{"id":2468,"date":"2022-12-12T07:35:40","date_gmt":"2022-12-12T06:35:40","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/50-tipografies-de-loxley\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:23","slug":"50-tipografies-de-loxley","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/50-tipografies-de-loxley\/","title":{"rendered":"50 tipografies de Loxley"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Loxley, Simon. La belleza de los tipos<\/i>. Trad., Esther Monz\u00f3. Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2021. 252 p. ISBN 978-84-96657-59-5. 28 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Malgrat que, per tem\u00e0tica, semblaria un llibre adre\u00e7at b\u00e0sicament a gent interessada en el disseny gr\u00e0fic, tamb\u00e9 pot gaudir-ne qualsevol lector inquiet perqu\u00e8 l\u2019autor, a trav\u00e9s de les explicacions que acompanyen cada tipografia, ens apropa a la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3 impresa des de Gutenberg fins als nostres dies.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Simon Loxley (Suffolk, Anglaterra) \u00e9s un reconegut dissenyador gr\u00e0fic i professor que ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la hist\u00f2ria de la tipografia. Des de 2006 \u00e9s el dissenyador i editor de la revista Ultrabold<\/i> per a la St. Bride Library de Londres. Per als seus treballs podeu consultar la seva p\u00e0gina web: https:\/\/www.simonloxley.com<\/a>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La belleza de los tipos <\/span><\/i>fa un recorregut per la hist\u00f2ria de la tipografia a trav\u00e9s d\u2019una tria personal de cinquanta fonts. Hi trobareu totes les imprescindibles, ja sigui perqu\u00e8 formen part del c\u00e0non cl\u00e0ssic o perqu\u00e8 van marcar algun punt d\u2019inflexi\u00f3 o una \u00e8poca determinada. Tamb\u00e9 en trobareu algunes de m\u00e9s particulars, com el braille o les creades per als idiomes tu\u00e0regs o dels pobles ind\u00edgenes americans com els tulalips, mostrant la clara intenci\u00f3 de Loxley de remarcar la import\u00e0ncia que t\u00e9 per a la perviv\u00e8ncia de moltes lleng\u00fces que tinguin una representaci\u00f3 tipogr\u00e0fica dels seus idiomes (i, doncs, de la seva cultura i de la seva forma de relacionar-se amb el m\u00f3n).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A cada una de les cinquanta tipografies hi dedica unes quatre p\u00e0gines (el llibre t\u00e9 un format gener\u00f3s, 23,5 x 17 cm), una de les quals \u00e9s una mostra de la lletra en q\u00fcesti\u00f3 o d\u2019algun \u00fas que se n\u2019hagi fet. Encap\u00e7ala cada cap\u00edtol amb una petita fitxa amb la data de la seva aparici\u00f3 (fins on se sap), els dissenyadors i el pa\u00eds on va crear-se (b\u00e0sicament, els creadors s\u00f3n brit\u00e0nics, francesos, nord-americans i, sobretot en els seus inicis, alemanys i italians). Com a curiositat, tamb\u00e9 hi apareix la Super Veloz, un disseny enginy\u00f3s i innovador del catal\u00e0 Joan Trochut.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els primers articles, coincidint amb el sorgiment de la impremta, s\u00f3n un recorregut hist\u00f2ric d\u2019aquest salt cultural que va representar la possibilitat de fer arribar els llibres a molt\u00edssima m\u00e9s gent. Des dels inicis amb Gutenberg, a l\u2019auge cultural veneci\u00e0, amb el contrap\u00e8s de Fran\u00e7a i ben aviat de Gran Bretanya (i m\u00e9s endavant dels Estats Units), les tipografies van anar de la m\u00e0 dels imperis de cada moment, en tant que al final, les fonts, amb les seves formes, transmeten una manera de pensar, de fer o de reivindicar. Potser no del tot al comen\u00e7ament, quan Gutenberg reprodu\u00efa les formes de l\u2019escriptura manual dels monjos (cosa que va facilitar una r\u00e0pida identificaci\u00f3 dels lectors amb el que podien trobar en els car\u00edssims llibres manuscrits), per\u00f2 fins i tot aquesta lletra (la g\u00f2tica), que va perviure a Alemanya per als llibres de text, va convertir-se en una forma d\u2019identitat nacional. Paradoxalment el 1941 la van prohibir els nazis per suposar-se-li un origen jueu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pocs anys despr\u00e9s de l\u2019aparici\u00f3 de la impremta, a Ven\u00e8cia, els referents culturals van ser uns altres, els cl\u00e0ssics grecs i romans, i les lletres comencen a transmetre al lector un missatge addicional al text. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autor tamb\u00e9 ens parla dels primers tip\u00f2grafs, sovint artesans que, amb punxons, esculpien cada lletra, en una imatge especular sobre metall dur, generalment acer. L\u00f2gicament la qualitat dels car\u00e0cters tenia molt a veure amb la tra\u00e7a d\u2019aquest punxonista, per\u00f2 no nom\u00e9s, les tintes, els papers, l\u2019impressor, afectaven el resultat final. De fet, ben aviat alguns dels dissenyadors, per garantir la qualitat de les seves creacions, fabricaren les seves pr\u00f2pies tintes i experimentaren amb els papers per crear impressions millors (el conegut Baskerville en podria ser un bon exemple, fins al punt que no venia les seves tipografies perqu\u00e8 perdia el control de la qualitat i idone\u00eftat en mans d\u2019altri).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I, \u00e9s clar, parlant dels tip\u00f2grafs, apareix un recull de personatges singulars amb curioses (i sucoses) an\u00e8cdotes no sempre prou edificants (la pirateria tipogr\u00e0fica, tan bescantada actualment, era una pr\u00e0ctica habitual entre foneries, incloent accions que avui qualificar\u00edem d\u2019espionatge industrial).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com hem comentat abans, no es poden separar les tipografies del seu moment hist\u00f2ric, la cartelleria de gran format va fer apar\u00e8ixer fonts pensades per a aquest \u00fas i que no funcionarien en un llibre, oim\u00e9s, en tenir un car\u00e0cter comercial, era important que es diferenciessin clarament d\u2019altres competidors, cosa que va permetre un auge de tipografies m\u00e9s o menys singulars.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 l\u2019alfabetitzaci\u00f3, cada vegada m\u00e9s generalitzada, dugu\u00e9 impl\u00edcita una major demanda de productes impresos que el m\u00e8tode cl\u00e0ssic de composici\u00f3 tipogr\u00e0fica (anar posant els car\u00e0cters d\u2019un en un) no podia abastar. La innovaci\u00f3 va venir dels Estats Units cap al 1886 de la m\u00e0 de Monotype (lletra a lletra) i Linotype (per l\u00ednies), quan van idear un m\u00e8tode que fonia al moment cada lletra o l\u00ednia que es necessitava. Com a curiositat, aquest sistema encara el vaig poder veure en una llunyana visita a El Noticiero Universal<\/i>, un diari que es feia a Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els nous sistemes van dur a la ru\u00efna moltes foneries i d\u2019altres es van agrupar i contraatacar amb la creaci\u00f3 de fam\u00edlies tipogr\u00e0fiques i cossos diferents. Alguns van recuperar tipus antics que havien caigut en des\u00fas i d\u2019altres van tornar a buscar el control total d\u2019edici\u00f3 venent qualitat (la popularitzaci\u00f3 de la impressi\u00f3, la cerca de la reducci\u00f3 de costos i la rapidesa amb qu\u00e8 s\u2019havien de fer les edicions van dur a una perceptible reducci\u00f3 de qualitat).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 1950 va apar\u00e8ixer un nou avan\u00e7 tecnol\u00f2gic que canviaria, de nou, la forma de treballar. Van apar\u00e8ixer les fotocomponedores, les matrius es van substituir per negatius fotogr\u00e0fics, unes llargues botifarres de text que despr\u00e9s s\u2019havien de retallar i muntar pacientment per fer la maquetaci\u00f3, me\u2019n vaig fer un fart. Ten\u00edem nom\u00e9s dues tipografies, la Times i l\u2019Helvetica, en uns pocs cossos limitats, i cada correcci\u00f3 (repetir tota la galerada era car\u00edssim) comportava imprimir la l\u00ednia o paraula i enganxar-la amb precisi\u00f3 sobre l\u2019error. Al mercat hi havia m\u00e9s tipografies, \u00e9s clar, per\u00f2 tenien preus prohibitius (a banda, canviar de tipografia volia dir canviar les matrius de la m\u00e0quina, que era prou entretingut).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un m\u00e8tode encara m\u00e9s artesanal, pensat en aquest cas per a les oficines (amb pressupost gener\u00f3s o amants de les novetats), van ser les IBM Composer, una mena de m\u00e0quines d\u2019escriure el\u00e8ctriques amb unes boles on hi havia les lletres (cada cop que havies de canviar de cos, posar una cursiva, una negreta, etc., havies de canviar les fr\u00e0gils i costoses boles). La m\u00e0quina tenia una mem\u00f2ria d\u2019un parell de fulls i era una del\u00edcia veure-la escriure com si fos un teletip.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi havia un sistema on les lletres es distribu\u00efen en forma de margarida. Va ser un precursor del nou sistema que encara \u00e9s vigent i que tornaria a canviar la relaci\u00f3 de la tipografia amb la forma d\u2019imprimir: els ordinadors, que de seguida van comen\u00e7ar a poder maquetar p\u00e0gines senceres, incloses fotografies! (amb una qualitat pionera que, ja aleshores, tot i l\u2019entusiasme, era prou justeta). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb els ordinadors es va tenir acc\u00e9s a moltes m\u00e9s tipografies (\u00abmoltes m\u00e9s\u00bb vol dir 13 amb els primers Postscript, aix\u00f2 s\u00ed, en ser vectorials, eren escalables a moltes mides, al contrari d\u2019abans, que cada cos necessitava una matriu espec\u00edfica). De totes maneres, en molt poc temps els programes van anar incorporant tipografies (els primers CorelDraw! en duien molt\u00edssimes) i ara, per Internet, tenim al nostre abast una quantitat gaireb\u00e9 infinita de fonts gratu\u00eftes (no sempre de la mateixa qualitat, tot i que la selecci\u00f3 natural ha eliminat les m\u00e9s deficients). Tanta oferta, en mans d\u2019usuaris no experts, ha propiciat campanyes per part de persones saberudes amb poca feina contra innocents tipografies com la Comic Sans (Loxley no gosa posar-se massa amb els talibans), l\u2019Optima, la Neuland i fins i tot la incombustible Helv\u00e8tica. Els nous tip\u00f2grafs (amb eines molt precises a l\u2019abast de tothom que hi estigui interessat) malden per vendre els seus dissenys, tot i que sovint nom\u00e9s estan a l\u2019abast de grans corporacions disposades a pagar per crear marca, d\u2019amics o per a \u00fas propi (vaja, com antigament; Gutenberg va tenir m\u00e9s \u00e8xit en el prop\u00f2sit de difondre la B\u00edblia que en el de fer-se ric). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En resum, amb La belleza de los tipos<\/i>, tindreu a mans una visi\u00f3 sobre aquesta meravella que \u00e9s omnipresent a les nostres vides, les tipografies, que han ajudat a conformar la humanitat tal com \u00e9s, a fer m\u00e9s llegidors els textos o transmetre missatges i visions del m\u00f3n diferents; cada una amb la seva hist\u00f2ria (molt ben explicada per l\u2019autor). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un llibre que, malgrat la seva aparent especialitzaci\u00f3, fa de molt bon llegir, amb cap\u00edtols curts, una bibliografia prou completa i unes imatges de les tipografies o de les seves aplicacions que ens ajuden a veure les subtilitats de cada disseny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Carles Molins i Sabater<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDissenyador gr\u00e0fic<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Loxley, Simon. La belleza de los tipos. Trad., Esther Monz\u00f3. Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2021. 252 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2468","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2468"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3984,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468\/revisions\/3984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}