![\"\"](\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2022\/coberta_nivel_alcanzado.jpg\")
<\/a>Echevarr\u00eda, Ignacio. El nivel alcanzado: notas sobre libros y autores extranjeros. <\/i>Selecci\u00f3n y pr\u00f3logo, Andreu Jaume. Barcelona: Debate, 2021. 384 p. (Ensayo). ISBN 978-84-18056-82-6. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\nIgnaci\u00f3 Echevarr\u00eda \u00e9s un cr\u00edtic literari que publica ressenyes a diversos mitjans (entre els quals hi havia el diari El Pa\u00eds<\/i> fins que se\u2019n va anar amb un cert enrenou, tal com recorda Andreu Jaume en el seu pr\u00f2leg [p. 11]). Com \u00e9s pr\u00e0ctica habitual en els cr\u00edtics literaris des de finals del XIX, Echevarr\u00eda sol reunir en volums aquestes ressenyes segons uns criteris m\u00e9s o menys vagues: un volum anterior, Trayecto: un recorrido cr\u00edtico por la reciente narrativa espa\u00f1ola<\/i> (Debate, 2005) reunia, com diu el prologuista, \u00absu labor de enjuiciamiento cr\u00edtico con respecto a la narrativa que hab\u00eda dado su pa\u00eds pr\u00e1cticamente a lo largo de toda la democracia\u00bb (p. 11). \u00c9s una f\u00f3rmula enrevessada que revela un conflicte no resolt: com es denomina la literatura que ha donat un pa\u00eds<\/i>? Quina \u00e9s la literatura que dona B\u00e8lgica? El cat\u00e0leg del CCUC recull llibres en \u00abLiteratura belga (franc\u00e8s)\u00bb per\u00f2 no \u00abLiteratura belga (flamenc)\u00bb, en canvi s\u00ed que hi ha \u00abLiteratura flamenca\u00bb. Quina literatura dona Espanya?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n <\/p>\n El subt\u00edtol de Trayecto <\/i>matisa el comentari del prologuista: es tractava de la narrativa que havia donat el pa\u00eds en espanyol<\/i>. El subt\u00edtol del volum que ara ressenyem especifica que tracta de libros y autores extranjeros<\/i>, i la confusi\u00f3 segueix. Els autors llatinoamericans s\u00f3n estrangers (com comproven amb la desconfian\u00e7a amb qu\u00e8 se\u2019ls tracta a les nostres fronteres), per\u00f2 no figuren en el nostre volum (la solapa avisa que Echevarr\u00eda \u00e9s autor del recull Desv\u00edos: un recorrido cr\u00edtico por la reciente narrativa latinoamericana <\/i>[Universidad Diego Portales, 2006]); no s\u00f3n estrangers, en canvi, els autors espanyols en llengua no castellana, per\u00f2 no semblen pert\u00e0nyer a la \u00abnarrativa que ha dado su pa\u00eds\u00bb, perqu\u00e8 no n\u2019hi havia ressenyes al volum de 2005. No crec que la confusi\u00f3 sigui producte de la ignor\u00e0ncia: Echevarr\u00eda ha nascut i estudiat a Barcelona i inclou en aquest volum la ressenya de la traducci\u00f3 catalana d\u2019un llibre de W. Benjamin (p. 298). Probablement, a l\u2019hora de posar t\u00edtols hi han pesat criteris comercials, que solen considerar monoling\u00fces els lectors (un pa\u00eds ha de tenir una sola llengua, i tot el que no \u00e9s aquesta llengua \u00e9s estranger), per\u00f2 seria bo que dos autors com Jaume i Echevarr\u00eda, que coneixen la nostra realitat pluriling\u00fce, procuressin no contribuir als malentesos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n Echevarr\u00eda \u00e9s, segons el prologuista, \u00abun cr\u00edtico puro que trabaja fuera de la Academia y que no tiene vocaci\u00f3n de escritor\u00bb (p. 15) per\u00f2 que tamb\u00e9 treballa en el camp de l\u2019edici\u00f3; no especifica quina feina hi fa per\u00f2 a la solapa del llibre s\u2019indica que \u00abha estado al cuidado de las obras completas\u00bb de Kafka, Canetti o S\u00e1nchez Ferlosio: per tant, \u00e9s m\u00e9s curador<\/i> (editor<\/i>) que editor <\/i>(publisher<\/i>), perqu\u00e8 escull el text m\u00e9s adient, posa notes a peu de p\u00e0gina, etc. El nivel alcanzado <\/i>t\u00e9 dues parts: la primera inclou ressenyes a diversos diaris; la segona, confer\u00e8ncies i pr\u00f2legs. Tot i que Echevarr\u00eda esmenta els diaris on solia publicar aquestes ressenyes (p. 36 i 38), no especifica quines ressenyes van apar\u00e8ixer en quins diaris ni en quines dates. Acompanya cada ressenya d\u2019una \u00abPosdata\u00bb, en qu\u00e8 comenta des de l\u2019actualitat els canvis que ha sofert la seva mirada sobre l\u2019autor o l\u2019obra ressenyada; saber quan s\u2019havia publicat la ressenya ajudaria a entendre la dist\u00e0ncia que estableix. Imagino que la manca de dates hauria de permetre que el volum adquir\u00eds una certa intemporalitat, per\u00f2 les \u00abpostdates\u00bb semblen anul\u00b7lar aquesta pretensi\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n L\u2019autor es mou amb solv\u00e8ncia en les diferents literatures que ressenya i t\u00e9 una notable independ\u00e8ncia de criteri, que li permet combinar l\u2019admiraci\u00f3 pels autors estudiats amb la severitat amb qu\u00e8 jutja aspectes concrets de les seves obres: \u00abel formidable malentendido que rodea su fama [d\u2019Albert Camus]\u00bb (p. 176), \u00abSteiner revela para el reconocimiento y la formulaci\u00f3n de los problemas que la acechan [la cultura moderna], un talento comparable solo a su incapacidad para comprenderla\u00bb (p. 217); en l\u2019obra de Malraux hi troba \u00abimpostura\u00bb (p. 311), \u00absoberbia\u00bb (p. 315), \u00abdesfachatada manipulaci\u00f3n de los materiales\u00bb (p. 316); en un extrem oposat de l\u2019arc ideol\u00f2gic, a l\u2019obra de C\u00e9line \u00absu genio estil\u00edstico prosper\u00f3 a partir del Viaje<\/i>, a costa de su genio narrativo\u00bb (p. 336) i ell es va convertir en un \u00abprofesional del horror\u00bb (p. 337). Els estudis de la segona part, sobre obres de Stendhal, Zola o C\u00e9line demostren un bon coneixement de l\u2019autor i una lectura atenta; Echevarr\u00eda procura fonamentar els seus judicis, que rarament resulten arbitraris, cosa que ha apr\u00e8s dels seus referents, als quals torna cont\u00ednuament: Musil, que dona el t\u00edtol del volum (p. 19); Benjamin; Canetti. A la seva \u00abNota preliminar\u00bb, Echevarr\u00eda afirma que la selecci\u00f3 d\u2019autors i obres \u00abno propone, ni mucho menos, un canon personal\u00bb (p. 39) i certament, i \u00e9s d\u2019agrair, no presenta cap reivindicaci\u00f3 extravagant ni cap desautoritzaci\u00f3 arbitr\u00e0ria: pot sorprendre nom\u00e9s trobar-hi uns pocs autors que han perdut gran part del seu prestigi com Paul Bourget (p. 56) o Rudyard Kipling (p. 108); algunes reivindicacions d\u2019autors poc coneguts (almenys per mi) com William Henry Hudson (p. 76) o Giorgio Manganelli (p. 224) s\u00f3n prou convincents. Excepte Laurence Sterne, tots els autors ressenyats s\u00f3n posteriors a 1800. Potser el nom estranger<\/i> li va una mica ampli al volum, perqu\u00e8 recull les literatures de nom\u00e9s tres lleng\u00fces europes (angl\u00e8s, alemany i franc\u00e8s).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n Els articulistes que col\u00b7laboren regularment a la premsa acaben, amb el pas dels anys, imposant les seves d\u00e8ries en les obres que ressenyen i aix\u00f2 els du de vegades a mostrar-se impacients amb debats que els destorben per\u00f2 que s\u00f3n importants: la \u00abdiscusi\u00f3n acerca de las fronteras entre realidad y ficci\u00f3n\u00bb no \u00e9s producte de \u00abla bober\u00eda propia de los tiempos que corren\u00bb (p. 232) sin\u00f3 un debat fonamental que ja es troba al cap\u00edtol IX del Quijote<\/i>. De vegades, la familiaritat amb un autor porta l\u2019articulista a afirmacions arriscades: \u00abalgunas de las cuestiones fundamentales a las que la obra de Canetti da vueltas [\u2026] no han sido a mi juicio convenientemente exploradas ni atendidas\u00bb (p. 209), per\u00f2 \u00bfrealment pret\u00e9n Echevarr\u00eda con\u00e8ixer tot el que s\u2019ha dit sobre Canetti? Una r\u00e0pida consulta a Google Acad\u00e8mic <\/i>dona 14.200 resultats sobre aquest autor\u2026 Una altra d\u00e8ria \u00e9s l\u2019admiraci\u00f3 per S\u00e1nchez Ferlosio que du Echevarr\u00eda, en el seu comentari sobre Faulkner, a dedicar m\u00e9s p\u00e0gines a l\u2019autor espanyol que a l\u2019americ\u00e0 (p. 162-170).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n T\u00edpic del ressenyista consagrat \u00e9s una certa coqueteria que el du a presentar-se a si mateix com un espontani que no sap ser un bon conferenciant, \u00abun tipo industrioso y precavido que garantiza la calidad de la charla que se propone dar ajustando con la mayor precisi\u00f3n su extensi\u00f3n y su contenido. [\u2026] no es mi caso\u00bb (p. 338). Potser creu que aix\u00f2 el fa m\u00e9s interessant, per\u00f2 m\u00e9s aviat revelaria una falta de professionalitat afortunadament desmentida per la resta del volum.Tamb\u00e9 \u00e9s usual presentar-se com alg\u00fa fora del seu temps, i denunciar \u00abla bober\u00eda propia de los tiempos que corren\u00bb (p. 232); curiosament, unes p\u00e0gines abans, Echevarr\u00eda, que es declara admirador de Steiner a les tres ressenyes que li dedica (p. 211-219) li ha retret, amb ra\u00f3, \u00abla autoridad tronante, sus ademanes jerem\u00edacos\u00bb (p. 214). De tota manera, el prologuista Andreu Jaume incorre en una indignaci\u00f3 que sembla encara m\u00e9s impostada: \u00abel actual imperio de los sentidos, esta atrofia industrializada y pueril de las impresiones y los pareceres que la esfera digital est\u00e1 sacralizando\u00bb (p. 16).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n El llibre est\u00e0 impr\u00e8s amb cura i t\u00e9 pocs errors tipogr\u00e0fics (a contribuido <\/i>[p. 230], 1937 <\/i>per 1837 <\/i>[p. 248], o Neville<\/i> per Naville <\/i>[p. 303]). Malauradament, com sol ser usual en les editorials del pa\u00eds, no t\u00e9 \u00edndex de noms, de manera que \u00e9s dif\u00edcil, per exemple, recuperar els abundants comentaris que Echevarr\u00eda fa sobre un autor de refer\u00e8ncia com Benjamin, que apareix en m\u00e9s d\u2019una ressenya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n