\u00e9s prol\u00edfic de la d\u00e8cada\u2012 (p. 89-90). I acaba aquesta d\u00e8cada enumerant escriptores (p. 90), comentades despr\u00e9s amb detall: Rosa Montero, Adelaida Garc\u00eda Morales, Soledad Pu\u00e9rtolas\u2026 I al final surten escriptors com Mart\u00ednez Reverte, Jos\u00e9 M.\u00aa Merino, Julio Llamazares, Suso de Toro\u2026 \u00abLa d\u00e9cada de los 90\u00bb (p. 105-166) i \u00abEl siglo XXI\u00bb (167-266), abasten les dues primeres d\u00e8cades amb m\u00e9s p\u00e0gines que les tres anteriors, cosa que demostra l\u2019inter\u00e8s de l\u2019autor per la m\u00e9s recent actualitat liter\u00e0ria.<\/p>\n

La \u00abSegunda parte: la poes\u00eda desde 1975 hasta 2020\u00bb (p. 267-522), \u00e9s la central de l\u2019assaig i la que compta amb molts m\u00e9s casos estudiats. S\u2019hi troben els seg\u00fcents apartats, que segueixen el mateix esquema que la primera part: \u00abLa poes\u00eda a la muerte de Franco\u00bb (p. 269-322), \u00abLa poes\u00eda escrita por mujeres a partir de 1980\u00bb (p. 323-343), \u00abLa d\u00e9cada de los 80: la l\u00edrica de la experiencia o la nueva sentimentalidad\u00bb (p. 345-368), \u00abLa d\u00e9cada de los 90: guerra po\u00e9tica, el movimiento de la diferencia y el sal\u00f3n de independientes\u00bb (p. 369-382), \u00abLos poetas-profesores\u00bb (p. 383-414) amb alguns poetes alhora professors universitaris, que s\u00f3n comentats, i la gran majoria enumerats al final, segons l\u2019autor, per falta d\u2019espai, \u00abOtras po\u00e9ticas de finales del siglo XX\u00bb (p. 415-425), \u00abLa antolog\u00eda consultada de Visor\u00bb (p. 427-429), \u00e9s a dir, la publicada per Visor El \u00faltimo tercio del siglo (1968-1998): antolog\u00eda consultada de la poes\u00eda espa\u00f1ola,<\/em> amb l\u2019enumeraci\u00f3 constant d\u2019autors i trets citats extrets d\u2019aquella obra, \u00abEl siglo XXI\u00bb (p. 431-436), \u00abEl humanismo solidario: una po\u00e9tica para el siglo XXI\u00bb (p. 437-453) que es subdivideix en: \u00abIntroducci\u00f3n\u00bb, \u00abEl humanismo solidario en poes\u00eda: hacia un neorromanticismo c\u00edvico en el nuevo milenio\u00bb, \u00abPara una sistematizaci\u00f3n te\u00f3rica del humanismo solidario: origen y principios rectores\u00bb i \u00abUna nueva subjetividad en una humanidad compartida\u00bb, que \u00e9s la part minuciosament explicada en ser-ne copart\u00edcep com a creador. Tot seguit hi ha els apartats \u00abLa poes\u00eda ante la incertidumbre\u00bb (p. 455-460), \u00abEl fragmento en poes\u00eda\u00bb (p. 461-467), \u00abSubjetividad y humanidad en j\u00f3venes poetas actuales: hacia un nuevo paradigma\u00bb que es subdivideix en \u00abLos milennials y el boom de la poes\u00eda actual\u00bb, \u00abLa po\u00e9tica de Elvira Sastre, Sara B\u00faho y Loreto Sesma\u00bb i \u00abHacia un paradigma del sujeto l\u00edrico en el siglo XXI\u00bb. Amb la continuaci\u00f3 dels apartats \u00abOtras po\u00e9ticas\u00bb, \u00abRecientes estudios y antolog\u00edas po\u00e9ticas: an\u00e1lisis\u00bb i \u00abOtras antolog\u00edas\u00bb.<\/p>\n

La \u00abTercera parte: el teatro desde 1975 hasta 2020\u00bb (p. 523-663) es desglossa en: \u00abEl teatro a la muerte de Franco\u00bb (p. 525-568), \u00abLa d\u00e9cada de los 80\u00bb (p. 569-618), \u00abLa d\u00e9cada de los 90 y comienzos del XXI\u00bb (p. 619-663) amb els subapartats: \u00abLos Premios Nacionales de Literatura Dram\u00e1tica\u00bb, \u00abTipos y procesos est\u00e9ticos de la dramaturgia a principios de siglo\u00bb, \u00abOtros dramaturgos que profundizan en una obra amplia\u00bb i \u00abUn recorrido por los teatros actuales\u00bb. Es tracta sens dubte de la part menys extensa.<\/p>\n

Com a autor d\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, docent i creatiu, sobretot des d\u2019una perspectiva andalusa, posa expressament, tot seguit, uns \u00abAnexos: narrativa, poes\u00eda y teatro en Andaluc\u00eda (2006-2020)\u00bb (p. 665-752). Aquests annexos, molt enumeratius d\u2019obres, es divideixen en tres parts segons els tres g\u00e8neres principals estudiats: narrativa (p. 667-699), amb la llista per any on cita obra, autor i editorial, amb un total de 915 obres; poesia (p. 701-743), amb la llista ordenada de la mateixa manera que l\u2019anterior apartat amb un total de 1.212 obres; i \u00abA modo de s\u00edntesis del teatro andaluz\u00bb (p. 745-752), amb 51 \u00abDramaturgos\u00bb (p. 746-750) i 29 \u00abCompa\u00f1\u00edas\u00bb teatrals citades (p. 750-752). Al final hi ha el sumari (p. 753-755).<\/p>\n

Sense cap mena de dubte, aquesta hist\u00f2ria de la literatura \u00e9s una guia \u00fatil que posa una primera pedra per poder comen\u00e7ar a elaborar estudis d\u2019aquest per\u00edode amb m\u00e9s detall, extensi\u00f3 i profunditat, a m\u00e9s de ser-ne un recull b\u00e0sic per poder cercar, llegir, estudiar i comparar autors, aspecte darrer que al llarg de les p\u00e0gines \u00e9s sempre present. Es tracta, doncs, d\u2019una obra cabdal que estableix una perioditzaci\u00f3, i \u00e9s un inici potent i documentat de la situaci\u00f3 hist\u00f2rica liter\u00e0ria actual, fins al 2020.<\/p>\n

\nSergi Gasc\u00f3n Ur\u00eds
\nDoctor en Filologia Catalana. Professor jubilat de l\u2019IES Montserrat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Morales Lomas, Francisco. Historia de la literatura espa\u00f1ola durante la democracia (1975-2020). Barcelona: Carena, 2022….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3447,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2445","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/coberta-morales-726x1024.jpg",726,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2445"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3961,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2445\/revisions\/3961"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}