{"id":2486,"date":"2022-10-28T05:58:17","date_gmt":"2022-10-28T03:58:17","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/plagia-millor-de-manel-olle\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:24","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:24","slug":"plagia-millor-de-manel-olle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/plagia-millor-de-manel-olle\/","title":{"rendered":"\u00abPlagia millor!\u00bb, de Manel Oll\u00e9"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/periscopi.cat\/\" rel=\"noopener\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"file\" data-entity-uuid=\"1dc3c8b3-66af-47d8-b4fd-94842c492224\" height=\"225\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2022\/coberta_plagia_millor.jpg\" width=\"150\" \/><\/a><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Oll\u00e9, Manuel. <i>Plagia millor!<\/i> Barcelona: Periscopi: Escola Bloom, 2022. 171 p. (Biblioteca Dedalus; 1). ISBN 978-84-17339-96-8. 12,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La laboriosa denominaci\u00f3 de l\u2019editorial que ha publicat aquest llibre \u00e9s significativa de les noves aventures que estan apareixent, on col\u00b7laboren empreses diverses, editores o no. Aquest, se\u2019ns avisa, \u00e9s el primer volum d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 que prov\u00e9 dels seminaris de l\u2019Escola Bloom; tamb\u00e9 se\u2019ns informa que s\u00f3n llibres que \u00abcaben a les butxaques dels abrics\u00bb (i de les americanes, segons he comprovat). El llibre no du solapes, i la informaci\u00f3 sobre l\u2019autor, Manel Oll\u00e9, figura a l\u2019\u00faltima p\u00e0gina; en el m\u00f3n universitari \u00e9s conegut com a sin\u00f2leg (un dels pocs que hi ha al pa\u00eds) per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s poeta, traductor i assagista.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Oll\u00e9 escriu un assaig i no el text acad\u00e8mic que s\u2019esperaria provinent dels esmentats seminaris; el seu tema \u00e9s el plagi, una q\u00fcesti\u00f3 que precisament al m\u00f3n acad\u00e8mic provoca justificats atacs d\u2019ira: qui ha hagut de corregir treballs de curs, o avaluar articles que acaben resultant c\u00f2pies d\u2019altres articles pot donar compte de la indignaci\u00f3 que produeix aquesta presa de p\u00e8l. Algunes universitats posen a disposici\u00f3 dels professors eines inform\u00e0tiques per detectar-ho, per\u00f2 el plagiador se les pensa totes i se\u2019n surt m\u00e9s sovint del que voldr\u00edem.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">A Oll\u00e9, per\u00f2, que possiblement ha estat v\u00edctima d\u2019aquests barruts, el plagi universitari no li interessa; m\u00e9s que denunciar-lo, el que vol \u00e9s, sorprenentment, reivindicar un plagi que sigui \u00abapropiaci\u00f3, palimpsest, transtextualitat, metaliteratura\u2026\u00bb (p. 22); el plagi aix\u00ed \u00e9s mostra d\u2019originalitat, perqu\u00e8 qui \u00e9s original est\u00e0 \u00abpaint la influ\u00e8ncia\u00bb (p. 54); fins i tot d\u2019insubmissi\u00f3, perqu\u00e8 el plagiador, conscient de les influ\u00e8ncies que rep, \u00abes rebel\u00b7la davant el determinisme literari\u00bb (p. 58). El plagi que Oll\u00e9 reivindica \u00e9s, tot el contrari, doncs, del \u00abmalplagiador tacticista\u00bb (p. 58), d\u2019\u00abel plagi c\u00ednic i barroer del lladregot de l\u2019antifa\u00e7 que sap d\u2019on saqueja\u00bb (p. 81), de \u00abla depredaci\u00f3 simple\u00bb. Tot plegat pot semblar una broma, una <i>boutade<\/i>, per\u00f2 el que es tracta aqu\u00ed \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt antiga, que un cr\u00edtic va denominar \u00abl\u2019ansietat de la influ\u00e8ncia\u00bb (p. 106), perqu\u00e8 tot autor \u00e9s conscient que el que ell\/a diu ja ho ha dit potser alg\u00fa abans, i millor, per\u00f2 no pot esquivar la necessitat que t\u00e9 d\u2019expressar-se, de manifestar el que sent de manera intensa. Aquesta perspectiva obliga a reconsiderar obres que han estat mirades amb desconfian\u00e7a, com s\u00f3n les versions indirectes, per exemple de poesia xinesa, a c\u00e0rrec d\u2019autors que no saben xin\u00e8s, i que aparentment, doncs, plagien una traducci\u00f3 pr\u00e8via: el nostre sin\u00f2leg, lluny d\u2019escandalitzar-se, hi troba una explicaci\u00f3 convincent (p. 89), com tamb\u00e9 en troba fen\u00f2mens aparentment inexplicables, com \u00e9s l\u2019\u00e8xit d\u2019alguns autors secundaris, que ell atribueix a \u00abpasses de toxicitat imitativa\u00bb (p. 98). En alguns casos, cita exemples de \u00abplagi transformador\u00bb com el del xin\u00e8s Xu Bing (p. 101) que, gosaria dir, no nom\u00e9s desconec jo, i que desperten enormes ganes de con\u00e8ixer-lo.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Oll\u00e9 repassa tamb\u00e9 alguns casos d\u2019acusacions de plagi que han arribat a la premsa: l<i>\u2019Atenas de Pericles <\/i>(Planeta, 1993) de Luis Racionero (p. 115) o <i>Sabor a hiel <\/i>(Planeta, 2000) d\u2019Ana Rosa Quintana (cap parentiu amb qui aix\u00f2 firma) (p. 125); plagis que sovint destapen la intervenci\u00f3 del <i>negre <\/i>o <i>ghostwriter<\/i>, \u00e9s a dir l\u2019escriptor invisible que treballa per a un altre. Per a aquests casos, proposa una suggerent teoria que relaciona el plagiador amb l\u2019escriptor invisible, que plagia sabent que l\u2019engany ser\u00e0 descobert: \u00e9s la seva \u00abvenjan\u00e7a fantasmal\u00bb contra l\u2019autor que s\u2019end\u00fa la fama (i que el malpaga) (p. 124). Coherent, per\u00f2, amb la seva proposta, considera que alguns plagis s\u00f3n de fet recreacions, com \u00e9s el cas de <i>Nifades <\/i>(Edicions 62, 1971) de Josep M. Sonntag (p. 130). Un cas diferent \u00e9s el plagi d\u2019autors inexistents, com s\u00f3n els contistes russos de Francesc Ser\u00e9s (p. 152) o l\u2019Albuc\u00e0ssim de Jordi Cornudella (p. 155); hi afegeixo, pel meu compte, el Calvus d\u2019Eduard Sanahuja.&nbsp;<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Oll\u00e9 coneix b\u00e9 el g\u00e8nere de l\u2019assaig i sap esquivar les trampes tradicionals de la prosa acad\u00e8mica. De tota manera, posats a citar <i>Palimpsestos<\/i> de Genette (p. 136), podria treure profit de les categories que aquest investigador proposa i que permeten distingir el plagi de la par\u00f2dia o el pastitx. Aix\u00f2 podria explicar millor el text amb qu\u00e8 tanca el llibre, un pastitx (no plagi) d\u2019\u00abaparell cr\u00edtic d\u2019anotaci\u00f3 textual\u00bb del poema \u00abLa dansa de Sefirot\u00bb (p. 158); \u00e9s, per cert, un treball labori\u00f3s que l\u2019ha tingut, imagino, molt entretingut per\u00f2 posat, em sembla, amb cal\u00e7ador. De vegades, Oll\u00e9 es deixa anar per la indignaci\u00f3 i els adjectius es descontrolen: \u00abel plagi literari desfermat, ext\u00e0tic i lunar\u00bb (p. 22) \u00abl\u2019atracament miserable, la submissi\u00f3 mim\u00e8tica, endormiscada i servil de la c\u00f2pia literal i mandrosa\u00bb (p. 23), \u00abcontra les in\u00e8rcies i els dictats del mercat, de l\u2019acad\u00e8mia, de l\u2019esnobisme, de l\u2019espontaneisme aficionat, del llenguatge adotzenat\u00bb (p. 60). Tamb\u00e9 l\u2019entusiasme el du a enumerar autors admirats, cosa que provoca certa dispersi\u00f3, especialment quan la llista supera els vint noms (p. 100). No estic segur de l\u2019efic\u00e0cia d\u2019algunes met\u00e0fores: \u00abel malplagi fa pudor de diari humit que embolica un entrep\u00e0 vell\u00bb (p. 78); est\u00e0 plagiant les <i>Greguer\u00edas <\/i>de Ram\u00f3n G\u00f3mez de la Serna?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Ja des del t\u00edtol, Oll\u00e9 proposa una manera inesperada d\u2019entendre la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, i la desplega amb arguments convincents, sense perdre mai el to divulgador que exigeix el g\u00e8nere, reivindicant autors menystinguts i traient profit de plagis certament condemnables per\u00f2 presentats sempre amb bonhomia i una certa compassi\u00f3 per a obres que, al capdavall, nom\u00e9s pretenien entretenir-nos\u2026 fent una mica de trampa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\"><a href=\"https:\/\/www.researchgate.net\/profile\/Lluis-Quintana-Trias\" rel=\"noopener\" style=\"color:#0563c1; text-decoration:underline\" target=\"_blank\">Llu\u00eds Quintana Trias<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"text-justify:inter-ideograph\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"CA\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Oll\u00e9, Manuel. Plagia millor! Barcelona: Periscopi: Escola Bloom, 2022. 171 p. (Biblioteca Dedalus; 1). ISBN&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2486","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1297,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1297,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2486"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4002,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2486\/revisions\/4002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}