{"id":2455,"date":"2023-01-16T07:35:15","date_gmt":"2023-01-16T06:35:15","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/vargas-llosa-sube-al-escenario-de-sergio-vila-sanjuan\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:22","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:22","slug":"vargas-llosa-sube-al-escenario-de-sergio-vila-sanjuan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/vargas-llosa-sube-al-escenario-de-sergio-vila-sanjuan\/","title":{"rendered":"\u00abVargas Llosa sube al escenario\u00bb, de Sergio Vila-Sanju\u00e1n"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/libros-de-vanguardia\" rel=\"noopener\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"file\" data-entity-uuid=\"7595f990-4775-4f16-9759-ff11546b2cf8\" height=\"196\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2023\/coberta_vargas_llosa.jpg\" width=\"150\" \/><\/a>Vila-Sanju\u00e1n, Sergio. <em>Vargas Llosa sube al escenario y otros perfiles de escritores y artistas de los que he aprendido. <\/em>Barcelona: Libros de Vanguardia, 2022. 309 p. ISBN 978-84-18604-20-1. 21 \u20ac.<\/p>\n<p>El periodista Sergio Vila-Sanju\u00e1n, director del suplement \u00abCultura|s\u00bb del diari <em>La Vanguardia<\/em>, ha recollit en aquest llibre diversos articles. Se n\u2019especifica la data, per\u00f2 no el lloc de publicaci\u00f3; l\u2019autor ens informa que la majoria provenen de la seva columna fixa en el diari esmentat, per\u00f2 d\u2019altres s\u00f3n presentacions de llibres, obituaris, etc. (p. 20). Els textos m\u00e9s moderns s\u00f3n de 2022, mentre que els m\u00e9s antics, m\u2019ha semblat (no van ordenats cronol\u00f2gicament) que s\u00f3n de 2000 (p. 160): aquesta informaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil en autors que segueixen publicant despr\u00e9s de la seva trobada amb el periodista.<\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p>El t\u00edtol situa en lloc preferent el nom de Vargas Llosa, suposo que amb finalitats comercials m\u00e9s que informatives, perqu\u00e8 aquest autor surt nom\u00e9s en unes poques p\u00e0gines del llibre; el que informa sobre el contingut \u00e9s el terme \u00abperfiles\u00bb que Vila-Sanju\u00e1n defineix aix\u00ed: \u00abse trata de un texto en tercera persona de un periodista sobre un personaje\u00bb (p. 19). El text reuneix les caracter\u00edstiques que se li exigeixen a un periodista: frases curtes, poques subordinades i un l\u00e8xic situat en els l\u00edmits del que es troba en la resta de les p\u00e0gines del diari (el que se sol denominar \u00abprosa \u00e0gil\u00bb); l\u2019estructura no presenta gaires sorpreses: un inici amb una an\u00e8cdota, o b\u00e9 una not\u00edcia, una opini\u00f3\u2026 i una conclusi\u00f3 que coincideix amb el final de la trobada amb l\u2019autor, de vegades a casa seva, sovint en un restaurant. No crec, doncs, que l\u2019autor pretengui ser un \u00abperiodista cultural\u00bb que ell defineix com \u00abaquellos informadores que se acercan a la realidad y la relatan con originalidad, vocaci\u00f3n de estilo y permanencia. Con la aspiraci\u00f3n de que sus textos queden como obras de cultura\u00bb (p. 247). Vila-Sanju\u00e1n \u00e9s un bon divulgador i sap resumir sense perdre gaire informaci\u00f3, per exemple, les aportacions d\u2018Enrique Badosa (p. 36) o l\u2019obra de Peter Berger (p. 49).<\/p>\n<p>Potser el que fa m\u00e9s atractiu el llibre \u00e9s el to bonhomi\u00f3s i la sensaci\u00f3 que despr\u00e8n de cordialitat, fins i tot d\u2019amistat, amb l\u2019autor o autora tractat. El periodista aconsegueix associar la literatura i el m\u00f3n editorial amb un entorn glamur\u00f3s, en qu\u00e8 els protagonistes no es troben en restaurants qualssevol, sin\u00f3 amb una certa anomenada (p. 59, 61, 70, 88, 266\u2026); on tothom \u00e9s amic i conegut i on Miquel Barcel\u00f3, \u00abpor consejo del director teatral Peter Brook, opt\u00f3 por visitar el Himalaya\u00bb (p. 42). Sovint l\u2019amistat sembla un element prioritari a la fama o la qualitat de l\u2019obra, i no sabem si esmenta els fills de famosos de la classe de Milena Busquets (p. 58) pel pes que aquesta informaci\u00f3 aporta al coneixement de l\u2019autora o perqu\u00e8 als seus lectors aquests petits \u00abpotins\u00bb els faran gr\u00e0cia; quan parla de \u00abmi amigo Stephen Vizinczey\u00bb (p. 33) pret\u00e9n posar en valor el perfil que li dedicar\u00e0 (p. 293) o les amistats del periodista? De vegades, l\u2019article frega la \u00abcr\u00f2nica de societat\u00bb, com l\u2019entrada de Carme Riera a la Real Academia Espa\u00f1ola, amb una desfilada de \u00abcelebrities\u00bb (p. 226) molt entretinguda, encara que no aporti gran cosa al coneixement de l\u2019autora. De vegades no la frega, sin\u00f3 que hi entra de ple, cosa que ens permet reconstruir la fam\u00edlia Millet (p. 195) o la fam\u00edlia Sales (p. 244); \u00e9s estrany, per\u00f2, que alg\u00fa tan atent al \u00abname dropping\u00bb no comenti la coincid\u00e8ncia dels cognoms Vilallonga i Amat i el palau Mald\u00e0 (p. 288). La seva documentaci\u00f3 sembla s\u00f2lida, per exemple en la reconstrucci\u00f3 de la hist\u00f2ria del m\u00f3n editorial barcelon\u00ed (p. 176).<\/p>\n<p>Se li demana al periodista que no prioritzi les seves opinions a les de l\u2019entrevistat, i Vila-Sanju\u00e1n procura respectar-ho, tot i que una determinada ideologia es despr\u00e8n inevitablement de les seves cr\u00f2niques: o b\u00e9 quan t\u00e9 alguna cosa a dir sobre \u00abla historia tan economicista\u00bb que estudiava a la universitat als anys setanta, que li sembla \u00abpoco veraz\u00bb (p. 239), o b\u00e9 quan no t\u00e9 res a dir davant la dubtosa veracitat d\u2019una afirmaci\u00f3 com \u00absin Juan Carlos no habr\u00eda habido Almod\u00f3var\u00bb (p. 81) que atribueix a la seva entrevistada. Sembla identificar-se amb el seu admirat Peter Berger: \u00abalgunos le llamaban conservador por mostrarse realista\u00bb (p. 49). \u00c9s potser aquesta relaci\u00f3 entre realisme i conservadorisme el que el du a admirar pintors (s\u00f3n els \u00abartistes\u00bb anunciats en el t\u00edtol) d\u2019una est\u00e8tica determinada: Josep Cisquella (p. 71), Rudolph H\u00e4sler (p. 139), Norman Rockwell (p. 163) o Andrew Wyeth (p. 307) s\u00f3n reivindicats per combatre l\u2019\u00abextendida tesis que [\u2026] la pintura realista constituye un anacronismo\u00bb (p. 307); no s\u00e9 si se\u2019n surt, per\u00f2 ell hi posa entusiasme.<\/p>\n<p>El periodista que ressenya novetats pot deixar passar obres que seran despr\u00e9s molt valorades o lloar-ne d\u2019altres que al capdavall seran poc m\u00e9s que bones vendes; el seu gust aqu\u00ed \u00e9s fonamental. Vila-Sanju\u00e1n entrevista Kazuo Ishiguro el 1990 (p. 144), i valora una poc coneguda Annie Ernaux el 2019 (p. 90), autors que anys a venir seran canonitzats pel Premi Nobel. D\u2019altres vegades, per\u00f2, el seu gust \u00e9s desconcertant. Per exemple, enumera quatre exemples \u00abmuy notables\u00bb de \u00abnovel\u00b7la familiar\u00bb:&nbsp;<em>Els Buddenbrook<\/em>, <em>El guepard<\/em>, <em>Cien a\u00f1os de soledad <\/em>i&nbsp;<em>Por capricho de Dios<\/em>; a aquesta llista proposa incorporar-hi \u00abuna nueva perla: [\u2026] <em>Todo nos va bien<\/em>\u00bb (p. 117). L\u2019article \u00e9s de 2006 i, en els setze anys passats, els dos darrers t\u00edtols no semblen haver prosperat gaire dins del c\u00e0non establert. No \u00e9s gaire convincent tampoc la seva recuperaci\u00f3 d\u2019autors com Xavier Prat, de qui cita extensament tot de versos que, potser no injustament, han quedat oblidats (p. 216). Quan parla d\u2019autors que \u00abconsiguen colocar un espacio en el imaginario universal\u00bb cita Verne i Dumas al costat de James Hilton (p. 142); potser al lector l\u2019hauria ajudat m\u00e9s que cit\u00e9s la Yoknapatawpha de Faulkner, o Macondo o, sense anar tan lluny, Sinera. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, excepte considerar \u00abun gran monumento\u00bb el <em>Quadern gris <\/em>(p. 280), la literatura en llengua catalana no sembla interessar-li especialment i cita nom\u00e9s de passada Espriu, perqu\u00e8 Ernaux esmenta unes vacances a Arenys de Mar; Estelrich, per la seva atzarosa vida familiar, o Carme Riera, per la seva incorporaci\u00f3 a la RAE. Dedica m\u00e9s atenci\u00f3 als catalans que escriuen en castell\u00e0: Javier Cercas, Laura Freixas, Isabel N\u00fa\u00f1ez\u2026<\/p>\n<p>El periodisme obliga a unes certes presses i inevitablement s\u2019escapen alguns clix\u00e9s: \u00absingular expectaci\u00f3n\u00bb (p. 227), \u00abbocanada de ox\u00edgeno\u00bb (p. 238), \u00abun bien amueblado cerebro\u00bb (p. 264)\u2026 O alguna exageraci\u00f3: \u00abuno de estos libros [un retrat de Joan Pon\u00e7] que iluminan una trayectoria art\u00edstica mejor que diez tesis doctorales\u00bb (p. 213), especialment si el llibre est\u00e0 escrit per alg\u00fa que declara: \u00abacept\u00e9 finalmente volverme sombra y esponja\u00bb (p. 215). Hi ha diversos tipus de&nbsp;<em>Deus ex machina,<\/em> per\u00f2 cap d\u2019ells \u00e9s el que atribueix a Wodehouse (153). La sintaxi del t\u00edtol \u00e9s estranya:&nbsp;<em>Mario Vargas Llosa sube al escenario y otros perfiles<\/em> sembla anunciar que els altres <em>perfiles <\/em>acompanyaran l\u2019escriptor a l\u2019escenari. L\u2019edici\u00f3 del llibre mostra un cert esfor\u00e7 a fer-lo atractiu i llegible, i \u00e9s d\u2019agrair que el peu de les p\u00e0gines indiquin el nom del protagonista de cada \u00abperfil\u00bb; malauradament, com \u00e9s caracter\u00edstic del nostre m\u00f3n editorial, el llibre no du \u00edndex de noms, cosa encara m\u00e9s extravagant en un volum d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/portalrecerca.uab.cat\/en\/persons\/lluis-quintana-trias-8\" rel=\"noopener\" target=\"_blank\">Llu\u00eds Quintana Trias<\/a>&nbsp;<br \/>\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vila-Sanju\u00e1n, Sergio. Vargas Llosa sube al escenario y otros perfiles de escritores y artistas de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2455","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2455"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3971,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2455\/revisions\/3971"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}