{"id":2556,"date":"2022-03-21T08:39:34","date_gmt":"2022-03-21T07:39:34","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/chartier-obra-selecta\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:30","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:30","slug":"chartier-obra-selecta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/chartier-obra-selecta\/","title":{"rendered":"Chartier, obra selecta"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Chartier, Roger. Presencias del pasado: libros, lectores y editores: escritos seleccionados.<\/i> Edici\u00f3n, Francisco M. Gimeno Blay, Francisco Fuster Garc\u00eda. Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2021. 190 p. (Honoris causa; 33). ISBN 978-84-9134-794-1. 18 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De la import\u00e0ncia i la influ\u00e8ncia de Roger Chartier en els estudis sobre el llibre i tot all\u00f2 que l\u2019envolta \u00e9s ben dif\u00edcil afegir ja res de nou, perqu\u00e8 possiblement sigui l\u2019especialista en la mat\u00e8ria m\u00e9s escoltat, tradu\u00eft i respectat a hores d\u2019ara i ho ser\u00e0 tamb\u00e9 durant for\u00e7a temps en el futur.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

A la llarga llista de guardons i reconeixements a la seva tasca, Chartier va afegir-hi el 2019 l\u2019honoris causa <\/i>per la Universitat de Val\u00e8ncia, les publicacions de la qual, en la seva col\u00b7lecci\u00f3 destinada a aquestes ocasions, ha publicat una brillant selecci\u00f3 d\u2019aquells textos seus que potser s\u00f3n els m\u00e9s significatius per al lector espanyol. La tria l\u2019ha duta a terme el mateix investigador franc\u00e8s, per\u00f2 els responsables de l\u2019edici\u00f3 \u2012el catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies i T\u00e8cniques Historiogr\u00e0fiques Francisco M. Gimeno Blay i el professor d\u2019Hist\u00f2ria i especialista en l\u2019anomenada generaci\u00f3 del 98 Francisco Fuster Garcia\u2012 l\u2019han enriquida fins a convertir-la en una perfecta introducci\u00f3 a la tasca i el pensament de Chartier i, alhora, en un breviari molt ben estructurat de les seves idees principals i de la transcend\u00e8ncia que aquestes han tingut en els seus deixebles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llegir i rellegir Chartier sempre \u00e9s un plaer per la intel\u00b7lig\u00e8ncia, profunditat i aparent senzillesa de la seva escriptura, per\u00f2 en aquest cas el context \u00e9s tamb\u00e9 for\u00e7a important.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Obre el llibre una breu nota a l\u2019edici\u00f3 de Gimeno Blay i, seguidament, uns textos potser obligats per\u00f2 no protocol\u00b7laris, o no en el sentit banal del terme. En la laudatio<\/i> acad\u00e8mica al nou doctor, Gimeno Blay contextualitza succintament i situa amb precisi\u00f3 la figura de Chartier. A continuaci\u00f3, es reprodueix la lectio<\/i> pronunciada pel nou doctor i les paraules de clausura de l\u2019acte (en qu\u00e8 tamb\u00e9 fou investit doctor honoris causa<\/i> el prestigi\u00f3s jurista alemany J\u00fcrgen Basedow) de la rectora de la universitat, Vicenta Mestre Escriv\u00e0, i tanca aquesta primera part una acurada selecci\u00f3 bibliogr\u00e0fica de Chartier preparada per Fuster Garc\u00eda i emmarcada per una molt breu biografia pr\u00e8via del nou doctor que equilibra la traject\u00f2ria pr\u00f2piament biogr\u00e0fica i acad\u00e8mica amb el lloc que ocupa en el pensament human\u00edstic dels nostres dies.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el primer dels textos seleccionats es planteja Chartier amb quins materials compta tot historiador i com es construeix la representaci\u00f3 del passat, tenint en compte els diferents tipus de condicionants que impregnen la historiografia i la literatura i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el tipus d\u2019informaci\u00f3 que poden aportar cadascuna d\u2019aquestes disciplines per a la construcci\u00f3 del passat; una activitat, per altra banda, que sempre est\u00e0 en moviment i, per tant, tamb\u00e9 ho est\u00e0 la nostra idea del passat. A partir d\u2019un recorregut sobre com han enfocat diversos fil\u00f2sofs, historiadors i fil\u00f2legs aquesta relaci\u00f3, de complementarietat per\u00f2 alhora de jerarquitzaci\u00f3, Chartier el que fa al cap i a la fi \u00e9s historiar les relacions entre aquestes dues disciplines o institucions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A \u00abCuriosidad, lectura y ocio en el Siglo de Oro\u00bb, el seg\u00fcent article compilat, el centre d\u2019atenci\u00f3 s\u00f3n les evolucions i creuaments dels conceptes d\u2019oci (perill\u00f3s en determinades cultures), curiositat i lectura, aturant-se en particular en l\u2019Espanya dels segles XVI i XVII, de la qual torna a posar de manifest el profund coneixement que en t\u00e9. A partir inicialment de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest terme en els diccionaris de refer\u00e8ncia, analitza el que anomena \u00abla tensi\u00f3n entre la curiosidad como pecado o tentaci\u00f3n y la curiosidad como conocimiento\u00bb per posar-la en relaci\u00f3 amb les pr\u00e0ctiques de lectura i formaci\u00f3 de biblioteques de l\u2019\u00e8poca.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enlla\u00e7ant cronol\u00f2gicament amb l\u2019anterior, i relacionant-s\u2019hi tamb\u00e9 per la refer\u00e8ncia a l\u2019evoluci\u00f3 dels termes en els diccionaris d\u2019\u00e8poca, \u00abBarroco y comunicaci\u00f3n\u00bb se centra en l\u2019estatut ontol\u00f2gic de la comunicaci\u00f3 i en la diversitat de modes en qu\u00e8 aquesta es produ\u00efa durant la relativament llarga transici\u00f3 dels manuscrits al predomini de l\u2019impr\u00e8s, tenint en compte a m\u00e9s el prestigi de la imatge (pintada o gravada).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 arriba Chartier a la figura del \u00abp\u00edcaro\u00bb i a com la literatura contribueix a la construcci\u00f3 de la realitat, mostrant fins a quin punt les distorsions dutes a terme per les traduccions o les edicions abreujades o poc acurades poden interferir en aquesta construcci\u00f3 (pren com un dels exemples principals la recepci\u00f3 i divulgaci\u00f3 inicial d\u2019El Busc\u00f3n<\/i> de Quevedo).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un dels articles m\u00e9s suggeridors i liter\u00e0riament reeixits del llibre \u00e9s \u00abEncuentros. Cervantes en Inglaterra. Inglaterra en Cervantes\u00bb, que nom\u00e9s podia escriure alg\u00fa que ha llegit amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i de manera profunda l\u2019obra de tots dos autors, i que proporciona al lector un equilibri exquisit entre coneixements i entremaliada amenitat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tanquen aquest recull de perles dues reflexions que d\u2019una manera o altra aborden la pr\u00e0ctica de l\u2019historiador. A \u00abLos hombres encantados\u00bb es planteja, a partir de Pierre Vidal i el Quixot, la relaci\u00f3 entre els fen\u00f2mens hist\u00f2rics i els observadors que en s\u00f3n contemporanis, i, com sempre tractant-se de Chartier, seguir-lo en les seves argumentacions \u00e9s una experi\u00e8ncia que depara sorpreses (en aquest cas en un \u00faltim apartat que anomena \u00abVilar lector de Vilar\u00bb).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 (\u00abEdici\u00f3n y Universidad [siglos XV-XXI]\u00bb), un breu rep\u00e0s hist\u00f2ric al paper de les universitats en la divulgaci\u00f3 del pensament el porta a exposar les transformacions i els riscos inherents a la preponder\u00e0ncia creixent de la desaparici\u00f3 del concepte de revista (en el sentit d\u2019unitat amb uns consells de direcci\u00f3 i de validaci\u00f3 inequ\u00edvocament establerts i reconeixibles), des del moment que llegim articles dispersos disponibles a la xarxa. Resulta particularment oportuna la inclusi\u00f3 d\u2019aquest article perqu\u00e8 posa en relleu una de les virtuts m\u00e9s elogiades de Chartier: la seva capacitat de mantenir al llarg de tota la seva traject\u00f2ria una mirada simult\u00e0nia cap al passat, en el present i cap al futur.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el seg\u00fcent i \u00faltim text reivindica Chartier les lectures compartides com un criteri particularment \u00fatil per establir \u00abgeneracions\u00bb d\u2019historiadors \u2012i, per extensi\u00f3, d\u2019intel\u00b7lectuals\u2012, donat que les revistes i col\u00b7leccions, les lectures, al cap i a la fi, doten d\u2019una fisonomia m\u00e9s definida als col\u00b7lectius que no pas, per exemple, segons quines experi\u00e8ncies vitals o acad\u00e8miques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies als criteris que han dirigit la tria, aquest volum es converteix no tant en un \u00abgrans \u00e8xits\u00bb sin\u00f3 en una invitaci\u00f3 excel\u00b7lent a apropar-se als principals aspectes de l\u2019obra de Chartier, un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s interessants, suggeridors i apassionats dels nostres temps.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Mengual<\/span>
\nT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/i><\/span><\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Chartier, Roger. Presencias del pasado: libros, lectores y editores: escritos seleccionados. Edici\u00f3n, Francisco M. Gimeno…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2556","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2556"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2556\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4072,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2556\/revisions\/4072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}