{"id":2571,"date":"2022-02-14T07:09:04","date_gmt":"2022-02-14T06:09:04","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/historiant-un-present-espectral-besllums-de-lescena\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:32","slug":"historiant-un-present-espectral-besllums-de-lescena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/historiant-un-present-espectral-besllums-de-lescena\/","title":{"rendered":"Historiant un present espectral: besllums de l\u2019escena"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ayats, A\u00efda; Foguet, Francesc (eds.). La dramat\u00fargia catalana al segle <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>XXI<\/i>, balan\u00e7 cr\u00edtic<\/i>. Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d\u2019Estudis Catalans, 2021. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 19). ISBN 978-84-9965-592-5. 15 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una entitat de baixa o nul\u00b7la traject\u00f2ria en la recerca sobre el teatre catal\u00e0, recentment, hi ha concorregut amb un notable dinamisme: l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, a trav\u00e9s de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), entitat filial, que tamb\u00e9 ha ofert al p\u00fablic, de fa poc, les actes del simposi \u00abJordi Teixidor i el teatre catal\u00e0 contemporani\u00bb i la miscel\u00b7l\u00e0nia Tot el m\u00f3n \u00e9s igual que un escenari<\/i>, en homenatge a l\u2019estudi\u00f3s Enric Gall\u00e9n (\u00abTreballs de la SCLL\u00bb, 21 i 22), <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>i ha col\u00b7laborat en l’organitzaci\u00f3 del simposi \u00abMem\u00f2ria, realitat i teatre a les Illes Balears del segle XXI\u00bb (Palma, 16 juny 2021), les actes del qual editar\u00e0 Lleonard Muntaner. La SCLL s\u2019afegeix, aix\u00ed, a la divulgaci\u00f3 especialitzada de l\u2019Institut del Teatre, que, des de la l\u00ednia implantada per Carles Batlle a la revista Estudis esc\u00e8nics<\/i>, ha aplegat tres actes de simposis monogr\u00e0fics sobre aspectes diversos de l\u2019escena, el darrer dels quals, en curs de publicaci\u00f3, pot \u00e9sser una resposta o un complement a La dramat\u00fargia catalana del segle <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>XXI<\/i>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Em refereixo a les aportacions del simposi \u00abImaginar el futur? Literatura dram\u00e0tica catalana en temps de crisi, 2008-2021\u06db\u00bb, que \u00e9s ben plausible que contrastin per la pres\u00e8ncia majorit\u00e0ria de creadors, m\u00e9s que no pas d\u2019historiadors. Esperem que el relleu en la direcci\u00f3 de l\u2019Institut no trunqui la bona feina feta aquests darrers anys, amb la reactivaci\u00f3 de segells com \u00abEscrits te\u00f2rics\u00bb o la posada en marxa de nous, des d\u2019\u00abAssaig obert\u00bb (2018-  ) \u2013en coedici\u00f3 amb Angle\u2013, \u00abConverses\u00bb (2018-  ) o \u00abParagrafies\u00bb (2020-  ), de reflexi\u00f3 sobre la dansa. Aix\u00f2 no obstant, la publicaci\u00f3 de materials historiogr\u00e0fics sobre el g\u00e8nere teatral \u00e9s ben escadussera, fins i tot en institucions especialitzades, i per aix\u00f2 hom s\u2019ha de complaure per la ins\u00f2lita concurr\u00e8ncia de la SCLL, en un moment de manifesta segregaci\u00f3 entre el que es considera, en termes generals, l\u2019acad\u00e8mia i la creaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La dramat\u00fargia catalana al segle XXI <\/span><\/span><\/span><\/span><\/i>\u00e9s el tercer recull del cicle \u00abBalan\u00e7 cr\u00edtic de la literatura catalana actual\u00bb, coordinat per Francesc Foguet, centrat en la revisi\u00f3 d\u2019un g\u00e8nere literari des de la coetanietat: despr\u00e9s dels volums de poesia, narrativa \u2013<\/font>aquest darrer, ressenyat en aquest blog<\/a>\u2013 i teatre, se\u2019n preveu la conclusi\u00f3, a l\u2019octubre de 2022, amb la trobada dedicada a <\/font>l\u2019assaig<\/a>. En certa manera, aquesta configuraci\u00f3 replica, amb algunes distincions, el projecte dels \u00abQuaderns de Bellaguarda\u00bb (2016-2018) de l\u2019editorial Fonoll, amb la trilogia de trobades i volums monogr\u00e0fics sobre poesia, novel\u00b7la i teatre. Al capdavant de <\/font>Teatre catal\u00e0 avui, 2000-2017 <\/i>(Fonoll, 2018), tamb\u00e9 hi havia Francesc Foguet, dinamitzador en plataformes diverses de les mirades sobre el present literari, que ha motivat un inter\u00e8s excepcional en una disciplina, la filol\u00f2gica, tradicionalment, consagrada als temps pret\u00e8rits. A difer\u00e8ncia de <\/font>Teatre catal\u00e0 avui<\/i>, <\/font>La dramat\u00fargia catalana al segle <\/font>XXI<\/span><\/i> \u2013que reuneix les contribucions de la jornada celebrada el 30 d\u2019octubre de 2020\u2013 s\u2019ha d\u2019adaptar a l\u2019extensi\u00f3 habitual dels \u00abTreballs de la SCLL\u00bb, que no solen sobrepassar les 150 p\u00e0gines. D\u2019aquesta manera, el panorama, per for\u00e7a, ha de ser sint\u00e8tic i, vulgues no vulgues, parcial, a l\u2019espera de recerques m\u00e9s espec\u00edfiques. <\/font><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En la \u00abPresentaci\u00f3\u00bb, gens fada, els coeditors A\u00efda Ayats i Francesc Foguet apunten succintament quatre d\u00e8ficits del sector teatral catal\u00e0, que la pand\u00e8mia ha envigorit: 1) la falta de pol\u00edtiques teatrals potents; 2) l\u2019ascend\u00e8ncia d\u2019un empresariat privat tendent al monopolisme; 3) la inexist\u00e8ncia d\u2019una xarxa p\u00fablica o privada que relligui els circuits dels Pa\u00efsos Catalans, i 4) la fragilitat laboral dels professionals. Tra\u00e7at el punt de partida, que amara la resta d\u2019estudis, els coeditors recalquen que l\u2019objectiu del volum de \u00abvalorar la literatura dram\u00e0tica del segle <\/span>XXI <\/span>als Pa\u00efsos Catalans\u00bb incorpora, alhora, \u00abla dimensi\u00f3 esc\u00e8nica\u00bb dels textos per tal de neutralitzar \u00abuna mirada exclusivament textoc\u00e8ntrica\u00bb, amb incursions que qualifiquen com a \u00abprovisionals\u00bb, \u00abmolt m\u00e9s explorat\u00f2ries del terreny que no pas definidores de realitats inamovibles\u00bb (p. 7-8 i 11). Clouen el text reivindicant l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica en detriment de \u00abpaternalistes campanyes publicit\u00e0ries\u00bb sobre el millor moment de la hist\u00f2ria del teatre catal\u00e0: noci\u00f3 que podria ser verificable, per\u00f2 que interposa barreres a escrutinis desinteressats. <\/font><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La pon\u00e8ncia inaugural del dramaturg Joan Cavall\u00e9, \u00abSi el futur ja \u00e9s ara, el teatre, on para?\u00bb, t\u00e9 un calatge i un rigor inhabituals en reflexions no acad\u00e8miques. Amb ironia, Cavall\u00e9 constata els rius de tinta que genera l\u2019actualitat teatral: \u00abSi abans es mirava el passat com si fos present, de tant que li costava abandonar-nos, ara ens mirem el present com si fos passat, de tantes ganes que sembla que tinguem de provar novetats\u00bb (p. 14). Aquest fet implica \u00abmolta exaltaci\u00f3 pel nou, per\u00f2 esc\u00e0s enamorament pel vell\u00bb (p. 15), i constata que l\u2019impuls de la nova dramat\u00fargia no ha estat paral\u00b7lel a la revitalitzaci\u00f3 del patrimoni. Amb la voluntat de fer un panorama ponderat, consigna, en primer lloc, la depauperaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l\u2019escena, cosa que, paradoxalment, ha contribu\u00eft a la internacionalitzaci\u00f3 de la dramat\u00fargia \u00abper una certa p\u00e8rdua de pes del text literari en l\u2019afer dramat\u00fargic\u00bb (p. 20). En segon lloc, la incorporaci\u00f3 d\u2019autoria femenina, absolutament soterrada fins a l\u2019emerg\u00e8ncia de Llu\u00efsa Cunill\u00e9. En tercer lloc, la coincid\u00e8ncia de determinats noms que han anat afai\u00e7onant el c\u00e0non, potenciat decisivament per la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abTeatre reunit\u00bb, d\u2019Arola Editors, \u00abimpulsada pel TNC, des d\u2019on s\u2019estableix qui hi entra\u00bb (p. 29). En darrer terme, comenta el seu <\/i>c\u00e0non, liderat per Josep M. Benet i Jornet, seguit dels germans Sirera i de Manuel Molins, prosseguits per la generaci\u00f3 de Sergi Belbel. Tamb\u00e9 fa aparts amb Toni Cabr\u00e9, Albert Mestres, Guillem Clua, Helena Tornero, Albert Pijuan, Laia Alsina o Cl\u00e0udia Ced\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A \u00abPerviv\u00e8ncia de la tradici\u00f3 dram\u00e0tica, en el segle <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>XXI\u00bb, Joan Tom\u00e0s Mart\u00ednez Grimalt reflexiona sobre la pres\u00e8ncia del patrimoni, fent bona la idea de Cavall\u00e9 que un cl\u00e0ssic no \u00e9s si no pren noves pells en cos d\u2019altri. L\u00facida i interessant, la introducci\u00f3 metodol\u00f2gica \u00e9s plena d\u2019interrogants sobre el concepte de <\/font>tradici\u00f3<\/i>, tan dif\u00fas: \u00bfes tracta de detectar manlleus i inspiracions expl\u00edcites, o, m\u00e9s aviat, valorar \u00abla repercussi\u00f3 o influ\u00e8ncia directa o indirecta d\u2019aquest volum ingent i amorf que hem convingut a anomenar tradici\u00f3\u00bb (p. 44), de llegat de formes i motius? Per detectar lligams productius, Mart\u00ednez es proposa d\u2019apartar-se del \u00abcarril central\u00bb de la dramat\u00fargia catalana, que, \u00abamb comptades excepcions, dona l\u2019esquena a la tradici\u00f3 aut\u00f2ctona\u00bb (p. 45). Per aix\u00f2, escull els perif\u00e8rics i balears Jaume Mir\u00f3, Joan Fullana i Sebasti\u00e0 Portell. Tanmateix, les preguntes de recerca sobre els efectes del llegat en aquests autors no semblen resoldre\u2019s. De fet, hom t\u00e9 la impressi\u00f3 que s\u2019equiparen la referencialitat territorial i el substrat identitari de les peces amb un p\u00f2sit tradicional. Per\u00f2, encara que s\u2019interrelacionin, la geografia liter\u00e0ria i el repertori ocupen categories aut\u00f2nomes. De les an\u00e0lisis de Mart\u00ednez, es pot concloure que el llegat de la dramat\u00fargia aut\u00f2ctona ha estat poc decisiu en les obres elegides de Mir\u00f3, Fullana i Portell. La q\u00fcesti\u00f3, com reconeix l\u2019autor, resta oberta, necess\u00e0riament, a m\u00e9s recerques.<\/font><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Oriol Puig Taul\u00e9 reincideix en la caracteritzaci\u00f3 taxon\u00f2mica \u2013vegeu Teatre catal\u00e0 avui<\/i> (2018)\u2013 a \u00abEls guionistes, els poetes i els rars\u00bb. D\u2019estil morda\u00e7, alegre i irreverent, fa bona la condici\u00f3 de \u00abcronista teatral\u00bb per il\u00b7lustrar, sobretot, els \u00abrars\u00bb, amb un ampli mostrari de tend\u00e8ncies dif\u00edcils d\u2019etiquetar. En aquesta tipologia, hi inclou una profusi\u00f3 de propostes entre l\u2019autoria m\u00e9s avan\u00e7ada (Davide Carnevali, Ferran Dordal o Albert Arribas), companyies com La Veronal o l\u2019Agrupaci\u00f3n Se\u00f1or Serrano, o concepcions multidisciplin\u00e0ries que ordena segons el \u00abtipus de dispositius esc\u00e8nics\u00bb: des del \u00abteatre verbatim\u00bb, el \u00abteatre-instal\u00b7laci\u00f3\u00bb o la \u00abperformance\u00bb. En canvi, vincula, amb tra\u00e7 gruixut, la comercialitat imperant de les cartelleres a un conjunt d\u2019autors que subsumeix dins del grup dels guionistes<\/i>, amb Benet i Jornet com a refer\u00e8ncia. (Una precisi\u00f3: per ser justos, les teles\u00e8ries catalanes no s\u2019inicien amb La granja <\/i>[1989], sin\u00f3 abans, al Circuit Catal\u00e0 de TVE.) L\u2019autor destina una mica m\u00e9s d\u2019espai als \u00abpoetes\u00bb, \u00abque fan textos m\u00e9s ambiciosos, en el sentit literari, per\u00f2 tamb\u00e9 pol\u00edtic i ideol\u00f2gic\u00bb (p. 66). Ara b\u00e9, caldria proposar pautes per mesurar un concepte tan eteri com l\u2019ambici\u00f3<\/i>. I on situar\u00edem Sergi Belbel o Carles Batlle, autors de refer\u00e8ncia, no inclosos en cap divisi\u00f3? Puig Taul\u00e9, doncs, s\u2019endinsa en l\u2019envitricoll dels inclassificables que, com resa el seu subt\u00edtol, convoquen a la revulsi\u00f3. Tanmateix, per qu\u00e8 els considera revulsius<\/i>? \u00c9s una revulsi\u00f3 purament est\u00e8tica? Segurament no, per\u00f2 l\u2019esquema de Puig es basa en patrons formals, amb el benent\u00e8s que no hi ha forma sense \u00e8tica, etc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb una aproximaci\u00f3 ben diferent, Eva Saumell ressegueix la nova cartografia teatral amb una \u00f2ptica extraprincipatina que evidencia la macrocef\u00e0lia de Barcelona en relaci\u00f3 amb Val\u00e8ncia o Palma. Aix\u00ed, per b\u00e9 que dediqui els darrers apartats a escenaris dels Pa\u00efsos Catalans, el gros de l\u2019estudi se centra en espais barcelonins de petit format enclavats lluny del centre, molts dels quals \u00abd\u2019iniciativa femenina\u00bb (p. 79). A m\u00e9s d\u2019exposar-ne els projectes i principis, Saumell fa un tast de les programacions respectives, entre d\u2019altres, de la Sala Siconi, Dau al Sec, La Gleva, la Sala F\u00e8nix, la Sala Atrium, el Teatre Akad\u00e8mia, la Porta4 o l\u2019Antic Teatre, amb una notable incid\u00e8ncia, en general, de muntatges lligats a la creaci\u00f3 jove, reivindicadora d\u2019aspectes socials omesos en els circuits ordinaris. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Singularment, N\u00faria Ramis centra la intervenci\u00f3 en la cr\u00edtica, \u00e0mbit for\u00e7a descuidat en les recerques historiogr\u00e0fiques. Amb una investigaci\u00f3 fonamentada en un ampli treball de camp, subratlla la progressiva desaparici\u00f3 de cap\u00e7aleres especialitzades i de l\u2019espai dedicat a les cr\u00edtiques a la premsa di\u00e0ria, que tamb\u00e9 n\u2019ha redu\u00eft, de forma alarmant, la freq\u00fc\u00e8ncia de publicaci\u00f3, amb la qual cosa es prioritzen els espectacles de gran format o comercials. Aix\u00ed, avui en dia, seguint una l\u00f2gica mercantilista, el discurs no pot assolir la profunditat d\u2019antany. Tot amb tot, Ramis remarca que els mitjans impresos defensen encara \u00abun estil s\u00f2lid\u00bb (p. 102), en contraposici\u00f3 a les cr\u00edtiques aparegudes a Internet, tant en revistes digitals (N\u00favol<\/i>, La Llan\u00e7a<\/i>) com en \u00abplataformes-cartellera\u00bb (Teatral.net<\/i>, Teatre Barcelona <\/i>o Recomana.cat<\/i>), en qu\u00e8, majorit\u00e0riament, \u00abla perspectiva cr\u00edtica acostuma a ser inferior\u00bb (p. 103). Si b\u00e9 \u00e9s cert que els escrits de les plataformes-cartellera solen \u00e9sser descriptius, informatius o, fins i tot, publicitaris, \u00e9s comprensible que Puig Taul\u00e9, cr\u00edtic de N\u00favol<\/i>, en el debat de tancament, es mostr\u00e9s disconforme amb aquest plantejament; raonat, per\u00f2 un punt dicot\u00f2mic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En darrer terme, la taula rodona \u00abPres\u00e8ncia de la dramat\u00fargia catalana als Pa\u00efsos Catalans i al m\u00f3n\u00bb sotmet a deliberaci\u00f3 tant les possibilitats de circulaci\u00f3 al llarg de la catalanofonia com, alhora, les capacitats de projectar-se enfora. Moderada per A\u00efda Ayats, els diversos ponents m\u00e9s aviat coincideixen amb les tesis de Ferran Madico. Amb una vigorosa experi\u00e8ncia com a gestor teatral, diagnostica una deliberada abs\u00e8ncia de pol\u00edtiques interterritorials que confina projectes com la Xarxa Alcover a un impacte exigu. Per torna, a l\u2019exterior, segons Madico, la compet\u00e8ncia global tanca les portes a una cultura minorit\u00e0ria. La dramaturga Aina Tur, vinculada a la Sala Beckett, m\u00e9s aviat hi dissenteix: remarca el suport decisiu de les institucions balears per poder desenrotllar la seva carrera, i, al mateix temps, certifica la sortida internacional d\u2019autors com Llu\u00efsa Cunill\u00e9, Josep M. Mir\u00f3 o Sergi Belbel i l\u2019elevada demanda de lectures que rep el dip\u00f2sit de traduccions Catalandrama<\/a>. En una altra l\u00ednia, el dramaturg Joan Yago, impulsor de La Cal\u00f2rica, dissecciona el circuit catal\u00e0 equiparant-lo a una botiga en qu\u00e8, a difer\u00e8ncia d\u2019altres sistemes europeus, s\u2019hi barreja l\u2019\u00abaparador de productes\u00bb i el de \u00abserveis\u00bb, o el que \u00e9s el mateix, \u00abper a l\u2019espectador catal\u00e0 no \u00e9s senzill destriar quan est\u00e0 anant a un teatre p\u00fablic i quan est\u00e0 anant a un teatre privat\u00bb (p. 124 i 126), amb programacions intercanviables, a la recerca de l\u2019\u00e8xit, factor que condiciona el risc tant per als autors com per a les companyies, que no poden errar el tret. L\u2019autora i directora valenciana Eva Zapico comparteix amb Madico que les ganes dels professionals d\u2019associar-se \u00e9s un fet, per\u00f2 que, ara i ad\u00e9s, topen amb els murs de l\u2019oficialitat. Zapico insisteix que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 hi ha un obstacle afegit: l\u2019anticatalanisme recalcitrant. Per la seva banda, i en aquest sentit, Yago reclama que el relligament nacional no hauria de partir de projectar les creacions del nucli \u2013Barcelona\u2013 a les perif\u00e8ries, sin\u00f3 a la inversa: fer visible el conjunt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En definitiva, La dramat\u00fargia catalana al segle <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>XXI<\/i>, balan\u00e7 cr\u00edtic <\/i>agrupa recerques poc complaents amb l\u2019statu quo<\/i> gremial i pol\u00edtic que cimenten camins que caldr\u00e0 contrastar amb altres horitzons, com el que oferir\u00e0 el proper exemplar d\u2019Estudis esc\u00e8nics<\/i>. Al cap i a la fi, la creaci\u00f3 i l\u2019acad\u00e8mia operen en esferes distintes i una dosi de dissensi\u00f3 \u00e9s esperable i saludable. Examinar el passat m\u00e9s fungible, el present, que, en termes absoluts, \u00e9s un objecte d\u2019estudi quim\u00e8ric, comporta, sovint, la mancan\u00e7a d\u2019un corpus metodol\u00f2gic apuntalat \u2013que requereix perspectiva\u2013 per situar esdeveniments no del tot definits ni definitius: besllumar espectres \u00e9s la constricci\u00f3 l\u00f2gica, i tanmateix utilit\u00e0ria per a futures aproximacions, que hauran de lidiar amb les ombres i opacitats del que ja no \u00e9s<\/i>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ramon Aran Vil\u00e0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nORCID 0000-0002-7029-4409<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ayats, A\u00efda; Foguet, Francesc (eds.). La dramat\u00fargia catalana al segle XXI, balan\u00e7 cr\u00edtic. Barcelona: Societat…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2571","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2571","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2571"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2571\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4087,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2571\/revisions\/4087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}