{"id":2552,"date":"2022-03-30T07:43:23","date_gmt":"2022-03-30T05:43:23","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/histoire-du-livre-et-de-ledition-de-yann-sordet\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:30","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:30","slug":"histoire-du-livre-et-de-ledition-de-yann-sordet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/histoire-du-livre-et-de-ledition-de-yann-sordet\/","title":{"rendered":"\u00abHistoire du livre et de l\u2019\u00e9dition\u00bb, de Yann Sordet"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Sordet, Yann. Histoire du livre et de l\u2019\u00e9dition: production & circulation, formes & mutations<\/i><\/span><\/span>. Postface de Robert Darnton. Paris: Albin Michel, 2021, 798 p.<\/span><\/span>, [32] p. de l\u00e0m. <\/span><\/span><\/span>(L\u2019\u00e9volution de l\u2019humanit\u00e9). ISBN 978-2-226-45767-7. 32 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tenir a les mans un llibre com aquest \u00e9s un plaer per a alg\u00fa que, com jo, fa molts anys que intenta compartir amb les joves generacions l\u2019inter\u00e8s per la hist\u00f2ria d\u2019aix\u00f2 que anomenem llibre, una hist\u00f2ria de cinc mil anys que cal, obligat\u00f2riament, resumir sempre. Tamb\u00e9 \u00e9s un plaer de dialogar, des de la dist\u00e0ncia i des de la mod\u00e8stia, amb Yann Sordet, que ha estat deixeble d\u2019Henri-Jean Martin i de Fr\u00e9d\u00e9ric Barbieri que, actualment, \u00e9s director de la Biblioth\u00e8que Mazarine, a Par\u00eds, i redactor en cap de la revista Histoire et civilisation du livre<\/i><\/a>. I, sobretot, \u00e9s un plaer de compartir una visi\u00f3 de la hist\u00f2ria del llibre global que ha patit transformacions radicals i que, a la vegada, ha contribu\u00eft a transformar les societats. Un llibre com aquest, fet aqu\u00ed, seria un aliat fant\u00e0stic en la tasca docent, tot i que potser les seves 800 p\u00e0gines espantarien m\u00e9s d\u2019un!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La hist\u00f2ria del llibre de Sordet segueix, en l\u2019essencial, els sup\u00f2sits establerts per H. J. Martin a la seva obra ja cl\u00e0ssica L\u2019apparition du livre<\/i> (1958), en qu\u00e8 aborda el llibre des del punt de vista de la seva materialitat \u2013com a objecte; com a resultat d\u2019uns processos que el converteixen en mercaderia que circula, que \u00e9s adquirida i utilitzada per un p\u00fablic \u2013\u00e9s a dir, com a producte\u2013 i, finalment, com a agent del canvi de les mentalitats i factor essencial de la democratitzaci\u00f3 del coneixement \u2013\u00e9s a dir, com a ferment\u2013. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia de Martin, que situa la hist\u00f2ria del llibre amb l\u2019arribada de la impremta, per a Sordet el llibre neix \u00abquan un text escrit troba un suport flexible i coherent, seleccionat, fabricat i preparat per facilitar la seva lectura, la seva reproducci\u00f3, la seva circulaci\u00f3 i la seva conservaci\u00f3\u00bb. Atenint-se a la seva pr\u00f2pia definici\u00f3, en fa recular l\u2019aparici\u00f3 al final de l\u2019antiguitat, quan l\u2019adopci\u00f3 del c\u00f2dex permet uns nous usos d\u2019un llibre que, essencialment, ja \u00e9s el nostre. Fet i fet, doncs, un cop descartats els documents produ\u00efts a l\u2019antiguitat remota, la seva hist\u00f2ria del llibre queda circumscrita a poc m\u00e9s de dos mil anys. En aquest marc, l\u2019autor repr\u00e8n algunes de les fites que Roger Chartier va establir com a essencials en el proc\u00e9s evolutiu del llibre: l\u2019adopci\u00f3 del c\u00f2dex com a forma libr\u00e0ria, la introducci\u00f3 del paper i de la impremta i, finalment, la irrupci\u00f3 del digital. Per\u00f2 Sordet estableix una cronologia diferent per a les tres revolucions del llibre que s\u2019acosten m\u00e9s a les proposades per Fr\u00e9d\u00e9ric Barbier i es materialitzen, la primera, al segle XV amb la invenci\u00f3 de la impremta com a mecanisme que facilitar\u00e0 la difusi\u00f3 del llibre; la segona, a principis del segle XIX, quan els canvis tecnol\u00f2gics i organitzatius del m\u00f3n editorial fan del llibre una eina de democratitzaci\u00f3 i, la tercera, a finals del segle XX, en una revoluci\u00f3 que defineix com la desmaterialitzaci\u00f3 del llibre i que ve marcada pel context digital.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abordar la hist\u00f2ria del llibre des de tantes vessants i per un per\u00edode tan dilatat pot ser un repte excessiu, fins i tot per a una persona erudita com l\u2019autor. Per aix\u00f2, Sordet limita l\u2019abast de l\u2019an\u00e0lisi i es centra essencialment en la hist\u00f2ria del llibre a Occident, tot i que, quan \u00e9s imprescindible, obre el focus i incorpora fets i dades d\u2019altres cultures i pa\u00efsos, ja que molts dels principals aven\u00e7os en aquesta hist\u00f2ria \u2013com l\u2019escriptura, el paper i la impressi\u00f3 amb tipus m\u00f2bils\u2013 provenen d\u2019altres indrets. D\u2019altra banda, i at\u00e8s que el llibre, clarament, es destina a un p\u00fablic \u00ablocal\u00bb, Sordet adopta una perspectiva essencialment francesa i no cal dir que les refer\u00e8ncies al llibre catal\u00e0 \u2013i al llibre hisp\u00e0nic en general\u2013 s\u00f3n ben escasses. Tot i aix\u00ed, es tracta d\u2019un llibre \u00abllarg i dens\u00bb en paraules del professor i bibliotecari de Harvard Robert Darnton, autor del postfaci que el clou, que caracteritza l\u2019obra de \u00absumma\u00bb total. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre s\u2019estructura en set parts i 53 cap\u00edtols, m\u00e9s o menys extensos en funci\u00f3 de la faceta tractada. La primera part est\u00e0 dedicada a la materialitat del llibre manuscrit, i s\u2019inicia amb una introducci\u00f3 sobre el desenvolupament de l\u2019escriptura, les seves funcions i les seves modalitats gr\u00e0fiques. A continuaci\u00f3 s\u2019hi detallen els diversos suports documentals, posant l\u2019\u00e8mfasi en els m\u00e9s comuns al m\u00f3n occidental com ara el papir, el pergam\u00ed i el paper, tant en forma de rotlle com de c\u00f2dex, sense oblidar un rep\u00e0s sumari a altres escriptures i altres suports del m\u00f3n oriental. A partir d\u2019aqu\u00ed, el contingut s\u2019organitza en un l\u00ednia cronol\u00f2gica des de l\u2019antiguitat tardana fins a la invenci\u00f3 de la impremta, i s\u2019hi identifiquen els sistemes de producci\u00f3 del llibre i les seves evolucions, els canvis en les tipologies documentals i dels continguts i, tamb\u00e9, entre els lectors. Tanca aquesta part un cap\u00edtol sobre la codicologia del llibre manuscrit \u2013composici\u00f3, tintes, formats, relligadura…\u2013 i un apartat sobre les biblioteques al m\u00f3n antic i medieval. El cap\u00edtol pot semblar poc ordenat, at\u00e8s que la q\u00fcesti\u00f3 de la materialitat del llibre s\u2019aborda en dos moments diferents, per\u00f2 qui hagi reflexionat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 comprendr\u00e0 com n\u2019\u00e9s de complex plantejar determinats aspectes i innovacions sense tenir en compte el context hist\u00f2ric, social o econ\u00f2mic en qu\u00e8 es donen. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La segona part de l\u2019obra s\u2019inicia amb la invenci\u00f3 de la impremta i, de nou, es desvia de la l\u00ednia occidentalista per tractar la hipot\u00e8tica incid\u00e8ncia de la impremta oriental en l\u2019occidental. S\u2019hi exposa el procediment tipogr\u00e0fic ideat per Gutenberg i l\u2019expansi\u00f3 de la impremta a Europa, i de com la constituci\u00f3 d\u2019una nova ind\u00fastria reorganitza els oficis del llibre. Fidel al seu esquema, analitza l\u2019evoluci\u00f3 del p\u00fablic i destaca de quina manera l\u2019edici\u00f3 en llengua vernacla va contribuir al seu eixamplament. Tanca aquesta part, tamb\u00e9, una mirada a l\u2019objecte llibre i a la seva materialitat, un llibre que a poc a poc evoluciona fins a esdevenir el nostre. Descobrim aix\u00ed com es configura la portada, com es modifica la composici\u00f3 de la p\u00e0gina que, a poc a poc, incorpora elements com els sagnats, les notes a peu de p\u00e0gina \u2013que substitueixen les glosses\u2013 i es distancia de la composici\u00f3 serrada del manuscrit, amb la incorporaci\u00f3 dels blancs.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La tercera part se situa en els inicis del m\u00f3n modern i analitza com el llibre impr\u00e8s va contribuir a l\u2019expansi\u00f3 de nous coneixements i a la recuperaci\u00f3 dels cl\u00e0ssics i l\u2019humanisme, afavorint noves visions del m\u00f3n i noves disciplines. Tamb\u00e9 analitza les noves formes d\u2019espiritualitat, fent \u00e8mfasi en el paper del llibre en la Reforma i la Contrareforma, i destaca la inevitable aparici\u00f3 del control sobre l\u2019impr\u00e8s per part dels poders establerts. Un impr\u00e8s que circula per Europa en forma de llibre, per\u00f2 tamb\u00e9 de material ef\u00edmer, i que adquireix un aspecte cada vegada m\u00e9s uniforme, amb la generalitzaci\u00f3 dels tipus romans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els segles XVII i XVIII conformen la quarta part d\u2019aquest llibre, que s\u2019enfoca a l\u2019an\u00e0lisi de la producci\u00f3 i la circulaci\u00f3 del llibre que ara s\u2019obre, a poc a poc, a un p\u00fablic m\u00e9s popular per al qual es produeixen obres i impresos espec\u00edfics, preferentment materials ef\u00edmers i premsa peri\u00f2dica. A la cinquena part, amplia el focus amb una an\u00e0lisi de les estructures de l\u2019edici\u00f3, dels seus art\u00edfexs i de les estrat\u00e8gies editorials\u2013 que exemplifica amb les incipients col\u00b7leccions, l\u2019aparici\u00f3 de les primeres novel\u00b7les per lliuraments o dels fulletons\u2013 i dels nous repertoris o tipologies de llibres, que incorporen els llibres educatius i la literatura infantil i juvenil.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, la setena part tracta els temps moderns, caracteritzats per les innovacions tecnol\u00f2giques en la producci\u00f3 de l\u2019impr\u00e8s que se succeeixen de manera imparable des de finals del segle XIX i que l\u2019autor identifica i descriu d\u2019una manera detallada. En aquesta part tamb\u00e9 s\u2019hi aborden les transformacions en el m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3 amb l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019editor modern o el paper de la premsa, que permet un increment espectacular de les tirades. L\u2019apartat es clou amb una an\u00e0lisi de la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica que implica la globalitzaci\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 dels grans conglomerats editorials i dels nous models de negoci i, finalment, amb l\u2019aparici\u00f3 del llibre digital i les seves implicacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Centrat en els protagonistes i en els processos, hem vist com l\u2019autor tracta tamb\u00e9 l\u2019objecte llibre i la seva materialitat. I si b\u00e9 esmenta i descriu algunes de les peces m\u00e9s significatives de cada moment hist\u00f2ric, no per aix\u00f2 deixa de banda el que podr\u00edem anomenar produccions menors, de car\u00e0cter m\u00e9s popular o m\u00e9s funcional, que sovint queden excloses de les hist\u00f2ries del llibre. Peces i objectes que en alguns casos es reprodueixen en les fotografies d\u2019alt\u00edssima qualitat impreses en paper setinat reunides en dos encartaments que, tot i les seves dimensions redu\u00efdes, il\u00b7lustren b\u00e9 el contingut textual.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En qualsevol cas, es tracta d\u2019un llibre que t\u00e9 una intenci\u00f3 de s\u00edntesi i de divulgaci\u00f3, i potser per aix\u00f2, raciona amb saviesa les notes a peu de p\u00e0gina que referencien, principalment, les fonts prim\u00e0ries de les quals l\u2019autor obt\u00e9 les dades num\u00e8riques. L\u2019obra cont\u00e9 una bibliografia espec\u00edfica per a cadascuna de les parts del llibre, que no renuncia als cl\u00e0ssics m\u00e9s cl\u00e0ssics \u2013sempre triats amb bon criteri\u2013 per\u00f2 que aporta tamb\u00e9 monografies, articles i comunicacions a congressos recents. Tamb\u00e9 incorpora un \u00edndex \u00fanic per a noms personals, institucions i organismes, llocs i t\u00edtols d\u2019obres an\u00f2nimes i col\u00b7lectives, i de publicacions peri\u00f2diques, molt complet i funcional, que ocupa una quarantena de p\u00e0gines.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En definitiva, estem davant una obra que \u00e9s, a la vegada, destinada al gran p\u00fablic \u2013que descobrir\u00e0 una hist\u00f2ria apassionant\u2013 i una refer\u00e8ncia per a aquells lectors que ja en saben alguna cosa i que podran actualitzar els seus coneixements, disposar de les dades que ens aporten les darreres recerques i situar amb precisi\u00f3 dates i fets.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I si despr\u00e9s de les 800 p\u00e0gines, encara no n\u2019heu tingut prou, podeu veure un v\u00eddeo de presentaci\u00f3<\/a> de l\u2019obra en qu\u00e8 Sordet resumeix a grans trets l\u2019evoluci\u00f3 del llibre en la hist\u00f2ria i planteja els reptes a qu\u00e8 s\u2019enfronta en el moment actual.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

M\u00f2nica Bar\u00f3<\/a>
\nProfessora de la Facultat d\u2019Informaci\u00f3 i Mitjans Audiovisuals<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sordet, Yann. Histoire du livre et de l\u2019\u00e9dition: production & circulation, formes & mutations. Postface…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2552","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2552"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4068,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2552\/revisions\/4068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}