{"id":2478,"date":"2022-11-16T07:08:21","date_gmt":"2022-11-16T06:08:21","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/what-is-american-literature\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:24","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:24","slug":"what-is-american-literature","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/what-is-american-literature\/","title":{"rendered":"\u00abWhat is American literature?\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Stavans, Ilan. What is American literature?<\/i> Oxford: Oxford University Press, 2022. XVIII, 191 p. ISBN 978-0-19-881621-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ilan Stavans \u00e9s un cr\u00edtic cultural i acad\u00e8mic reconegut als Estats Units amb una traject\u00f2ria avalada per nombroses publicacions i una dilatada carrera com a investigador i docent. En aquesta ocasi\u00f3, ens presenta un text d\u2019un enfocament generalista publicat per la prestigiosa Oxford University Press sobre els grans temes que han conformat la literatura dels Estats Units.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Un dels aspectes que crida l\u2019atenci\u00f3 de manera immediata \u00e9s el t\u00edtol, What is American literature?<\/i> Aquesta \u00e9s una pregunta que ha figurat de manera central en la hist\u00f2ria dels Estats Units \u2012el top\u00f2nim emprat des de perspectives que q\u00fcestionen la utilitzaci\u00f3 imperialista del terme que designa tot un continent, \u00abAm\u00e8rica\u00bb, per referir-se al pa\u00eds, Estats Units\u2012. Des de ben aviat despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia pol\u00edtica a finals dels segle XVIII, es va considerar necessari aconseguir una mateixa independ\u00e8ncia cultural que acompany\u00e9s la pol\u00edtica, i noms com Ralph Waldo Emerson al segle XIX encoratjaven els seus compatriotes a deixar de mirar a Europa i de trobar el seu cam\u00ed en els materials aut\u00f2ctons que el propi pa\u00eds els podia oferir. Posteriorment, el desenvolupament dels American Studies durant la primera part del segle XX va dur sovint a celebrar l\u2019autodenominada Excepcionalitat Americana, fonamentada en el suposat car\u00e0cter \u00fanic del pa\u00eds. Posteriorment, els esdeveniments hist\u00f2rics derivats dels moviments pels drets civils van comportar una profunda revisi\u00f3 d\u2019aquest tipus de narrativa que semblava determinar una sola manera de definir-se com a \u00abameric\u00e0\u00bb i, per tant, trobar altres maneres d\u2019evitar generalitzacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Stavans, de fet, el que ofereix \u00e9s una particular selecci\u00f3 de textos basada en la seva experi\u00e8ncia lectora. \u00c9s a dir, ens trobem davant d\u2019un text que malgrat la voluntat definit\u00f2ria compresa en el t\u00edtol, se sustenta en una s\u00e8rie del que anomena \u00abreflexions\u00bb (p. x) sobre la manera en qu\u00e8 \u00abAm\u00e8rica fabrica el consens i la rebel\u00b7li\u00f3\u00bb (p. x) defugint de manera expl\u00edcita la cr\u00edtica tradicional per la seva posici\u00f3 de superioritat des de la Torre de Marfil (p. x). Partint del que identifica com un moment hist\u00f2ric de vulnerabilitat \u2012escriu el text durant el confinament derivat de la pand\u00e8mia de la covid\u2012, el text s\u2019inicia amb un prefaci en qu\u00e8 fa una breu cr\u00f2nica d\u2019aspectes que han tingut una influ\u00e8ncia cabdal en la historia dels EUA i que mostren el moment de revisi\u00f3 que travessa el pa\u00eds: la pand\u00e8mia; el naixement de Black Lives Matter com a resultat de l\u2019assassinat de George Floyd a mans de la policia i que s\u2019ha convertit en el moviment de protesta m\u00e9s nombr\u00f3s en la hist\u00f2ria del pa\u00eds; la retirada d\u2019est\u00e0tues que rememoraven temps de colonitzaci\u00f3 i maltractament de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena. En aquest context, Stavans celebra la literatura com el medi m\u00e9s apropiat per parlar de les contradiccions humanes i aquest principi constitueix el punt de partida fonamental en l\u2019estudi, \u00e9s a dir, en considerar la literatura com una finestra al m\u00f3n, com un medi que ens dona informaci\u00f3 valuosa sobre la condici\u00f3 humana i sobre diferents maneres de viure. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Estructurat en quatre cap\u00edtols, Stavans fa una cr\u00f2nica de temes recurrents en la literatura d\u2019aquest pa\u00eds com ara la idea de l\u2019Excepcionalisme Americ\u00e0; la idea d\u2019una llar (com ara la poesia de Phillis Wheatley o l\u2019autobiografia d\u2019Olaudah Equiano); la cerca del somni americ\u00e0 o la distopia que se\u2019n deriva davant la impossibilitat d\u2019aconseguir-lo. En aquest sentit, sobta comprovar que el primer cap\u00edtol, titulat \u00abL\u2019ambici\u00f3 dels or\u00edgens\u00bb, inclou una s\u00e8rie de t\u00f2pics sobre la hist\u00f2ria dels Estats Units que han estat profundament revisats. Per exemple, Stavans afirma en la primera frase d\u2019aquest cap\u00edtol, \u00abAm\u00e8rica \u00e9s un pa\u00eds sense passat\u00bb (p. 1), \u00e9s a dir, un pa\u00eds la hist\u00f2ria del qual sembla comen\u00e7ar amb l\u2019arribada dels colonitzadors, ignorant completament la pres\u00e8ncia de nadius americans molt abans de la seva arribada. En el mateix cap\u00edtol, Stavans segueix desenvolupant aquesta idea, ja que \u00abAm\u00e8rica \u00e9s un pa\u00eds de nouvinguts, un pa\u00eds fet de persones que escapaven d\u2019altres llocs per comen\u00e7ar sempre de nou\u00bb (p. 1), refor\u00e7ant aix\u00ed un dels mites fundacionals del pa\u00eds que invisibilitza la hist\u00f2ria pr\u00e8via a la colonitzaci\u00f3 blanca. D\u2019igual manera, algunes afirmacions com ara \u00abl\u2019Excepcionalisme a Am\u00e8rica t\u00e9 molt a veure amb la hipnosi: fas que els altres es pensin que ets un campi\u00f3, mai un perdedor\u00bb (p. 35) fan que el text, sota la pretesa aproximaci\u00f3 personal al tema, inclogui afirmacions vagues i generalitzacions que dif\u00edcilment aporten una perspectiva rica sobre el tema que tracta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El text configura una narrativa volgudament plena de digressions i cronol\u00f2gicament desmembrada que respon a la lectura personal de textos de ficci\u00f3, poesia i assaig per tal d\u2019oferir la perspectiva de Stavans sobre la funci\u00f3 de la literatura en el nostre context actual. Stavans \u00e9s un lector que ell mateix s\u2019anomena compulsiu, aspecte que queda clar en el desenvolupament dels seus arguments basats en un s\u00f2lid coneixement de textos cabdals de la literatura dels Estats Units. Segurament, fruit d\u2019aquest coneixement a fons del tema que tracta, el text inclou certes notes al peu que s\u00f3n inusualment \u2012i afegiria, feixugament\u2012 llargues, ja que no fan m\u00e9s que emfatitzar el car\u00e0cter digressiu de l\u2019argumentaci\u00f3. Quant a aspectes formals, el text inclou un nombre prou nombr\u00f3s d\u2019errors tipogr\u00e0fics que sorprenen donada la demostrada qualitat de l\u2019editorial que publica el text. Amb tot, Stavans ofereix una narraci\u00f3 que si b\u00e9 pateix dels aspectes mencionats amb anterioritat, tamb\u00e9 constitueix una mostra rica de textos i de g\u00e8neres que poden inspirar a qui ho llegeixi a estirar del fil i endinsar-se en els temes que Stavans apunta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Teresa Requena Pelegr\u00ed<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nUniversitat de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Stavans, Ilan. What is American literature? Oxford: Oxford University Press, 2022. XVIII, 191 p. ISBN…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1349,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1349,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2478"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3994,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478\/revisions\/3994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}