{"id":2515,"date":"2022-07-13T06:17:48","date_gmt":"2022-07-13T04:17:48","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dues-alfabetitzacions\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:27","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:27","slug":"dues-alfabetitzacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/dues-alfabetitzacions\/","title":{"rendered":"Dues alfabetitzacions"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Wolf, Maryanne. Lector, torna als llibres: el cervell lector en un m\u00f3n digital<\/i>. Trad., Ada Arb\u00f3s Bo; il\u00b7lust., Catherine Stoodley. Barcelona: Viena, 2021. 270 p. (Carta blanca; 50). ISBN 978-84-17998-49-3. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf, Maryanne. Lector, vuelve a casa: c\u00f3mo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas.<\/i> Trad., Mar\u00eda Maestro; ilust., Catherine Stoodley. Barcelona: Deusto, 2020. 252 p. ISBN 978-84-234-3133-5. 18,95 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf, Maryanne. Reader, come home: the reading brain in a digital world.<\/i> Illust., Catherine Stoodley. New York: HarperCollins, 2018. 260 p. ISBN 978-0-06-238878-0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>           <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Maryanne Wolf que comentar\u00e9 tot seguit mereix atenci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s una resposta constructiva a una preocupaci\u00f3 creixent en la societat i la cultura contempor\u00e0nies: cada vegada hi ha menys lectors de llibres o, encara m\u00e9s prec\u00eds, disminueix progressivament el nombre de gent jove que llegeix llibres. Wolf no lamenta, per\u00f2, el fet que hi ha gent que hagi deixat de llegir, un fenomen social i cultural al capdavall, potser un problema de mercat, sin\u00f3 la p\u00e8rdua que l\u2019exercici de la lectura produeix sobretot en el cervell dels infants i adolescents, un problema d\u2019alfabetitzaci\u00f3 que condiciona no solament l\u2019aprenentatge sin\u00f3 tamb\u00e9 les oportunitats professionals i personals futures, i que, pitjor encara, pot arribar a determinar el desenvolupament psicosocial de l\u2019individu. Wolf no endossa als lectors una elegia per un temps perdut, com ho fa Sven Birkerts a Eleg\u00eda a Gutenberg<\/i> (Alianza, 1999), per exemple, sin\u00f3 que procura diagnosticar el problema i, sobretot, s\u2019esfor\u00e7a a oferir solucions, en concret la doble alfabetitzaci\u00f3 que consta al t\u00edtol d\u2019aquesta ressenya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Wolf cita una notable novel\u00b7lista, Marilynne Robinson, per assenyalar que \u00absom a les portes d\u2019una nova era\u00bb (p. 253) i un gran historiador del llibre, Robert Darnton, per remarcar que som en un \u00abmoment frontissa\u00bb (p. 254), el lapse de temps que va del llarg per\u00edode que Marshall McLuhan va proposar anomenar la Gal\u00e0xia Gutenberg i una nova etapa que b\u00e9 podria ser la Gal\u00e0xia Internet, com en diu Manuel Castells. Aquell per\u00edode no solament no s\u2019ha tancat sin\u00f3 que probablement trigar\u00e0 a fer-ho, i aquesta va comen\u00e7ar fa uns trenta anys, amb la difusi\u00f3 d\u2019Internet, l\u2019esclat de les noves tecnologies i la globalitzaci\u00f3 de les comunicacions i de l\u2019economia; per\u00f2 les dues gal\u00e0xies coincideixen, se superposen, es barregen. Dit d\u2019una altra manera, estudiants o no, encara hem de llegir llibres per a l\u2019educaci\u00f3 i la informaci\u00f3, i ho haurem de fer durant bastant de temps m\u00e9s, tant si s\u00f3n impresos com digitals; per\u00f2 al mateix temps, ja som en un entorn digital, \u00e9s a dir, fem servir ordinadors, tel\u00e8fons m\u00f2bils intel\u00b7ligents, tauletes i tota mena d\u2019aparells que faciliten una connexi\u00f3 permanent entre persones i grups, i tamb\u00e9 ens obren l\u2019acc\u00e9s a plataformes, recursos tecnol\u00f2gics i enormes bases de dades, i a un flux d\u2019informaci\u00f3 constant, immediat, abassegador, dif\u00edcil d\u2019assimilar. Un aspecte concret de la frontissa a qu\u00e8 em referia abans \u00e9s que, com qualsevol frontissa, uneix i separa alhora els nadius digitals, \u00e9s a dir, la poblaci\u00f3 nascuda en un entorn plenament digital, per a la qual l\u2019espai digital \u00e9s totalment \u00abnatural\u00bb, i els immigrants digitals, aquella part de la poblaci\u00f3 que ha hagut d\u2019aprendre a usar eines i t\u00e8cniques digitals, amb les limitacions que depenen de l\u2019edat i la capacitat de cada individu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf no est\u00e0 en contra de la cultura digital, sin\u00f3 d\u2019alguns perills que comporta, en particular la dispersi\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019acceleraci\u00f3 de la percepci\u00f3 a causa de l\u2019exc\u00e9s d\u2019est\u00edmuls, la reducci\u00f3 en el recurs a la mem\u00f2ria, l\u2019escassesa de llenguatge, la lectura superficial, la p\u00e8rdua de sentit cr\u00edtic, la falta d\u2019empatia social a causa de l\u2019a\u00efllament individual. M\u00e9s en concret, observa que \u00e9s un error que els llibres interactius i les tauletes es facin servir com a \u00abxumets\u00bb per als infants en substituci\u00f3 de les lectures de contes i de l\u2019atenci\u00f3 compartida de pares i fills (p. 175); \u00e9s prou sabut que els aparells electr\u00f2nics tenen un efecte addictiu que si b\u00e9 \u00abcalma\u00bb la curiositat de les criatures tamb\u00e9 els en fa dependents i en limita algunes capacitats cognitives. Aix\u00f2 es deu a un principi b\u00e0sic: \u00abcom m\u00e9s temps d\u2019exposici\u00f3 (temps que passem) a qualsevol dels suports, les seves caracter\u00edstiques (possibilitats) m\u00e9s influiran en el lector (aprenent). Perqu\u00e8 el suport \u00e9s el missatge cap a l\u2019escor\u00e7a cerebral i la comen\u00e7a a modelar des del principi\u00bb (p. 141). D\u2019aqu\u00ed ve la recomanaci\u00f3 del t\u00edtol del seu llibre: cal \u00abtornar\u00bb a llegir llibres; si \u00e9s que s\u2019ha deixat de llegir llibres, cal tornar-hi perqu\u00e8 la lectura \u00e9s una pr\u00e0ctica essencial per a la conformaci\u00f3 del cervell d\u2019infants i adolescents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hi ha tres premisses que Wolf exposava a l\u2019inici d\u2019un llibre anterior, C\u00f3mo aprendemos a leer<\/i> (Ediciones B, 2008) i que recull en aquest: en primer lloc, \u00abels \u00e9sser humans no hem nascut per llegir\u00bb, no hi ha cap disposici\u00f3 gen\u00e8tica que ens prepari per a la lectura; per la qual cosa, en segon lloc, cal un aprenentatge que \u00e9s possible per la plasticitat del cervell dels infants (llevat de casos com la disl\u00e8xia, trastorn que Wolf analitza amb encert) i que es realitza a l\u2019escola en un per\u00edode de temps molt breu, si es considera en termes quantitatius; i, en tercer lloc, que la lectura no solament millora el rendiment cognitiu sin\u00f3 que proporciona beneficis insubstitu\u00efbles en \u00e0mbits diversos de la vida individual i social. Per\u00f2 no qualsevol tipus de lectura, no la lectura \u00absuperficial\u00bb, aquella en qu\u00e8 els ulls rellisquen per damunt de les p\u00e0gines o la pantalla, no la lectura \u00abd\u2019escaneig\u00bb, merament informativa, sin\u00f3 una lectura \u00abprofunda\u00bb. Wolf reconeix que manlleva el concepte de Birkerts, per al qual la lectura profunda \u00e9s la \u00abpausada i reflexiva possessi\u00f3 d\u2019un llibre\u00bb (Birkerts: 1999, p. 190), per\u00f2 el precisa molt m\u00e9s dient que \u00e9s el complex d\u2019activitats que contribueixen a la comprensi\u00f3 mitjan\u00e7ant processos inferencials i deductius, l\u2019habilitat per fer analogies, l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica, la reflexi\u00f3 i la intu\u00efci\u00f3 (Wolf, 2021, p. 55-89). De fet, el llibre de Wolf no \u00e9s pr\u00f2piament una defensa de la lectura liter\u00e0ria com la que empr\u00e8n Birkerts amb enorme convicci\u00f3, per\u00f2 no s\u2019est\u00e0 de remarcar que la literatura \u00e9s un \u00ablaboratori moral\u00bb, en concret, sost\u00e9, la lectura de la ficci\u00f3 contribueix a augmentar la nostra empatia, a comprendre la consci\u00e8ncia d\u2019altres persones, a compartir-ne emocions i conflictes (p. 73).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf ofereix, com deia, un diagn\u00f2stic dels problemes que provoca la immersi\u00f3 en la cultura<\/span> digital, defensa els beneficis de la lectura \u00abprofunda\u00bb, mostra una gran preocupaci\u00f3 per la reducci\u00f3 de lectors qualificats i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019extensi\u00f3 de la lectura superficial, per\u00f2 tamb\u00e9 proposa solucions. Pregunta per on cal comen\u00e7ar les reformes necess\u00e0ries i assenyala tres grans l\u00ednies en qu\u00e8 conv\u00e9 fer inversions importants per assegurar el futur dels fills: en primer lloc, \u00e9s imprescindible una avaluaci\u00f3 continuada dels alumnes des del principi, at\u00e8s que els primers anys d\u2019escola s\u00f3n crucials, i si no aprenen a llegir b\u00e9 arrossegaran el d\u00e8ficit sempre m\u00e9s, un d\u00e8ficit que condicionar\u00e0 el seu futur; en segon lloc, cal invertir en la formaci\u00f3 del personal docent perqu\u00e8 a les aules coexisteixen o xoquen dues cultures, l\u2019anal\u00f2gica i la digital, i ni els docents ni els infants mateixos no dominen totes les eines ni les saben fer servir amb prou efic\u00e0cia; i, en tercer lloc, la inversi\u00f3 en l\u2019ensenyament de la lectura al llarg de tota l\u2019etapa escolar, un aspecte que t\u00e9 una adaptaci\u00f3 possible al nostre pa\u00eds i que consistiria a recon\u00e8ixer que all\u00f2 que de deb\u00f2 fa falta, el que \u00e9s cada vegada m\u00e9s urgent, no \u00e9s explicar gram\u00e0tica i ortografia, sin\u00f3 ensenyar a llegir i escriure, \u00e9s a dir, que l\u2019alumne entengui el que ha llegit i despr\u00e9s sigui capa\u00e7 d\u2019explicar-ho oralment i per escrit. Se\u2019n pot dir lectura \u00abprofunda\u00bb, \u00abminuciosa\u00bb, \u00abatenta\u00bb o \u00abcr\u00edtica\u00bb, es pot llegir literatura o hist\u00f2ria o filosofia, l\u2019important \u00e9s comprendre el que s\u2019ha llegit, assimilar-ho i ser capa\u00e7 d\u2019exposar-ho perqu\u00e8 altres persones ho entenguin.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf va un pas m\u00e9s enll\u00e0 i proposa un programa de doble alfabetitzaci\u00f3 amb l\u2019objectiu de \u00abconstruir tot un circuit cerebral pluripotencial que prepari [els infants del present i del futur] per pensar amb el coneixement i la flexibilitat cognitiva necess\u00e0ries\u00bb, perqu\u00e8 est\u00e0 clar que \u00abel futur del circuit lector requerir\u00e0 un coneixement dels l\u00edmits i de les possibilitats tant del circuit basat en la lectura com en el digital\u00bb (p. 218). L\u2019esquema educatiu que proposa Wolf parteix d\u2019un model ben senzill: el biling\u00fcisme, \u00e9s a dir, la possibilitat que els infants desenvolupin la capacitat de canviar de codi amb rapidesa i efic\u00e0cia. La proposta de Wolf descansa en una hip\u00f2tesi que reconeix que no ha estat demostrada encara: \u00abaquest desenvolupament paral\u00b7lel podria evitar l\u2019atr\u00f2fia que percebem en els adults quan els processos de lectura en pantalla es contagien als de la lectura en paper, que s\u00f3n m\u00e9s lents, i queden eclipsats\u00bb (p. 221). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf creu que durant els dos primers anys de vida dels infants, el \u00abtemps de falda\u00bb en diu, els pares han de llegir contes als fills, fent servir llibres impresos, tocant-los, ensenyant-ne les imatges, i explicar-los-els, una experi\u00e8ncia que \u00e9s l\u2019entrada ideal en la vida de la lectura (p. 171 i 175). En l\u2019etapa que va dels dos als cinc anys, Wolf desitjaria que els infants del seu m\u00f3n de la lectura ideal estiguessin voltats \u00abd\u2019hist\u00f2ries, de llibres petits, de llibres grans, de parauletes, de qualsevol paraula, de lletres, de nombres, de colors, de llapis, de m\u00fasica (molta m\u00fasica!) i de tota mena de coses que estimulessin la creativitat, les habilitats comunicatives i les exploracions f\u00edsiques, tant a l\u2019interior com a l\u2019aire lliure\u00bb (p. 176). Wolf faria que les fam\u00edlies o les persones que en tenen cura \u00abllegissin als infants cada dia, i que llegir un conte abans d\u2019anar a dormir fos un ritual quotidi\u00e0\u00bb, perqu\u00e8, remarca, les \u00ablleis morals universals que t\u00e9 cada cultura comencen amb les hist\u00f2ries dels contes\u00bb (p. 176-177). El que li fa por a Wolf d\u2019aquest per\u00edode de desenvolupament \u00e9s que si les fam\u00edlies i els mestres, tota la societat de fet, no vigilen prou \u00abqu\u00e8 omple els dies i les nits d\u2019aquests primers anys, els nostres fills i els seus h\u00e0bits entraran en mode pantalla\u00bb (p. 182). Per a les fam\u00edlies \u00e9s, doncs, peremptori decidir quin \u00e9s un contingut digital adequat per als fills, quant de temps hi poden jugar i quant de temps han de dedicar al joc lliure, a les estones de falda i a la lectura de contes (p. 183). Wolf conclou que l\u2019equilibri que haurien de cercar les fam\u00edlies, els educadors i els dissenyadors digitals hauria de ser la \u00abformaci\u00f3 d\u2019una ment activa i curiosa\u00bb (p. 186).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En l\u2019etapa dels cinc als deu anys, caldria refor\u00e7ar les bases de la lectura \u00abprofunda\u00bb en els lectors primerencs perqu\u00e8 fes d\u2019ant\u00eddot de les temptacions cont\u00ednues de la cultura digital; cada activitat ha de tenir el seu lloc i el seu temps perqu\u00e8 els infants aprenguin qu\u00e8 \u00e9s millor per a cada tasca d\u2019aprenentatge. La introducci\u00f3 de la lectura sobre paper facilita que els infants s\u2019adonin que llegir demana temps, per\u00f2 en treuen la recompensa de pensaments que conserven despr\u00e9s de tancar el llibre; una altra activitat recomanable \u00e9s aprendre a escriure a m\u00e0 perqu\u00e8 ajuda a pensar m\u00e9s a poc a poc, a pas de cargol i no de llebre (p. 222). En suma, cal ensenyar als infants a fer servir les eines digitals per aprendre perqu\u00e8, en realitat, les associen amb el lleure i el joc i sovint no saben treure profit dels motors de cerca, no encerten les paraules adients per trobar informaci\u00f3, no saben avaluar la informaci\u00f3 que obtenen i no discriminen la veritat de la falsedat. De fet, les habilitats adquirides amb la pr\u00e0ctica de la lectura \u00abprofunda\u00bb segurament els ajudarien a controlar la dispersi\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3, a garbellar la informaci\u00f3 rebuda, a desenvolupar una \u00abimaginaci\u00f3 compassiva\u00bb, a llegir i pensar amb profunditat, \u00e9s a dir, amb rigor i sentit cr\u00edtic, amb independ\u00e8ncia del suport (p. 227-228).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf indica tres problemes a resoldre: en primer lloc, la necessitat d\u2019invertir en la recerca sobre els efectes cognitius dels suports en paper i digital; en segon lloc, la urg\u00e8ncia d\u2019una inversi\u00f3 creixent en la formaci\u00f3 del personal docent, en gran part sotm\u00e8s al proc\u00e9s d\u2019obsolesc\u00e8ncia no programada; i, en tercer lloc, la lluita contra les difer\u00e8ncies d\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 i a Internet en la nostra societat i en el m\u00f3n (p. 228). El pla d\u2019alfabetitzaci\u00f3 doble que proposa Wolf pot contribuir al fet que els infants superin l\u2019abisme digital que es va obrint en la societat actual difonent els processos que caracteritzen la lectura \u00abprofunda\u00bb aplicats a qualsevol suport: \u00abparar atenci\u00f3, recordar, connectar, inferir, analitzar i despr\u00e9s saltar\u00bb, que nom\u00e9s vol dir llegir llibres que molts adolescents d\u2019avui refusen perqu\u00e8 son massa llargs (p. 236).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La mateixa Wolf exposa el missatge de fons del seu llibre; sost\u00e9 en primer lloc, que la immersi\u00f3 en la cultura digital, sobretot si \u00e9s intensa, constitueix una amena\u00e7a per a l\u2019\u00fas de les capacitats reflexives de tothom, no tan sols dels infants, i si no prenem consci\u00e8ncia del risc potencial que implica, tot el futur de la societat democr\u00e0tica pot arribar a veure\u2019s comprom\u00e8s, perqu\u00e8 \u00abl\u2019atr\u00f2fia i la manca gradual d\u2019exercici de les nostres capacitats anal\u00edtica i reflexiva s\u00f3n els pitjors enemics d\u2019una societat aut\u00e8nticament democr\u00e0tica\u00bb (p. 254-255).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal dir que la traducci\u00f3 d\u2019Ada Arb\u00f3s \u00e9s solvent i llegidora, adequada a un llibre que combina el to personal amb el rigor cient\u00edfic (\u00e9s una s\u00e8rie de nou cartes adre\u00e7ades als lectors), per\u00f2 com sol ser dissortadament habitual, l\u2019editorial ha escatimat l\u2019\u00edndex de noms i conceptes que apareixia a l\u2019edici\u00f3 original, que hauria estat molt \u00fatil en un llibre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Una \u00faltima observaci\u00f3: tan interessant i suggestiu com \u00e9s, em temo que Lector, torna als llibres<\/i> nom\u00e9s ser\u00e0 llegit pels que ja estan conven\u00e7uts de la necessitat de tornar-hi, perqu\u00e8 no els hem abandonat mai, i que ens adonem que cal reformar l\u2019educaci\u00f3 per posar-la al dia, per\u00f2 encara em fa m\u00e9s por que els qui tenen autoritat per portar a la pr\u00e0ctica les reformes necess\u00e0ries, imprescindibles, no en faran cas. I si no ho fan, quant de temps, quanta energia i quantes persones es perdran en el cam\u00ed…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Sull\u00e0<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nCatedr\u00e0tic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, professor del postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora<\/a> de la UB<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/span><\/span><\/b><\/span><\/span><\/span>
\nBirkerts, Sven. Eleg\u00eda a Gutenberg: el futuro de la lectura en la era electr\u00f3nica<\/i>. Trad., Daniel Manzanares. Madrid: Alianza Editorial, 1999. 295 p. (Alianza literaria. Ensayo). Edici\u00f3 original: 1994. ISBN 84-206-5445-X.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Wolf, Maryanne. C\u00f3mo aprendemos a leer: historia y ciencia del cerebro y la lectura<\/i>. Trad., Mart\u00edn Rodr\u00edguez-Courel. Barcelona: Ediciones B, 2008. 335 p. (No ficci\u00f3n. Divulgaci\u00f3n). Edici\u00f3 original: 2007. ISBN <\/span><\/span>978-84-666-3835-7.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Wolf, Maryanne. Lector, torna als llibres: el cervell lector en un m\u00f3n digital. Trad., Ada…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2515","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1295,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1295,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2515"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2515\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4031,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2515\/revisions\/4031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}