{"id":2473,"date":"2022-11-28T07:25:50","date_gmt":"2022-11-28T06:25:50","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lescriptura-com-a-eina-de-lectura\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:23","slug":"lescriptura-com-a-eina-de-lectura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lescriptura-com-a-eina-de-lectura\/","title":{"rendered":"L\u2019escriptura com a eina de lectura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Castro Fl\u00f3rez, Fernando. A pie de p\u00e1gina: placeres en el desierto de la lectura.<\/i> [Picassent]: La Caja Books, 2022. 117 p. (Bastardilla; b2). ISBN 978-84-17496-63-0. 9,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A les primeres p\u00e0gines d\u2019aquest breu assaig autobiogr\u00e0fic, l\u2019autor assegura haver viscut una inf\u00e0ncia extravagant a Plas\u00e8ncia. La dada, lluny de reduir-se a un esgarip efervescent que busqui captar l\u2019atenci\u00f3 del lector amb una primera mostra de sarcasme, \u00e9s tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions. El fet que la ciutat extremenya no sigui un referent nacional pel que fa a l\u2019oferta cultural, determina la singularitat d\u2019un narrador que, des de ben petit, trob\u00e0 refugi en una biblioteca p\u00fablica. Parlem, aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019una primera aproximaci\u00f3 a la paraula impresa exempta de qualsevol classe de romanticisme bibli\u00f2fil. La manca d\u2019inter\u00e8s en les tasques escolars i la troballa de l\u2019enciclop\u00e8dia Espasa-Calpe, van ser el detonant d\u2019una relaci\u00f3 amb la lectura entesa com una sort de cartografia liter\u00e0ria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Fernando Castro Fl\u00f3rez (Plas\u00e8ncia, 1964), compagina la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria amb la producci\u00f3 d\u2019una extensa obra assag\u00edstica on l\u2019est\u00e8tica filos\u00f2fica n\u2019\u00e9s el pal de paller. Es tracta d\u2019un perfil d\u2019intel\u00b7lectual poc habitual, especialment si parem atenci\u00f3 en la seva faceta de columnista irreverent, de conferenciant perform\u00e0tic o, m\u00e9s recentment, de youtuber<\/i>. L\u2019heterod\u00f2xia ha estat una constant al llarg de la seva traject\u00f2ria, i aix\u00f2 ha provocat que els sectors m\u00e9s conservadors del m\u00f3n acad\u00e8mic hagin titllat de poc rigoroses algunes de les seves aportacions. Des de fa uns anys, la seva popularitat s\u2019ha vist augmentada gr\u00e0cies a una nova fornada d\u2019estudiants universitaris que rebutgen tot all\u00f2 que sigui sospit\u00f3s de ser institucionalitzat. La ra\u00f3 de l\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta figura pop <\/i>de la filosofia moderna sembla radicar en l\u2019equilibri entre el reconeixement simb\u00f2lic d\u2019aquells que s\u2019interessen per la seva vessant purament divulgativa, i el vist i plau d\u2019un elevat nombre d\u2019organismes acreditats que sol\u00b7liciten els seus serveis. A la fi, podria haver-se convertit en una versi\u00f3 efectiva i, fins a un cert punt, desdramatitzada del personatge de ficci\u00f3 Merl\u00ed Bergeron.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Des de mitjans del 2018, l\u2019editorial valenciana La Caja Books ha anat confeccionant un cat\u00e0leg molt af\u00ed al tipus de lector que se sent atret per l\u2019obra del fil\u00f2sof extremeny. Un model assag\u00edstic que defuig la prosa ampul\u00b7losa i es posiciona en contra de la solemnitat, apostant aix\u00ed per la publicaci\u00f3 de textos compromesos amb les problem\u00e0tiques socials del moment i on assaig i narrativa deixen de veure\u2019s com g\u00e8neres excloents. Antonio Escohotado, Elizabeth Duval, Luna Miguel o Javier L\u00f3pez Menacho, s\u00f3n alguns dels noms que defineixen el car\u00e0cter transgressor d\u2019aquest segell i que han aconseguit, interpel\u00b7lant generacions diverses, remoure una franja molt concreta del mercat editorial espanyol. Seguint aquesta estela, a l\u2019abril d\u2019aquest any 2022 van estrenar Bastardilla<\/i>, una nova col\u00b7lecci\u00f3 de petit format destinada a ocupar els mostradors de les llibreries. El llibret de Fernando Castro va donar el tret de sortida, juntament amb Leer mata<\/i>, escrit per la citada Luna Miguel i tamb\u00e9 ressenyat en aquest blog<\/a>. Els dos t\u00edtols reflexionen sobre l\u2019experi\u00e8ncia de la lectura, una pr\u00e0ctica \u00edntima que s\u2019omple de matisos si es viu des del m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3, en el cas de Miguel, o de l\u2019acad\u00e8mia, que \u00e9s on ara ens dirigim.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Castro reconeix, sense cap mena de recan\u00e7a, que tot va comen\u00e7ar copiant. Es recorda de petit, angoixat pels deures que li manaven a l\u2019escola i acudint a la biblioteca per plagiar les entrades d\u2019un volum on semblava cabre-hi tot el coneixement del m\u00f3n. Malgrat el desassossec que li generava aquesta activitat, el temor a les repres\u00e0lies dels professors era m\u00e9s fort i s\u2019hi acabava dedicant amb una disciplina quasi mon\u00e0stica. Aquesta exig\u00e8ncia el va portar a concebre l\u2019escriptura com un acte m\u00e9s f\u00edsic que no pas intel\u00b7lectual; circumst\u00e0ncia que el va conduir, de forma espont\u00e0nia i per mitj\u00e0 de l\u2019afusellament dels diccionaris, cap a la tesi principal del text.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No hi ha lectura sense escriptura, defensa l\u2019autor; plantejant-nos una paradoxa que neix del ressentiment que el Castro estudiant comen\u00e7a a desenvolupar envers el m\u00e8tode deductiu d\u2019uns professors obsessionats amb la condensaci\u00f3. L\u2019afany reduccionista no t\u00e9 ra\u00f3 de ser, sost\u00e9, si no dona lloc a una fragmentaci\u00f3 expl\u00edcita de totes les parts d\u2019un sistema complex. Octavio Paz, Marcel Detienne o Roland Barthes s\u00f3n alguns dels autors als quals recorre Castro per tal d\u2019argumentar per qu\u00e8 el conjunt de signes que formen un llenguatge nom\u00e9s es pot estudiar tra\u00e7ant-hi totes les relacions possibles. Aix\u00f2, aplicat a la lectura, implica habitar els marges que envolten el cos del text. Subratllar, anotar, reproduir i, fins i tot, reescriure.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot i la brevetat de l\u2019obra, tamb\u00e9 hi ha lloc per a les imatges de fam\u00edlia i les manies personals. El lector que s\u2019apropi a A pie de p\u00e1gina <\/i>trobar\u00e0 un grapat d\u2019apunts autobiogr\u00e0fics que van des dels m\u00e8todes de l\u2019autor per introduir els seus fills a la poesia, passant pels llibres que s\u2019han guanyat un lloc fix a la seva tauleta de nit, fins a la llegenda de colors de marcadors que utilitza a l\u2019hora de estudiar un text. Tal i com succeeix en tota narraci\u00f3 memor\u00edstica, la nost\u00e0lgia s\u2019obre pas encara que sigui a despit de l\u2019escriptor mateix, qui es mostra contrari a la tonalitat amarga d\u2019aquest sentiment i la intenci\u00f3 perversa que acostuma a amagar.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ens trobem davant d\u2019un relat d\u2019iniciaci\u00f3 que far\u00e0 les del\u00edcies dels seguidors de Fernando Castro, per\u00f2 que tampoc deixar\u00e0 indiferents els lectors menys avesats a la lectura filos\u00f2fica o incl\u00fas filol\u00f2gica d\u2019un text acad\u00e8mic. El llibre proporciona, en el segon cas, una primera capbussada sense deixar de tocar de peus a terra. Fins ara, de l\u2019autor nom\u00e9s coneixia Est\u00e9tica de la crueldad <\/i>(F\u00f3rcola, 2019), i  despr\u00e9s d\u2019aquesta segona incursi\u00f3, encara no acabo d\u2019entendre les cares circumspectes d\u2019alguns entesos en la mat\u00e8ria quan els esmentes el nom. <\/span>Convido a tots els interessats en el personatge a llaurar-se la seva pr\u00f2pia opini\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

  Marc Balboa @desdibuixat<\/a>
\n  <\/span><\/span>De la 7a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a>
\n  Llibreter a Tipos Infames<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Castro Fl\u00f3rez, Fernando. A pie de p\u00e1gina: placeres en el desierto de la lectura. [Picassent]:…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2473","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1294,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1294,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2473","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2473"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2473\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3989,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2473\/revisions\/3989"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2473"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2473"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}