{"id":2489,"date":"2022-10-21T06:22:03","date_gmt":"2022-10-21T04:22:03","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cataleg-dedicions-62-grup-62\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:24","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:24","slug":"cataleg-dedicions-62-grup-62","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cataleg-dedicions-62-grup-62\/","title":{"rendered":"Cat\u00e0leg d\u2019Edicions 62, Grup 62"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Edicions 62<\/span><\/span><\/span><\/i>. Cat\u00e0leg general, 1962-2021.<\/i> Barcelona: Edicions 62, 2022. 581 p. No venal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquell any, al m\u00f3n van esdevenir fets transcendents. Despr\u00e9s d\u2019una llarga guerra va n\u00e9ixer Alg\u00e8ria com a nou pa\u00eds independent, els EUA ja intervenien al Vietnam, va estar a punt d\u2019esclatar una guerra nuclear entre EUA i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per la crisi dels m\u00edssils de Cuba, va comen\u00e7ar el Concili Vatic\u00e0 II. Mentrestant, a Espanya els miners asturians s\u2019enfrontaven a la dictadura amb les primeres vagues importants, ETA celebrava la seva Primera Assemblea i es casava el llavors pr\u00edncep hereu de Franco i actual em\u00e8rit. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Tot aix\u00f2 succe\u00efa el mateix any en qu\u00e8 es va publicar el primer llibre d\u2019una editorial que en compleix 60 i d\u2019un autor que ara en compliria 100. El llibre era Nosaltres els valencians<\/i> de Joan Fuster i l\u2019editorial, Edicions 62.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara, Grup 62 presenta un altre llibre que \u00e9s tamb\u00e9 un document hist\u00f2ric, una obra monumental per consultar i buscar-hi refer\u00e8ncies de la nostra hist\u00f2ria cultural a trav\u00e9s d\u2019autors\/es, col\u00b7laboradors\/es, i t\u00edtols de molt diverses tend\u00e8ncies liter\u00e0ries, ideol\u00f2giques i filos\u00f2fiques, una valuosa eina per a curiosos i investigadors de l\u2019activitat editorial dels darrers 60 anys a Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019un volum de gaireb\u00e9 600 p\u00e0gines, m\u00e9s de la meitat de les quals dedicades a fer un exhaustiu inventari d\u2019autors\/es i col\u00b7laboradors\/es. De la A de l\u2019historiador Ramon d\u2019Abadal a la Z de la ge\u00f2grafa Laura Zumin, passant per escriptors tan diversos com Auster, Beauvoir, Brecht, Capmany, Camilleri, Espriu, Freud, le Carr\u00e9, Donna Leon, Llull, Thomas Mann, Mart\u00ed i Pol, Marx, Terenci Moix, Pedrolo, Montserrat Roig, Rodoreda o Saramago.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre els col\u00b7laboradors\/es (alguns d\u2019ells tamb\u00e9 autors) que van dirigir col\u00b7leccions o participar en l\u2019edici\u00f3 i la traducci\u00f3 hi tenen un lloc destacat Manuel de Pedrolo, Joaquim Molas, Jordi Sol\u00e9 Tura, \u00c0lex Broch, Josep M. Calsamiglia, Josep Ramoneda, Pere Llu\u00eds Font, Salvador Giner, Xavier Coma, Feliu Formosa, Francesc Vallverd\u00fa…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha una relaci\u00f3 dels t\u00edtols aplegats per cadascuna de les 140 col\u00b7leccions publicades, algunes, com \u00abLlibres a l\u2019Abast\u00bb, \u00abEl Balanc\u00ed\u00bb, \u00abEls llibres de l\u2019Escorp\u00ed\u00bb, \u00abAntologia catalana\u00bb, ben recordades pel p\u00fablic lector que hi va formar el seu gust a partir dels anys seixanta. Completen el volum un ap\u00e8ndix amb les m\u00e9s de 600 edicions digitals per ordre cronol\u00f2gic (des de 2007) i, finalment, una relaci\u00f3 per ordre alfab\u00e8tic dels m\u00e9s de 6.000 t\u00edtols publicats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019elegant coberta, reproducci\u00f3 de l\u2019original de Perejaume Punts apagats, punts encesos, <\/i>dona pas a uns textos d\u2019una gran complexitat compositiva, resolta per La Lletra S.L. amb un magn\u00edfic joc de tipografies que utilitza la font Granjon (tip\u00f2graf franc\u00e8s del segle XVI) i juga amb els diversos estils (negreta, cursiva i versaleta) aix\u00ed com amb diferents cossos. Els textos generals estan compostos a 10 punts, la part de repertoris, a 9 punts i els \u00edndexs finals a 7,5.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La impressi\u00f3 digital de la impremta Bookprint assoleix una qualitat equiparable a la de la tradicional litografia-\u00f2fset i nom\u00e9s amb l\u2019ajut del comptafils es pot comprovar la t\u00e8cnica utilitzada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un rep\u00e0s m\u00e9s detallat del contingut ens descobreix la import\u00e0ncia, la varietat i l\u2019abast de la feina feta. Les reedicions de la Divina com\u00e8dia <\/i>tradu\u00efda per Josep M. de Sagarra, l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil del monumental Costumari <\/i>catal\u00e0 <\/i>de Joan Amades, publicat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Editorial Salvat, l\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica de les obres de Carner i les Obres completes<\/i> de Carles Riba, J.V. Foix i Salvador Espriu, una traducci\u00f3 del Quixot<\/i> a cura d\u2019Antoni Bulbena, fins i tot una crec que molt poc coneguda traducci\u00f3 de Jordi Moners d\u2019El Capital <\/i>de Karl Marx, en sis volums!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, cal no oblidar els 45 volums de Charlie Brown i Snoopy<\/i> de Charles Schulz, els llibres d\u2019en Cesc i en Perich o els 71 volums de la col\u00b7lecci\u00f3 de novel\u00b7la polic\u00edaca \u00abLa Cua de Palla\u00bb amb l\u2019inconfusible grafisme groc i negre de Jordi Fornas. Tal \u00e9s la magnitud de l\u2019obra, que tamb\u00e9 hi t\u00e9 cabuda un Llibre d\u2019estil de TV3, <\/i>donant fe d\u2019una voluntat d\u2019incloure tots els g\u00e8neres de ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3, i d\u2019eixamplar l\u2019horitz\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 en catal\u00e0 digna d\u2019elogi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una mica d\u2019hist\u00f2ria <\/span><\/span><\/span><\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Max Cahner i Ramon Bastardes ja havien fundat l\u2019any 1959, empesos per l\u2019abat Escarr\u00e9 de Montserrat, la revista que va ser fonamental per a la reafirmaci\u00f3 de la cultura catalana en els anys finals de la dictadura: Serra d\u2019Or<\/i>. I el 1961, esperonats per Josep Benet, un dels intel\u00b7lectuals catalans m\u00e9s importants de la segona meitat del segle XX, creen l\u2019editorial que havia d\u2019incorporar definitivament les noves idees que circulaven pel m\u00f3n a la cultura i la llengua del pa\u00eds. La nova editorial no es va poder dir Edicions 61 perqu\u00e8 el nom ja estava enregistrat i, a proposta de Leopold Pom\u00e9s, va ser Edicions 62 l\u2019escollit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eren uns anys en qu\u00e8 inevitablement l\u2019activitat cultural tenia un marcat component pol\u00edtic, de resist\u00e8ncia al r\u00e8gim castrador dels drets i les llibertats i en els quals Barcelona es va convertir en un dels principals bastions de l\u2019antifranquisme. Capital editorial ja ho era des de molt abans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 de les presid\u00e8ncies de Max Cahner i Garcia (1961-1965) i d\u2019Agust\u00ed Duran i Sanpere (1965-1970), Josep M. Castellet va ser successivament director literari de l\u2019editorial (des de 1964) i despr\u00e9s president del Grup 62. Aix\u00ed \u00e9s com recordava l\u2019ambient de l\u2019editorial en aquells anys, en un reeixit par\u00e0graf del seu llibre Seductors, il\u00b7lustrats i visionaris<\/i>:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abLa redacci\u00f3 de l\u2019editorial, en aquella \u00e8poca era una olla. Tots est\u00e0vem obsedits per la pol\u00edtica, activitat, llavors dissortadament est\u00e8ril o, en tot cas, nom\u00e9s testimonial. La redacci\u00f3 era una tert\u00falia permanent per on passaven escriptors, pol\u00edtics amateurs,<\/i> personatges d\u2019activitat incerta que proposaven projectes literaris o subversius, inversemblants o impossibles. Per cada minut d\u2019activitat editorial productiva, dedic\u00e0vem hores a la xafarderia pol\u00edtica, a la redacci\u00f3 de documents protestataris i a la conseg\u00fcent recollida de signatures i, encara pitjor, a unes inacabables discussions ideol\u00f2giques que \u00f2bviament, no menaven enlloc. Tanmateix, aquella va ser una part de la nostra formaci\u00f3 pol\u00edtica i un record sentimental, passats els anys.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El ritme de les publicacions, que van comen\u00e7ar com ja hem esmentat, amb el llibre de Joan Fuster, va anar agafant empenta i l\u2019any 64 es va crear la germana de Edicions 62 per publicar llibres en castell\u00e0: Ediciones Pen\u00ednsula. A la vegada, Cahner va plantejar el projecte d\u2019una enciclop\u00e8dia catalana que inicialment havia de constar de 3 volums, inspirada en la italiana Garzanti i que en ampliar-se a 8 volums va passar a ser la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquell mateix any, davant tanta activitat cultural catalana, considerada \u00absubversiva y separatista\u00bb per les autoritats franquistes, van expulsar Max Cahner del territori espanyol. Quan l\u2019esposa de l\u2019editor i Castellet van anar a Madrid a demanar el seu retorn, el general Camilo Alonso Vega, ministro de la Gobernaci\u00f3n, els va despatxar amb aquestes paraules: \u00abTodos los catalanes son separatistas y los echar\u00eda a todos, pero no puedo porque son espa\u00f1oles\u00bb. <\/i>Curiosament es dona la circumst\u00e0ncia que Cahner era nascut a Bad Godesberg de pare alemany i mare madrilenya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 malauradament, els desprop\u00f2sits tamb\u00e9 es donaven al si dels antifranquistes i entre 1970 i 1972 les dificultats econ\u00f2miques van obligar Edicions 62 a desvincular-se del projecte. Jordi Pujol i Banca Catalana van exigir que es despatx\u00e9s tota la redacci\u00f3 de l\u2019enciclop\u00e8dia per fer-se c\u00e0rrec dels deutes i fundar la nova empresa Enciclop\u00e8dia Catalana, S.A.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019any 1969 s\u2019encarreg\u00e0 a Oriol Bohigas, un dels membres fundadors de l\u2019editorial, redre\u00e7ar les finances de la societat, i el 1975 va ser nomenat president (fins el 1999) despr\u00e9s d\u2019aconseguir el suport de La Caixa per finan\u00e7ar grans projectes com la MOLC (\u00abLes millors obres de la literatura catalana\u00bb), i la MOLU (\u00abLes millors obres de la literatura universal\u00bb), ambdues col\u00b7leccions dirigides per Joaquim Molas, la Hist\u00f2ria de Catalunya<\/i> dirigida per Pierre Vilar o els diccionaris biling\u00fces.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb la Transici\u00f3 (anys setanta-vuitanta), la implantaci\u00f3 de l\u2019ensenyament en catal\u00e0 i la recomanaci\u00f3 de lectures en catal\u00e0 en escoles i instituts, van generar una relativa millora de les finances, sempre prec\u00e0ries, de l\u2019editorial. Aix\u00ed ho demostra el fet que, per exemple, el Mecanoscrit del segon origen <\/i>de Manuel de Pedrolo assol\u00eds l\u2019estatus de long seller, <\/i>aconseguint ser el llibre catal\u00e0 m\u00e9s venut de la hist\u00f2ria amb gaireb\u00e9 1.500.000 exemplars.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 1996 es va formar el Grup 62, amb la incorporaci\u00f3 de l\u2019editorial Emp\u00faries, i l\u2019any seg\u00fcent Xavier Folch va substituir Castellet en la direcci\u00f3 editorial, que va passar a presidir el grup. Entre 2002 i 2005, La Caixa, que en aquell moment ja era accionista majorit\u00e0ria de la societat, va nomenar Rosa Cullell consellera delegada fins que es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 general del Teatre del Liceu. La nova orientaci\u00f3 de l\u2019empresa era un exemple m\u00e9s de com els poders econ\u00f2mics estenen tamb\u00e9 el seu control al m\u00f3n cultural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 2014 el Grup 62 fou absorbit pel Grup Planeta, que va col\u00b7locar en la presid\u00e8ncia del consell d\u2019administraci\u00f3 Josep Ramoneda (fins avui). Era un pas m\u00e9s per consolidar el model econ\u00f2mic oligop\u00f2lic que s\u2019ha imposat en el sector editorial: per una banda, megagrups consolidats, com Random House o Planeta, al voltant dels quals orbiten diversos segells sat\u00e8l\u00b7lits, i per l\u2019altra, una constel\u00b7laci\u00f3 de petites editorials independents de m\u00e9s o menys llarga vida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En resum, aquest cat\u00e0leg no \u00e9s un llibre de lectura convencional, sin\u00f3 una \u00fatil eina de consulta i estudi del que ha estat la fren\u00e8tica activitat d\u2019una de les editorials cabdals en la forja de la nostra hist\u00f2ria cultural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Antoni Estela
\nAlumne de la Universitat de l\u2019Experi\u00e8ncia de la UB<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Edicions 62. Cat\u00e0leg general, 1962-2021. Barcelona: Edicions 62, 2022. 581 p. No venal. Aquell any,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2489","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1339,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1339,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2489"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2489\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4005,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2489\/revisions\/4005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}