{"id":2476,"date":"2022-11-21T07:11:14","date_gmt":"2022-11-21T06:11:14","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dones-i-literatura\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:23","slug":"dones-i-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dones-i-literatura\/","title":{"rendered":"Dones i literatura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Muri\u00e0, Anna; Russell, Elizabeth; Oliver, Maria-Ant\u00f2nia [et al.]. Les dones i la literatura catalana.<\/i> Introd., Georgina Monge. La Selva del Camp: Peu de Mosca, 2022. 133 p. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 \u20ac. Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/150540<\/a>. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 \u20ac. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En un llibre que reprodueix l\u2019edici\u00f3 que l\u2019any 1984 del segle passat en va fer l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona, l\u2019editorial Peu de Mosca acaba de posar a les mans del p\u00fablic del nostre segle, ja en la segona d\u00e8cada, Les dones i la literatura catalana<\/i>. Introdueix aquesta publicaci\u00f3 Georgina Monge, que, malgrat els aven\u00e7os, constata l\u2019actualitat de dos temes centrals: Les dones fan una literatura espec\u00edfica, una literatura de dones? La literatura escrita per dones \u00e9s prou valorada? Visible ho \u00e9s, sens dubte, no com en altres temps. Per\u00f2 la valoraci\u00f3 de l\u2019obra liter\u00e0ria escrita per dones encara pateix de no pocs prejudicis. El debat, doncs, \u00e9s lluny de cloure\u2019s, i llibres com Les dones i la literatura catalana <\/i>poden contribuir a una discussi\u00f3 intel\u00b7lectual encara necess\u00e0ria. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Els primers anys vuitanta del segle passat van ser molt prol\u00edfics en revisions del m\u00f3n que aqu\u00ed, a casa nostra, ja s\u2019havia obert amb l\u2019empenta de l\u2018encara no prou reivindicada generaci\u00f3 dels anys setanta, a la qual pertanyen les escriptores que, convocades per l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, van oferir les seves reflexions sobre un tema que les atenyia directament: dona i literatura. Aix\u00ed, encap\u00e7alat per un pr\u00f2leg que es va demanar a una escriptora veterana: Anna Muri\u00e0, a Les dones i la literatura catalana <\/i>hi podem llegir les interessant\u00edssimes confer\u00e8ncies d\u2019Elizabeth Russell, Maria-Ant\u00f2nia Oliver, Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al, Carme Riera i Margarida Aritzeta. Totes coincideixen en una idea que cau pel seu propi pes: en tant que una activitat creativa, la literatura cont\u00e9 la imaginaci\u00f3 i el talent de qui escriu, tant si \u00e9s un home com si \u00e9s una dona, si b\u00e9 \u00e9s cert que aquest talent i aquesta imaginaci\u00f3 poc es pot conrear, desenvolupar, si la dona est\u00e0 absorbida per la crian\u00e7a dels fills, la feina, l\u2019ordre de la casa i sense aquell espai propi que tant va reivindicar Virginia Woolf, i que encara cal observar com a necessari, ja que no \u00e9s una cosa normal en la vida de tantes escriptores.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El debat feminista d\u2019aquells anys setanta i vuitanta va contribuir a modificar si m\u00e9s no la concepci\u00f3 de la literatura escrita per dones en el nostre \u00e0mbit literari, que \u00e9s on tenim el cap, el cor i els peus. De manera gen\u00e8rica, per\u00f2, s\u2019ha parlat mai de literatura d\u2019homes? \u00c9s evident que mai no es va fer enlloc ni es fa aquesta distinci\u00f3. La dona, doncs, \u00e9s sempre l\u2019altra i cal que deixi de ser-ho per ser ella i res m\u00e9s, o, en tot cas, que l\u2019altre tamb\u00e9 sigui considerat com a altre de la dona, i aqu\u00ed ja hi poso un pensament de la meva collita, sorgit precisament de la lectura de Les dones i la literatura catalana<\/i>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Vet aqu\u00ed l\u2019inter\u00e8s i actualitat que t\u00e9 aquesta publicaci\u00f3 que d\u2019entrada encara es pregunta si existeix la literatura de dones perqu\u00e8 la pregunta encara es respira a l\u2019aire. Tot seguit es despleguen els discursos fruit de la reflexi\u00f3 d\u2019escriptores en actiu i, per tant, protagonistes d\u2019una tasca que si t\u00e9 un color \u00e9s el color de cada personalitat creativa, que aix\u00f2 \u00e9s el que compta i el que fa cr\u00e9ixer l\u2019arbre de la literatura. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, i poso el dit a la nafra d\u2019un aspecte gens negligible: la constataci\u00f3 que les dones no som gaire llegides pels homes. Sembla que el patriarcat, aquest r\u00e8gim universal de domini i forma d\u2019enfocar la vida tan esmentat en les p\u00e0gines de Les dones i la literatura catalana<\/i>, encara colonitza la ment de tants homes, potser a pesar seu perqu\u00e8 molts no ho voldrien. No descobreixo res, i al llibre se\u2019n parla, si afirmo que les dones som grans lectores, aquest llibre, doncs, ser\u00e0 ben llegit. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La invitaci\u00f3 a explorar aquest conjunt de confer\u00e8ncies que van al moll de l\u2019os d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 que m\u00e9s enll\u00e0 del personal \u00e9s eminentment cultural, l\u2019adre\u00e7o en especial als homes, per\u00f2 sobretot als cr\u00edtics que ja s\u2019haurien d\u2019haver tret de sobre una pell que encara posa un vel en la seva visi\u00f3 de la literatura escrita per dones i aix\u00f2 afecta la seva valoraci\u00f3 justa en el conjunt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Teresa Costa-Gramunt<\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nEscriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Muri\u00e0, Anna; Russell, Elizabeth; Oliver, Maria-Ant\u00f2nia [et al.]. Les dones i la literatura catalana. Introd.,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2476","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2476"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3992,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2476\/revisions\/3992"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}