{"id":2576,"date":"2022-02-02T08:16:39","date_gmt":"2022-02-02T07:16:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/roda-el-mon-i-torna-al-born-mirades-exogenes-al-canon-literari-catala\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:32","slug":"roda-el-mon-i-torna-al-born-mirades-exogenes-al-canon-literari-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/roda-el-mon-i-torna-al-born-mirades-exogenes-al-canon-literari-catala\/","title":{"rendered":"Roda el m\u00f3n i torna al Born: mirades ex\u00f2genes al c\u00e0non literari catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Mart\u00ed Monterde, Antoni; Rosell Nicol\u00e1s, Teresa (eds.). El comparatisme en els escriptors catalans: la literatura comparada a Catalunya<\/i>. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019. 292 p. (Figura). ISBN 978-84-9168-323-0. 28 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El comparatisme en els escriptors catalans <\/span><\/span><\/span><\/i>\u00e9s la segona entrega del projecte La literatura comparada a Catalunya<\/i>, liderat per Antoni Mart\u00ed Monterde i Teresa Rosell, que ja havia contribu\u00eft a enrobustir la disciplina amb el volum Comparatistes sense comparatisme <\/i>(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018). M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019algunes disquisicions discutibles encaminades a erigir un clos amb bandera pr\u00f2pia al bell mig de l\u2019estat filol\u00f2gic, El comparatisme en els escriptors catalans <\/i>ofereix un conglomerat d\u2019estudis i mirades in\u00e8dites a escriptors catalans del segle xx<\/span>, des de principis de la cent\u00faria (Joan Maragall) fins a les envistes del nou mil\u00b7lenni (Josep M. Castellet), t\u00f2nica que, de forma similar, tamb\u00e9 recollia Comparatistes sense comparatisme.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019objectiu general del programa \u00e9s, principalment, de revisar alguns valors del c\u00e0non catal\u00e0 per incidir en les mirades perif\u00e8riques, en els transvasaments culturals practicats pels nostres autors, sovint no prou remarcats en les hist\u00f2ries generals de la literatura (catalana). Aquestes recerques es divulguen per mitj\u00e0 de la celebraci\u00f3 anual dels simposis \u00abLa literatura comparada a Catalunya\u00bb i l\u2019edici\u00f3 biennal de les actes, almenys com a prop\u00f2sit manifest (p. 10). Una selecci\u00f3 de les comunicacions dels dos primers simposis (2016-2017) estructuren el primer volum. En l\u2019actual, la majoria d\u2019aportacions provenen del tercer simposi (Vil\u00b7la Joana, 12-14 desembre 2018), tret de les de Teresa Rosell, Bernat Padr\u00f3, Antoni Mart\u00ed Monterde i Marta Pasqual. Si els dos primers estudis deriven del primer simposi (2016), la resta s\u2019originen, respectivament, en el segon (2017) i el quart (2020). Per la seva banda, l\u2019ep\u00edleg d\u2019Adri\u00e0 Pujol parteix de la confer\u00e8ncia inaugural del curs 2018-2019 del postgrau Hist\u00f2ria de l\u2019Europeisme Cultural a Catalunya, de la UB. Del tercer simposi, nom\u00e9s ha restat in\u00e8dita la pon\u00e8ncia \u00abJosep Maria Corredor: el comparatisme exiliat\u00bb, d\u2019Oriol Ponsat\u00ed-Murl\u00e0, mentre que la pr\u00e0ctica totalitat del quart n\u2019espera l\u2019edici\u00f3. En el transcurs de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquest volum i la data present, tamb\u00e9 s\u2019ha celebrat el cinqu\u00e8 simposi (2021) i, per a finals de 2022, est\u00e0 anunciat el sis\u00e8. S\u2019acumulen, doncs, les tasques a l\u2019engranatge editorial de la UB, que el 2021 ha incorporat les actes del simposi \u00abWeltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d\u2019Europa\u00bb (2016), connectat al mateix marc.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La traject\u00f2ria d\u2019aquestes trobades cient\u00edfiques \u2013consubstancials a l\u2019activitat del m\u00e0ster dirigit per Mart\u00ed Monterde i Rosell Barcelona-Europa: Literatura i Hist\u00f2ria Comparada dels Intel\u00b7lectuals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona\u2013 i de la \u00abCol\u00b7lecci\u00f3 Figura\u00bb comen\u00e7a a ser prou imponent: un cop consolidades les bases i assolida amb escreix la projecci\u00f3 p\u00fablica, tal vegada caldria fer crides menys generalistes i enfocar-les a \u00e0mbits m\u00e9s espec\u00edfics, cosa que restaria la impressi\u00f3 de calaix de sastre: inevitable quan falten tantes relectures. D\u2019aquesta manera, es podria pal\u00b7liar l\u2019abs\u00e8ncia prou manifesta d\u2019aproximacions al teatre, g\u00e8nere que acumula un p\u00f2sit de bescantament can\u00f2nic, sobretot a casa nostra, dif\u00edcil de pal\u00b7liar, segons sembla.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019excepci\u00f3, en el volum ressenyat, l\u2019encarna la investigaci\u00f3 inaugural, al voltant dels \u00abEscolis de Riba a la Nausica <\/i>de Maragall\u00bb, a c\u00e0rrec d\u2019Isabel Turull i Llu\u00eds Quintana, que en el volum previ ja havia abordat el cappare de la poesia modernista (\u00abJoan Maragall, entre la traducci\u00f3 i la reflexi\u00f3 cr\u00edtica\u00bb; vegeu tamb\u00e9 la introducci\u00f3 de Quintana a la traducci\u00f3 de Maragall d\u2019Ifig\u00e8nia a T\u00e0urida <\/i>[Comanegra \/ Institut del Teatre, 2020]). Els autors analitzen les notes manuscrites \u2013els escolis\u2013 de Riba en un exemplar de Nausica <\/i>de l\u2019edici\u00f3 de 1936, prologada, precisament, per Riba, que, al cap de dos anys, centra la lectura de la tesi doctoral en aquesta obra (1938). En l\u2019estudi, de rigor\u00f3s i sint\u00e8tic contrast de les tres fonts documentals principals, els autors subratllen l\u2019ascend\u00e8ncia del pudor, en Riba, a l\u2019hora de prendre decisions ling\u00fc\u00edstiques, com a editor o traductor. \u00abLes valors comparatistes de Joaquim Folguera\u00bb, a c\u00e0rrec del deg\u00e0 de la disciplina a Catalunya, Enric Sull\u00e0, posa el focus en l\u2019activisme i pr\u00e0ctica de la traducci\u00f3 del poeta. Folguera \u00e9s autor d\u2019un opuscle de gran influ\u00e8ncia, Les noves valors de la literatura catalana <\/i>(1919), l\u2019estudi del qual ocupa una de les seccions d\u2019un article dens i erudit. Joan Tod\u00f3, al seu torn, escruta el (no-)comparatisme de Josep Carner per mitj\u00e0 d\u2019una revisi\u00f3 panor\u00e0mica dels seus articles period\u00edstics \u2013que aprofita per reivindicar, editats modernament en proporci\u00f3 \u00ednfima\u2013, a la recerca de notes a prop\u00f2sit de fen\u00f2mens literaris estrangers i del rol que han de jugar les traduccions en el model cultural que pret\u00e9n imposar la seva generaci\u00f3. A les ant\u00edpodes ideol\u00f2giques \u2013o quasi\u2013, Andreu Nin es guanya, en paral\u00b7lel a Carner, una justificada fama liter\u00e0ria com a traductor, pioner en el trasp\u00e0s del rus sense intermediacions. M\u00e9s enll\u00e0 de declaracions apolog\u00e8tiques dels avantatges del comparatisme en relaci\u00f3 amb d\u2019altres disciplines de la historiografia liter\u00e0ria, Tom\u00e0s Meinhardt efectua un estudi consistentment filol\u00f2gic de l\u2019articulisme de joventut de Nin m\u00e9s centrat en q\u00fcestions liter\u00e0ries, aprofitant l\u2019edici\u00f3 recent d\u2019Ernest Benito El jove Andreu Nin <\/i>(Llibres de Matr\u00edcula, 2007) i, entre d\u2019altres bases, les darreres recerques de Judit Figuerola. \u00c9s cert que, de Nin, se\u2019n t\u00e9 una imatge t\u00f2pica \u2013el traductor de rus l\u00edder del POUM\u2013 i per aix\u00f2 Meinhardt malda per endinsar-se en els intersticis. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Teresa Rosell aprofundeix en \u00abla forma de la cr\u00edtica\u00bb de Mari\u00e0 Manent, un dels traductors de poesia m\u00e9s esponerosos de la nostra hist\u00f2ria liter\u00e0ria. En aquest estudi, es posa en valor el seu rol de mediador a partir de la glossa i an\u00e0lisi de Notes sobre literatura estrangera <\/i>(1934), en qu\u00e8 s\u2019albiren comentaris sobre el naixent \u00abm\u00e8tode comparatiu\u00bb, a m\u00e9s de servir de refer\u00e8ncia del c\u00e0non estranger posterior. A continuaci\u00f3, Bernat Padr\u00f3 contraprograma, vehementment, el \u00abbenintencionat  didactisme i el pervers esquematisme de les hist\u00f2ries liter\u00e0ries\u00bb per poder copsar \u00abl\u2019extrema frondositat de tensions intel\u00b7lectuals i est\u00e8tiques que travessen el m\u00e9s petit lapse de temps\u00bb (p. 119). Ho fa amb una mirada focalitzada en l\u2019activitat de Llu\u00eds Montany\u00e0 en diverses revistes, entre el 1926 i el 1930. Ressegueix els seus \u00abassaigs de cr\u00edtica liter\u00e0ria\u00bb per captar la successi\u00f3 vertiginosa, en un lapse redu\u00eft, de corrents, avantguardes i modes liter\u00e0ries que caracteritzen l\u2019avan\u00e7ada intel\u00b7lectual. \u00c9s una de les recerques bibliogr\u00e0fiques m\u00e9s voluminoses sobre l\u2019objecte d\u2019estudi (p. 147-150). Prosseguint la indagaci\u00f3 dels cr\u00edtics que sostenen la secci\u00f3 \u00abLletres\u00bb de la revista Mirador <\/i>(1929-1937), Joan Safont, que en les actes anteriors havia inspeccionat l\u2019articulisme de Just Cabot, vira la lupa cap al seu successor, un dels perfils m\u00e9s fascinadors i menys endre\u00e7ats de la hist\u00f2ria de les idees del segle xx<\/span> catal\u00e0: Guillem (o Guillermo) D\u00edaz-Plaja, capdavanter de les noves promocions universit\u00e0ries dels anys trenta i, m\u00e9s endavant, per necessitat o convicci\u00f3, representant de l\u2019oficialitat intel\u00b7lectual del r\u00e8gim franquista. Safont determina que el model de cr\u00edtica de D\u00edaz-Plaja \u2013i el constructe cultural que hi traspua\u2013 s\u2019assimila a la refer\u00e8ncia d\u2019Eugeni d\u2019Ors. Amb extractes generosos de D\u00edaz-Plaja, es pot entreveure la vasta curiositat d\u2019una de les plomes que eren cridades a repercutir en la conformaci\u00f3 dels gustos. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Maria Dasca tra\u00e7a un perfil ramificat de la intervenci\u00f3 en els debats culturals i literaris, sobretot de postguerra, de Maurici Serrahima, una figura ben activa rere els telons de la censura, i per aquest motiu reeditat i reivindicat en les d\u00e8cades recents. L\u2019article se centra en els volums La crisi de la ficci\u00f3 <\/i>(1965), Sobre llegir i escriure <\/i>(1966) i Marcel Proust <\/i>(1971), bo i recercant-ne la g\u00e8nesi en diverses cap\u00e7aleres peri\u00f2diques. S\u2019examina, sobretot, les diverg\u00e8ncies est\u00e8tiques entre Serrahima i Joan Fuster, autor d\u2019El descr\u00e8dit de la realitat <\/i>(1955). Dasca comenta l\u00facidament tant l\u2019estil ling\u00fc\u00edstic \u2013Fuster, incisiu; Serrahima, m\u00e9s digressiu\u2013 com tamb\u00e9 els programes respectius. Un altre dels mediadors de postguerra, circumscrit per damunt de tot en la prescripci\u00f3 editorial, \u00e9s Joan Sales, de qui Marta Pasqual recupera la faceta cr\u00edtica, que s\u2019expressa \u2013davant dels l\u00edmits coetanis\u2013 en l\u2019\u00e0mbit epistolar, per\u00f2 tamb\u00e9 en els paratextos que incorpora en les empreses editorials. Es contextualitzen, alhora, les suspic\u00e0cies de Sales envers el c\u00e0non afai\u00e7onat per patrons noucentistes en el compendi, redactat a l\u2019exili, sobre literatura catalana incl\u00f2s al Columbia dictionary of modern European literature <\/i>(1947), transcrit a l\u2019ap\u00e8ndix. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En canvi, Marina Porras escorcolla la po\u00e8tica lectora de Joan Ferrat\u00e9 \u2013completant el d\u00edptic sobre els germans m\u00e9s il\u00b7lustres de les lletres aut\u00f2ctones iniciat amb \u00abGabriel Ferreter llegint el camp literari catal\u00e0\u00bb (2018)\u2013, amb dos interessos de recerca primordials: \u00abla manera com el te\u00f2ric posava la lectura i l\u2019experi\u00e8ncia al centre de la seva teoria\u00bb i \u00abla seva reflexi\u00f3 sobre la realitat i la ficci\u00f3 en literatura\u00bb (p. 220), a prop\u00f2sit de La operaci\u00f3n de leer <\/i>(1962) i Din\u00e1mica de la poes\u00eda <\/i>(1968). En segon terme, en revisa la praxi en els comentaris sobre Josep Carner i Carles Riba. Porras no escatima reprensions per la falta d\u2019exemplaritat de Ferrat\u00e9 a l\u2019hora de traspassar els principis propugnats a la pr\u00f2pia obra cr\u00edtica: \u00abFerrat\u00e9 feia servir els llibres expl\u00edcitament per llegir-se a ell mateix deslligat dels altres, i era justament el contrari del que la seva lectura te\u00f2rica proposava.\u00bb (p. 229). L\u2019autora conclou que Ferrat\u00e9 \u00e9s una figura sovint al\u00b7ludida per\u00f2 poc divulgada als plans d\u2019estudi o en els cat\u00e0legs editorials. A la vegada, per\u00f2, ella mateixa sembla justificar-ho, amb un \u00e8mfasi que contrasta amb la ponderaci\u00f3 pr\u00e8via: \u00abFerrat\u00e9 \u00e9s esp\u00e8s, \u00e9s dens i \u00e9s excessivament recargolat i cr\u00edptic. […] El seu llegat s\u00f3n llibres cr\u00edptics, allunyats dels lectors i dif\u00edcils de fer encaixar enlloc perqu\u00e8 estan massa tancats en ells mateixos\u00bb (p. 228-229).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A \u00abJoan Fuster, a favor i en contra de la literatura comparada\u00bb, Antoni Mart\u00ed Monterde replica, en bona mesura, l\u2019operaci\u00f3 pr\u00e8via d\u2019\u00abEugeni d\u2019Ors, a favor i en contra de la literatura comparada\u00bb (2018). Amb el pretext dels comentaris fusterians, l\u2019autor recorre les vicissituds del comparatisme com a disciplina acad\u00e8mica al llarg del segle xx<\/span>. Aix\u00ed, doncs, \u00e9s natural que el seu escrit estigui reblert d\u2019axiomes metodol\u00f2gics. De fet, tot i que en efecte es ressegueix una porci\u00f3 d\u2019escrits de Joan Fuster, probablement s\u2019hi troba a faltar m\u00e9s focus en l\u2019objecte d\u2019estudi. Tanmateix, Fuster \u00e9s reivindicat com un model heterodox de lector i intel\u00b7lectual preocupat per traspassar les fronteres que coadjuven a l\u2019elaboraci\u00f3 fal\u00b7la\u00e7 del coneixement. Mart\u00ed Monterde, que hi ha dedicat estudis i trobades acad\u00e8miques (Joan Fuster: figura de temps<\/i>, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012), coordina la celebraci\u00f3 prevista el febrer de 2022 \u2013encara no celebrat en la data de redacci\u00f3 d\u2019aquesta ressenya\u2013 del simposi \u00abJoan Fuster. Figura d\u2019un segle\u00bb. Tanca les comunicacions Maria Patricio Mulero, que posa en relaci\u00f3 el mestratge intel\u00b7lectual de Lucien Goldmann amb l\u2019obra assag\u00edstica de Josep M. Castellet, \u00abentre la sociologia de la literatura i les pol\u00edtiques culturals\u00bb. De l\u2019editor i pensador catal\u00e0, en repassa articles a Laye<\/i>, de principis dels anys cinquanta, previs a les intertextualitats referides, i els assajos Q\u00fcestions de literatura, pol\u00edtica i societat <\/i>(1975) i Per un debat sobre la cultura a Catalunya <\/i>(1983), que deixen palesa la petja del soci\u00f2leg francohongar\u00e8s. En darrer terme, la confer\u00e8ncia \u00abCultura: comparaci\u00f3, traducci\u00f3 i digesti\u00f3 (el doble vincle de l\u2019intel\u00b7lectual catal\u00e0)\u00bb, de l\u2019antrop\u00f2leg Adri\u00e0 Pujol Cruells, hi posa el colof\u00f3 amb una amena i pol\u00e8mica reflexi\u00f3 sobre els estatus, la inexorable comparaci\u00f3 que implica un acte de cultura o la ideologia subjacent als programes de traducci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 de q\u00fcestions generals, ressalta el provincianisme \/ cosmopolitisme dels intel\u00b7lectuals catalans que s\u2019han emmirallat en la cultura europea \u2013singularment, la francesa\u2013 bo i abjurant del propi llegat, entre altres claus de lectura que, com aquesta, s\u00f3n incitants, per\u00f2 potser un punt dicot\u00f2miques. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fet i fet, El comparatisme en els escriptors catalans<\/i> contribueix amb recerques i aproximacions diverses a ampliar les rigideses d\u2019un c\u00e0non, ben sovint, de consist\u00e8ncia p\u00e8tria. Tot amb tot, cal admetre que molts dels noms escollits no inverteixen fora mesura l\u2019esquelet llegat, amb algunes excepcions notables (Andreu Nin o Guillem D\u00edaz-Plaja). La bona filologia \u00e9s i ha de ser comparatista. La majoria dels estudis d\u2019aquest volum aix\u00ed ho il\u00b7lustren. Cal prendre, doncs, amb cautela algunes adveracions que remeten a una monol\u00edtica parti\u00f3 entre la tradicional i anquilosada historiografia liter\u00e0ria i la nova forja comparatista. Vegeu, i llegiu, per sortir de dubtes, l\u2019heterogene\u00eftat de la macrovisi\u00f3 de la nova Hist\u00f2ria de la literatura catalana <\/i>(Barcino \/ Enciclop\u00e8dia Catalana), amb set volums a les espatlles.[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Naturalment, l\u2019extensi\u00f3 obliga a l\u2019esquema, per\u00f2 no conv\u00e9 perdre de vista que la microvisi\u00f3 no \u00e9s l\u2019alternativa, sin\u00f3 el complement. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ramon Aran Vil\u00e0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nORCID 0000-0002-7029-4409<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Aquesta obra ser\u00e0 properament ressenyada en aquest blog. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Vegeu una ressenya d\u2019aquesta obra en aquest blog<\/a>. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mart\u00ed Monterde, Antoni; Rosell Nicol\u00e1s, Teresa (eds.). El comparatisme en els escriptors catalans: la literatura…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2576","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1297,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1297,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2576","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2576"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2576\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4092,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2576\/revisions\/4092"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2576"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2576"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2576"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}