{"id":2475,"date":"2022-11-23T07:14:12","date_gmt":"2022-11-23T06:14:12","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-historia-de-la-lectura-dalberto-manguel\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:23","slug":"una-historia-de-la-lectura-dalberto-manguel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-historia-de-la-lectura-dalberto-manguel\/","title":{"rendered":"\u00abUna hist\u00f2ria de la lectura\u00bb, d\u2019Alberto Manguel"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Manguel, Alberto. Una historia de la lectura.<\/i> Trad., Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Mu\u00f1oz. 5.\u00aa ed. Madrid: Alianza, 2022. 663 p. (El libro de bolsillo. Biblioteca de autor). ISBN 978-84-1362-746-5. 16,95 \u20ac en paper, 7,99 \u20ac  llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el pre\u00e0mbul a la nova edici\u00f3 d\u2019Una historia de la lectura<\/i>, escrita i publicada originalment en angl\u00e8s en 1995, Alberto Manguel sost\u00e9 que la hist\u00f2ria de la lectura \u00e9s gaireb\u00e9 un g\u00e8nere literari establert i que s\u00f3n molts els testimonis de lectors m\u00e9s o menys coneguts que narren les seues vides a trav\u00e9s de les seues lectures. El seu llibre \u00e9s una<\/i> hist\u00f2ria de la lectura, perqu\u00e8 \u00abcualquier historia como \u00e9sa \u2014hecha a partir de intuiciones personales y circunstancias privadas\u2014 ha de ser una entre muchas, por impersonal que se proponga ser\u00bb. Amb un estil digressiu, amanit amb moltes an\u00e8cdotes curioses o divertides, igualment digressives, l\u2019autor al\u00b7ludeix sovint a la seua experi\u00e8ncia com a lector. A Buenos Aires, quan era adolescent, va ser durant dos anys un dels lectors de Jorge Luis Borges. Manguel recorda que Borges l\u2019interrompia de vegades durant la lectura i li feia uns comentaris que el captivaven m\u00e9s que els textos que li descobria: \u00abten\u00eda la sensaci\u00f3n de ser el singular propietario de una edici\u00f3n cuidadosamente anotada, y preparada exclusivamente para mi uso\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Manguel planteja en un dels cap\u00edtols inicials una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e8via: qu\u00e8 \u00e9s en realitat la lectura? Qu\u00e8 passa en el nostre interior quan llegim? Llegir \u00e9s un acte en qu\u00e8 participen no sols la vista i la percepci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 el judici i la mem\u00f2ria. L\u2019acte de llegir combina reconeixement i coneixement, experi\u00e8ncia i pr\u00e0ctica\u2026 No \u00e9s un proc\u00e9s autom\u00e0tic, sin\u00f3 un proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 desconcertant i laber\u00edntic, com\u00fa a tots els lectors i al mateix temps personal. El lector habitual, perqu\u00e8 ho \u00e9s, no compr\u00e8n que la lectura representa un esfor\u00e7 pen\u00f3s per a amplis sectors de la poblaci\u00f3. I s\u2019impacienta amb l\u2019aversi\u00f3 de tanta gent per la lletra impresa. Per\u00f2 faria b\u00e9 de dominar aquest sentiment d\u2019indignaci\u00f3. Samuel Johnson, un dels grans lectors que recorda la hist\u00f2ria, deia que llegir \u00e9s un m\u00e8tode inc\u00f2mode i imperfecte d\u2019aconseguir informaci\u00f3, i que ning\u00fa no llegiria si tingu\u00e9s res millor a fer. Mentrestant, continuem sense disposar d\u2019una definici\u00f3 satisfact\u00f2ria d\u2019aquest procediment inc\u00f2mode i imperfecte. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre els temes principals tractats per Manguel es poden esmentar les formes que ha adoptat el llibre al llarg del temps, entre les quals la substituci\u00f3 del rotllo pel c\u00f2dex. No \u00e9s dif\u00edcil imaginar la incomoditat de llegir en aquell format. Era inc\u00f2mode sostenir-lo, i no es podia passar d\u2019un fragment a un altre amb l\u2019agilitat que permet el c\u00f2dex. A m\u00e9s, com que fins ben entrada l\u2019edat mitjana els llibres es llegien en veu alta, l\u2019escriptura no separava les paraules en unitats fon\u00e8tiques, i no feia servir tampoc maj\u00fascules ni signes de puntuaci\u00f3. La lectura era un afer t\u00e8cnic, especialitzat, normalment a c\u00e0rrec d\u2019un esclau. En l\u2019\u00e8poca de l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica, llegir consistia a dir: \u00abEsclau, llegeix!\u00bb Els moderns audiobooks<\/i> permeten fer el mateix d\u2019una manera m\u00e9s decorosa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Manguel dedica un cap\u00edtol complet a un fet crucial en la hist\u00f2ria de la lectura, potser m\u00e9s decisiu, fins i tot, que la invenci\u00f3 de la impremta: el pas de la lectura en veu alta a la lectura silenciosa. Sant Agust\u00ed va contar en les Confessions<\/i> la sorpresa que li va produir veure el bisbe Ambrosi llegint en silenci. En la seua \u00e8poca sempre es llegia en veu alta, com fan els xiquets menuts quan aprenen a llegir. Encara que es poden trobar exemples anteriors de lectura silenciosa, nom\u00e9s des del segle X aquesta manera de llegir es va fer habitual a Occident. Amb la lectura silenciosa el lector va ser capa\u00e7 d\u2019establir una relaci\u00f3 sense restriccions amb el llibre i les paraules. Ja no feia falta que aquestes ocupassen el temps que feia falta per pronunciar-les, \u00abpod\u00edan existir en un espacio interior, precipit\u00e1ndose o apenas empezadas, totalmente descifradas o s\u00f3lo dichas a medias, mientras los pensamientos del lector las examinaban con calma, sacando de ellas nuevas ideas, permitiendo comparaciones gracias a la memoria o a otros libros que se mantuvieran abiertos para utilizarlos simult\u00e1neamente\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La nova tend\u00e8ncia va inquietar alguns. Un llibre que podia llegir-se en privat, sobre el qual es reflexiona a mesura que l\u2019ull desentranya el significat de les paraules, no est\u00e0 ja subjecte a un aclariment o assessorament immediat, ni a condemna o censura per part d\u2019un oient. La lectura en silenci, que permetia la comunicaci\u00f3 sense testimonis entre llibre i lector, es convertia aix\u00ed en un acte aut\u00f2nom, independent. Els qui s\u2019inquietaven tenien motius per estar inquiets. Manguel remarca que fins que la lectura silenciosa es va convertir en la norma, les heretgies havien estat restringides a persones a\u00efllades o a redu\u00efdes congregacions de dissidents. Quan la lectura silenciosa es va multiplicar gr\u00e0cies a la impremta, la subversi\u00f3 ja no va tenir fre ni aturador.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hi ha molts altres aspectes relacionats amb la lectura i amb el m\u00f3n del llibre que tracta Manguel: aprendre a llegir, llegir per als altres, la lectura d\u2019imatges, la distinci\u00f3 entre lectura privada i lectura p\u00fablica. O l\u2019autor que es converteix en un lector dels seus propis llibres, com feia Dickens en les c\u00e8lebres lectures p\u00fabliques de les seues novel\u00b7les. Quan les llegia a un auditori, Dickens es botava les descripcions, igual que fan amb impunitat els lectors en privat. Al costat de l\u2019autor com a lector, hi ha tamb\u00e9 el traductor com a lector. Manguel repassa la traducci\u00f3 que va fer Rainer Maria Rilke dels poemes de Louise Lab\u00e9, i la traducci\u00f3 a l\u2019angl\u00e8s de la B\u00edblia del Rei Jaume, fins fa quatre dies el llibre que m\u00e9s ha influ\u00eft en la literatura anglesa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

M\u00e9s coses: la relaci\u00f3 ambigua del llibre amb la mem\u00f2ria. El pas de la literatura oral a la literatura escrita va suscitar cr\u00edtiques immediates. Es va dir que els homes es refiarien del que estava escrit, deixarien d\u2019exercitar la mem\u00f2ria humana i aquesta s\u2019atrofiaria com m\u00e9s va m\u00e9s. S\u00f2crates va afirmar, segons alg\u00fa que va reportar per escrit les seues paraules, que l\u2019escriptura no era un m\u00e8tode per millorar la mem\u00f2ria sin\u00f3 per facilitar el record. Aquestes objeccions s\u00f3n ben raonables. Per\u00f2 cal destacar que totes les innovacions t\u00e8cniques que ha experimentat el llibre al llarg del temps sempre han trobat detractors. Comen\u00e7ant per l\u2019escriptura, continuant per la impremta i acabant pel nounat llibre electr\u00f2nic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No podia faltar tampoc un cap\u00edtol dedicat a les biblioteques. Manguel a penes hi diu res de les biblioteques privades, tan diferents de les p\u00fabliques. M\u00e9s digressius, per\u00f2 igualment atractius, s\u00f3n els cap\u00edtols catorze (\u00abLeer el futuro\u00bb) i setze (\u00abLectura en interiores\u00bb). El primer est\u00e0 dedicat a la llarga perviv\u00e8ncia de Virgili com a cl\u00e0ssic number one<\/i> de la literatura europea. El segon, a algunes de les grans obres de la literatura japonesa escrites per dones: les van escriure per tenir alguna cosa per llegir. El lector sempre apareix primer que l\u2019escriptor, excepte en el cas dels escriptors analfabets. Uns altres cap\u00edtols tracten temes escabrosos com ara el robatori de llibres o la seua prohibici\u00f3, incitada per moralistes de tota mena i decretada pels poders p\u00fablics. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el pre\u00e0mbul i en les paraules preliminars amb qu\u00e8 ha encap\u00e7alat el seu llibre, Manguel exalta amb grandiloq\u00fc\u00e8ncia les virtualitats de la lectura, i amolla amb solemnitat insanitats com aquesta: \u00abla verdad es que nuestro poder, como lectores, es universal, y es universalmente temido, porque se sabe que la lectura puede, en el mejor de los casos, convertir a d\u00f3ciles ciudadanos en seres racionales, capaces de oponerse a la injusticia, a la miseria, al abuso de quienes nos gobiernan\u00bb. No passa res. \u00c9s l\u2019homenatge o el tribut que s\u2019ha de pagar al t\u00f2pic pol\u00edticament o culturalment correcte, una fatalitat que no es pot resistir. Una vegada entrat en mat\u00e8ria, Manguel recupera el sentit del rid\u00edcul i ens conta amb amenitat i claredat aquesta hist\u00f2ria de la lectura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Iborra<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nProfessor de llengua i literatura, autor d\u2019Els c\u00f2mplices<\/i><\/a> i del blog La serp blanca<\/i><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Manguel, Alberto. Una historia de la lectura. Trad., Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Mu\u00f1oz. 5.\u00aa ed. Madrid:…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2475","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2475","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2475"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2475\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3991,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2475\/revisions\/3991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}