{"id":2522,"date":"2022-06-17T07:03:14","date_gmt":"2022-06-17T05:03:14","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-re-impressoria-cartas-prologales-del-primer-editor\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:27","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:27","slug":"de-re-impressoria-cartas-prologales-del-primer-editor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-re-impressoria-cartas-prologales-del-primer-editor\/","title":{"rendered":"\u00abDe re impressoria: cartas prologales del primer editor\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Manuzio, Aldo. De re impressoria: cartas prologales del primer editor.<\/i> Sel., trad. y notas, Ana Mosqueda; introd., Tiziana Plebani. Buenos Aires: Ampersand, 2021. 173 p. (Territorio postal). ISBN <\/span><\/span><\/span>978-84-123971-8-5. 18 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dins la hist\u00f2ria de la t\u00e8cnica escript\u00f2ria, representen fites capitals el pas del rotlle al c\u00f2dex, el pas del text manuscrit a la impremta i la impressi\u00f3 de l\u2019era digital. La confrontaci\u00f3 entre unes i altres no s\u2019hauria de veure en termes de ruptura o en termes de continu\u00eftat, sin\u00f3 en termes de coexist\u00e8ncia, marcada, aix\u00f2 s\u00ed, per una evoluci\u00f3 que les anir\u00e0 distanciant.<\/p>\n

<\/p>\n

Tractar de De re impressoria<\/i> ens porta a la segona d\u2019elles; a recordar que a Occident es pot parlar de paraula escrita impresa a partir de la invenci\u00f3 de Gutenberg \u2012el motlle dels tipus (que imitaven la cal\u00b7ligrafia manuscrita)\u2012, cap a la segona meitat del segle XV. La impremta, la tipografia, neix entre dues etapes: l\u2019Edat Mitjana, que acaba, i el Renaixement. Abans dels tipus met\u00e0l\u00b7lics m\u00f2bils, per\u00f2, ja hi havia hagut altres tipus d\u2019estampaci\u00f3: s\u2019havien estampat mitjan\u00e7ant la xilografia for\u00e7a estampes, que podien afegir textos manuscrits, i llibres. Al capdavall, pel que fa a la impressi\u00f3 de llibres, la tipografia triomf\u00e0 sobre la xilografia. Despr\u00e9s de diversos intents, Johann Gutenberg (Mag\u00fancia 1400-1468), associat amb Johann Fust, llan\u00e7\u00e0 al mercat el 1456 el primer llibre impr\u00e8s amb tipus m\u00f2bils, la B\u00edblia llatina <\/i>de 42 ratlles \u2012B\u00edblia mazarina\u2012<\/i>, composta al seu propi taller d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1452 i editada en paper i en pergam\u00ed. Els impressors alemanys expandiren el nou invent. Tanmateix, a cada lloc la impremta assoliria unes caracter\u00edstiques espec\u00edfiques, concretes, i un desenvolupament propi. <\/span>Manuscrits i impresos, en la forma f\u00edsica del c\u00f2dex, compartirien espai tot mantenint uns circuits de distribuci\u00f3 determinats; conviurien, doncs, encara for\u00e7a anys sense que es pugui assegurar, per\u00f2, que el manuscrit pertanyent a la cultura impresa assumeixi la funcionalitat de l\u2019etapa anterior. A tall d\u2019exemple, es podria observar que bona part dels arxius personals encara solen ser escrits a m\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com ja ha estat dit, la invenci\u00f3 de la impressi\u00f3 per car\u00e0cters m\u00f2bils implic\u00e0 una profunda transformaci\u00f3 en la tecnologia de la comunicaci\u00f3: va contribuir a la producci\u00f3 de c\u00f2pies m\u00faltiples, a l\u2019estandarditzaci\u00f3 de textos i formats i a una nova forma visual (amb predomini de tinta negra sobre blanc) amb tota la incid\u00e8ncia de l\u2019obra ja editada \u2012l\u2019est\u00e8tica del volum\u2012 en la interpretaci\u00f3 que del text fa el lector. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019afavor\u00ed la difusi\u00f3 dels coneixements, l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces vernacles \u2012amb un sentit m\u00e9s ampli del que implicava la captaci\u00f3 d\u2019un p\u00fablic poc docte en llat\u00ed\u2012, i la lectura silenciosa, sense obviar l\u2019oralitat per tal com <\/span><\/span>la lectura en veu alta col\u00b7lectiva multiplica la difusi\u00f3 de l\u2019obra m\u00e9s enll\u00e0 de la tirada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La data de 1500 amb qu\u00e8 es delimita l\u2019activitat incunable \u00e9s c\u00f2moda com a l\u00edmit temporal, per\u00f2 no resulta tan v\u00e0lida com a frontera t\u00e8cnica. Els darrers anys del segle XV van n\u00e9ixer aven\u00e7os importants, mentre que els primers del segle XVI el llibre podia continuar encara essent arcaic. En un progr\u00e9s constant es <\/span>desenvoluparien les abreviatures, es canviarien car\u00e0cters o formats, s\u2019introduirien altres alfabets, ornamentaci\u00f3, il\u00b7lustracions, acotacions, i la disposici\u00f3 del text i la dial\u00e8ctica dels espais, que consolidarien cada vegada m\u00e9s els avantatges d\u2019una lectura discont\u00ednua, multiseq\u00fcencial… L\u2019horitz\u00f3 tem\u00e0tic de les obres impreses s\u2019eixamplaria tot seguit i c<\/span><\/span>ada cop m\u00e9s sovint s\u2019inclourien les dades identificatives del text \u2012autor i t\u00edtol\u2012 i de l\u2019edici\u00f3 \u2012lloc, nom de l\u2019impressor i\/o de l\u2019editor, i data. L\u2019\u00fas de marques expressaria juntament amb l\u2019adre\u00e7a una certa voluntat publicit\u00e0ria. Les dedicat\u00f2ries impreses deixarien de ser interpersonals per assumir altres funcions; tamb\u00e9 els preliminars. <\/span>S\u2019abandonaria la miniatura en favor del gravat en fusta \u2012que permetria l\u2019acoloriment a m\u00e0\u2012, i que don\u00e0 obres de gran qualitat, com \u00e9s ara Hypnerotomachia Poliphili<\/i> (El somni de Polifil), de Francesco Colonna, publicada a les premses d\u2019Aldo Manuzio a Ven\u00e8cia el 1499.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aldo Manuzio (1449-1515), el conegut impressor i editor nascut a Bassiano, aplic\u00e0 la seva profunda erudici\u00f3 humanista a salvar del naufragi el patrimoni ling\u00fc\u00edstic i literari aportat pels textos dels cl\u00e0ssics grecs \u2012i m\u00e9s tard llatins. Comptava com a bagatge amb els estudis de grec \u2012fets sota la tutoria de l\u2019hel\u00b7lenista Battista Guarino\u2012 i llat\u00ed, amb l\u2019ofici d\u2019impressor apr\u00e8s al taller de Jenson, amb el seu establiment a Ven\u00e8cia cap a 1490, que li permetia connectar amb erudits orientals exiliats i cercar alhora el material llibresc que l\u2019interessava, amb l\u2019assist\u00e8ncia del dissenyador Francesco Griffo, amb assessors… i amb una gran capacitat est\u00e8tica i empresarial. Se li deuen la lletra rodona bembo<\/i> (1495) i la it\u00e0lica o cursiva (1501), el format en octau petit, de butxaca \u2012que abarat\u00ed el cost\u2012, l\u2019\u00fas del cartr\u00f3 en l\u2019enquadernaci\u00f3 i el llom pla, que se sumen a d\u2019altres trets de les seves enquadernacions… i una dedicaci\u00f3 plena com a editor literari, que el port\u00e0 a escriure pr\u00f2legs b\u00e0sicament en grec i llat\u00ed en les obres que editava. De re impressoria<\/i> s\u2019ocupa, en part, d\u2019aquesta vessant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El t\u00edtol \u2012De re impressoria<\/i>\u2012 i el subt\u00edtol \u2012Cartas prologales del primer editor<\/i>\u2012 delimiten b\u00e9 el contingut de l\u2019obra. La introducci\u00f3, sota el t\u00edtol \u00abAldo Manucio y el pacto con los lectores\u00bb, respon a la traducci\u00f3 de l\u2019itali\u00e0 d\u2019un article signat per Tiziana Plebani, doctora en Hist\u00f2ria Social Europea i docent de Conservaci\u00f3 de llibres i materials documentals de la Universitat Ca\u2019 Foscari de Ven\u00e8cia, es completa amb el prefaci, signat per Ana Mosqueda, doctora en Hist\u00f2ria Social de la Cultura Escrita per la Universitat d\u2019Alcal\u00e1 de Henares, amb llicenciatura de la Universitat de Buenos Aires i especialista en el m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3, que duu per t\u00edtol \u00abAldo, inventor de la profesi\u00f3n del editor moderno\u00bb, que conclou amb refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques, notes sobre la traducci\u00f3 i edici\u00f3 de les cartes que a manera de proleg\u00f2mens precedien els textos aldins, i una breu cronologia d\u2019Aldo. A continuaci\u00f3 es troba el cos de l\u2019obra, seleccionat, tradu\u00eft i anotat per ella mateixa, que acaba amb un glossari de termes referits a l\u2019edici\u00f3 i a la impremta emprats per Manuzio, i un \u00edndex onom\u00e0stic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019obra s\u2019ha d\u2019incloure en la bibliografia que aquestes darreres d\u00e8cades ha treballat, en el camp de les investigacions filol\u00f2giques i com a punt important de la hist\u00f2ria de la cultura del Renaixement, sobre els elements paratextuals i la seva transcend\u00e8ncia, especialment des del punt de vista program\u00e0tic. I aqu\u00ed s\u2019haurien de destacar les obres de Giovanni Orlandi \u2012Aldo Manuzio editore: dediche, prefazioni, note ai testi<\/i> (Il Polifilo, 1975)\u2012 o la m\u00e9s recent Lettere prefatorie a edizioni greche, <\/i>d\u2019Adelphi Edizioni (2017), <\/i>amb la traducci\u00f3 italiana dels textos, i els volums The Greek Classics <\/i>(2015) i Humanism and the Latin Classics <\/i>(2017) de The I Tatti Renaissance Library<\/i> (de Harvard University Press), en la traducci\u00f3 anglesa dels autors grecs (70), i dels llatins i autors humanistes (78), respectivament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En De re impressoria<\/i>, les cartes es publiquen en la traducci\u00f3 castellana, de la qual s\u2019han eliminat par\u00e0grafs relatius al contingut de les obres que encap\u00e7alen per centrar-se en els m\u00e9s directament vinculats al m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3. S\u2019editen <\/span><\/span>37 pr\u00f2legs, que abasten, cronol\u00f2gicament, del 8 de mar\u00e7 de 1495 al gener de 1515, <\/span>del ventall de 90 obres de la producci\u00f3 editorial program\u00e0tica aldina. <\/span>M\u00e9s directament relacionats amb ell, n\u2019hi ha un de publicat en una nova edici\u00f3 de la seva gram\u00e0tica llatina en l\u2019edici\u00f3 de 1501 i adre\u00e7at als estudiants, i un altre, datat el 1503, a\u00efllat, no ben b\u00e9 una carta, en qu\u00e8 denuncia les falsificacions que impremtes de Li\u00f3 fan de les seves edicions. Les cartes s\u2019adrecen a nobles, a personatges rellevants del seu temps, a alts c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics, a estudiosos, a professors o a altres autors; al rerefons, per\u00f2, el destinatari final \u00e9s sempre el p\u00fablic, un p\u00fablic a qui s\u2019exigeix uns coneixements, com a m\u00ednim b\u00e0sics, de llat\u00ed, grec i hebreu, amb qui s\u2019estableix un di\u00e0leg. Se li ofereix una edici\u00f3 que ha passat per una correcci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una confrontaci\u00f3 amb altres exemplars textuals, manuscrits o impresos, sempre a la cerca de presentar textos lliures de qualsevol corrupci\u00f3 \u2012la qual cosa ha implicat grans esfor\u00e7os i dedicaci\u00f3 i dispendis\u2012, i, perfectibles com s\u00f3n els textos, se li demana, si cal, esmenes. Manuzio, des dels preliminars que signa com a autor, interactua amb l\u2019autor del text que edita, amb el text mateix validat per ell mateix, amb el lector amb qui dialoga i amb el proc\u00e9s de lectura indu\u00eft pel volum, prototip del llibre modern.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019obra, ben editada i de lectura agradable, permet entreveure els viaranys per on es forjava la cultura de l\u2019humanisme a trav\u00e9s de la impremta. Potser s\u2019hauria preferit la traducci\u00f3 dels textos en la seva totalitat; en canvi, hauria estat preferible respectar el t\u00edtol original de les edicions citades i evitar-ne la traducci\u00f3. Al llarg de l\u2019obra s\u2019intercalen una s\u00e8rie de reproduccions en blanc i negre: la d\u2019algunes l\u00ednies de grafies en llat\u00ed i una amb tipus grecs; la d\u2019alguns fulls (entre d\u2019altres, dels Adagia<\/i> d\u2019Erasme de Rotterdam (1508), a <\/span>Hypnerotomachia Poliphili <\/span><\/i>(1499) o a l\u2019edici\u00f3 aldina i la falsificada de Li\u00f3 (1501) del Persius<\/i> de Juvenal); la marca d\u2019Aldo \u2012la coneguda \u00e0ncora enroscada pel dof\u00ed\u2012; fulls dels cat\u00e0legs de les edicions aldines, i, per acabar, una exemplificaci\u00f3 de car\u00e0cters romans usats a la seva impremta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019embranzida de generacions de tip\u00f2grafs insuflar\u00e0 aires de renovaci\u00f3 en el m\u00f3n del llibre, que s\u2019evidenciaran no tan sols en aven\u00e7os t\u00e8cnics sin\u00f3 tamb\u00e9 en d\u2019altres factors com poden ser les condicions de mercat. <\/span>S\u2019establiran centres tipogr\u00e0fics radials, l\u2019organitzaci\u00f3 esdevindr\u00e0 industrial, es transformar\u00e0 el sistema de distribuci\u00f3 \u2012la importaci\u00f3 i exportaci\u00f3 d\u2018obres\u2012 i s\u2019eixamplaran els mercats. Alhora, conscients que a<\/span>questa branca del patrimoni, la dels b\u00e9ns mobles, \u00e9s fr\u00e0gil, molt fr\u00e0gil, i, sovint, ef\u00edmera, naixer\u00e0 la inquietud per inventariar tots els escrits, manuscrits i impresos, com a transmissors del coneixement hum\u00e0. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Han passat unes cent\u00faries de tot plegat. Amb tot, l\u2019ombra de Manuzio plana encara, com a precursor, sobre el m\u00f3n editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Joana Escobedo<\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Manuzio, Aldo. De re impressoria: cartas prologales del primer editor. Sel., trad. y notas, Ana…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2522","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2522"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4038,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522\/revisions\/4038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2522"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2522"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2522"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}