{"id":2499,"date":"2022-09-23T05:57:46","date_gmt":"2022-09-23T03:57:46","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cordialment-pero-fermament\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:25","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:25","slug":"cordialment-pero-fermament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cordialment-pero-fermament\/","title":{"rendered":"\u00abCordialment, per\u00f2 fermament\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amat, Jordi; Fonalleras, Josep Maria; Subirana, Jaume (eds.). Xavier Folch, editor i pol\u00edtic: materials per a una biografia.<\/i> Barcelona:  Anagrama, 2022. 177 p. (Llibres Anagrama; 95). ISBN 978-84-339-1803-1. 17,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 24 de juny del 2021, fa poc m\u00e9s d\u2019un any, s\u2019apagava la vida d\u2019en Xavier Folch i Recasens, i ens deixava el seu llegat a unes quantes generacions. Quan la mort va irrompre, tres amics escriptors, en virtut de l\u2019estima i l\u2019admiraci\u00f3 que els unia a ell, i conscients que \u00abli agradava molt m\u00e9s llegir que escriure\u00bb, havien convingut amb el mateix Xavier Folch, home de tarann\u00e0 discret, \u00abde parlar i confegir, plegats, un simulacre de mem\u00f2ria\u00bb: la mem\u00f2ria d\u2019una traject\u00f2ria que havia contribu\u00eft decisivament en la lluita antifranquista i en la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, en la reivindicaci\u00f3 d\u2019un catalanisme integrador i progressista, en la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds ajuntant pol\u00edtica i cultura, i en la recuperaci\u00f3 i descoberta com a editor de poetes, narradors i assagistes que van contribuir a la \u00abcultura com a reflexi\u00f3 i com a eina de transformaci\u00f3\u00bb. I d\u2019aquella voluntat truncada, va n\u00e9ixer aquest homenatge<\/span>, Xavier Folch, editor i pol\u00edtic: materials per a una biografia<\/i><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibre s\u2019estructura en tres parts, i compta tamb\u00e9 amb un \u00edndex onom\u00e0stic de molta utilitat tenint en compte que els personatges s\u00f3n nombrosos i s\u2019esmenten en contextos diferents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En la primera part, \u00abConverses amb Xavier Folch\u00bb, els autors fan una introducci\u00f3 per vindicar la figura i la traject\u00f2ria del protagonista, i ens contextualitzen el contingut del treball que presenten: es tracta d\u2019un reguerall de fragments extrets de llargues converses de sobretaula amb Folch, als quals donen forma i enriqueixen amb apunts maquetats amb tipus de lletra diferent. Cert \u00e9s que la lectura d\u2019aquesta primera part \u00e9s com un passeig no sempre prou ben senyalitzat, i \u00e9s que no es tracta d\u2019un recorregut cronol\u00f2gic, ni tampoc d\u2019un estudi exhaustiu de la figura de Xavier Folch, sin\u00f3 de material abundant, de vegades intercalat. Per\u00f2 amb tot \u00e9s, sens dubte, el cor que fa bategar el llibre, la font d\u2019on regalimen fets hist\u00f2rics, pol\u00edtics i socials, i noms destacats de la pol\u00edtica i la intel\u00b7lectualitat de l\u2019\u00e8poca, tants (i tots ells tan significatius en el moment prec\u00eds), que s\u2019ent\u00e9n perfectament que els autors es refereixin a Xavier Folch com \u00abalg\u00fa que ha exercit de morter imprescindible per relligar sensibilitats diverses\u00bb.<\/span> \u00c9s l\u2019evid\u00e8ncia del seu llegat indiv\u00eds i compacte, del vincle vital entre el Xavier Folch pol\u00edtic i el Xavier Folch editor, de la voluntat pertina\u00e7 de creure en la fusi\u00f3 de pol\u00edtica i cultura (pensament i art) com la via instrumental per a l\u2019acci\u00f3 i la reflexi\u00f3 necess\u00e0ries en el canvi hist\u00f2ric d\u2019un poble. I aix\u00ed, \u00abcordialment, per\u00f2 fermament\u00bb (com escriuria el mateix Folch en un dels seus articles) el jove estudiant del Liceu Franc\u00e8s que va con\u00e8ixer l\u2019antifranquisme no militant de l\u2019exili interior derivar\u00e0 en l\u2019universitari activista i militant radical del PSUC, i es nodrir\u00e0 del mestratge de Pere Ribera i de l\u2019intel\u00b7lectualisme de Manuel Sacrist\u00e1n i, a trav\u00e9s d\u2019ells, brollaran relacions de profund calat com les arrelades amb Salvador Espriu i amb Joan Vinyoli primer, i amb Javier Pradera despr\u00e9s. Far\u00e0 pol\u00edtica buscant el comprom\u00eds dels eminents culturals (com Espriu, i tamb\u00e9 Rubi\u00f3 i Balaguer, a la Caputxinada), i far\u00e0 cultura aglevant forces en un comit\u00e8 d\u2019intel\u00b7lectuals al partit on no es parl\u00e9s nom\u00e9s de pol\u00edtica. I s\u2019iniciar\u00e0 en l\u2019ofici d\u2019editor a Ariel primer, i despr\u00e9s a Cr\u00edtica, publicant assajos de pensament marxista o del socialisme democr\u00e0tic europeu (assessorat per Manuel Sacrist\u00e1n), o a Jaume Vicens Vives assessorat per Josep Fontana (sens dubte, el principal historiador espanyol), sense mai deixar de banda la literatura en catal\u00e0. Cofundar\u00e0 Emp\u00faries, apostant per la normalitzaci\u00f3 de la llengua i del pa\u00eds, i \u00abfar\u00e0 surar, en el mar de les lletres catalanes\u00bb poetes que ara ja s\u00f3n cl\u00e0ssics (Vinyoli, Casasses, Mesquida, Teresa P\u00e0mies), i prosistes i assagistes. Va dirigir amb entusiasme l\u2019Institut Ramon Llull a petici\u00f3 de Pasqual Maragall i en va dimitir (a contracor) quan va veure interferida la seva dedicaci\u00f3. I aix\u00ed, \u00abes va fent\u00bb i \u00abva fent dels altres\u00bb, referents pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals: des de Gregorio L\u00f3pez Raimundo a Federico S\u00e1nchez (o potser Jorge Sempr\u00fan?), des de Jordi Sol\u00e9 Tura a Rafael Rib\u00f3, des de Josep Fontana a Antoni T\u00e0pies, des d\u2019Espriu a Vinyoli, des de Brossa a Mart\u00ed i Pol, des de Josep M. Castellet a Josep Benet, des de Segimon Serrallonga a Modest Prats (el \u00abcapell\u00e0 de poble\u00bb), i tants i tants d\u2019altres. Tots construint un \u00abedifici c\u00edvic\u00bb que ressonaria i aniria calant a la societat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La segona part, <\/span>\u00ab\u00c0lbum comentat\u00bb, \u00e9s fresca. Fotogrames a\u00efllats que es van anar succeint en la seva traject\u00f2ria, documentant-la. Imatges de comprom\u00eds, de milit\u00e0ncia, de la vella amistat, de les aficions. En Xavier Folch se\u2019ns torna proper. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I finalment, la tercera part: \u00abTextos\u00bb. Es tracta d\u2019un recull d\u2019un total d\u2019onze textos escrits pel mateix Folch, sobre diferents mat\u00e8ries i tots ells al fil d\u2019all\u00f2 que se\u2019ns ha parlat a la primera part. De la seva lectura encadenada, torna a deduir-se aquest esperit hol\u00edstic i integrador de diversitats per\u00f2, ara, en veu primera. Aix\u00ed, en un article a El Pa\u00eds<\/i> (1976), defensa la necessitat d\u2019un congr\u00e9s de cultura catalana que fomenti la identitat catalana i la normalitzaci\u00f3 de la nostra cultura i, en un altre article a l\u2019Avui<\/i> (1978), advoca, sense renunciar a la personalitat nacional de Catalunya, per tenir en compte la contribuci\u00f3 fonamental i indestriable dels immigrants (aqu\u00ed \u00e9s on critica \u00abcordialment per\u00f2 fermament\u00bb un setmanari catal\u00e0 que defensava l\u2019oficialitat \u00fanica del catal\u00e0 sota la capa de \u00abci\u00e8ncia\u00bb). Trobem un article homenatjant el seu venerat patriarca de les lletres catalanes, Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer, un text sobre l\u2019activisme antifranquista de Salvador Espriu sempre a l\u2019empara d\u2019una profunda reflexi\u00f3 moral, un text sobre l\u2019intel\u00b7lectualisme i comprom\u00eds de Manuel Sacrist\u00e1n (a qui recordava defensant que \u00abl\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica formava part essencial de qualsevol marc te\u00f2ric\u00bb), un article respectuos\u00edssim sobre Gregorio L\u00f3pez Raimundo i el sentit de la responsabilitat, un discurs que va pronunciar en el lliurament del Premi Blanquerna a Jorge Sempr\u00fan titulat \u00abElogio de Jorge Sempr\u00fan y nostalgia de Federico S\u00e1nchez\u00bb (que ja ho diu tot), una entrevista transcrita que li van fer sobre Joan Vinyoli amb motiu del centenari del seu naixement (a ell, commogut des de jovenet per la lectura privada que el poeta en va fer d\u2019El Callat<\/i>) i un text sobre Modest Prats \u00abel capell\u00e0 de poble comunista que exercia el seu mestratge a la manera socr\u00e0tica, com qui no fa res, generosament, al llarg de milers de converses i d\u2019una multitud de sobretaules\u00bb (fascinant descripci\u00f3). I dos \u00faltims textos m\u00e9s: l\u2019un, sobre l\u2019Editorial Emp\u00faries (els seus prop\u00f2sits, el seu recorregut, el seu cat\u00e0leg) i, l\u2019altre, sobre ell quan a partir dels anys vuitanta ja es va retirar de la pol\u00edtica activa i es dedica a l\u2019activitat editorial, i on apunta \u00abel cat\u00e0leg de l\u2019editorial, com la vida de les persones, es va construint entre l\u2019atzar i la necessitat\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Italo Calvino (autor publicat tamb\u00e9 per Emp\u00faries) escrivia a Si una nit d\u2019hivern un viatger<\/i>: \u00abcada vegada s\u2019exclou una alternativa, i l\u2019altra es bifurca en dues alternatives m\u00e9s\u00bb. I m\u00e9s endavant: \u00abcada moment de la meva vida porta aparellada una acumulaci\u00f3 de fets nous i cadascun d\u2019aquests fets nous porta aparellades les seves conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb. <\/span>La traject\u00f2ria de Xavier Folch fa pensar en aquest esquema de la bifurcaci\u00f3 dels camins: una hist\u00f2ria vital derivada d\u2019una s\u00e8rie de casualitats i continu\u00eftats, \u00abd\u2019atzars i necessitats\u00bb com ell mateix diu. Quin hagu\u00e9s estat l\u2019esdevenir si, com per casualitat va ser, no hagu\u00e9s estat escolaritzat a un centre com el Liceu Franc\u00e8s on l\u2019educaci\u00f3 que es donava no era precisament la impulsada pel franquisme? Qui hagu\u00e9s estat en Xavier Folch sense el mestratge de Pere Ribera i el seu \u00abinconformisme deliberat i esperit cr\u00edtic\u00bb? Amb quina probabilitat hagu\u00e9s entrat en contacte amb el cercle d\u2019intel\u00b7lectuals que preservaven la tradici\u00f3 culta republicana, catalanista i laica, que el van conduir a con\u00e8ixer el sigil\u00b7l\u00f3s exili interior? Haguessin aflorat en ell les mateixes inquietuds pol\u00edtiques i culturals que \u00abvan anar-lo fent\u00bb si no hagu\u00e9s conegut Manuel Sacrist\u00e1n? Podr\u00edem elucubrar llargament, \u00e9s veritat, per\u00f2 semblaria que d\u2019aquestes dues influ\u00e8ncies casuals emergiria el Xavier Folch editor i pol\u00edtic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Manifesten els autors Amat, Fonolleras i Subirana la seva voluntat de retre homenatge a l\u2019amic i referent. Sens dubte ho aconsegueixen i, analitzant la figura que ens ocupa, els honra. Per\u00f2, al parer de qui escriu aquesta ressenya, aconsegueixen traspassar la motivaci\u00f3 inicial quan el lector pren consci\u00e8ncia d\u2019aquell exili interior del qual Xavier Folch n\u2019hagu\u00e9s volgut editar un llibre, de la llarga i dif\u00edcil lluita pol\u00edtica, del \u00abresistencialisme cultural\u00bb i de l\u2019acci\u00f3 cultural. Homenatjar l\u2019amic ha estat, en realitat, homenatjar tot all\u00f2 en qu\u00e8 havia cregut. Que en Xavier Folch n\u2019hagi estat la causa, \u00e9s el millor homenatge que li han pogut fer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Teresa Aragon\u00e8s Gisbert<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDe la 8a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nteresaaragonesg@gmail.com<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amat, Jordi; Fonalleras, Josep Maria; Subirana, Jaume (eds.). Xavier Folch, editor i pol\u00edtic: materials per…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2499","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2499"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4015,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499\/revisions\/4015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2499"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2499"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2499"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}