{"id":2517,"date":"2022-07-06T06:59:15","date_gmt":"2022-07-06T04:59:15","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/els-escriptors-malparlen-els-uns-dels-altres\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:27","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:27","slug":"els-escriptors-malparlen-els-uns-dels-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/els-escriptors-malparlen-els-uns-dels-altres\/","title":{"rendered":"Els escriptors malparlen els uns dels altres"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>B\u00e9rtolo, Constantino (ed. y pr\u00f3l.). Miseria y gloria de la cr\u00edtica literaria<\/i>. Madrid: Punto de Vista, 2022. 159 p. (Historia y pensamiento; 27). ISBN 978-84-18322-75-4. 16,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Constantino B\u00e9rtolo, periodista, cr\u00edtic literari i editor, va publicar el 1990 El ojo cr\u00edtico<\/i>, un recull de cr\u00edtiques negatives sobre autors ben coneguts i reconeguts, que sorprenien a causa precisament del seu car\u00e0cter negatiu. Ara ha arreplegat i augmentat notablement aquella selecci\u00f3 i a les cr\u00edtiques liter\u00e0ries en sentit estricte hi ha afegit les opinions insolents o les desqualificacions de molts autors sobre alguns dels seus col\u00b7legues de professi\u00f3, en un volum que porta per t\u00edtol Miseria y gloria de la cr\u00edtica literaria<\/i>. Hi ha redactat a m\u00e9s un pr\u00f2leg en qu\u00e8 apunta algunes reflexions sobre l\u2019ofici de cr\u00edtic literari. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El t\u00edtol del llibre al\u00b7ludeix a la doble valoraci\u00f3 que es pot fer de la cr\u00edtica. D\u2019una banda, mis\u00e8ria, perqu\u00e8 els cr\u00edtics s\u2019equivoquen sovint o s\u00f3n injustos, cosa que potser \u00e9s pitjor encara. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 la gl\u00f2ria, que per a B\u00e9rtolo consisteix precisament a atrevir-se a fallar, a assumir un risc, a jugar fort. El perill per a un cr\u00edtic no prov\u00e9 de ser un escriptor frustrat, com proclama el t\u00f2pic habitual, sin\u00f3 un cr\u00edtic frustrat: un cr\u00edtic que no critica. Els cr\u00edtics tenen por d\u2019equivocar-se i, m\u00e9s encara, de suscitar reaccions adverses en un m\u00f3n literari on la majoria es coneixen i coincideixen. Per aix\u00f2, el m\u00e9s prudent \u00e9s no dir res, no parlar del llibre criticat i rec\u00f3rrer a f\u00f3rmules convencionals que no comprometen, com ara la prosa esmolada d\u2019un autor, els personatges d\u2019alt voltatge d\u2019una novel\u00b7la o, ja deixats anar, de la convicci\u00f3 que el llibre ressenyat \u00e9s, o ser\u00e0, la sensaci\u00f3 de la temporada. En realitat, aquesta \u00abcr\u00edtica\u00bb no deixa de ser una manifestaci\u00f3 d\u2019indifer\u00e8ncia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Constantino B\u00e9rtolo assenyala que les cr\u00edtiques que ha seleccionat s\u00f3n unes cr\u00edtiques equivocades. Una \u00abantolog\u00eda del disparate\u00bb, en diu. Als seus autors els reconeix el m\u00e8rit, si m\u00e9s no, d\u2019haver-se atrevit a tenir opini\u00f3 i dir el que pensaven. Aquesta valoraci\u00f3, per\u00f2, s\u2019ha de matisar un bon tros. Hi ha, d\u2019entrada, \u00e9s cert, els errors: les p\u00edfies. Un Eug\u00e8ne Poitou escrivia el 1865 que \u00abel lugar de H. de Balzac en la literatura francesa nunca ser\u00e1 importante ni encumbrado\u00bb. Zola, que no era un qualsevol precisament, va afirmar sobre Les flors del mal<\/i> de Baudelaire que \u00abdentro de cien a\u00f1os, los libros de historia de la literatura francesa solo mencionar\u00e1n esta obra como una curiosidad\u00bb. Est\u00e0 clar que els cr\u00edtics s\u2019equivoquen i de vegades, com en aquests dos casos, de manera clamorosa. Per\u00f2 com advertia Joan Fuster en una entrada del seu Diari 1952-1960<\/i>, \u00abno \u00e9s possible negar la licitud \u2012s\u00ed: licitud\u2012 d\u2019algunes equivocacions dels cr\u00edtics, quan s\u00f3n degudes a una determinada \u00f2ptica cultural\u00bb, perqu\u00e8 \u00aben el fons de tota cr\u00edtica hi ha un moviment de prefer\u00e8ncia, determinat pels sup\u00f2sits culturals en qu\u00e8 estan encastats el cr\u00edtic i el lector. Les equivocacions dels cr\u00edtics recauen, sovint, sobre autors o obres que, excepcionals o peoners d\u2019una pr\u00f2xima novetat, discrepen ja del sistema de prefer\u00e8ncies pr\u00f2pies del moment\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara, una cosa s\u00f3n les valoracions \u2012equivocades o no\u2012 i una altra de ben diferent les desqualificacions, els insults nus i pelats. B\u00e9rtolo n\u2019ha recollit una bona mostra. Valle-Incl\u00e1n es referia a Jos\u00e9 Echegaray, Premi Nobel de Literatura, com \u00abel viejo idiota\u00bb. Ortega y Gasset, parlant de Salvador de Madariaga, que presumia de poliglot i de moltes coses m\u00e9s, va dir que \u00abera tonto en cinco idiomas\u00bb. En aquests casos sempre ens queda el dubte de si es tracta d\u2019un insult o d\u2019una definici\u00f3. La voluntat injuriosa sembla m\u00e9s clara en aquesta declaraci\u00f3 de Carlyle sobre Goethe: \u00abes el genio m\u00e1s grande que ha existido en un siglo, y el imb\u00e9cil m\u00e1s grande que ha existido en tres\u00bb. O en la que va amollar Evelyn Waugh: \u00abEstoy leyendo a Proust por primera vez. Muy poca cosa. Creo que era un retrasado mental\u00bb. Finalment, per no fer-ho llarg, esmentar\u00e9 el que va dir W.H. Auden una vegada de Robert Browning: \u00abcreo que no fue bueno en la cama\u00bb. Com una persona amb estudis universitaris pot ser tan mal\u00e8vola i tan poc elegant? Tot plegat resulta revoltant per a qualsevol que tinga un m\u00ednim sentit del dec\u00f2rum. Aix\u00ed i tot\u2026 \u00e9s molt divertit! \u00c9s tan agradable, i tan reconfortant per a l\u2019amor propi, sentir parlar malament dels altres! Continuem.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una varietat de la cr\u00edtica negativa \u00e9s la que est\u00e0 basada en la desqualificaci\u00f3 moral. Pablo Ladr\u00f3n de Guevara, en Novelistas malos y buenos<\/i>, va escriure sobre P\u00edo Baroja: \u00abNo le cuadra el nombre de P\u00edo, sino el de imp\u00edo, cler\u00f3fobo, deshonesto\u00bb. Quan Vladimir Nab\u00f3kov va publicar Lolita<\/i>, un Orville Prescott va escriure en The New York Times<\/i>: \u00abEs insulsa, insulsa, insulsa de una manera pretenciosa, florida y presuntuosamente fatua. Y es repulsiva\u00bb. Un altre ressenyista constatava desolat: \u00abQue un libro como este se haya podido escribir, publicado aqu\u00ed, vendido, seguramente sobre el mostrador, hace que nos cuestionemos los est\u00e1ndares morales y \u00e9ticos\u2026\u00bb M\u00e9s de mig segle despr\u00e9s, continuem igual si fa no fa i la novel\u00b7la de Nab\u00f3kov \u00e9s un dels blancs preferits de tothom qui vol fer ostentaci\u00f3 de la seua probitat moral. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abErrors\u00bb i desqualificacions a banda, passem a examinar algunes de les valoracions cr\u00edtiques negatives seleccionades per B\u00e9rtolo, basades en criteris m\u00e9s o menys literaris. La primera \u00e9s una de Roberto Bola\u00f1o sobre Isabel Allende: \u00abMe parece una mala escritora simple y llanamente, y llamarla escritora es darle cancha. Ni siquiera creo que Isabel Allende sea escritora, es una escribidora\u00bb. Qualsevol lector amb cara i ulls ha de recon\u00e8ixer que aix\u00f2, m\u00e9s que una valoraci\u00f3 cr\u00edtica \u00e9s una constataci\u00f3 d\u2019un fet. La pobra Allende va intentar, sense gr\u00e0cia ni imaginaci\u00f3, de prendre\u2019s la revenja i va declarar de Bola\u00f1o: \u00abEch\u00e9 una mirada a un par de sus libros y me aburri\u00f3 espantosamente\u00bb. Decididament, Bola\u00f1o tenia ra\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No se\u2019n salva ning\u00fa. Borges va dir de Cervantes que \u00abbasta revisar unos p\u00e1rrafos del Quijote<\/i> para sentir que Cervantes no era estilista\u00bb. I Vladimir Nab\u00f3kov, que sempre tenia la destral a punt, confessava sense rubor: \u00abRecuerdo con deleite la ocasi\u00f3n en que, para inquietud de mis colegas, hice trizas el Quijote<\/i>, ese viejo libro crudo y cruel, delante de mis estudiantes en el Memorial Hall\u00bb. De Shakespeare tamb\u00e9 se n\u2019han dit de verdes i de madures. Vegeu, si no, aquesta frase de Voltaire sobre Hamlet<\/i>: \u00abPodr\u00eda imaginarse que esta pieza es la obra de un salvaje borracho\u00bb. Borges, una altra vegada, no va tenir tampoc miraments amb Flaubert: \u00abA pesar de lo mucho que se esforzaba por escribir, las frases no le sal\u00edan bien\u00bb. Tal far\u00e0s, tal trobar\u00e0s. Enrique Anderson Imbert va escriure sobre Borges: \u00abSus libritos, engendrados sin sangre y sin fuerza en sus entra\u00f1as mal alimentadas, van apareciendo a\u00f1o tras a\u00f1o, pero muertos\u00bb. Arist\u00f2fanes, fa cosa de dos mil cinc-cents anys, va afirmar que Eur\u00edpides era un ant\u00f2leg de llocs comuns. Sempre han tingut bec les oques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Algunes de les cr\u00edtiques, com a m\u00ednim, tenen gr\u00e0cia, com ara aquesta de Julio Casares sobre Los cuatro jinetes del Apocalipsis<\/i> de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez: \u00abEl hombre de acci\u00f3n ha suplantado por un momento al literato, y al amparo de su nombre ilustre se ha permitido escribir una novela con la pluma de firmar cheques\u00bb. O fan pensar, com ara aquestes paraules d\u2019Anthony Trollope sobre George Eliot: \u00abEl defecto de George Eliot es, en mi opini\u00f3n, que se esfuerza demasiado en crear obras con la intenci\u00f3n de que sean excelentes\u00bb. N\u2019hi ha d\u2019escrites des del punt de vista del sentit com\u00fa. Un ressenyista va escriure de Les ones<\/i> de Virginia Woolf que \u00abesta m\u00fasica de c\u00e1mara, esta ficci\u00f3n de vestidor, est\u00e1 ejecutada detr\u00e1s de ventanas demasiado cerradas\u2026 El libro es poco brillante\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nab\u00f3kov, no podia ser d\u2019una altra manera, \u00e9s un dels autors m\u00e9s representats en la selecci\u00f3 de B\u00e9rtolo. Sobre Beckett: \u00abTodo es tan gris e inc\u00f3modo que al final parece que sufre constantes malestares de vejiga, como le pasa a la gente mayor cuando duerme\u00bb. Sobre Dostoievski: \u00abUn escritor bastante mediocre con destellos de excelente humor separados, desgraciadamente, por desiertos de vulgaridad literaria\u00bb. Sobre Freud: \u00abAprecio mucho a Freud como escritor c\u00f3mico\u00bb. En t\u00e9 una sobre Jane Austen que no gose reproduir, perqu\u00e8 no vull ferir la sensibilitat de ning\u00fa. Si teniu curiositat \u2012curiositat malsana\u2012 la podeu llegir pel vostre compte (p. 47). Constantino B\u00e9rtolo tamb\u00e9 s\u2019ha incl\u00f2s en la tria amb aquesta frase sobre W.G. Sebald: \u00abAlta cursiler\u00eda literaria\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No tinc cap dubte a recomanar-vos la lectura de Miseria y gloria de la cr\u00edtica literaria<\/i>. \u00c9s un llibre instructiu i divertit alhora. A m\u00e9s, t\u00e9 la virtut d\u2019oferir una visi\u00f3 ben viva de la literatura, allunyada de l\u2019academicisme i de la veneraci\u00f3 rutin\u00e0ria pels grans autors. \u00bfUna manifestaci\u00f3 de l\u2019enveja m\u00fatua dels escriptors, del plaer intens que experimenten a dir-se el nom del porc? Segurament. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que l\u2019enveja, el ressentiment o la simple mala bava solen ser molt clarividents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Iborra<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nProfessor de llengua i literatura, autor d\u2019Els c\u00f2mplices<\/a><\/i> i del blog La serp blanca<\/a><\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

B\u00e9rtolo, Constantino (ed. y pr\u00f3l.). Miseria y gloria de la cr\u00edtica literaria. Madrid: Punto de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2517","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2517","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2517"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4033,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2517\/revisions\/4033"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}