{"id":2570,"date":"2022-02-16T06:58:39","date_gmt":"2022-02-16T05:58:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/best-sellers-lindustrie-du-succes\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:31","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:31","slug":"best-sellers-lindustrie-du-succes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/best-sellers-lindustrie-du-succes\/","title":{"rendered":"\u00abBest-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Bessard-Banquy, Olivier; Ducas, Sylvie; Gefen, Alexandre (dirs.). Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s.<\/i> Malakoff: Armand Colin, 2021. 454 p. (Les colloques de Cerisy). ISBN 978-2-200-62932-8. 25 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Malgrat que els best-sellers<\/i> s\u00f3n essencials en l\u2019economia de la cultura de molts pa\u00efsos, el m\u00f3n acad\u00e8mic continua resistint-se a obrir les portes a l\u2019estudi d\u2019aquest fenomen. Tampoc no \u00e9s gaire benvingut a les p\u00e0gines dels suplements literaris dels diaris m\u00e9s prestigiosos i, per tant, el diagn\u00f2stic \u00e9s prou clar: continua activant-se un gest elitista davant dels best-sellers<\/i> perqu\u00e8 es pensa que la quantitat<\/i> (de vendes, en aquest cas) ha d\u2019estar per for\u00e7a associada a la mediocritat<\/i>. Soci\u00f2legs com Pierre Bourdieu van explicar moltes vegades que com m\u00e9s es divulga una pr\u00e0ctica art\u00edstica i m\u00e9s gent pot gaudir-ne, m\u00e9s disminueix el seu prestigi dins de la societat. La l\u00f2gica que explica aquest prejudici no \u00e9s del tot absurda. Es pensa que si gent tan diferent pot gaudir d\u2019unes obres determinades \u00e9s perqu\u00e8 no es deuen necessitar grans coneixements art\u00edstics o literaris per gaudir-ne. Les obres de qualitat acostumen a circular dins d\u2019un mercat restringit, entre entesos, i no en un mercat accessible per tothom.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibre Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s<\/i>, publicat el 2021 per l\u2019editorial Armand Colin, comen\u00e7a justament fent-se ress\u00f2 d\u2019aquesta situaci\u00f3 i pret\u00e9n demostrar que el fenomen dels best-sellers<\/i> mereix un estudi que ajudi a comprendre\u2019l en tot el seu abast, un estudi que contempli tots els seus aspectes i no deixi angles morts. De fet, \u00e9s evident que parlem d\u2019un fenomen multifactorial que va m\u00e9s enll\u00e0 de la literatura i abra\u00e7a q\u00fcestions d\u2019economia, de sociologia, de m\u00e0rqueting, de psicologia, etc. Precisament per aix\u00f2, el llibre de qu\u00e8 parlem \u00e9s un llibre col\u00b7lectiu, format per treballs que procedeixen de mirades especialitzades en diferents \u00e0mbits. L\u2019origen mateix del llibre ja ens avisa del seu car\u00e0cter interdisciplinari, at\u00e8s que Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s<\/i> \u00e9s el resultat d\u2019un col\u00b7loqui organitzat pel Centre Culturel International de Cerisy el 23 de juliol de 2018. Entre les institucions implicades en aquesta celebraci\u00f3, es troben la Universit\u00e9 Bordeaux Montaigne, la Universit\u00e9 Paris Nanterre, la Universit\u00e9 Sorbonne Nouvelle-Paris 3 i altres universitats a les quals estan vinculats els diferents investigadors, de manera que la celebraci\u00f3 \u00e9s doble: no nom\u00e9s s\u2019organitza un debat sobre els best-sellers<\/i>, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, s\u2019aconsegueix que hi participi el m\u00f3n acad\u00e8mic i deixi aix\u00ed d\u2019ignorar all\u00f2 que m\u00e9s interessa el lector com\u00fa. \u00c9s com si els apocal\u00edptics de qu\u00e8 parlava Umberto Eco ja no s\u2019escandalitzessin tant davant dels productes art\u00edstics de la cultura de masses o, almenys, ja no tinguessin tan clar que els autors supervendes s\u00f3n \u00abmercaderes en el templo de la literatura\u00bb, com diu el t\u00edtol d\u2019un llibre de Germ\u00e1n Gull\u00f3n.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Deu anys abans d\u2019aquest Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s<\/i>, el 2011, ja va apar\u00e8ixer a Fran\u00e7a, de la m\u00e0 de Fr\u00e9d\u00e9ric Rouvillois, Une histoire des best-sellers<\/i> (Flammarion), una obra molt ben documentada i planificada que venia a posar sobre la taula la necessitat d\u2019estudiar a fons el fenomen de les vendes extraordin\u00e0ries assolides per certes obres. \u00c9s molt bona not\u00edcia, doncs, comprovar que aquesta necessitat ha trobat resposta a Fran\u00e7a amb aquesta publicaci\u00f3 de l\u2019editorial Armand Colin que convoca te\u00f2rics de la literatura, soci\u00f2legs, experts en hist\u00f2ria de l\u2019edici\u00f3 i del llibre, economistes, especialistes en ci\u00e8ncies de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3, etc. L\u2019enfocament pluridisciplinari suposa un gran enriquiment i, sobretot, contribueix a mostrar l\u2019enorme complexitat del fenomen en si mateix.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La pres\u00e8ncia d\u2019un especialista en hist\u00f2ria del llibre, de l\u2019edici\u00f3 i de la lectura com Jean-Yves Mollier, per exemple, permet situar els or\u00edgens del best-seller <\/i>en la primera meitat del segle XIX, en l\u2019\u00e8poca dels fulletons literaris publicats a la premsa, amb autors com Eug\u00e8ne Sue, Alexandre Dumas, Charles Dickens o Jules Verne. M\u00e9s tard, i gr\u00e0cies a l\u2019augment de l\u2019alfabetitzaci\u00f3, van sorgir ja els primers grans tiratges (a partir de 1904 o 1905), amb col\u00b7leccions de llibres que es venien a un preu assequible i anaven conformant un mercat per al gran consum de productes culturals. \u00d2bviament, tot aix\u00f2 ens situa en la societat de masses i en uns par\u00e0metres que no tenen res a veure amb el que podia passar en \u00e8poques anteriors, quan l\u2019\u00e8xit que van assolir certes obres (amb casos tan sonats com els de Le Cid<\/i>, el Quixot<\/i>, Robinson Crusoe<\/i>, Pamela<\/i> o Werther<\/i>, per exemple) nom\u00e9s pot ser vist com un anunci del que acabaria arribant amb el temps, una mundialitzaci\u00f3 preco\u00e7 encara sense les condicions que expliquen vendes i lectures veritablement massificades.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A Fran\u00e7a, la paraula best-seller<\/i> no es va fer servir abans de 1950, assegura el soci\u00f2leg de la literatura Pascal Durand, que ofereix al llibre la definici\u00f3 d\u2019aquest concepte m\u00e9s propera a la idea que sens dubte en tenim avui: els best-sellers<\/i> s\u00f3n obres amb unes xifres de venda elevad\u00edssimes i aconseguides en un temps r\u00e8cord dins d\u2019un ampli per\u00edmetre de difusi\u00f3, a escala internacional, fet que l\u00f2gicament fa entrar en joc les traduccions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Avui l\u2019etiqueta mateixa de best-seller<\/i> se\u2019ns ha quedat petita i els te\u00f2rics de la literatura n\u2019han creat d\u2019altres per poder-se referir amb rigor a les diferents fases possibles en la vida d\u2019una obra liter\u00e0ria. La fase best-seller<\/i> comen\u00e7a amb l\u2019entrada d\u2019una obra en la llista dels m\u00e9s venuts, un invent que, com oportunament recorda Matthieu Letourneux, \u00e9s de 1895 i es deu a Harry Thurston Peck, l\u2019editor de la revista The Bookman<\/i>. Seguint les petjades d\u2019aquest editor nord-americ\u00e0, l\u2019any 1912 va n\u00e9ixer la llista d\u2019\u00e8xits de la revista Publishers Weekly<\/i>, i el New York Times<\/i> va inaugurar la seva el 9 d\u2019abril de 1942. A Fran\u00e7a, on aviat es va entendre que \u00abl\u2019annonce du succ\u00e8s d\u00e9veloppe le succ\u00e8s\u00bb, com diu Rouvillois, va ser la revista L\u2019Express<\/i>, molt atenta a tot el que passava als Estats Units, la primera a crear la \u00abListe des meilleures ventes\u00bb l\u2019abril de 1955.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019unes setmanes o mesos (\u00e9s dif\u00edcil que es tracti d\u2019anys), el llibre que cau de la llista pot seguir mantenint unes vendes ja no sorprenents, per\u00f2 s\u00ed regulars i molt dignes, i aleshores l\u2019etiqueta que m\u00e9s li escau ja no \u00e9s la de best-seller<\/i>, sin\u00f3 la de steady-seller<\/i>. \u00c9s possible que la regularitat en les vendes es mantingui durant molt de temps; segles, fins i tot, i llavors entra en joc el concepte de long-seller <\/i>en refer\u00e8ncia a una obra que se segueix venent per raons molt diferents a les de la fase best-seller<\/i> i que sovint tenen a veure amb el proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3 que acostuma a haver-hi al darrere d\u2019un cl\u00e0ssic. Els cr\u00edtics literaris i els te\u00f2rics de la literatura parlen ara tamb\u00e9 de mega-sellers<\/i> per referir-se a un fenomen relativament recent, propi del segle XXI, que \u00e9s el d\u2019extraordin\u00e0ries vendes a escala mundial aconseguides gr\u00e0cies a una log\u00edstica que abans era impensable. La saga de Harry Potter, la de Crepuscle<\/i>, El Codi Da Vinci <\/i>o Cinquanta ombres d\u2019en Grey<\/i> il\u00b7lustren perfectament aquest fenomen. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s una maquin\u00e0ria medi\u00e0tica funcionant a ple rendiment arreu del m\u00f3n (a la premsa, a la televisi\u00f3, a la r\u00e0dio, a les xarxes socials) pot explicar un \u00e8xit de vendes a escala planet\u00e0ria, d\u2019aqu\u00ed que tingui un gran inter\u00e8s el treball de David Martens en qu\u00e8 analitza la fabricaci\u00f3 publicit\u00e0ria d\u2019un best-seller<\/i> i les diferents relacions que s\u2019estableixen entre literatura i publicitat. En aquest sentit, Martens destaca la contribuci\u00f3 que fan els escriptors a la promoci\u00f3 de les seves obres, com participen en campanyes publicit\u00e0ries, quina imatge aconsegueixen imposar en l\u2019espai p\u00fablic o com poden arribar a esdevenir una aut\u00e8ntica marca. Tots aquests aspectes ens fan tornar sobre el car\u00e0cter comercial del best-seller<\/i>, condici\u00f3 que alguns escriptors assumeixen sense complexos, mentre que d\u2019altres m\u00e9s aviat mostren una gran preocupaci\u00f3 per fer-se un lloc dins del camp literari i ser reconeguts com a escriptors de deb\u00f2 per part dels agents amb poder de consagraci\u00f3. No ho tenen f\u00e0cil perqu\u00e8 l\u2019\u00e8xit de vendes acostuma a incidir negativament en la valoraci\u00f3 de les obres, fins al punt d\u2019establir-se una relaci\u00f3 inversament proporcional entre capital econ\u00f2mic (que es mesura en diners, per\u00f2 tamb\u00e9 en notorietat medi\u00e0tica, en fama) i capital simb\u00f2lic (que t\u00e9 a veure amb el prestigi que nom\u00e9s els de la pr\u00f2pia tribu poden concedir-te).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 inversa fa pensar a Matthieu Letourneux que el discurs sobre el best-seller<\/i> descansa menys en q\u00fcestions econ\u00f2miques o liter\u00e0ries que en q\u00fcestions ideol\u00f2giques. Letourneux situa el fenomen en un debat de confrontaci\u00f3 entre els valors del modernisme (originalitat, exig\u00e8ncia, ref\u00fas d\u2019una excessiva accessibilitat) i els valors d\u2019una nova cultura medi\u00e0tica amb una forta pulsi\u00f3 democr\u00e0tica protagonitzada pel poble al bell mig d\u2019una societat comercial. D\u2019aquesta manera, el concepte de best-seller <\/i>s\u2019inscriu en una significaci\u00f3 cultural global i un sistema de valors en tensi\u00f3. La mirada que projecta Letourneux sobre el best-seller<\/i> ve a demostrar que, com ja havia dit Itamar Even-Zohar, la canonitzaci\u00f3 no \u00e9s una categoria inherent als textos, sin\u00f3 que dep\u00e8n de l\u2019escala de valors vigent en cada moment hist\u00f2ric. Aix\u00f2 vol dir que la distinci\u00f3 entre literatura canonitzada i literatura no canonitzada no es correspon exactament amb una distinci\u00f3 objectiva entre bona i mala literatura, sin\u00f3 amb el que dins de cada sistema literari, i d\u2019acord amb els criteris de jerarquitzaci\u00f3 interna dominants, s\u2019acaba decidint. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Alexandre Gefen, per la seva banda, denuncia un cop m\u00e9s el silenci acad\u00e8mic davant del best-seller<\/i> i afirma la necessitat d\u2019una opci\u00f3 cr\u00edtica que, com existeix de fa temps en el m\u00f3n anglosax\u00f3, se centri en l\u2019estudi de les obres m\u00e9s llegides i no en les m\u00e9s remarcables des d\u2019un punt de vista est\u00e8tic. Nom\u00e9s aix\u00ed es poden extreure conclusions interessants per a la sociologia de la lectura i, al mateix temps, es pot veure com es treballa des del pol de la creaci\u00f3 l\u2019\u00e8xit de p\u00fablic lector. En aquest sentit, Gefen examina diferents manuals d\u2019escriptura creativa i, expl\u00edcitament, manuals que ensenyen com escriure un best-seller<\/i>. Aquest treball enlla\u00e7a directament amb les aportacions d\u2019Oriane Deseilligny i de Christelle Reggiani en aquest llibre col\u00b7lectiu. En el primer cas, trobem una reflexi\u00f3 sobre els consells per a la fabricaci\u00f3 d\u2019un best-seller<\/i> a trav\u00e9s de l\u2019autoedici\u00f3; en el segon, se\u2019ns planteja si realment existeix una mena de po\u00e8tica del best-seller<\/i> que explicaria l\u2019aire de fam\u00edlia que es detecta sovint entre les obres que participen d\u2019aquest fenomen, com si totes elles fossin manifestacions emp\u00edriques d\u2019un prototip abstracte que funciona en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu de la nostra societat. Semblant \u00e9s la reflexi\u00f3 d\u2019Ofra L\u00e9vy, que surt a la recerca d\u2019una tipologia del best-seller<\/i> en la literatura pensada per a un p\u00fablic de joves-adults.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Interessant \u00e9s tamb\u00e9 el treball de Bertrand Legendre, on s\u2019explica la l\u00f2gica econ\u00f2mica del best-seller<\/i>, quines estrat\u00e8gies se segueixen per suscitar una gran demanda, com es programa un best-seller<\/i> i quina difer\u00e8ncia hi ha entre el best-seller<\/i> planificat i el que aconsegueix ser-ho despr\u00e9s d\u2019haver passat desapercebut en un primer moment. Dins de la l\u00f2gica econ\u00f2mica del best-seller<\/i> es podrien incloure els premis literaris que obeeixen a operacions de m\u00e0rqueting editorial; per aix\u00f2 \u00e9s curi\u00f3s veure com Sylvie Ducas analitza la \u00abraresa\u00bb d\u2019un premi (le prix Wepler<\/i>) que es caracteritza per defensar la qualitat i l\u2019exig\u00e8ncia en contra dels criteris purament comercials.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No s\u2019acaben aqu\u00ed les aproximacions al best-seller<\/i> que ofereix aquest llibre, per\u00f2 les comentades serveixen per demostrar amb claredat que s\u00f3n molts els factors que entren en joc i s\u2019interrelacionen per donar pas a un fenomen de tanta complexitat com el dels best-sellers<\/i>. Els aspectes configuratius, formals, s\u00f3n els que acostumen a interessar els qui van a la recerca desesperada d\u2019una f\u00f3rmula d\u2019\u00e8xit, per\u00f2 ja hem vist que el best-seller<\/i> va m\u00e9s enll\u00e0 de possibles po\u00e8tiques i entra de ple en el camp del m\u00e0rqueting, de les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques, de la sociologia, dels estudis culturals, etc., de manera que nom\u00e9s una mirada atenta a tots aquests \u00e0mbits i lliure de prejudicis fins on aquesta utopia sigui possible pot oferir resultats veritablement rigorosos. Aquesta \u00e9s la mirada que, de manera transversal, creua les p\u00e0gines de Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s<\/i> i per aix\u00f2 aquesta visi\u00f3 de conjunt sobre el m\u00f3n del best-seller<\/i> \u00e9s ja una refer\u00e8ncia imprescindible per als qui vulguin trobar respostes als misteris que envolten aquest fenomen. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

David Vi\u00f1as Piquer<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>
\nProfessor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Universitat de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bessard-Banquy, Olivier; Ducas, Sylvie; Gefen, Alexandre (dirs.). Best-sellers: l\u2019industrie du succ\u00e8s. Malakoff: Armand Colin, 2021….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1342,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1342,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2570"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2570\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4086,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2570\/revisions\/4086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}